[Rol] Una nova presa

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

27 juny 2017, 18:00

Era de dia a fora, jo just feia un minut que havia obert els ulls, a diferencia del que un s´esperaria, no em vaig quedar dormint els 5 minuts més de sempre. El mes sorprès, vaig ser jo; sabent que era dia lliure vaig anar molt per feina.

Vaig passar per la cuina de la divisió, no hi havia ni una ànima. Jo em vaig assentar i vaig començar untar-me el pa amb tomàquet del matí.

Un cop esmorzat, vaig anar a la botiga de caça, esperant-me que el dependent em tornés a dir que si volia caçar com déu mana que em comprés un arc. En el fons entenia el seu punt de vista, i jo mateix sabia que nomes hi anava per que m´agradava discutir amb ell.

-Que jo no sé caçar amb arc carai! ni tant sols se tirar!
-Doncs aprèn-ne! - em contestava ell
-A on en puc aprendre?
-Compres un arc, fletxes i un tros de fusta, et col•loques a uns 15 metres de la fusta i no pares de tirar fins que n´encertes 10 seguides, després em vens a veure.
-I vinga! Que no penso comprar una arma que no sé si puc fer servir!
-DONCS PERQUE CARAI VENS AQUÍ?
-Perquè m´agrada la caça!
...

Ja me n´anava de la botiga quant vaig sentir un grup de caçadors parlant i em vaig encarar a la estanteria de les ballestes per a escoltar a amagades.

-I diuen que no li han encertat mai un sol atac!
-Si home! Però si ja ho han intentat 3 dels millors arquers d´Endor! No em crec que ni una fletxa hagi a travessat la seva pell!
-Si ets tant home, atreveix-te a desafiar-lo Haruki?
-Perdoneu, de que esteu parlant? - Vaig interrompre jo.
-I tu qui ets? - Va dir el més vell - És igual, set veu que ets caçador. La cosa es que hi ha una bestia prop de les muntanyes d´Endor i que no la poden caçar.
-Ja! Que no es pot caçar? Doneu-me un guia i tornaré amb el seu crani! - Va dir el tal Haruki
-Doncs aquí em tens - Vaig dir oferint-li la ma - Em dic Aleix, soc de la divisió d´exploració, bon caçador AMB ESPASA - vaig remarcar la meva arma assegurant-me que el vell del mostrador em sentís.
-Haruki Arquer professional. Acepto el repte
-Això espero! Que? Dema a primera hora al port et sembla bona hora per partir?
-Perfecte. Allà estaré, porta les teves millors armes.

Vaig sortir de la botiga amb la intenció de comentar-li als meus companys que estaria de caça uns dies.

-Que no passi com la ultima vegada! - Va recordar-me la Yuri
-Bona caça doncs- em va dir el Shiro, com sempre amb un somriure a la cara
-Practica tant com puguis el vent, ah si, deixa’m les claus de la habitació siusplau, que em vaig deixar un parell de coses importants. - Va dir la Kaze.

Ja tenia la maleta feta: La katana, un bon pa, sake, la tenda i bosses per portar carn. Vaig esperar-me al port, a la passarel•la deixant penjar els peus amb el Saika a la falda. Per fi vaig divisar la silueta del guerrer que m´havia d´acompanyar:

Uns pantalons gruixuts, una espècie de caçadora per sobre d´una camissa de tirants, 2 arcs a l´esquena, i 10 buiracs de fletxes (visibles) i un barret similar al que els australians porten, nomes que ell hi tenia guardada una fletxa allà.

-Perdó per arribar tard, volia agafar l´arc de caça menor i no el trobava - Va dir fent una reverencia en senyal de disculpa.
-No et preocupis, jo tampoc no fa gaire que he arribat - Vaig despertar al Saika
-En fi, no ens parem aquí a parlar, que tenim molt camí a caminar!
-El mateix dic, quin es el teu vaixell?
-Aquell d’allà, si es que es pot considerar vaixell....

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

13 jul. 2017, 17:47

Estàvem a travessant el bosc del nord oest, el Haruki em va dir que volia caçar algun animal per a menjar, i em va demanar que si en veia un que fes una senyal amb la ma.

De cop, un conill va aparèixer, ell ja ens havia vist i ja estava girant per fugir, no hi havia temps per la senyal, vaig agafar la meva katana i la vaig llançar com si fos una llança contra l’animal, advertint al meu company de la posició de la pressa. La katana li va rascar l´esquena, però un segon mes tard l´animal ja tenia una fletxa travessant-li el cap.

-Això si que es treball en equip! - Va dir ell orgullós de la seva punteria - Dóna’m un minut i seguim d´acord? - Vaig ascendir amb el cap.

Després de molt caminar, vam establin-se a una petita clariana, la nit estava a punt de caure, o sigui que ens vam afanyar a muntar les tendes i encendre un petit foc, just vam menjar un xic de les provisions que portàvem.

Amb la panxa plena em vaig dirigir a la tenda, amb intenció de parlar amb la Yumena, que feia ja molt temps que no la veia, i així ho vaig fer, em vaig tombar i en qüestió de minuts em trobava a una platja a plena nit, amb ella asseguda sobre la sorra.

-Quant de temps eh? - va dir
-Tu creus? Fa uns pocs dies només, no?
-Aquí el temps passa molt lent si no em vens a veure... I que vols?
-No vull res, passava a parlar una estona, que en penses del monstre que anem a caçar?
-Sincerament crec que ets tant idiota com el teu amic: ``Vaja un monstre que ningú ha pogut derrotar! Segur que jo podré! ‘’ però en fi, això ja ho sabia.
-Creus que podrem caçar-lo?
-Perquè m´ho preguntes? No sé ni com és el monstre, ni com de bo amb l´arc és el teu amic... Haruki oi? L’únic que espero és que puguis tornar a casa sobre les teves pròpies cames.
-Fet

Em vaig despertar d´hora, per a entrenar una mica. Vaig començar amb uns passos d´espasa, mes tard vaig entrenar la meva màgia del vent, finalment em vaig assentar amb les cames creuades i els braços estesos, fent aparèixer i intentant mantenir les meves dos grans katanes, aquesta era una petita tàctica que feia poc havia après: si feia això abans d’utilitzar-les en combat, el seu efecte durava una mica mes.

-Vaja, vaja... quines espases... d´on les has tret? - Vaig mirar a un costat fent desapareixer les espases
-Mhh? Oh ets tu, sincerament, es una llarga historia que passo d´explicar.
-D´acord - va dir ell un pel decepcionat.
-Va, aprofitem les hores de llum, recollim i anem, que ja t´estic esperant des de fa una bona estona.

Vam caminar fins arribar al riu del centre de Tadaima. Aquell riu amb aquella aigua tant clara, em va recordar al meu primer dia a Tadaima, aquell cel blau amb núvols pintats sobre ell... i també em va recordar que no quedava precisament lluny, però no era moment per desviar-se, teníem una missió, més ben dit un repte.

-I ara cap a on anem eh? - va preguntar el Haruki
-Doncs cap al nord, esclar. A no ser que vulguis anar a Endor.
-No, no, al nord està bé
-Per cert, tu que en saps de la bestia? - Vaig preguntar per a que aquell últim tram no es fes tant etern
-No gaire, sé que vola pel que diuen els vells, pero no facis gaire cas, diuen que es fa invisible i que escup foc... se segur que té plomes, que son afiladíssimes, per cert, també has de saber que son els seus projectils - ``Projectils?´´ pensava - Això si que ho sé segur, perquè l’últim caçador en va portar un bon munt clavades, mira:

Em va donar una espècie de gema brillant, era realment sorprenent, no semblava fet per persones, però era difícil de creure que la natura hagués pogut crear un material tant bonic, pesava poc per tant no em sorprenia que pogués ser una ploma, en aquell moment vaig pensar que si matàvem a la presa els materials que portaríem valdrien una fortuna.

Finalment vam arribar al peu de la muntanya, en Haruki ja es disposava a escalar, i jo vaig proposar la idea de deixar l´equip pesat al peu de la muntanya.

-Si, serà millor, tot i que bàsicament tot el que porto son fletxes.
-Però que dius? Si la tenda pesa un ou i mig!
-Això no es res comparat amb les fletxes: Diguem que a cada Buirac d´aquests porto cap a 30 fletxes, i com veus en tinc mes de 10 nomes a l´esquena.
-Mare meva, noi estàs molt boig tu, si vols ajuda nomes diguem ‘ho d´acord?
-Home, si em pots portar aquests 5 t´ho agrairia.
-Fet

Vam començar a escalar pel penya-segat, sense mirar al terra, el qual devia estar mes lluny que la cima ja. ``Un pas en falç i...´´ una mort segura. Jo ja havia relliscat altres vegades escalant, però ni molt menys des d´aquesta altura.

Respon