[Rol] Uns dies al passat no fan mal

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

06 març 2017, 18:39

Dia 8: parcel•la den Shiro
Em vaig despertar amb el tros de pell negra que feia servir com a manta als peus del llit, el sol ensenyava els seus primers fils de llum des del mar, vaig veure en Shiro escalfant-se aigua,
-Bones- vaig dir
-Bon dia, que? Estàs preparat per a el desert?
-Com?
-Que ahir, com que ten vas anar a dormir d´hora, la Yuri i jo vam decidir acceptar un encàrrec de la divisió:
-Molt be
-T´explico: han trobat 3 pedres gegants formant un triangle, i Religió, vol tenir documentats els símbols, diuen que pagaran be.
-I doncs? A que esperem?
-A tu!
-Jo ja esmorzo pel camí, som-hi!
-Encarregat de portar l´aigua eh?
-Fet
Vaig anar a comprar aigua, i recipients, i no sabeu lo difícil que es trobar-ne d’això a Shinsei.
Hores mes tard, vam agafar la barca de la Yuri i ens vam dirigir a la costa, vam deixar la barca en mans d´un amic de la Yuri i ens vam posar a caminar. Com sempre, la Yuri va avançar-se amb el seu ritme. Vam caminar 2 hores i ja es començava a sentir la calor del desert, sort de les 2 garrafes d´aigua que portava.
-Algú sap on son ben be les pedres? –vaig preguntar
-A mi m´han dit que hem de creuar la serralada del 2n desert, que les roques es veuen de lluny.
-Aquella d’allà el fons?!!!
-Exacte. A peu es menys d´un dia per a arribar-hi
-Almenys...
Tres hores mes tard vam arribar on els rius s´uneixen, jo ni m´ho vaig pensar, de cap a l´aigua!
-Pfff... es com un nen- va dir la Yuri
-Va! Que tu també te’n mors de ganes! – va dir en Shiro mentre empenya a la Yuri a l’aigua, seguidament ell es va tirar també.
S´hi estava tant be... per desgracia anaven a contracorrent, ens dirigíem justament on naixia l´afluent, però, tenir el riu al costat, creguis o no pujava la moral, vam travessar a l´altra bora i vam començar a caminar, jo de tant en tant em tirava a l´aigua, però procurava estar mes sec que mullat. Quant sortia de l´aigua, la Yuri em mirava com si hagués fet algú que ella no podia,
Ja s´estava ponent el sol al desert, quant vam arribar al pas entre muntanyes, per la nostra sorpresa, uns homes estaven acampant al mig, fent una suposada barrera, vam passar pel costat, quant un d´ells va cridar:
-On aneu!?
-Mhh? Es a nosaltres? – Va dir en Shiro
-Que veus algú mes llest?
-Eh! Sense faltar! Que no hem fet res! – Va dir la Yuri
-Una loli em dirà que tinc que fe... – No va ni acabar la paraula que la Yuri ja li havia posat una daga, la gran, al coll.
-Com m´has dit? –Va dir lentament
-Eh, eh et relaxes eh!- Va dir l´altre
-Yuri, enfunda! No volem problemes.- Vaig dir
-Això, això, fes cas al ``barbitas`` - Vaig mirar amb despreci a l´acompanyant, ja anava per desenfundar, però en Shiro em va fer un senyal perquè no ho fes.
-Va Yuri, seguim! –Va dir en Shiro, ella va enfundar l´arma i va seguir caminant cap a nosaltres.
Els guardes ens van mirar confosos.
-Ei però on...-Abans que acabes de formular la frase, en Shiro ja no estava al meu costat, estava agafant al 2n guardia pel coll amb un punyal a l´altra ma.
-Digues una sola paraula mes i, veus aquest punyal? te´l clavo a l´abdomen, et talo els 20 dits, t´obro en canal i deixo al teu company al terra mort abans que hagis acabat de dir la paraula.
El guardia, se´l va mirar amb por, va empassar saliva i va fer que si amb el cap. En Shiro va obrir la ma i va caminar cap a nosaltres.
-i, vosaltres ni piu -Ens va dir amb un somriure.
-No diré ni una paraula,-Vaig dir en broma
Vam caminar uns 15 minuts mes, ja gairebé era fosc, però vaig veure les pedres a la llunyania
-Per cert, ja va sent hora d´acampar no creieu? – Va dir la Yuri
-Home, caminem fins a les pedres no? - Vaig dir jo
-Doncs va- Va dir en Shiro
Vam començar a muntar el campament al costat de les pedres, era molt fosc, però vam muntar ràpid, vaig sopar un tros de pa amb bacó i a dormir
Em vaig despertar (al somni) en una ciutat abandonada, era la meva ciutat del mon humà , el silenci era eixordador
-No pareu mai eh? – Va dir la Yumena
-Doncs no, que, buscant en el meu cervell que somiar?
-Això? Si, es on vius no?
-Sip, va, caminem una mica mentre parlem,
-Va doncs. –Em va mirar de sobte- No, t´has de despertar, hi ha algú fora!
-Però...- No vaig ni acabar que ja havia donat el cop de basto,

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

07 març 2017, 19:49

Dia 9: desert blanc
Em vaig despertar, ràpidament vaig agafar la meva Katana, que estava al costat del catre, i vaig sortir de la tenda, sempre he vist molt be en la foscor, vaig desenfundar apuntant a la sombra,
-Qui es?!- Vaig dir amenaçant- eh!- la silueta va caure al terra, m´hi vaig acostar sense enfundar
Vaig tocar el que seria la cara de la ombra, li vaig donar dues bufetades lleus... sense resposta, vaig mirar si portava cap arma a la ma, un llapis?
-Mhh ... qui es?- Va dir
-Yuri? Que cony fas aquí?
-Volia començar a dibuixar, però m´he entrebancat i m´he clavat una pedra a l´esquena.
-Espera aquí, si es que també...- Vaig portar un llum d´oli, venes i desinfectant,- A veure, assenta’t a la pedra plana, hostia!!- Tenia tota l´esquena tacada de sang- SHIRO!!!! VINE RAPID!!!!
-Que cony passa? – Va remugar des de la tenda
-Ho sento, però es urgent!- Va venir corrent, va fer el que havia de fer, li va descordar la camisa, li va apretar la ferida amb les venes perquè pares de rajar i acte seguit va dir:
-Yuri, no et mentiré, t´he de cosir, et farà mal
-Vale
La ferida que li travessava la columna es a anar fent petita a mesura que en Shiro cosia, la Yuri s´aguantava les llàgrimes, jo simplement, li agafava la ma i sofria veient-la i veient com m´apretava la ma, quant en Shiro va acabar, jo li vaig cordar la camisa, procurant no mirar gaire.
-Aleix ja la portes tu a la tenda eh? – Va dir en Shiro mentre recollia el botiquí
-D´acord
-Doncs fins dema
Vaig agafar a la Yuri amb cura, tenia els cabells, negres com la nit despentinats tapant-li la cara, plorosa i bruta de sorra, després me’n vaig adonar d´una cosa, la Yuri no havia ni muntat la tenda!
-Ahh... – Vaig sospirar
-N.. no he tingut temps... t´importa si.... –No calia que parles mes, em vaig anar dirigint a la meva tenda
-Començo a pensar que t´agrada dormir amb mi -Vaig dir en broma, ella, amb la cara vermella va alçar el braç per pegar-me, però a mig camí, va notar el mal de l´esquena - No hauries de fer esforços- La vaig estirar al catre i la vaig arropar amb les pells- Dorm de panxa a terra, Eh?
-Gracies –Va dir amb un fil de veu
-Per a que?
-Tu que creus? Podria haver mort allà fora
-Mhh... de res suposo, es el que fan els amics no? To mateixa ho vas dir
-Amics eh? Doncs si que som amics no?- va dir en broma
-Ahh... dorm una mica
-Bona nit,
Aquella nit, vaig dormir com a molt una hora, vaig deixar tot el llit a la Yuri, i jo vaig dormir a un racó arrambat.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

08 març 2017, 19:50

Dia 9: desert blanc
La Yuri em va despertar donant-me bufetades a la cara, el cel era taronja d’alba, vaig sortir de la tenda ,
-Aleix, fes-me un favor,- Va dir ella- Diguem com va la ferida- Acte seguit, es va girar, es va apartar els cabells i es va descordar fins on va poder la camisa, fent-me una senyal per a que seguis
-Bueno, no sempre tinc la oportunitat de descordar la camisa d´una noia.
-Doncs aprofita- Va dir
-Bueno... fa millor cara que ahir, però... diguem que no es agradable de veure, et fa mal?
-No gaire, em puc ajupir, diguem-ne
-Millor, millor, necessites ajuda per dibuixar?
-No, aneu recollint vosaltres.
Jo vaig començar a desmuntar la tenda i a preparar esmorzar, sort que en Shiro va comprar pa, em vaig fer una bona torrada amb tomàquet, un que vaig robar comprar a un pagès de la costa. Mes tard, vaig ajudar a en Shiro a desmuntar la tenda i preparar-ho tot per quant ens n’hàgim d´anar.
-Yuri et falta gaire? –Va preguntar en Shiro?
-2 línies mes, podríeu dictar-me´ls?
-D´acord, ho intentaré- va dir
2 minuts després, quant ja caminàvem tornant, vaig sentir una mena d’explosió, em vaig
girar i la pedra del mig tenia un forat amb una escala en espiral,
-Aneu adeletant-vos, ara vinc, que m´he deixat una cosa,
Ràpidament vaig baixar per la escala, vaig trobar una sala amb una taula de pedra on hi havia una estàtua de pedra d´un drac, vaig decidir emportar-me ‘la, vaig atrapar als meus companys i els hi vaig dir del meu descobriment, vam tornar a Shinsei el dia següent sense cap problema.

Dia 10 Shinsei
Vam entrar a la divisió de religió, una dona amb kimono ens va atendre.
-Que volen?
-Venim de escriure les inscripcions d´unes pedres del desert, ens agradaria parlar amb el responsable –Va dir en Shiro
-Per a aquí, seguiu me
Ens va portar a una sala, on hi havia un home alt, de cabell negre, amb cara de pocs amics que ens esperava assentat en la típica postura cerimoniosa japonesa.
-Hola, els estava esperant.
-Aquí te els papers, -Vaig dir jo- Ens podria dir que hi diu? - Em va dirigir una mirada amenaçadora - E-Esclar que nomes si vol - Vaig afegir
Ell es va capficar en els dibuixos de la Yuri i uns minuts després va aixecar el cap i va dir:
-En sabeu res d´un drac de pedra? - jo vaig recordar la estàtua que havia trobat.
-Si, jo he trobat aquesta estàtua, vaig dir rebuscat a la maleta.
-Ahh - va sospirar- a veure, per on començo? Bàsicament es la Historia d´un guerrer que va anar al passat i va segellar 4 besties que avui dia estant segellades. Aquest guerrer, va ser triat per una estàtua d´un drac, això vol dir que....- va esperar a que li respongués.
-Que?- la Yuri em va donar un clatellot.
-Vol dir que tu ets aquest guerrer. -va dir ella
-Guai!
-Guai? No es guai, es un honor!- Va dir l´home emprenyat
-Perdo- vaig fer una reverencia en senyal de disculpa.
-espereu-me aquí. - va dir abans de sortir
Minuts després va tornar amb un pergamí a les mans i ens va fer un senyal per que ens aixequéssim. Ens vam dirigir a una habitació, ens vam assentar amb els genolls tocant el terra, vam fer amb precaució el que el vell ens deia, el, mentres tant deia unes paraules en una llengua arcana, el ritual, semblava interminable, però quant anava a posar be les meves adormides cames, a l´altar es va obrir una espècie de portal gris, amb les bores d´un color canviant.
-Ja es l´hora, al pergamí hi teniu la llista dels objectius i algunes indicacions. Bona sort.
Vam ascendir els tres a la vegada, i vam entrar al portal d´un en un, quant vaig a travessar el portal, jo que era l’últim, aquest, es va tancar de cop,
-Ahh l´aire es respira mes pur aquí!!- Va dir en Shiro
-Si, i be, a on anem?
-A veure- Va dir la Yuri desplegant el pergamí- Doncs la primera indicació, ens diu que anem a l´actual bosc cremat, que en el passat encara no esta cremat.
-I per on estem?
-I jo que se!
-Shh! Crec que sento un riu, reseu perquè sigui el riu del llac d´Endor


I així vam començar la aventura del passat.
Aleix l’ha editat per darrera vegada el dia: 07 abr. 2017, 16:16, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

09 març 2017, 20:01

Dia -370000:
Ens vam dirigir al riu, el vam seguir fins a arribar a un gran llac, havíem tingut sort, Endor quedava a prop, vam a travessar Endor en direcció Drakkar, i vam entrar al bosc que hi havia mes enllà, després de caminar 30 minuts vam trobar una espècie de cassa petita de pedra, al acostant-se va sortir un drac verd, d´ulls vermells i urpes negres, no devia fer mes de 3 metres d´alçada, uns 10 metres de llargada contant la cua, ens va mirar i va rugir, i va mostrar les seves ales de flames verdes.

Vam desenfundar cada un la nostra arma, ens vam preparar i ens vam mirar, nosaltres tres vam córrer cap a ell, jo, en l’últim moment, calculo un salt perfecte cap al seu cap, a l´aire, agafo la katana be, un gir a la meva dreta i... una filera de dents menys, m´ha anat de poc que no entro a la seva boca, aprofitant el salt, donc un tall mes a l´ala, i aterrisso prop d´on la Yuri esta movent-se, el drac ens intenta aixafar unes quantes vegades, però se’n cansa i escup un foc verd de la boca, per sort en Shiro, des de l´altra banda, desestabilitza una pota i falla, es el moment, esta distret amb en Shiro, - Yuri! Aparta´t- enfundo l´arma, calculo al mil•límetre on he de obrir una via en la armadura d´escates que te, Zas! Un tall d´1 metre serà suficient, retrocedeixo, i sense esperar ni un moment torno a avançar, clavo la katana al mig de la obertura, al giro 90 graus i... ep, que passa? El drac s´ha posat a volar? Clavo el meu ganivet dentat també per a tenir mes estabilitat, estem uns 10 metres per sobre del terra, el mes mínim error serà fatal. De cop sento una fletxa travessant l´aire, es clava a 2m de mi, en aquest moment puc apreciar la increïble mida del projectil, com a mínim deu fer 1metre, el drac cau en picat, en el moment just, acabo de resseguir el tall i salto des dels metres restants d´altura. Veig un arquer amb el seu ajudant, que li porta fletxes.
-Ja hi haurà temps per presentacions! Ara a lluitar- m´ordena, tot i que hi estic d´acord
Corro cap a el drac, ell, s’està desfent dels atacs dels meus companys, una fletxa a travessa l´aire, molt a prop meu, - perdo!- sento de lluny, mentre la fletxa impacta a l’articulació de la cama davantera, perfecte, salto cap a ella i la faig servir de trampolí, estic a l´esquena del drac, clavo la katana just al costat de la filera de punxes negres que marquen la columna vertebral, avanço amb la espasa clavada trencant costelles, fins a arribar al coll, allà, el drac cau cap a un cantó, canvio de costat de la columna ràpidament i faig el mateix en sentit contrari, corrent per sobre les ales, arribo al final i enfundo l´arma, tinc les mans plenes de sang, segons després, el drac s´ha transformat en fum, es mort.
Vaig estirar-me al terra, estava molt cansat i els meus companys van fer el mateix,
-Bona aquesta Aleix- Va dir la Yuri
-Ja ho se, com sempre, je, je- Em vaig fotre a riure,- Tius, que acabem de matar un drac, així, per les bones!
-Ha estat una bona caçaria, sens dubte- Va dir l´arquer
-I tu ets?
-Em dic David ,d´ Endor. I vosaltres sou?
Ens vam mirar incrèduls, un ´´ endoriá´´ matant dracs?
-Em dic Aleix, de Shinsei, i aquests son en Shiro i la Yuri.
-De Shinsei? Tant lluny? En fi, la ajuda contra els dracs sempre es benvinguda. Esperem veure-us de nou, adéu
I tal i com va venir, se´n va anar. La Yuri es va aixecar i es va dirigir cap a la caseta, ja no hi era,
-Eh nois mireu això!
-Que passa Yuri?- Va dir en Shiro
-Que ja no hi ha la caseta, hi ha això,
Aquesta ultima paraula, em va despertar la curiositat, vaig anar-hi i hi havia un drap marró embolicant algun objecte, sens dubte allargat, d´uns 5 metres. Vam treure el drap i vam revelar una Katana enorme, nomes el maneg, ja podria ser una espasa. Jo, vaig ser el primer a intentar agafar-la, però nomes amb el tacte es va evaporar.
-Que collons has fet!!- Va dir histèrica la Yuri
-No ho se... ah! Tinc mal de cap...
-Si es que no tens remei! – Va dir en Shiro rient
-Yuri, tranquil•la, igualment cap de nosaltres podia manegar aquesta bestia.
-En fi, ja va sent hora d´acampar, dema decidirem on anar.- Va dir la Yuri finalment.
Vaig muntar la meva tenda i em vaig fotre a dormir. Estava altra vegada a la meva ciutat abandonada, la Yumena estava on ens vam veure per ultima vegada, però amb una diferencia, tenia una Katana entre les mans, se la mirava curiosa.
-Hola!- Vaig dir,
-Hola, Aleix que saps que hi fa aquí això?
-Osti, però si es la katana del drac! Com es que esta aquí?
-No ho se, però crec que podria materialitzar-la al mon real... dema intenta contactar amb mi d´acord? Be, crec que no hi ha gaire mes a dir...

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

11 març 2017, 08:47

Dia -369999: prop d’ Endor
Em vaig despertar d´hora, els meus companys encara estaven dormint. Em vaig dirigir a la sombra d´un arbre i em vaig posar a meditar, va ser molt mes ràpid que la primera vegada: en un minut, vaig projectar una imatge mes o menys nítida de la Yumena, amb la diferencia que ella era la que estava al meu mon. Tenia la Katana entre les mans.
-La puc deixar a qui, però si la toques es tornarà fum altra vegada, te unes inscripcions que diuen no se que d´un ritual o un objecte.
La vaig tocar i en efecte, fum.
-En fi, quant trobi aquest objecte ens tornarem a veure, adéu
Dit això es va esfumar, vaig decidir començar a desmuntar la tenda, i esmorzar. Estava esmorzant una llesca de pa amb tomàquet, com a bon català que soc quant vaig sentir soroll a la tenda de la Yuri, acte seguit va sortir ella.
-Bon dia!- Vaig dir
-Eh? Ah.. Bon dia- Va dir ella molt adormida encara.
-Que? A on anirem avui?
-Te, el pergamí

El drac verd del Bosc cremat
L´anomenat drac de les tempestes de la gran esplanada de neu
La hidra del mar de Shinsei
L´anomenat deu negre del volcà

-Mhh ... mhh .. volca? Però si no hi ha volcans a Tadaima!
-Abans si, però en el present, estan tots adormits.
-Mhh vaja... crec que hauríem d´anar a buscar el drac blanc
-Tu diràs, però a Endor abans eh? I per cert, no es un drac aquest
-D´acord
Cuant ja ho vam tenir tot recollit, ens vam dirigir cap a Endor, allà vam sentir histories d´un drac que portava l´hivern des del nord, que malmetia les collites i que deixava morir de fred els pobres. També vam veure un cartell d´un equip de caça que necessitava membres, ens vam dirigir a la direcció que el cartell havia deixat. Volíem comptar amb ajuda
-Busquem els caçadors del ser de les tempestes- Vaig dir a l´entrar a la casa indicada
-Perfecte, quants sou?
-Tres
-Doncs ja no, ara som 5. Suficients, entreu, entreu, us ensenyaré la tàctica:
Vam entrar a una habitació poc il•luminada, però suficient com per a veure l´explicació
-Primer de tot, diu-se que el monstre mai se l´ha vist trepitjant terra, no te ni cames, aquí teniu un dibuix de l’últim zepelí d’exploració:
Text amagat.

Fa 30 metres de llargada, controla a voluntat el clima, i es molt territorial.
El primer que farem, serà anar cap al seu territori en zepelí , quant s´acosti, que ho farà, li haureu de clavar aquests arpons, la corda anirà subjectada al vostre arnes, també tindreu paracaigudes, per si de cas, en fi, li claveu els arpons i pugeu per la corda, un cop a sobre seu, us concentreu en un punt i li talleu una membrana, recordeu que no li fa falta estar de panxa a terra per volar, fa servir les membranes per dirigir l´aire i aquest l´eleva, quant li talleu la membrana, suposadament caurà a terra, vigileu, perquè haureu de saltar amb els paracaigudes o ell caigui, després els científics suposen que el podreu matar sense cap dificultat. Sortirem en una hora, estigueu per aquí.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

12 març 2017, 17:10

Text amagat.


Dia -369999: Cel

https://www.youtube.com/watch?v=ip8Z3ImMaVo
2 hores mes tard estàvem sobrevolant el llac neutral a mes de 50 metres del terra. Vam veure com el verd del bosc es tornava blanc de neu, 10 minuts mes tard una tempesta s´acostava. Jo vaig carregar la meva maquina llança arpons, i em vaig dirigir a la part frontal del zepelí per a admirar la bestia blanca que s´estava acostant cap a nosaltres, uns núvols negres amb llamps liles seguien al tità volador, em vaig preparar el paracaigudes i em vaig posar l’arnés, vaig dir-li a l´ajudant si podia disparar l´arpo per mi, tenia un pla. Quant la bestia va ser a tocar del vaixell aeri, vaig cridar – Foc!!- mentre saltava per la borda, amb la katana en alt, i l´arpó tallant el vent al meu costat, el monstre va cridar de dolor, i jo, aprofitant que el vent havia parat una mica, em vaig posar a escalar, no per les escates, m´agafava a les membranes de tela que tenia, un cop a la seva espatlla, em vaig posar a tallar les membranes, el vent era fortíssim, com a mínim de 70km/h suficient com per derivar un edifici de formigó, i la pluja, no parava, era com si bolquessin galledes d´aigua contínuament. La bestia es va començar a moure en cercles al voltant del zepelí, en un instant, vaig veure com en Shiro tenia agafat el braç de la Yuri, doncs l´arpo d´ella no s´havia clavat be i penjava, no hi havia temps per perdre, vaig clavar l´espasa a la membrana, arran de les escates i la vaig arrencar, una tela blanca de 2metres quadrats va volar pels aires, però, al mirar a on hi havia el zepelí, aquest, ja no hi era, en el seu lloc, hi havia un desproporcionat huracà que encara no havia tocat terra, la bestia, estava caient en picat, vaig tallar la corda de l´arpó i vaig saltar obrint el paracaigudes, cridant perquè els meus companys fessin el mateix. No se si em van sentir, però ho van fer, des dels aires, vam veure com queia en un altiplà petit, d´uns 50 x 70m rodo. vam aterrar allà, el semi-deu ens va mirar amb els seus ulls vermells, tots tres vam sentir que aquí començava la verdadera batalla.
https://www.youtube.com/watch?v=pk2J6AYZbGM
La bestia va cridar, al seu so, uns llamps van trencar el cel, violeta, al pluja queia a galledes, el vent t’arrossegava si no estaves atent ,jo, sense dubtar-ho, vaig córrer cap a ell amb la katana agafada amb dues mans, em va llança una ventada d´aire amb la boca, però just abans de que impacti, faig un salt cap al seu cap, clavo un peu entre els ulls i torno a saltar, un segon mes i li clavo la espasa a la esquena, però.. just abans, un llamp impacta a la meva katana i de poc m´enrampo, però te el maneg de cuir, tot i que aquest moment de confusió, es suficient per distreure´m i caic a la neu, bruta pel fang que s’està acumulant. La bestia es posa a girar sobre seu i un crea un huracà, clavo la katana al terra, el tornado es massa dèbil com per moure´m. Veig que els meus amics fan el mateix, en Shiro retira la seva gran espasa del terra, i es fot a córrer contra ell, en el moment final, salta, i.. el tornado s´esfuma, la fulla de l´arma fa que el cap del monstre toqui terra, jo, vaig per sota el monstre i clavo l´espasa al ventre, mes ven dit, intento, arrenco a córrer en direcció al coll, que te mirant cap a terra, trec l´espasa del monstre i arranco a córrer lluny d´ell, i al tornar a mirar, ell, ja no hi es, esta al cel, no vola gaire amunt, però suficient com per a que no hi arribem cap de nosaltres, veig com un llamp cau prop d´un es en Shiro, un i dos, i els següents es dirigeixen cap a la Yuri, que es retorça de dolor per la ferida de l´espatlla, corro com l´anima que el diable s´emporta, salto sobre seu i faig un tal circular contra l´aire, tres llamps seguits impacten contra la katana, esta cremant, però es refreda ràpidament amb l´aigua que cau, veig com descendeix, corro cap a ell, te la part inferior del pit oberta, brilla, ell gira sobre si mateix una altra vegada – Shiro corre!!- crido, salto just quant estic a sota del seu cap i faig un tall circular cap enrere, clavant abans la espasa al coll, para de girar en sec, cau al fang, intenta aixecar el cap però, en un rapidíssim moviment materialitzo una fulla de 5 metres, un tall marcant un angle de 180 graus i el seu cap queda separat del cos.
L´espasa es va tornar invisible just després, igual que el cadàver. El cel es va aclarir en qüestió de segons ``Un menys! Però... ep, un altre drap? No serà?´´ vam córrer tors tres, vam desembolicar l´objecte, una katana de 5m blanca, sense funda, el material del que estava feta la fulla brillava amb el sol, vaig intentar tocar-la
-No!!!- va cridar la Yuri- Tu no!!
-Confia en mi Yuri, ja ho has vist, puc fer-les aparèixer!
-Yuri, te raó, imagina’t que passaria si nosaltres no la poguéssim fer servir- Va dir en Shiro mirant a la Yuri
-Tu guanyes aquest cop...
Vaig tocar l´espasa, i tal i com esperava, va desaparèixer.
-I... ara com tornem?- Vaig preguntar.
-Doncs hem de triar on tornem: o al mar de Shinsei o al volca passant per Endor.- Va dir la Yuri
-Voto mar!- Vaig cridar,
-El que quedi mes a prop- Va dir en Shiro
-Anem, a Shinsei doncs- Va dir la Yuri.- Però crec que prop d’aquí hi ha la antiga muntanya dels fènix, voleu un fènix nois?
-I Esclar que si!! – Vaig dir emocionat- Som-hi!!

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

13 març 2017, 17:52

Dia -369999: antiga muntanya dels fènix
Vam arribar a la muntanya, i els fènix eren impressionants, jo em vaig fixar en un de petit, d´un color fosc, era com un falcó de foc blau, per sort tenia l’entrepà del capità del zepelí de l’esmorzar que no havia menjat, m´hi vaig acostar tranquil•lament, no m’importaven els altres, simplement ignorava els seus crits, em vaig dirigir cap al petit fènix negre i li vaig oferir una rodanxa de fuet, ell la va acceptar i acte seguit es va posar sobre la meva clavícula, i d’allà va passar al meu cap, obrint- me pas a la tornada entre els gegants de foc que abans havia ignorat, la Yuri en va domar un de mitjà, just per portar equipatge, en Shiro e canvi, s´ho va mirar.
-I ara a pensar un nom- Vaig dir jo mentre caminava amb els meus companys en direcció Shinsei.

Dia -369999: frontera entre bosc i neu
-Ja es un bon moment per a acampar no creieu?- Va dir per fi la Yuri
-Si siusplau, -Vaig cridar caient a terra
-Per fi!- Va dir en Shiro fent el mateix que jo
-Ehh.... on ho he vist jo això?
-Je, je es veritat, en fi, a dormir.
Vaig muntar la tenda i em vaig estirar amb el meu fènix al costat, ara a dormir.
Estic a la meva ciutat, la Yumena te les 2 katanes que hem obtingut.
-Bones- Vaig dir
-Hola, que , has pensat en un nom? Jo, representant a la teva part inconscient li diria Saika, que et sembla?
-Mhh mola. Així es dirà.
-Per cert, el fer aparèixer la katana abans, ha estat obra meva, en fi, vols despertar-te?
-Sip
-Doncs adéu- Dona un cop de bastó i ja estic despert

Dia -369998: frontera bosc i neu
Ja m´havia despertat feia una estona , havia desmuntat i vaig anar a despertar en Shiro i la Yuri, doncs el sol ja s´avia alçat.
-Nois desperteu!
-Calla!!
-Que ja es de dia!!
-Pfff ara vinc...
Vam caminar 4 hores fins a la costa, on hi havia un silenci sepulcral, des d’allà ja es veien les trinxeres de batalla. Les forces de Shinsei, havien intentat repelar a la Hidra durant mesos.
El mar es veia tranquil, vam caminar una mica mes per la costa i vam trobar un campament típic dels guerrer de Shinsei, vam entrar, i vam contactar amb el capità, els hi vam demanar ajut, nomes amb les fletxes dels guerrers serà suficient.
Ens vam preparar tots tres, i els 30 arquers darrera de les trinxeres, i el capità va tocar el gong. Segons després va aparèixer un cap d´uns 3 m , després d´aquest, un altre, i un altre, i 6 caps mes,
-Foc!- Va cridar el capità
Acte seguit una pluja de fletxes va caure sobre l´hidra,
-Shiro! Tu els 3 de l´esquerra, Yuri tu els de la dreta, jo aniré als del mig i aniré a alguns altres també!!
Vam córrer cap al mar, el primer cap va ser de la esquerra, jo el vaig esquivar a la dreta i vaig aprofitar per deixar-li una cicatriu a l´ull, en Shiro, abans que el cap l’engolis, el va plantar a terra amb un cran cop d´espasa, mes de 20 fletxes van clavar-se a la boca del monstre, el cap es va quedar mort, no tallat, mort. I havia deixat el que jo i nomes jo vaig considerar un pon fins al cos. Ni m´ho penso, d´un salt corro pel coll, esquivant 2 capi i al 3r, no l´evito corrent, salto sobre seu i clavo la katana entre els ulls, un menys.
Avanço per la ramificació, veig com cauen fletxes a l´altra banda, i sento el coll sobre el que estic moure´s, clavo l’espasa i corro obrint el coll, quant 4 caps em miren, salto a l´aigua, dec estar a 10 metres, mentre caic un cap, de l´altra banda es dirigeix cap a mi, se´m menjarà, no ho puc evitar, em preparo
De sobte, veig un tros enorme de ferro, d´uns 4 metres a travessant el cap que m´amenaça, en David esta aquí, caic a pocs metres del 1r cap, clavo l’espasa i pujo pel coll, veig la Yuri corrent cap a mi, li faig un senyal dient-li que vingui, un cap es posa a recórrer el coll per on estem corrent, i un altre per l´altre cantó, i per l´esquerra, la dreta, a sobre, tinc pocs segons per decidir que hem de fer, empenyo a la Yuri a l´aigua, -Ho sento!- dic, tot i que ho he fet expressament, es massa tard per segui la Yuri, que faig? Ja ho tinc, tallo una x als meus peus i entro al coll, ràpidament, surto amb un altre tall al costat i... us lat amunt, clavo l´espasa al coll d´un dels caps, ja nomes en queden 5. Una fletxa de 4 metres es disparada on estava just abans, empala a 2 caps mes, i deixen els 3 caps restants al descobert, en Shiro esta al coll, se’n carrega un mes, veig a la Yuri escalant pel coll, la segueixo, els 2 caps restants cauen al mar per les fletxes de Shinsei, ja esta, hem guanyat, tornem corrent pel coll corrent, perquè s’està enfonsant, sento un rugit des de les profunditats, mes encara? Un tauró gegant, d´uns 20 metres fa un salt per sobre de l´aigua.
-Pfff hauríem de... – Pregunto- ... Vale si... Amb el que acabem de matar dubto que sigui gaire difícil.
-Ehh!!! – Crida en David- Tinc una idea, vine.
Nomes cal veure el que esta fent per saber el que vol que faci.

-Genial!-Crido
Ell, prepara el seu arc mes gran, d´uns 5 metres, carrega 2 fletxes i jo em poso agafant- ne una amb cada ma,
-Si funciona be, durarà 3 segons,
En David espera amb paciència, 3 homes mes l´ajuden a apuntar, el tauró es dirigeix a tota velocitat cap a nosaltres amb la boca oberta
-Espera... –diu l´arquer d´ Endor – Espereu.. i... FOC!!!!
En qüestió de segons estic a dins de la seva boca, en aquest moment, poso els peus a les fletxes i amb les mans faig aparèixer les 2 katanes, segons mes tard, torno a veure la llum del sol, les katanes desapareixen, i jo , amb les fletxes, toco aigua.
Vaig sortir de l´aigua i em vaig dirigir nedant a la costa, als meus amics havien trobat un 3r objecte, era una poció d`un color carbassa
-Va agafa-ho, que ten mors de ganes- Va dir la Yuri amb un somriure
Òbviament, va desaparèixer,
-I ara a descansar. Que el sol ja es comença a pondre
Aleix l’ha editat per darrera vegada el dia: 16 març 2017, 16:02, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

16 març 2017, 16:00

Dia -369998: costa de Shinsei
Ja era de nit, els arquers estaven fent una festa per celebrar que podien tornar a casa, jo vaig sopar amb ells i vaig muntar la tenda allà a prop, el Saika m´ajudava, il•luminant el terra, li vaig donar un tros de pa com a recompensa, em vaig assentar a un arbre i sem va posar a sobre, li vaig acariciar el plomatge.
-I tu que? No vas a la festa?- Va dir la Yuri
-Mhh? Que va, millor dormir!
-Ah.. perquè esperava que em contestessis això?- Va dir mentre s’assentava al meu costat.
-Potser perquè soc increïblement mandrós?
-Si, això ho has de canviar, has de ser mes com jo.
-Diu la suïcida que volia imitar-me!
-Ja, gracies per a allò, he set una insensata.
-No es mereixen, que havia de fer? Deixar-te morir allà amb mi?
-Ja, tu t´arrisques molt, massa.
-Soc així, però al final tot surt exactament com planejo. Je, je.
-El cel es ple d´estrelles avui, sembla mes blanc que negre eh?
El Saika mira amunt i es torna a acorruar a la meva falda.
-Si, tens raó, que, avui muntaràs la tenda o dormiràs amb mi?
Em posa la ma a la cara, tapant- me els ulls i m´empeny, en Saika la mira amenaçant,
-Shh Saika tranquil,-Dic mentre l´acaricio.
-Sembla que et fa cas eh?
-Si, i dormir amb ell, es com dormir amb una estufa.
-Saps? Lo de abans de dormir amb tu, ho he rebutjat ràpid, però realment no he muntat, i encara em fa mal la esquena...
-Per mi tens la porta oberta.
-Doncs m´ho pesaré
-Com que t´ho pensaràs? Jo men vaig a dormir ja eh!
-Doncs potser vinc.
-Bah allà tu.
Vaig anar cap a la meva tenda, el Saika em va il•luminar el camí, i es va acorruar amb mi, era un fènix curiós; petit, negre i dorm al llit. 5 minuts mes tard, vaig sentir la cremallera de la tenda, vaig mirar i vaig veure la Yuri traient el cap
-Que hi ha lloc per a mi?
-Pfff... va passa.
-Tu, que calentons que esteu eh?
-Si, va vine, no et facis pregar
Li vaig fer un lloc al catre i li vaig passar el braç amb la manta per sobre.
-Es del llop d´ulls verds no?
-Si, em vaig quedar un tros de pell, i no cridis, que el Saika esta dormint
-Ah perdo...
-I ara a dormir eh, dema tenim una gran caminada per davant.
-Vale.
Estic adormit, altra vegada a la ciutat. La Yumena te les dues katanes a la cintura i la poció entre les mans.
-Que, ja saps per a que serveix?
-Doncs de moment se que prolonga el temps que pots estar tocant les espases sense que desapareguin. Dura 1:3 minuts, tampoc sentiràs el dolor ni la fatiga.
-Hostia, doncs esta be no?
-Si, si. Però si no pots entrenar amb les katanes de que et serveix?
-Si les toco dins del somni que passa?
-Tu millor no ho facis, te, aquí tens dues repliques, i es aquesta àrea marcada s´apliquen les lleis del teu mon, si vols entrenar, fes-ho ara.
-D´acord
Vaig entrenar molt de temps, amb una, amb l´altra, amb les dos fins i tot, però pesaven molt com per portar- les amb una ma cada una.
-Yumena!!
-Que vols?- va aparèixer darrere meu
-Em vull despertar
-Això esta fet.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

22 març 2017, 15:51

Dia -369997 costa de Shinsei
El Saika em va despertar posant-se a la meva cara. Sens dubte li molestava que una estranya dormis al seu costat.
-Mhh Saika deixem.... nomes es la Yuri. Es amiga..-res, seguia esgarrapant-me la cara
Al final me´n vaig cansar i vaig fer el que tenia que fer. Vaig fer fora a la Yuri vaig sortir de la tenda i li vaig donar de menjar. Després vaig tornat a entrar amb la esperança de poder dormir una mica mes. Però quant em vaig estirar faltava algú... però no aconseguia saber que.
-Que Aleix et despertes o no?- va dir la Yuri des de fora
-Pfff... perquè m´odieu tots?
Finalment vaig sortir a esmorzar. I em vaig trobar a la Yuri amb el seu fènix a la falda, i el Saika fent-li la pilota per ``lligar´´ amb el seu fenix, com si mai l’agüés odiat. Si es que l´amor d´un fènix...
-Però Bueno! Em descuido un moment i ja t’estàs apropiant del meu fènix?- Vaig dir
-Va va no et queixis! Te, el teu pa.
-Gracies.
-Avui cap al volca eh?
-pfff quina mandra...
-De mandra res!- Va dir en Shiro
-Ah ets tu, bon dia.
-Va desmunteu tendes i a caminar


Aquests següents dies, no va passar res gaire interesant, caminàvem, muntàvem, dormíem, desmuntàvem, caminàvem... això si, vaig entrenar moltíssim als somnis, amb la Yumena, ella creava monstres imaginaris i jo tenia 1:30 minuts per a acabar amb ells. Nit rere nit, preparant-me per la batalla final.

Dia -379995
-Aleix, Aleix! Desperta collons!-va dir una veu
-Mhh... calla... deixem dormir...-vaig dir jo mig adormit encara
-Però que el sol ja ha sortit!!!- era la veu de la Yuri, inconfundible.
-Però si estem arran del volca, tinc temps no?
-Nomes t´aviso, que jo i en Shiro ja anem tirant
-NO, NO, que ja vinc
Vaig sortir de la tenda mentres em posava la camisa i enfundava l´espasa.20 minuts mes tard, ja estàvem anant cap al volca, la veritat es que la idea de lluitar contra un monstre de pseudònim ``el deu negre´´ no em feia gens d’il•lusió, però, em mantenia alegre sabent que ja era l’últim. ``a qui vull enganyar, el que mes pal em fa, es caminar´´ vaig admetre finalment.

Un cop al crater ens vam dirigir a l´altar, vaig posar les dues mans al lloc corresponent i la taula va començar a brillar.
-Qui osa desafiar al Deu Negre, Tirà del volca?- vaig mirar als meus companys, em van tornar mirades de confiança.
-Aleix Rico, de Shinsei, amb Yuri Shokero i Shiro...ehh
-Tenro- va dir en Shiro decepcionat
-Shiro Tenro.
-Miserables mortals... tindre compassió de vos i us donaré la oportunitat de retrocedir.
-Miserable i fals Deu!! Covard i insensat! El que tu tens es por!! Faré filets amb la teva carn!
-Aleix! Però que et passa?!- Sento dins del meu cap-
-COM OSSES!!! MORIREU TOTS!!! - una ma de foc ens va agafar i ens va emportar fins al buit, en Saika es va quedar a la taula, com li havia ordenat
`tot va segons el pla´

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

11 abr. 2017, 17:16

Dia -379994

Estàvem en una espècie de plataforma enorme, , en la qual al final de tot hi havia un tro on una figura negre estava assentada,
-Tu! Miserable humà! Com has ossat insultar-me d´aquesta manera?
Va obrir les ales fosques que tenia, encara ens donava l´esquena, i va fer aparèixer una llança de 3 puntes, amb mes punxes al pal.
-LA MEVA ESPASA PROVARA LA SANG AVUI!!-vaig dir
-Aleix, me cago en tot! Calma’t- va dir-me la Yuri
La figura negra es va girar i vaig fer un pas enrere en veure els seus ulls vermells plens d´odi.
-Eh... -vaig dir- podríem parl..
No vaig ni acabar la frase que la negre fulla del trident m’estanya tocant el coll
-No seria just deixar-te morir així. Prepara’t mortal.
Vaig empassar saliva. Els meus amics es van apropar a mi.
-La has liada be eh?- va dir en Shiro
-Si es que no tens remei! -va dir la Yuri
-Soc així nois. Ja ho sabeu.
Preparo l´arma per desenfundar, corro cap al du i en l’últim moment Zas!, sento tocar metall, ha parat l´atac. I torna la banda de les punxes. Em retorço de dolor, però no importa, estic en batalla encara. Estic al terra estirat, el déu apunta les tres punxes cap al meu ventre, però en l’últim moment, veig una ombra de espasa enorme. En Shiro
-Estúpids humans, valoreu mes la vida d´un altre que la vostra pròpia
M´aixeco d´un salt, faig un tall baix a la cama dreta del déu, ella cau al terra, salto per rematar, quant de sobte desapareix, noto ferro fred a la cama, i al mirar-la hi ha un triangle negre a travessant-me la cama, acte seguit, la Yuri salta a sobre de la deessa i li clava les dagues, ella sen desfà de la Yuri, però ha set suficient distracció com per alliberar-me del trident, corro com puc lluny, mentre trec de la butxaca unes venes, les desembolico i tallo el tros que necessito amb la boca, m´apanyo amb el que tinc. Agafo uns ganivets de llançament que em van donar els Guàrdies de Shinsei , i els Hi tiro, nomes un del 4 que tiro arriba a l’objectiu, ella se l´arranca i me´l torna, en tot el braç! -AAH!!- crido de dolor, però encara em queda una cama i el braç bo.
-Aleix vols parar de deixar que et matin!!!- crida en Shiro
-No et preocupis! Tu ataca!
Ascendeix i torna a l´atac, que de moment esta resultant inútil.
-PATETIC! HUMANS PREPOTENTS! NO HAURIEU D´HAVER VINGUT!
Uns esquelets surten de la lava que envolta la plataforma. Merda, masses objectius!
-Yuri! Shiro! Als esquelets! No ataqueu al Déu!
-D´acord!
``perfec...`` les urpes d la deessa em perforen la roba, m´agafa i em llança contra una columna.
-Això es tot el que tens?- dic desafiant
-QUE NO ES SUFICIENT?
-No veus que encara estic viu?
-INSOLENT!!
Em torna a agafar i a estampar contra una altra columna, em fa mal fins a l’últim os del cos, tosso, i escupo sang.
-Si jo fos un Déu ja hagés acabat!- segueixo provocant
-AAAAAH!!! CALLAAAA!!!!!!- esta furiós, un atac mes i tot això haurà valgut la pena.
Alça el trident, i mentres el dirigeix cap a mi, la Yuri, en un moviment fugaç li talla la ma esquerra.
-Aleix! Però joder! Que cony estàs fent?- sem posa a sobre- T´he vist lluitar, no ets tu el que esta lluitant!- diu ella plorosa al veure les meves ferides, mentre la déu s’està recuperant del mal de la ma.
-Shh... tranquil•la- dic des del terra a dures penes- Gracies per no deixar-me sol Yuri. ara ves amb en Shiro, això acabarà en res, confia en mi una ultima vegada. Siusplau...
Ella, ascendeix poc convençuda i va a ajudar en Shiro. Jo faig aparèixer la poció de l´hidra i me la bec, el mal se’n va, m´aixeco i li dirigeixo una mirada passota al déu.
-Això es tot? No em veus, estic dret, viu i encara puc aguantar l´arma! i en canvi tu: Mira´t! Un déu manco!
-BASTARD!!!!! PREPARA´T A MORIR!!!!!!
Alça el trident amb les dues mans; doncs l´altra li ha tornat a créixer pel que sembla, aquí esta l´error que he estat esperant tot aquesta estona: estic quiet fins a lúltim moment, creuo els braços, i, en l’últim moment, salto a l´esquerra, faig aparèixer 5 metres de ferro a cada ma, i giro sobre mi mateix 3 cops, 6 talls preciosos perforen a la tirana. Faig desaparèixer les espases.
-Que passa? Mira! si encara estic viu!
-MOOOOR!!!!!!!
Torna a alçar el trident, i elabora un atac (a dalt a baix), en l’últim moment faig aparèixer les espases, i amb un angle de 180º cap al costat, aparto el trident amb una, l´altra, amb la mateixa trajectòria el trenca en 2.
-Ahh... Estàs perdent facultats!
-AAAAAAHHHHH!!!!!!! CALLAAAAAA!!!!!!! MOOR, MOOOOOOOOOR!!!!!!!
Ell fa aparèixer una espasa negra, es prepara per l´atac, però abans que el faci, jo li he a travessant el ventre amb la meva katana, li faig una traveta amb l´altra i un cop al terra, faig desaparèixer les dos, salto fent-les aparèixer mirant a baix, els hi clavo al torç, desapareixen altra vegada, i les torno a clavar una mica mes amunt, les deixo clavades allà mentres camino pes sobre seu, arrossegant la meva katana curta pel seu cos, estem cara a cara.
-Que, ningú t´ha dit que jo podia atacar abans que tu?
-N...NO POTSER!!!
-Shh Guarda saliva, la necessitaràs a l´altra vida!
-BASTARD!!! JO ET MALA...- li clavo la espasa al cap abans que acabi de parlar.
``Si no m´equivoco Yumena, porto 1 minuts oi?`` ´´sip`` vaig sentir dins del meu cap
-Yuri!!! Shiro!!!! Correu veniu!! No hi ha temps!! Tinc que anar a un hospital!!
-Aleix!- crida la Yuri
Caic a terra de genolls
-P...port....eume.....a.....a Endor- vaig caure al terra de genolls, estava absolutament devastat.

Dia -379979: Endor
Era tot fosc, l’últim que recordo abans d´obrir els ulls era a la Yuri corrent cap a mi. Quant vaig obrir els ulls, vaig veure un sostre de fusta, em vaig reincorporar, ``quant de temps dec haver dormit?`` em vaig preguntar. Vaig alçar el torç i vaig mirar cap al costat del llit on estava, una noia d´estatura baixa i de cabell vermell estava dormint al cantó del llit. Amb un peculiar fènix negre al cap
-Saika maco, perdona´m per haver-te deixat solet.- el vaig agafar amb la ma, i, vigilant de no despertar-lo, mel vaig posar a l´espatlla bona
-Eh Yuri.- vaig dir amb una veu rovellada- Eh Yuri, soc jo, desperta.-vaig moure-li el cap d´un canto a l´altre suaument fins que es a despertar.
-Mhh qui hi ha?- em va mirar, i la seva cara es va despertar de cop- Aleix!!! Si ja estàs despert!-va llançar-se sobre meu per a abraçar-me.- Ens tenies preocupats, els doctors han dit que et despertaries en 5 dies, però portes mes de 2 setmanes en coma!! Els doctors ja havien perdut la fe!- va dir amb una veu plorosa
-Bah! Doctors, sempre equivocant-se, però ja saps: mal bitxo mai mor!
-Va ràpid, tornem a Shinsei, tens que descansar encara, en Shiro ens esta esperant.
-Vale, fes-me un favor: ajudem a moure, em fa mal tot.- va ascendir
Vam caminar a dures penes fins una sala on hi havia un vell calb... que em sonava molt.
-Benvinguts sigueu- va dir.
-Tu no ets aquell metge d´Endor? Si! En el futur et vindre a visitar per una ferida!
-Perdona’l esta delirant- va dir la Yuri
-No, no, es possible, jo no soc ven ve un humà, visc milers d´anys. Tranquil noi ja et recordaré, ara posem fil a l´agulla, assenteu-se.
Vam estar 10 minuts assentats, fent el que el vell ens deia, quant es va obrir un portal gris.
-Adéu viatgers del temps, fins a la pròxima!
-Adéu i sort- vaig dir
-Adéu- va dir la Yuri carregant amb mi.
Vam a travessar el portal disposats a tornar al nostre temps, allà estàvem.

Dia 11
Estàvem a la divisió de religió, el sacerdot ens va pagar la generosa xifra de 2000 yens a cada un per la missió que acabàvem de complir, ara tocava descansar, ``molt, 3 dies com a mínim´´. Quant estàvem sortint de la divisió vaig caure en que no portava la meva tenda.
-Yuri, on teniu la meva tenda?
-Ehh... vam anar corrents cap a Endor per a que et tractessin, o sigui que...
-Que... la vau abandonar!? I on dormiré?
-Pfff vine a casa meva, igualment tenia planejat que dormissis allà.
-Mhh... si insisteixes. Però que consti que estic enfadat eh?
-Que si, que si- va dir la Yuri dirigint-se cap a casa.- Que vens?
-Ara vinc! Espera’m que no puc caminar!
-Ah es veritat- va venir a ajudar me i vam caminar junts, amb el Saika encara adormit a la meva espatlla, fins a casa seva, on vaig descansar 3 dies, sense ni tant sols sortir del llit.

Imatge

Respon