Es veu que la pel·lícula està inspirada en un tsunami que va passar al Japó, real, explicant com la Suzume és un personatge que representa totes les persones que van perdre-ho tot allà, i han de "tancar la porta del passat", després de guarir-se de les ferides. Acceptar el que va passar i intentar tornar a la pau i harmonia interiors. M'agrada el fet que la Suzume vulgui ser infermera, algú que guareix les ferides, i també aquesta perspectiva que l'ordre espiritual és el que afecta a l'ordre físic de les coses. La veritat, m'hagués agradat que el final s'allargués una mica més, i que el Sota no hagués marxat tan ràpidament (que per cert, em recorda al Howl pel disseny xd), però satisfeta que es vegi que es retroben.
No puc parar de repertir l'escena EPIQUÍSSIMA D'ABANS DELS CRÈDITS, quan la Suzume petita es troba amb la del futur, tot el discurs que li diu a la llum de les estrelles, com la Suzume mira per darrer cop a la figura de la Suzume i el Sota, mentre corre el vent i el camp està ple de flors. Sumat amb la música, i amb el simbolisme de tancar la porta per enfrontar-se al present/tancar la porta per deixar el passat, crec que és una escena cinematogràfica icònica que pot passar a ser de les bones. De debò, les pel·lícules d'animació s'estan superant (juntament amb l'escena de l'spiderman into the spiderverse, amb el Miles saltant de nit d'un gratacels...).

Crec que encara l'hauria de veure una vegada més per entendre el significat de les papallones, la cadireta amb tres potes, etc. Però m'ha encantat i crec que l'he entès una mica.