Vaig tornar a observar l'enorme ciutat emmurallada de Drakkar des de la meva posició en un dels avencs propers. La ciutat rival de Shinsei tenia un aspecte més lúgubre i sinistre, aquí i allà s'alçaven múltiples fortaleses entre els diferents sectors de la ciutat que resultaven tancats per muralles interiors. Infiltrar-se en aquella urbs seria una tasca titànica, sense cap mena de dubte.
Vaig tornar a revisar el mapa que em va prestar en Bank, buscant per enèsima vegada alguna pista o solució a l'atzucac en el qual em trobava. Però novament no trobava res que em crides especialment l'atenció. Vaig guardar amb delicadesa el mapa al meu sarró, i em vaig anar a estirar al meu farcell improvisat.
La situació era problemàtica, no tenia cap mena de pla per infiltrar-me i se m'acabaven les provisions. Vaig repassar mentalment que com a molt podia durar tres dies més sense passar penúries, després entrava a una dimensió desconeguda. Vaig sospirar i vaig decidir baixar al poble més proper a Drakkar, Ujuel, a veure si podia infiltrar-me entre els viatjants o treure nova informació. El coneixement és poder, vaig recordar.
Ujuel era una vil·la comercial entre Drakkar i la ciutat neutral d'Endor, i per tant, era un lloc de pas obliga't. Vaig decidir anar directament a la taverna, l'edifici més bulliciós del poble juntament amb el mercat. Quan vaig entrar l'aire era ple de fum de tàbac i alcohol que em regirava l'estómac, vaig contenir la respiració i vaig situar-me en un dels racons de la sala. Quan vaig asseure'm de cop el soroll va cessar, vaig girar el cap pensant que m'havien descobert. I el vaig veure.
Era un noi que devia tenir la seva edat, potser menys i que vestia de manera un xic estrafolària. No portava pantalons i es passejava amb calçotets, marcant paquet, mentre sostenia un llibre de vés a saber que. Podria ser un exhibicionista? No ho creia, és més, segurament era un bluf per amagar la seva autèntica naturalesa. Quan el vaig veure asseure's a un extrem de la sala i deixar el seu llibre sobre la taula, no vaig dubtar ni un instant i m'hi vaig apropar.
- Jo de tu no m'hi acostaria – va dir un vell subjectant-me el canell – Aquell noi, es diu Samael i és un pèl estrany, no dic que sigui mal noi, però té una manera de ser peculiar, esperpèntica diria jo.
- Senyor, no li han dit mai que és de molt mala educació jutjar un llibre per la seva coberta? - vaig somrient mentre m'asseia davant del noi, amb un ampli somriure.
El noi em va mirar inexpressivament, absort entre els seus pensaments. Mentre jo demanava dues gerres d'aiguamel, pel meu nou company de taula. Quan la vaig tenir, l'hi vaig entregar amb un somriure amistós. Creia que aquest noi seria la meva carta de triomf per aconseguir infiltrar-me.
- Diguem, que va venir primer, l'ou o la gallina? – va dir de sobte, el noi de cabellera desordenada.
- Com? – vaig dir totalment fora de joc.
- Avui m'he aixeca't amb aquest dubte existencial, i no me'l treure del cap – va dir resignat mentre agafava la gerra d'aiguamel.
Sí que és estrany si, vaig pensar per dins, o era part de la seva actuació.
- Jo diria que l'ou – vaig dir.
- Com que l'ou eh... I d'on va sortir aquest ou? – va preguntar-me.
Un silenci incòmode es va tornar a produir a la taverna, fins que el Samael va començar a riure a ple pulmó, de seguida la resta de la taverna el va seguir. Per uns instants em vaig sentir empès a riure amb la resta de la gent, feia temps que no reia tan a gust.
- Tio ets un person molt peculiar – va dir mentre s'ajustava les seves ulleres en espiral.
- I m'ho diu el tio que va amb gallunbos pel món? Que irònic – vaig dir rient de l'absurd de la situació.
Quan la normalitat va tornar a la taverna, el Samael va encreuar els braços i em va mirar directament.
- Que et porta a un estranger com tu a venir a aquest poble? – va dir seriós.
- Com saps que sóc de fora?- vaig preguntar amb el mateix to seriós.
- Mai ningú m'ha vingut a parlar, i tu ets el primer que ho fa i em segueix el corrent. Així que contesta de pressa, que vols de mi?
- Vull informació per poder entrar a Drakkar – vaig dir
- I que et fa pensar que jo et proporcionaré els mitjans? I més, a un espia de Shinsei– va dir alçant una cella.
Vaig encreuar els meus braços sobre la taula i vaig respondre pausadament.
- Vull ajudar a una persona molt important per mi i vull descobrir el meu lloc al món.
En Samael va somriure encuriosit, mentre començava a riure amb kkkk tenebrós. Finalment, va relaxar-se i em va parlar.
- Acompanya'm, crec que tinc la solució als teus problemes.
Em va guiar a través del bosc proper a la vil·la fins a una petita cabanya en el clar del bosc. La cabanya, si es podia definir com a tal, tenia un aspecte força rudimentari.
- Vius aquí? – vaig preguntar-li
- Si, no m'agrada viuré en comunitat, a més que n'has de fer tu? – va dir visiblement ofès.
Dins de la cabanya hi havia una gran prestatgeria plena de llibres i una taula rodona amb dues cadires, al fons un petit forn de llenya proporcionava llum i escalfor. Quan vàrem entrar un corb negre va sortir disparat a rebre el noi. El Samael em va indicar que era la seva mascota, i es deia Boira.
- Posa't còmode, vaig a buscar un llibre – va dir mentre m'assenyalava una de les cadires, que semblava visiblement corcada.
- Prefereixo estar dret, si no és molèstia –
- Com vulguis – va dir el Samael arronsant les espatlles.
Després d'uns minuts resseguint la prestatgeria, finalment el Samael trobava el llibre, en qüestió, semblava un volum vell i gastat. Els seus ulls brillaven satisfets i reflectien la seguretat d'algú que sabia el que es feia, segur que era un còdex on s'indicava entrades secretes a la ciutat, o un plànol d'aquesta.
Però no era el cas, a la seva coberta escrita amb runes inintel·ligibles indicava clarament que era un volum de màgia antiquíssima.
- Aquest és un llibre de màgia espai-temporal – va dir el Samael – amb això podràs entrar a Drakkar
- Com? – vaig dir conscient de l'alt nivell que requeria aquest tipus de màgia.
- Coi no ho veus, has d'utilitzar aquesta fórmula màgica tan senzilla- va dir novament ofès – escolta atentament, espacitum alternum, corpus inversus, movimentum Drakkar
De cop una força invisible em colpeja cap endarrere i em va fer perdre el coneixement. Quan en Samael va alçar el cap no hi havia ningú més que ell a la cabanya. Arronsant les espatlles es va limitar a dir.
- Almenys unes gràcies per l'ajuda, maleits shinserians.
Vaig tornar a revisar el mapa que em va prestar en Bank, buscant per enèsima vegada alguna pista o solució a l'atzucac en el qual em trobava. Però novament no trobava res que em crides especialment l'atenció. Vaig guardar amb delicadesa el mapa al meu sarró, i em vaig anar a estirar al meu farcell improvisat.
La situació era problemàtica, no tenia cap mena de pla per infiltrar-me i se m'acabaven les provisions. Vaig repassar mentalment que com a molt podia durar tres dies més sense passar penúries, després entrava a una dimensió desconeguda. Vaig sospirar i vaig decidir baixar al poble més proper a Drakkar, Ujuel, a veure si podia infiltrar-me entre els viatjants o treure nova informació. El coneixement és poder, vaig recordar.
Ujuel era una vil·la comercial entre Drakkar i la ciutat neutral d'Endor, i per tant, era un lloc de pas obliga't. Vaig decidir anar directament a la taverna, l'edifici més bulliciós del poble juntament amb el mercat. Quan vaig entrar l'aire era ple de fum de tàbac i alcohol que em regirava l'estómac, vaig contenir la respiració i vaig situar-me en un dels racons de la sala. Quan vaig asseure'm de cop el soroll va cessar, vaig girar el cap pensant que m'havien descobert. I el vaig veure.
Era un noi que devia tenir la seva edat, potser menys i que vestia de manera un xic estrafolària. No portava pantalons i es passejava amb calçotets, marcant paquet, mentre sostenia un llibre de vés a saber que. Podria ser un exhibicionista? No ho creia, és més, segurament era un bluf per amagar la seva autèntica naturalesa. Quan el vaig veure asseure's a un extrem de la sala i deixar el seu llibre sobre la taula, no vaig dubtar ni un instant i m'hi vaig apropar.
- Jo de tu no m'hi acostaria – va dir un vell subjectant-me el canell – Aquell noi, es diu Samael i és un pèl estrany, no dic que sigui mal noi, però té una manera de ser peculiar, esperpèntica diria jo.
- Senyor, no li han dit mai que és de molt mala educació jutjar un llibre per la seva coberta? - vaig somrient mentre m'asseia davant del noi, amb un ampli somriure.
El noi em va mirar inexpressivament, absort entre els seus pensaments. Mentre jo demanava dues gerres d'aiguamel, pel meu nou company de taula. Quan la vaig tenir, l'hi vaig entregar amb un somriure amistós. Creia que aquest noi seria la meva carta de triomf per aconseguir infiltrar-me.
- Diguem, que va venir primer, l'ou o la gallina? – va dir de sobte, el noi de cabellera desordenada.
- Com? – vaig dir totalment fora de joc.
- Avui m'he aixeca't amb aquest dubte existencial, i no me'l treure del cap – va dir resignat mentre agafava la gerra d'aiguamel.
Sí que és estrany si, vaig pensar per dins, o era part de la seva actuació.
- Jo diria que l'ou – vaig dir.
- Com que l'ou eh... I d'on va sortir aquest ou? – va preguntar-me.
Un silenci incòmode es va tornar a produir a la taverna, fins que el Samael va començar a riure a ple pulmó, de seguida la resta de la taverna el va seguir. Per uns instants em vaig sentir empès a riure amb la resta de la gent, feia temps que no reia tan a gust.
- Tio ets un person molt peculiar – va dir mentre s'ajustava les seves ulleres en espiral.
- I m'ho diu el tio que va amb gallunbos pel món? Que irònic – vaig dir rient de l'absurd de la situació.
Quan la normalitat va tornar a la taverna, el Samael va encreuar els braços i em va mirar directament.
- Que et porta a un estranger com tu a venir a aquest poble? – va dir seriós.
- Com saps que sóc de fora?- vaig preguntar amb el mateix to seriós.
- Mai ningú m'ha vingut a parlar, i tu ets el primer que ho fa i em segueix el corrent. Així que contesta de pressa, que vols de mi?
- Vull informació per poder entrar a Drakkar – vaig dir
- I que et fa pensar que jo et proporcionaré els mitjans? I més, a un espia de Shinsei– va dir alçant una cella.
Vaig encreuar els meus braços sobre la taula i vaig respondre pausadament.
- Vull ajudar a una persona molt important per mi i vull descobrir el meu lloc al món.
En Samael va somriure encuriosit, mentre començava a riure amb kkkk tenebrós. Finalment, va relaxar-se i em va parlar.
- Acompanya'm, crec que tinc la solució als teus problemes.
Em va guiar a través del bosc proper a la vil·la fins a una petita cabanya en el clar del bosc. La cabanya, si es podia definir com a tal, tenia un aspecte força rudimentari.
- Vius aquí? – vaig preguntar-li
- Si, no m'agrada viuré en comunitat, a més que n'has de fer tu? – va dir visiblement ofès.
Dins de la cabanya hi havia una gran prestatgeria plena de llibres i una taula rodona amb dues cadires, al fons un petit forn de llenya proporcionava llum i escalfor. Quan vàrem entrar un corb negre va sortir disparat a rebre el noi. El Samael em va indicar que era la seva mascota, i es deia Boira.
- Posa't còmode, vaig a buscar un llibre – va dir mentre m'assenyalava una de les cadires, que semblava visiblement corcada.
- Prefereixo estar dret, si no és molèstia –
- Com vulguis – va dir el Samael arronsant les espatlles.
Després d'uns minuts resseguint la prestatgeria, finalment el Samael trobava el llibre, en qüestió, semblava un volum vell i gastat. Els seus ulls brillaven satisfets i reflectien la seguretat d'algú que sabia el que es feia, segur que era un còdex on s'indicava entrades secretes a la ciutat, o un plànol d'aquesta.
Però no era el cas, a la seva coberta escrita amb runes inintel·ligibles indicava clarament que era un volum de màgia antiquíssima.
- Aquest és un llibre de màgia espai-temporal – va dir el Samael – amb això podràs entrar a Drakkar
- Com? – vaig dir conscient de l'alt nivell que requeria aquest tipus de màgia.
- Coi no ho veus, has d'utilitzar aquesta fórmula màgica tan senzilla- va dir novament ofès – escolta atentament, espacitum alternum, corpus inversus, movimentum Drakkar
De cop una força invisible em colpeja cap endarrere i em va fer perdre el coneixement. Quan en Samael va alçar el cap no hi havia ningú més que ell a la cabanya. Arronsant les espatlles es va limitar a dir.
- Almenys unes gràcies per l'ajuda, maleits shinserians.