[Rol]Una derrota més ja no importa

Respon
Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

22 març 2016, 09:32

Filosofia a ultima hora del dia amb el professor Tamada, que si Plató que si Aristòtil, era una assignatura eterna, els dimecres tocava a primera hora i aquella hora la aprofitava per dormir una estona, per el dijous a ultima hora ni son tenia. Apartde que només tenia ganes de sortir d'allà i anar al dojo, avui si que el guanyaria!

Quan per fi va tocar el timbre vaig guardar corrents les meves coses i vaig sortir esperitada cap a casa meva a dinar.

Finalment em trobava a la cadira de rodes del estudi de la meva habitació anant donant voltes. Que feia corrent tant si fins les 5 de la tarda no obrien el dojo? Ni en això havia pensat. Tanta pressa per res... Ni anant a Tadaima se'm passaria el temps més ràpid, per que per molta estona que hi estigues quan tornes encara quedaria el mateix temps.

Així que vaig decidir estirar-me al llit i escoltar música, així segur que el temps se'm passaria més ràpid que si no faig res. Fins que em vaig adormir.

Em vaig despertar tranquil·lament, quina hora devia ser? Dos quarts menys cinc de set, merda, arribaré al dojo i ja no hi serà. No m'ho vaig ni pensar dues vegades, vaig agafar les coses i em vaig posar a córrer cap al Dojo, quan a mig camí em vaig adonar que anava en sabatilles. No importa, ja estava a mig camí, i no volia arribar i que ell ja no hi fos, aquest cop el guanyaria si o si.

Vaig arribar corrents i el vaig veure, estava practicant a un dels costats amb un noi, el Seiji.

- Tu!- li vaig ir assenyalant-lo- Em vaig a canviar i prepara't avui et guanyaré! Si quan surto no hi ets demostraràs que ets un covard.

Els primers dies, els companys del Dojo estaven estranyats, però ja portava tantes setmanes fent el mateix que crec que els meus crits ja eren una rutina. Ell simplement somreia.

Vaig sortir del vestuari preparada per lluitar, i vam començar l'enfrontament. Vaig perdre...

- Tornem-hi, encara estava una mica adormida, ara segur que guanyo.- Però vaig tornar a perdre. Anàvem fent lluites una darrera l'altre (per petició meva) però sempre em derrotava.

Finalment ell va haver de marxar a fer no sé quin treball de la universitat, potser era una excusa per que presenciava que si haguéssim tingut un enfrontament més ell hagués perdut?
Després d'entrenar una estona més amb alguns companys del Dojo, vaig tornar a casa, indignada, avui tampoc l'havia aconseguit guanyar. A casa meva ja no era estrany que els dijous arribes de l'entrenament de Kendo indignada, passava cada setmana, per que els altres dies em veien amb molt esperit entrenant pel següent dijous, la setmana que ve segur que el guanyaria.

I ara estàvem a dissabte, vaig acompanyar a la Erwyn a una fira que feien al poble, hi havien paradetes i atraccions, tot ple de colors i la gent ben animada. Fins que el vaig veure, estava a una de les paradetes de tir. Avui era el meu dia de sort, amb lo bona que era jo en el tir, segur que el guanyaria. Si no el podia guanyar amb l'art de l'espasa, amb la de la pistola si que ho faria.

- Bones- Vaig dir mentres em posava a davant de la paradeta amb els diners preparats per jugar, i mirant al noi amb cara de que avui el guanyaria.

- Preparat per perdre?- Li vaig demanar. Però va fer com sempre, simplement somriure. A veure si continuava rient després de la pallissa que li faria.

- Onee-chan, el teu somriure fa una mica de por.- va dir-me la Er-chan al meu costat.

Però, vaig tornar a perdre...

- Un altre cop- Li vaig demanar al botiguer donant-li els diners, deixant-los fortament a la barra.

Però es repetia el mateix que en el Dojo, totes les partides les perdia, algunes molt ajustades, però perdia igual. La part bona és que la Erwyn i jo vam tenir molts peluixos nous a casa, un dels meus era un Totoro!
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

23 març 2016, 13:47

“La pròxima feina que us toca fer, és fer-me una redacció explicant-me les robes que portaven els països que van participar a la segona guerra mundial, però m'heu de buscar tota la informació de llibres, ja siguin de casa vostre o de la biblioteca. I m'haureu de posar una bibliografia amb tots els llibres d'on hagueu tret la informació. Osigui que no em val internet.” Va dir el profe just abans que s'acabés la classe i ell sortís per la porta de la aula.

Doncs toca anar a la biblioteca, no crec que els meus pares tinguin llibres que expliquin aquestes coses.

Com que avui era dilluns, el Dojo no estava obert, i vaig aprofitar això per anar a la biblioteca, i m'hi passaria tota la tarda, quan acabes de buscar els llibres d'història, em dedicaria a buscar-ne algun de fantasia per poder llegir tranquil•lament per casa.

Així que desprès de dinar i estar una estoneta mirant coses random per la televisió, em vaig encaminar cap a la biblioteca del poble.

Vaig estar una bona estona buscant llibres de la 2a guerra mundial, que n'hi havien moltíssims, però que expliquessin els uniformes quasi cap, el professor tenia més que ganes de fer-nos buscar...

Quan m'estava dirigint cap al sector de novel•les, en una de les taules hi vaig veure a algú conegut. Abans d'anar a saludar-lo, em vaig acostar a la bibliotecària i li vaig demanar un taulell d'escacs, no n'havia demanat mai cap, però d'altres cops que hi havia anat havia vist que hi havia gent que li demanava, era com un servei més de la biblioteca.

Finalment em vaig acostar a ell, i sense dir-li res vaig posar-li el taulell d'escacs sobre la llibreta, i el vaig fer sobresaltar amb la meva acció. Quan va veure que era jo, va fer el somriure de sempre. Tant riure feia?

- Tens temps?- li vaig dir assenyalant el tauler d'escacs. Tampoc volia que per culpa meva no estudies i suspengués el que estava estudiant.

- Clar, només estava passant a net els apunts. Va dir mentres m'oferia lloc al seu davant, i m'ajudava a preparar les coses per fer "una" partida.

Només esperava que no hi sàpigues jugar, jo només hi havia jugat de petita en algunes ocasions amb el meu avi, i sabia lo bàsic però res més. Avui si que m'havia portat a una derrota segura. Per que sóc tant impulsiva?

Crec que m'estava acostumant a perdre contra ell.

Estàvem a mig d'una partida quan va passar un noi, i el meu "enemic" es va dirigir cap a ell.

- Sasuke, que hi has per aqui?- Quan li va demanar això semblava, que es preocupava pel noi. No em diguis que estic presenciant una escena yaoi?

- Res, estic buscant una cosa- li va respondre el tal Sasuke. Bah... però que fred que era el noi, a sobre que es preocupaven per ell...

El meu company va assentir amb el cap- Ens veiem després- li va dir al noi, però aquest no va respondre. Quan el Sasuke es va perdre entre les estanteríes, es va girar cap a mi.- Em sembla que per fi has trobat una cosa en la que ets millor que jo.- Millor que ell? En que?, pensava jo mentres el mirava dubtosa- Ets millor germana.

- Aquell noi era el teu germà?- vaig preguntar i ell va assentir, vaig mirar pel lloc on el Sasuke havia sortit- La veritat es que físicament si que teníeu un aire semblant, però de caràcter... tu somrius més, no sembles tant fred... un moment... com saps que jo tinc una germana? I que m'hi porto bé?- El vaig mirar sospitosament.

- L'altre dia, a la fira. La noia amb la que anaves era la teva germana, no?

- Aaaaaah, es veritat. Si, era la meva germana petita.- No havia pensat que aquell dia ens havia vist a la Erwyn i a mi juntes.- Un moment, jo no considero que en ser germana gran sigui millor que tu. Jo t'he de millorar en alguna cosa que no impliqui a tercers. Per què, si el teu germà és tonto i no sap portar-se com a bon germà no t'ha d'implicar a tu.

- Tranquil•la, ja estic acostumat que em tracti així- va dir amb un mig somriure, que no em va agradar massa. M'agradaven molt més els que feia quan jo el feia compatir contra mi.

- Canvia aquesta cara home, que et convido a casa meva a berenar. Et faré un batut que em feia me mare quan era petita per animar-me.- vaig dir completament convençuda.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

24 març 2016, 10:52

Genial Meina, ets genial, com se’t acudeix convidar a algú a menjar a casa teva si tu no pots cuidar... bueno aquest cop si agafo el llibre de receptes de la mama i faig les coses pas a pas segur que em sortirà bé, jo puc!!

El costat bo era que no hi havia ningú a casa i podia entrar a la cuina sense que ningú m'ho impedís.

Vam entrar a la saleta i el vaig fer seure al sofà, donant-li el comandament a distància, per que mires el que vulgui a la televisió. Seguidament jo em vaig dirigir a la cuina, i després d'estar una bona estona buscant la recepta de la meva mare, vaig agafar els meus auriculars i amb el mòbil vaig posar a reproduir el ending 3 de sakura la caçadora de cartes ( https://www.youtube.com/watch?v=3S0g2RHSacw ) a veure si m'ajudava a concentrar-me i que em sortís bé i em vaig posar mans a la obra.

Tot anava bé fins que vaig agafar el minipimer per triturar les maduixes i PAM! Es va sentir un fort soroll a la cuina, i va quedar tota plena de maduixes, per les parets, el sostre, el terra i sobre meu , i ell va entrar corrents.

- Estàs bé?- em va preguntar, es veia preocupat. Pobre innocent coses pitjors m'havien passat a la cuina, si el sabes...

- Si, no et preocupis, ha estat un error de càlcul. Ara m'hi torno a posar- vaig dir mentres apretava un altre cop el botó de la maquina i la cosa va tornar a explotar.- Maleïda maquina, ho fa expressament- em vaig enfadar.

- Espera't- va dir el noi evitant que tires la màquina al terra.- Millor que primer et vagis a canviar per no embrutar més tot això.

I així a contracor em vaig anar a canviar, però quan vaig baixar la cuina ja estava ben neta i els batuts fets. I el vaig mirar amb cara assassina.

- Que?- va demanar aixecant les espatlles- Estava avorrit, no volia deixar tot això brut i tenia la recepta a aquí apuntada. Ara entenc per que hi ha aquest cartell a aquí.- Va dir assenyalant un cartell que hi havia a un costat de la cuina on posava: " ESTÀ PROHIBIT MEINES A LA CUINA"

Em vaig posar vermella- això es una broma dels meus pares- vaig dir a veure si colava. En realitat a casa meva tenien molt estricta la normal que jo no podia entrar a la cuina.

Quan vam acabar de menjar em va proposar anar a la bolera, i jo vaig acceptar, tot sigues per trobar alguna cosa en que guanyar-lo, tot hi que mai havia jugat als bolos, només els del wii sports, i allà era molt bona, no havia de ser massa diferent de la realitat, no?

Abans d'anar cap allà vam tornar a la biblioteca per que ell tenia el cotxe a allà.

- De veritat has de posar el GPS per anar fins a la bolera?- li vaig demanar.

- Clar, quasi no vaig a allà i sinó potser em perdo.- Em va respondre. Quasi no va a la bolera, això vol dir que té poca pràctica, avui si que el guanyo.

Si, experta en els bolos de la wii, però a la realitat quasi no n'he tombat ni un...

- Doncs crec que ja és hora de marxar- va dir el noi, i així ens vam dirigir cap a la sortida. A allà jo anava a tombar cap a la dreta quan vaig veure que ell girava cap a l'esquerre.

- Ei! Itachi! Cap on vas?- li vaig demanar.

- Cap al cotxe, cap on sinó- em va respondre.

- Però si el cotxe l'has deixat cap a allà- vaig dir assenyalant cap a la dreta.

- Ostres, es veritat- em va dir mentres anava cap on havia dit jo, hi devia haver un aparcament cap al altre costat, i altres cops devia aparcar a allà, vaig pensar.

Ja estem arribant, un moment, que fa? S'està passant el aparcament de llarg. Anem-lo a seguir a veure quanta estona dura fins que s'ha equivocat.

Va estar una estona voltant per allà, com a mínim vam passar 3 cops que davant del aparcament sense que ell s'hi pares. Jo anava rient (en silenci) mentres caminava al seu darrera. Fins que finalment es va girar.

- Fa tanta gràcia que no sàpiga trobar el camí fins al aparcament?- em va demanar, i jo només vaig assentir el cap mentres reia més.

- Hi has passat 3 cops per davant- li vaig dir. Finalment li vaig agafar la ma i el vaig portar fins l'aparcament- Tada~~ ja hi som!

Finalment vam entrar al cotxe.

- Ara entenc per que tens un GPS tant car. El tornaràs a engegar o deixaràs que et guiï jo?

-Millor guia'm tu- em va respondre.

- Veus, ara ens comencem a entendre- vaig dir.

- Si- va dir somrient, tanta gràcia feia?- Per cert, estaràs contenta, no? Ja m'has guanyat.

- T'he guanyat? En que? En les bitlles m'has clavat una pallissa immensa...

- Has trobat el cotxe abans que jo. Aquest cop no pots dir que no compta, el cotxe no és una tercera persona.- Com es podia veure tant feliç admetent una derrota?

Fins que finalment vam arribar a fora de casa meva, vaig veure com ell es posava a obrir el GPS i quan em vaig decidir per baixar d'allà mentres m'acomiadava, vaig sentir com em tibava del braç i ajuntava els seus llavis amb els meus.

- Ens veiem- va dir, i això em va fer mig reaccionar per que vaig sortir del cotxe, tot hi que encara no entenia que havia passat.

Imatge
Imatge

Respon