[Rol] Suzuka, la fènix

Bloquejat
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Suzuka, la fènix


Imatge


Ja havien passat uns dies d'ençà del meu retorn a Shinsei, després de la missió que em va portar a Drakkar. Va ser precisament per parlar d'aquesta que vaig tornar a la pagoda del Kurasu. En certa manera, ell era l'única persona que podia compartir les meves experiències i opinions sobre la ciutat rival. El tengu no va tenir cap problema en acollir-me i així vaig comentar el meu encontre amb els diferents membres de la divisió de la ciutat.

En certa manera, havia entès que arribar a una certa harmonia entre les ciutats, era només una utopia. Tot i que em sentia satisfet de poder comprovar que existia gent com el Samael que sempre estava disposat a donar-te un cop de mà. O el Meizu, que sota un caràcter fort era un nou de fortes conviccions. Kurasu escoltava en silenci les meves reflexions. Només em va demanar pas per entendre fins a quin punt va ser complicat fugir de la persecució implacable a través dels carrers de Drakkar. I de com aquesta va produir grans danys a alguns barris de la ciutat. Finalment quan vaig acabar de narrar la meva aventura, ell va assentir satisfet.

- Que n'has fet de l'esfera? Pot ser un objecte que porti molta discòrdia entre les dues ciutats – va preguntar el Tengu visiblement interessat.
- La vull estudiar a fons per descobrir quin tipus d'informació hi ha segellada. Després, la vull retornar a Drakkar, he conegut a un noi que també la volia, de manera sincera.
- Ja pots preparar-te per una calorosa benvinguda – va dir el Tengu rient sorollosament.
- Oh, no cal que et preocupis per això, ja he après a lidiar amb els meus estimats dracs.
- No en dubto pas, però com ho veuries amb lidiar amb els fènixs de Shinsei? – Va dir el Tengu picant-me els ulls.
- Fènixs? Lidiar? Haig de combatre amb un fènix???? Deu ser una broma, són literalment immortals – vaig exclamar.
- És una de les proves a superar per ascendir a tinent, segur que no ho sabies? – va dir el Tengu sorprès de la meva ignorància.
- No és una cosa que m'hagi plantejat seriosament, per no dir que després de tot el que ha passat, no em veig capacitat per ser el segon de la divisió – vaig dir sincerament.
- Li has preguntat a la noia Han'yo?
- Perquè ho hauria de fer? Sé de bona font que ella no ha aprovat les meves últimes accions, de fet crec que m'acabarà fent fora de la divisió – va dir arronsant les espatlles.
- Noi, ets massa pessimista, i no entens mai les teves congèneres.
- Sabies paraules per part d'un Tengu – vaig dir mentre m'aixecava disposat a retornar a Shinsei.
- Fes-me cas, les coses són més simples del que penses – va dir el Tengu seriosament.
- Ho tindré en compte Kurasu, ens veiem d'aquí a uns dies – vaig dir mentre recollia el camí cap a l'horitzó.

Vaig deixar la pagoda dels Tengu i vaig encaminar el camí cap a Shinsei. Començava a notar-se el fred de l'hivern, no tant com al món real, però era prou intens per ser molest. Realment no em veia capaç de convertir-me en un sergent, no per la dificultat, sinó pel que representava. Mai m'havia considerat un noi exemplar ni modèlic, m'agradava anar a la meva, era massa independent.

- En Kurasu és massa simple, no ha considerat el factor de l'Ayame – vaig pensar resignat.

Tot i que no havíem coincidit gaire últimament, no era difícil notar que la nostra relació no passava pel millor moment. L'Ayame procurava reduir el mínim el contacte directe amb els membres de la divisió. M'imaginava que no seria fàcil per ella tractar amb les persones que quasi assassina per culpa del control de l'Onigumo. Malgrat tot, em costava acceptar que aquella noia altiva i orgullosa hagués derivat en aquella noia resignada.

Vaig tornar a formular l'encanteri que en Samael em va mostrar i vaig retornar a la seu de la divisió d'intel·ligència. Realitzar aquell sortilegi em deixava visiblement cansat i em deixava totalment atordit, no tot havia de ser de color rosa, vaig pensar. Em vaig dirigir als banys de la divisió buscant una estona de tranquil·litat abans de retornar al món real. Just a l'entrada m'esperaven en Kazuma i en Ren, que es trobaven discutint sobre qui havia completat més missions durant el dia. Veure'ls discutir per una qüestió tan trivial em va arrancar un somriure sincer. Quan em varen veure arribar somriure despreocupadament tots dos es varen llançar cap a mi.

- I tu tros de baliga-balaga que et fa tant de riure! – varen cridar els dos nois a l'uníson.
- Ric perquè veig que la vostra relació ha arribat a un grau d'afecte quasi matrimonial – vaig respondre amb una veu suggerent.
- És que no sereu mai capaços de madurar... homes! – va dir una veu femenina visiblement molesta, naturalment era l'Asuka que sortia dels banys.
Els tres vàrem abaixar el cap instantàniament, avergonyits. De tots nosaltres era l'única que visitava regularment l'Ayame, així era com una mena de missatgera. El seu cabell ros s'agitava mentre el recollia en una cua de cavall, mentre avançava cap a nosaltres.
- Ren, ¿Has fet ja l'informe de la missió? És que ho haig de fer tot jo! Vés immediatament a fer-lo! – va dir apuntant amb el seu dit acusador al pobre Ren que no gosava protestar.

En Kazuma i jo observàvem l'escena com si veiéssim una discussió entre un matrimoni. Tampoc gosàvem aixecar el cap així que havíem de forçar la vista per veure bé el que succeïa. Naturalment quan el pobre Ren va sortir amb la cua entre cames a fer l'informe vàrem esperar el nostre torn. Sorprenentment, l'Asuka va sospirar visiblement relaxada i se'ns va acostar com si no hagués passat res.

- Kazuma, pots anar entrant? Necessito transmetre un missatge personal de l'Ayame per en Roku. Agrairia certa intimitat.
El noi va assentir en silenci i va dirigir-se cap a l'entrada dels banys. Quan ens vàrem assegurar que no hi havia ningú escoltant la noia em va oferir un seient mentre treia d'un farcell unes boles de calamar dolces.
- L'Ayame vol que demà us reuniu a la Torre darrere de la divisió d'exploració. No m'ha explicat els detalls, però suposo que ha arribat el moment de posar-te a prova – va dir mentre em mirava fixament.
- Posar-me a prova? Per què? – tot i que ja sabia cap a on anaven els tirs.
- Roku, has estat escollit com a candidat oficial per convertir-te en Tinent de la divisió d'Intel·ligència de la ciutat de Shinsei.

Una gota freda em va recórrer l'esquena mentre provava de digerir el que m'acabaven d'anunciar. Tinent de la divisió d'Intel·ligència? Això sona com a un càrrec d'unes responsabilitats immenses. Vaig recordar l'atabalat que anava en Bank amb el seu càrrec i em vaig posar a tremolar.
robguerrero l’ha editat per darrera vegada el dia: 29 nov. 2016, 16:39, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Després de transmetrem el missatge l'Asuka va aixecar-se i és va acomiadar breument. Tinent de la Divisió eh? Mai hauria pensa't ser més que un soldat ras, jo ja estava content amb la situació actual. No entenia què hi veia l'Ayame en algú com jo, de fet feia mesos què em preguntava que coi havia anat a fer en aquest món. Almenys en Meizu tenia les idees clares i tenia un propòsit a complir.

Sense ganes de prendre un bany vaig decidir perdrem per la ciutat. Després de visitar la tenebrosa Drakkar i la bulliciosa Endor l'atmosfera exòtica de Shinsei em feia sentit més còmode. Ja feia gairebé quatre mesos què havia arribat a Tadaima i Shinsei, quatre mesos plens d'aventures, combats, perills mortals i nous amics. Estava tant perdut en els meus pensaments, que vaig xocar contra un altre noi. Quan em vaig incorporar vaig veure el noi de cabells verds plorant a terra mentre un líquid groguenc s'escampava :spooky: .

- Desgraciat! M'has fet caure el batut especial de Banana i llet merengada dels dilluns! – va girar-se el noi totalment fora de si. :enfadat:
- Bank? – vaig dir mentre es quedava pàl·lid.
- Robin? :what: – va dir el Tinent de la divisió d'exploració obrint els ulls com plats.

Després de disculpar-me per vessar el seu batut especial i comprar-ne un per cadascú ens vàrem asseure en uns dels bancs d'un dels jardins de Shinsei. En Bank estava completament concentrat en el seu batut especial, mentre jo esperava que ell acabes per iniciar les meves preguntes. Quan ell va acabar amb un llarg sospir de satisfacció vaig entendre que era el meu moment.

- Bank, he estat seleccionat per ser Tinent de la divisió d'Intel·ligència – vaig dir sense embuts.
- Ja ho sé – va dir mirant a l'horitzó - de fet la Torre on aniràs demà entra dins dels dominis de la divisió d'exploració, l'enhorabona :emocionat: .
- No sé què veus de bo en aquesta situació, no hem sento gens preparat – vaig dir arrosant les espatlles.
- Oh, que potser algú neix preparat o què? – va dir amb un ampli somriure :aaah: .
- Suposo que no, però si tu ho vas poder fer... Perquè jo no? – vaig dir esperançat
- Oh, no t'ho vaig explicar mai no? Intel·ligència té una forma d'ascens infinitament més complexa que la resta de divisions, fins i tot més que la dels ninja, al cap hi ha la fi, vosaltres preserveu i defenseu zelosament tot el coneixement de Shinsei.
- Com? – Vaig dir incrèdul :dolor: .
- En el meu cas només vaig a ver de firmar uns papers i l'ascens va ser immediat, ja saps què ha exploració no anem gaire sobrats de personal – va dir tirant el cap cap enrere :relax:
- I en canvi Intel·ligència, sembla ser una de les més atractives...- vaig sentenciar.
- Hauries de tenir més confiança en les teves habilitats, on està tota la teva seguretat i seriositat que reparties a tort hi ha dret – va dir rient.
- Suposo que els últims esdeveniments m'han fet variar una mica la meva perspectiva – vaig dir aixecant-me - en fi, crec que ja és hora de plegar veles, ens veiem demà –

I dit això, em vaig acomiadar del Bank. El tinent de la divisió d'exploració es va quedar una estona més al banc observant el cel estrellat.

- Perquè no l'has advertit dels perills que comporta la prova d'ascens a Tinent? Saps perfectament què a Intel·ligència no són precisament tous a l'hora d'avaluar els seus reclutes – va dir el Joaq voltant el seu amic.
- Joaq, per a Shinsei tenir tres tinents és un èxit polític inqüestionable, especialment per mantenir aquesta fràgil pau que mantenim amb Drakkar. A més, coneixent en Rob segur que no vol decebre a la seva capitana. :pervertmoon:
- Ets incorregible – va dir el fantasma.
- Oh, té dit que tinc papers exorcitzadors – va dir de nou el Tinent dibuixant un ampli somriure. :huhuhu:
- Que et petin! – va dir el fantasma molest.

L'endemà em vaig encaminar cap a la divisió d'Exploració portant tot el que creia que em seria útil. Seria una pràctica de combat? Un examen teòric? M'hauria d'enfrontar a un fènix real? Un torrent de preguntes s'acumulaven sense treva. Finalment vaig entrar a la Divisió d'exploració, m'esperaven a l'entrada dues noies.

- Som l'Umi i la Alsa, nosaltres dos t'escoltarem a la torre dels fènixs. Acompanya'n's – van dir a l'uníson.
Les dues noies em varen guiar fins a un ampli espai obert darrere de la divisió d'Exploració. Allà hi havia l'Ayame, el Bank i la vella guardia de la divisió d'exploració: els mestres Obi i Tanaka i la mestra Okame. També hi havia un sacerdot de posat seriós que segurament venia en representació de la divisió de Religió, un parell de ninja i una delegació de curanderos, segurament de la mèdica.

El Sacerdot va fer un pas cap endavant i amb veu potent va començar el discurs.

- Soldat Rob Guerrero, has estat seleccionat com a candidat oficial a la posició de Tinent de la divisió d'Intel·ligència, ha proposat de l'aquí present capitana Ayame Kamishiro. Acceptes sotmetre't a la prova d'ascens?
- Accepto – vaig dir intentant sonar el més convençut i determinat possible.
- Llavors accedeix a l'interior d'aquesta torre, allà tindrà lloc la teva prova d'ascens a Tinent.
Així, les portes de bronze de la torre es van obrir sorollosament, deixant veure la foscor del seu interior. Un sentiment de por que mai havia experimentat és va apoderar de mi fent-me tremolar.
- Estaré bé, ànims Rob, ànims – em repetia com si d'un mantra és tractes.

Vaig entrar a la torre silenciosament, potser sense tenir-les totes, sense saber què m'hi trobaria a l'interior. Només sabia una cosa, ja no hi havia tornada possible, perquè quan vaig entrar, les portes es varen tancar sorollosament.
robguerrero l’ha editat per darrera vegada el dia: 02 des. 2016, 10:11, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

El noi va trigar uns minuts a acostumar-se a la foscor, i uns quants minuts més a decidir-se a començar a caminar. En aquella foscor, els únics sorolls audibles eren els dels seus passos. No entenia que hi feia allà ni el que suposadament havia de fer. El seu cor, bategava desbocat mentre la seva ansietat no deixava d'augmentar... fins que...

De cop es va encendre una llum, després un altre i un altre i un altre. Al cap d'uns segons, tota la sala es va il·luminar per focs que refulgien com l'or. Si el noi no hagués estat acostuma't a aquesta mena de successos màgics, podria a ver patit un infart de campionat. Però a Tadaima aquests successos eren el pa de cada dia així que va esperar just al centre de la sala. De la part més alta de la torre van començar a caure plomes daurades i d'elles, emergí una veu calmada i serena, però a la vegada llunyana.

- Guerrer de Shinsei, identifica't – va dir
- Rob Guerrero, soldat ras de la divisió d'Intel·ligència – va contestar el noi escuetament
- Saps perquè has estat convocat aquí? – va tornar a preguntar la veu.
- Per prendre part de la prova d'ascens a Tinent de la divisió –
- Molt bé, la prova consisteix a escalar cada pis d'aquesta torre fins a la part més alta, allà t'esperem per investir-te com a nou tinent. Cada pis és una prova en si, i serà una prova que mesurarà el teu cor i la teva ànima

Del centre de la sala va aparèixer una porta corredissa. Aquesta es va obrir emetent una gran llum que impedia veure l'interior. El noi va fer un sospir i va entrar en ella.

Quan va obrir els ulls va notar que alguna cosa no anava a l'hora. Es trobava al seu antic pis, el pis on va passar la major part de la seva infància, una infància que semblava a ver retornat. Recordava perfectament aquella nit i l'escena que va veure, però això no va evitar que la tornes a rememorar. La seva mare i el seu pare estaven asseguts al sofà, la dona plorava desconsoladament mentre el pare posava un posat extremadament seriós.

- No ho entenc, perquè sempre vol ser el centre d'atenció? No se'n adona que això li causarà problemes? Ja és la desena trucada què ens fan per culpa dels problemes a l'escola.
- No hi podem fer res, ja saps què és una època molt complicada, veuràs com amb el temps tot es soluciona.
- Però no veus que no és capaç de relacionar-se? No ets capaç d'entendre que ell no és capaç de congeniar amb ningú? – va dir la dona tornant a posar-se a plorar desconsoladament
Aquell dia, una de les seves professores de primària li havia dit que mai seria capaç de llegir i que no tenia cap mena de futur. Aquella va ser la primera vegada què el noi va sentir ràbia i frustració per primer cop a la vida i va decidir canviar, només tenia 5 anys.
- Aquest va ser el naixement de la seva determinació – va dir una veu a la llunyania

L'escena es va començar a difuminar lentament i el terra va col·lapsar fent caure el noi amb cos de nen a la següent memòria. L'acció es va traslladar a un sorral, el sorral del col·legi on anava quan era petit. Havia tornat al seu aspecte actual i observava un grup de nens jugant com ho faria qualsevol nen, tret d'un, que estava sol provant de construir un castell. El noi va somriure, des de ben petit li havien encantat els castells, uns castells que construïa seguint el més mínim detall. Però mai aconseguia acabar-lo perquè sempre arribaven ells, un grup de nens varen arribar al sorral i començaren a destrossar les obres de la resta de nens per fer-se espai. Només una nena s'atrevia a aixecar la veu, la nena es planta al davant del grup de nens juntament amb un altre grup de nenes. La discussió com sempre era l'actitud dels nens enfront de la resta i com sempre aquesta acabava amb les nenes privades dels seus instruments. L'únic nen que quedava al marge era ell, que provava de reconstruir el castell abans que acabes també expulsat per la resta.

Llavors la nena, l'acollia mentre els nens entonaven les melodies de casament. La nena responia amb un atac de ràbia que els feia callar. Per descarregar-se cap mi, coneixia perfectament el seu sermó, que hauria de tenir més sang i protestar, que era un ploramiques i que ja seria hora de què és cuidés ell sol. Però aquell dia va ser diferent, el nen es va alçar per si sol i li va dir a la nena.

- Algun dia, quan sigui gran seré jo qui et cuidi a tu i et sentiràs orgullosa de mi, t'ho prometo.
- Aquesta és la promesa – va dir una veu en la llunyania

Aquella va ser la seva primera promesa. Una promesa innocent, d'un nen què no va entendre la profunditat de les paraules que havia pronunciat. Fins que anys després va adonar-se que tan important eren aquestes promeses. Una llàgrima va caure dels seus ulls mentre de nou l'escena es difuminava davant dels seus ulls.Així el noi va anar rememorant cada instant de la seva vida, cada instant que per alguna raó l'havia marcat profundament. El següent escenari era una habitació d'un hotel, el noi ja era gran i l'acompanyava la nena ja convertida en noia.

- Aquell era el record de la negació – va tornar a sentir aquella veu

Era aquesta la prova d'ascens? Un recordatori de tots els seus moments dolorosos? Els dubtes s'anaven acumulant en ell fins que de cop varen arribar a una sala capitular d'un temple. En certa manera li recordava a la sala capitular del temple soterrani de la divisió d'intel·ligència. Quan va provar de moure's ho parlar va notar que una força immensa desconeguda el bloquejava.

Del seu cos va començar a sortir unes partícules negres. Aquestes es començaren a ajuntar i agafar una forma humana... va contenir la respiració quan va reconèixer les faccions de la figura humanoide que havia sorgit davant d'ell. Era la mateixa noia dels seus records anteriors.

- Ninette – se li va escapar al noi mentre la noia obria els ulls.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

No hi havia cap mena de dubte, la noia que tenia al davant era la noia dels seus records. La pregunta era, que hi feia ella en aquesta prova? Un nus incòmode a la gola l’impedia articular paraula. La Ninette el mirava amb una mirada buida i gèlida, com si li faltes la brillantor de la vida. Era ella, però al mateix temps no ho era.

- Qui ets tu? – va aconseguir preguntar el noi
- Sóc allò què més estimes però a la vegada el què més odies. Sóc la font de la teva antiga força i la font de la teva debilitat. En altres paraules, sóc tu – va respondre la noia amb una veu llunyana.
Tot seguit a les seves mans és materialitzaren una espasa i un escut. Posant-se en posició de combat, el noi és va sentir descol·locat.
- Jo sóc la teva prova, m’has de vèncer per passar la prova – va dir la noia mentre és llençava cap a ell

Contràriament al que pensava en un primer moment la replica de la noia era una excel·lent duelista. Alternant moviments elegants amb una precisió i velocitat letal, la noia aviat em va deixar completament acorralat. Per complicar més la situació els meus poders havien estat completament segellats. Ara era un humà completament normal.

Un a un petites ferides varen anar apareixent en el seu cos. La còpia de la seva amiga, contràriament, semblava completament fresca. Dins seu sabia què si no inventava alguna cosa completament diferent la seva derrota era evident. Atrapat en aquests pensaments no va poder veure una nova escomesa que el va deixar desarmat. Un segon després, la noia apuntava amb la seva espasa el seu coll.

- Ets dèbil – va dir la noia en una veu buida i carent de sentiments.
- No ho sóc – va contestar el noi desafiant.
- Has perdut, perquè no has pogut apartar els teus sentiments d’aquest combat – va dir novament la noia.
- Qui ets tu, per jutjar els meus sentiments? – vaig contestar visiblement ofès.
- Jo sóc qui jutjo la teva capacitat, i l’únic què veig és la teva patètica debilitat – va contestar la noia dibuixant un somriure inexpressiu.
- Dèbil, dèbil, dèbil, torna’m els meus poders i en parlem – vaig contestar de mala manera.
- Depens d’uns poders que no són teus, aquests poders t’han estat llegats, i poden ser privats.
I baixant l’arma va anunciar les paraules més dures què mai hauria espera’t sentir.
- Rob Guerrero no has estat aprovat en el teu ascens a Tinent, quedes priva’t dels teus poders a tots els efectes... ara tornes a ser un humà.

I dit això l’escena és va diluir sense donar-li opció de replica. I va aparèixer el mig de la sala fosca de la planta baixa de la torre dels fènixs. Era aquest, el seu final?
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Ràbia i frustració, aquests sentiments m'envaïen quan em vaig veure de nou a la base de la torre. Després de tants mesos aquesta era el resum? No era vàlid? Després de dedicar-se a tafanejar el seu passat jugaven amb els meus sentiments d'aquella manera? Inacceptable, es repetia mentre començava a avançar sense saber on anar, o sí?

Si aquells què l'havien de jutjar es creien què es quedaria de braços plegats i acceptaria aquell veredicte ho portaven clar. Aviat va trobar unes escales força deteriorades que s'emblaven arribar fins al pis superior de la torre. No hi havia dubte que actuar d'aquella manera podia molestar a aquella veu llunyana, però que coi, ell havia provocat aquella situació amb aquell joc. I dit això em vaig armar de paciència per pujar aquella antiga torre.

L'ascensió a la torre va ser llarga i plena de dificultats. A la foscor, havia de sumar la inestabilitat de l'antiga estructura. Cada passa era seguit d'un segon de neguit, finalment després del que semblava una eternitat vaig arribar al punt més alt de la torre. Era una gran sala circular on quatre grans estàtues la dominaven, coneixia perfectament aquelles figures.

- Suzaku, Seyrin, Byako y Gambu – va pronunciar els seus noms amb la suficient reverencia, era prou conscient de saber què es trobava en un espai sagrat.

La sala presentava un aspecte visiblement deteriorat, en clara sintonia amb l'aspecte global de la torre. Les parets eren decorades amb relleus que representaven combats entre guerrers muntats amb fènixs i Yokais ancestrals. Aquells relleus eren un testimoni de primera mà dels primers temps de les divisions i de la guerra què mantenien amb les forces malignes. Vaig recórrer cada un dels relleus què decoraven la sala procurant comprendre fins a l'últim detall de l'història que narraven. Històries èpiques, històries tràgiques, totes eren narrades amb un grau de meticulositat inhumana.
Finalment, vaig arribar a una història especialment tràgica. En ella es narrava la llegenda d'un amor prohibit entre una sacerdotessa de la divisió de Religió i el déu Suzaku. Aquest amor va comportar el naixement d'una heroïna, el nom del qual era Suzuka, Suzuka de la flama carmesí. Aquesta, ja de ben petita va realitzar proeses dignes de ser considerades llegendàries. Imbuïda pels poders divins del seu pare va protegir Shinsei de qualsevol amenaça, consagrant la seva vida a combatre-les.

Per desgràcia, la seva força i bellesa va atreure l'atenció de diversos pretendents, aquests atrets per l'aura divina i d'invencibilitat de la sacerdotessa guerrera, la intentaren posseir. Un rere l'altre oferiren enormes riqueses i honors per tal de guanyar-se el cor de la jove, però cada intent era en va, i cada cop que un pretendent es presentava era rebutjat. Fins que un dia es presenta un poderós bruixot va fer acte de presencia a Shinsei, buscant com tants d'altres obrir el cor de l'heroïna. Aquell home, instruït en múltiples arts màgics li llençà una terrible maledicció i la va convertir en una humana normal. Privada dels seus poders, la sacerdotessa no va ser capaç de mantenir més a ratlla els Yokais i va caure en una llarga batalla.

Suzaku, compungit per la mort de la seva estimada filla va decidir-la transformar en un formós fènix. La sacerdotessa llavors va ascendir als cels al costat del seu pare per tota l'eternitat. D'ençà d'aquell dia, la ciutat per retre homenatge a la seva antiga protectora i als fènixs, bastiren aquesta torre, per la seva gloria i el per al record de les seves gestes. Aquella torre doncs, era un tribut de la ciutat a aquella heroïna de temps antics? Costa acceptar que la Divisió de Religió no ens fes saber aquest detall abans.

Un corrent d'aire va irrompre la sala apagant cada una de les torxes què fins al moment il·luminaven la sala. L'atmosfera es torna pesada com una llosa de plom que oprimia el meu pit. Vaig caure agenollat víctima d'aquella pressió asfixiant, ¿era aquell el poder dels déus guardians de Shinsei? Abans que m'adonés vaig perdre la consciència. Quan em vaig despertar em trobava a la mateixa sala. Només hi havia una subtil diferencia, al meu davant, vestida amb tota la indumentària d'una sacerdotessa es dreçava una noia una mica més gran què jo. La seva mirada, plena d'odi i severitat em feia pensar que aquella no era una reunió ni molt menys esperada.

El seu cabell era pèl-roig com el crepuscle, els seus ulls eren verds com maragdes i brillaven amb una lluentor difícilment descriptible. La seva pell, blanca com la porcellana semblava fràgil i delicada a primera pista. Tota ella a dir veritat tenia un aspecte delicat però a la vegada terrible.

- Humà, creia a ver parlat clar quan et vaig reprovar en el teu examen de Tinent, llavors què t'ha portat a desafiar-me i presentar-me davant meu? – va dir amb una veu gèlida i sonora
- He vingut a què hem retornin els poders i tornar a prendre part de l'examen, no marxaré sense obtenir almenys una de les dues coses – vaig respondre.

La noia va ignorar les meves paraules i es va limitar a observar-me. Devia ser el primer humà què la venia a veure des de feia molts anys, potser segles... Després d'uns segons, va girar-se i va recitar un encanteri, davant seu s'obri de nou aquella porta corredissa màgica que m'havia portat als meus records passats.
- Segueix-me, si vols recuperar els teus poders i superar la prova hauràs de convèncer als 4 guardians de Shinsei. Ells tenen la potestat de revocar les meves decisions – va dir mentre somreia confiada. – és clar què, a canvi d'una sèrie de favors què no qualsevol humà pot assumir.
Un nus a la gola em va fer recordar que no era necessari assumir tants de riscos per una prova d'ascens a tinent. Però els gestos arrogants i altius de la noia m'havien posa't de mala lluna, a més qui no firmaria tenir una entrevista amb els Déus.
- I doncs que has decidit? – va dir novament la sacerdotessa mirant-me encuriosida.
- Anem – em vaig limitar a dir mentre entrava de nou a la porta corredissa.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Quan vaig obrir els ulls em vaig trobar cara a cara amb les quatre grans bèsties sagrades. Per pur reflex vaig abaixar el cap i em vaig agenollar per mostrar el meu respecte. La Suzuka es va limitar a fer un pas endavant i fer una lleu reverencia.

- Suzuka filla, que t'ha portat a portar aquest humà el nostre món? – Va preguntar Suzaku encuriosit de la meva presencia.
- Aquest humà vol reclamar la vostra gràcia per recuperar els seus poders i poder ser ascendit a Tinent, es veu què està disposat a realitzar aquella missió que necessitàveu un candidat – va dir arronsant l'espatlla gracilment
- Només vull un judici just, el judici de la vostra filla m'ha trasbalsat... una mica - vaig puntualitzar mentre la Suzuka em llençava una mirada fulminat.
- Hem observat l'examen, noi, nosaltres ho veiem tot, al cap hi ha la fi, som els més propers als deus Izanagi e Izanami. Suzuka filla, hauries de tenir més tacte amb els candidats què examines, la teva tassa d'aprovats ha caigut en picat – va dir en Suzaku mentre la resta de bèsties observaven callats l'escena
- Pare, vaig defensar durant 10 anys Shinsei de qualsevol amenaça vingués d'on vingués, si tots els aspirants què es presentessin fossin aprovats, Shinsei faria anys que hagués estat destruïda. De fet, els únics candidats vàlids els últims anys han estat aquell peloverde què controla les plantes y la Hanako – va dir la noia encreuant els braços.
- La Hanako? – vaig preguntar encuriosit
- La Tinent de la divisió de Religió, una noia amb un potencial increïble, de fet és la sacerdotessa més competent des de la meva filla i és clar, és la meva protegida. De fet, jafa uns anys ençà què hem delegant en ella importants missions i la veritat és què ha complert amb escreix les nostres demandes.
- M'han parlat d'ella, però no he tingut l'ocasió de presentar-me adequadament – vaig respondre sincerament.
- En tot cas noi, vull què sàpigues què la missió que t'encomanarem aquí i ara, és una missió què implica els 3 mons – va dir el fènix mentre la resta de bèsties assentien – Aquesta missió implica la recuperació dels 3 grans tresors (el mirall de Yata, l'espasa Kusanagi i el collaret Megatama) i l'entrega d'una sèrie de poderosos artefactes espirituals. Aquests objectes han de ser recuperats, ja que temem què caiguin en males mans.
- I com m'ho faré per descobrir la ubicació d'aquests objectes? – vaig preguntar
- Amb aquest llibre – va contestar la Suzuka allargant-me una deteriorada crònica. – Aquesta és una crònica què explica la llegenda de cada un d'aquests objectes i què et poden donar una pista de la seva ubicació. Naturalment, no ets l'únic que busca aquests objectes així que millor no et confiïs gaire – va dir la noia secament
- Només tinc aquest llibre? – vaig tornar a preguntar
- Bé tècnicament si, el fet és que després de veure't tan decidit hem decidit donar-te un cop de mà addicional, la Suzuka t'acompanyarà i et donarà assistència perquè compleixis aquesta missió que t'hem encomanat.
- Pareeee! Es pot saber què dius!? Jo? Col·laborar amb un humà? Us heu begut l'enteniment tots plegats? – va dir la Suzuka fora de si
- Filla, temps obscurs venen a Tadaima per culpa d'una sèrie de forces malignes, el nostre deure com a Guardians és preservar l'equilibri, l'equilibri de totes les coses. Ja és hora, de què tornis amb els humans i els recordis la importància de mantenir la fe en els seus protectors. Rob Guerrero, acceptem el teu ascens a Tinent de la divisió d'Intel·ligència i t'encomanem aquesta missió, juntament amb la meva filla. Pot ser altiva i arrogant però en el fons enyora la seva vida anterior, protegeix-la amb els teus poders, com faries per qualsevol dels teus propers.
- Així ho faré regent del Sud – vaig dir mentre m'agenollava reverencialment.
- Humà, quan arribi el moment ens tornarem a posar en contacte amb tu, fins al moment, què Izanami i Izanagi et protegeixin.

Uns instants després em trobava de nou a la sala més alta de la torre de Shinsei. I de nou tenia la Suzuka mirant-me desafiant. Realment, no estava segur si mai arribaríem a tenir una relació prou bona per a disminuir aquelles males vibracions.

- Que quedi clar què jo encara no t'accepto com a Tinent, ni molt menys com a companys de missió. Només faig això perquè és un ordre del meu pare i per protegir Shinsei. Ha quedat clar?
- Més que clar, senyoreta Suzuka – vaig dir fent una amplia reverencia.
- Doncs primer de tot abandona aquesta sala, m'haig de transformar.
- Transformar-te? – vaig preguntar incrèdul.
- Transformar-me en fènix tros d'imbecil, no penso presentar-me en la meva forma humana, només faltaria què em consideressin una vulgar heroïna.
- Però... escolta, no era això el què eres... – vaig respondre resignat.

Abans què pogués adonar-me em va llençar cap a l'exterior de la torre. El sol del crepuscle em va enlluernar mentre una enorme ombra m'agafava i em tirava cap a la base de la torre. Uns instants després tastava la gespa sota les urpes del fènix què m'acompanyaria a partir d'ara en cada una de les aventures d'aquella missió. Mentre la resta de presents esclataven en un sorollós riure per la situació, el Taroutachi impassible i solemne alçava els braços i proclamava.

- Tenim un nou Tinent a Shinsei! -


Imatge
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Bloquejat