Suzuka, la fènix
Ja havien passat uns dies d'ençà del meu retorn a Shinsei, després de la missió que em va portar a Drakkar. Va ser precisament per parlar d'aquesta que vaig tornar a la pagoda del Kurasu. En certa manera, ell era l'única persona que podia compartir les meves experiències i opinions sobre la ciutat rival. El tengu no va tenir cap problema en acollir-me i així vaig comentar el meu encontre amb els diferents membres de la divisió de la ciutat.
En certa manera, havia entès que arribar a una certa harmonia entre les ciutats, era només una utopia. Tot i que em sentia satisfet de poder comprovar que existia gent com el Samael que sempre estava disposat a donar-te un cop de mà. O el Meizu, que sota un caràcter fort era un nou de fortes conviccions. Kurasu escoltava en silenci les meves reflexions. Només em va demanar pas per entendre fins a quin punt va ser complicat fugir de la persecució implacable a través dels carrers de Drakkar. I de com aquesta va produir grans danys a alguns barris de la ciutat. Finalment quan vaig acabar de narrar la meva aventura, ell va assentir satisfet.
- Que n'has fet de l'esfera? Pot ser un objecte que porti molta discòrdia entre les dues ciutats – va preguntar el Tengu visiblement interessat.
- La vull estudiar a fons per descobrir quin tipus d'informació hi ha segellada. Després, la vull retornar a Drakkar, he conegut a un noi que també la volia, de manera sincera.
- Ja pots preparar-te per una calorosa benvinguda – va dir el Tengu rient sorollosament.
- Oh, no cal que et preocupis per això, ja he après a lidiar amb els meus estimats dracs.
- No en dubto pas, però com ho veuries amb lidiar amb els fènixs de Shinsei? – Va dir el Tengu picant-me els ulls.
- Fènixs? Lidiar? Haig de combatre amb un fènix???? Deu ser una broma, són literalment immortals – vaig exclamar.
- És una de les proves a superar per ascendir a tinent, segur que no ho sabies? – va dir el Tengu sorprès de la meva ignorància.
- No és una cosa que m'hagi plantejat seriosament, per no dir que després de tot el que ha passat, no em veig capacitat per ser el segon de la divisió – vaig dir sincerament.
- Li has preguntat a la noia Han'yo?
- Perquè ho hauria de fer? Sé de bona font que ella no ha aprovat les meves últimes accions, de fet crec que m'acabarà fent fora de la divisió – va dir arronsant les espatlles.
- Noi, ets massa pessimista, i no entens mai les teves congèneres.
- Sabies paraules per part d'un Tengu – vaig dir mentre m'aixecava disposat a retornar a Shinsei.
- Fes-me cas, les coses són més simples del que penses – va dir el Tengu seriosament.
- Ho tindré en compte Kurasu, ens veiem d'aquí a uns dies – vaig dir mentre recollia el camí cap a l'horitzó.
Vaig deixar la pagoda dels Tengu i vaig encaminar el camí cap a Shinsei. Començava a notar-se el fred de l'hivern, no tant com al món real, però era prou intens per ser molest. Realment no em veia capaç de convertir-me en un sergent, no per la dificultat, sinó pel que representava. Mai m'havia considerat un noi exemplar ni modèlic, m'agradava anar a la meva, era massa independent.
- En Kurasu és massa simple, no ha considerat el factor de l'Ayame – vaig pensar resignat.
Tot i que no havíem coincidit gaire últimament, no era difícil notar que la nostra relació no passava pel millor moment. L'Ayame procurava reduir el mínim el contacte directe amb els membres de la divisió. M'imaginava que no seria fàcil per ella tractar amb les persones que quasi assassina per culpa del control de l'Onigumo. Malgrat tot, em costava acceptar que aquella noia altiva i orgullosa hagués derivat en aquella noia resignada.
Vaig tornar a formular l'encanteri que en Samael em va mostrar i vaig retornar a la seu de la divisió d'intel·ligència. Realitzar aquell sortilegi em deixava visiblement cansat i em deixava totalment atordit, no tot havia de ser de color rosa, vaig pensar. Em vaig dirigir als banys de la divisió buscant una estona de tranquil·litat abans de retornar al món real. Just a l'entrada m'esperaven en Kazuma i en Ren, que es trobaven discutint sobre qui havia completat més missions durant el dia. Veure'ls discutir per una qüestió tan trivial em va arrancar un somriure sincer. Quan em varen veure arribar somriure despreocupadament tots dos es varen llançar cap a mi.
- I tu tros de baliga-balaga que et fa tant de riure! – varen cridar els dos nois a l'uníson.
- Ric perquè veig que la vostra relació ha arribat a un grau d'afecte quasi matrimonial – vaig respondre amb una veu suggerent.
- És que no sereu mai capaços de madurar... homes! – va dir una veu femenina visiblement molesta, naturalment era l'Asuka que sortia dels banys.
Els tres vàrem abaixar el cap instantàniament, avergonyits. De tots nosaltres era l'única que visitava regularment l'Ayame, així era com una mena de missatgera. El seu cabell ros s'agitava mentre el recollia en una cua de cavall, mentre avançava cap a nosaltres.
- Ren, ¿Has fet ja l'informe de la missió? És que ho haig de fer tot jo! Vés immediatament a fer-lo! – va dir apuntant amb el seu dit acusador al pobre Ren que no gosava protestar.
En Kazuma i jo observàvem l'escena com si veiéssim una discussió entre un matrimoni. Tampoc gosàvem aixecar el cap així que havíem de forçar la vista per veure bé el que succeïa. Naturalment quan el pobre Ren va sortir amb la cua entre cames a fer l'informe vàrem esperar el nostre torn. Sorprenentment, l'Asuka va sospirar visiblement relaxada i se'ns va acostar com si no hagués passat res.
- Kazuma, pots anar entrant? Necessito transmetre un missatge personal de l'Ayame per en Roku. Agrairia certa intimitat.
El noi va assentir en silenci i va dirigir-se cap a l'entrada dels banys. Quan ens vàrem assegurar que no hi havia ningú escoltant la noia em va oferir un seient mentre treia d'un farcell unes boles de calamar dolces.
- L'Ayame vol que demà us reuniu a la Torre darrere de la divisió d'exploració. No m'ha explicat els detalls, però suposo que ha arribat el moment de posar-te a prova – va dir mentre em mirava fixament.
- Posar-me a prova? Per què? – tot i que ja sabia cap a on anaven els tirs.
- Roku, has estat escollit com a candidat oficial per convertir-te en Tinent de la divisió d'Intel·ligència de la ciutat de Shinsei.
Una gota freda em va recórrer l'esquena mentre provava de digerir el que m'acabaven d'anunciar. Tinent de la divisió d'Intel·ligència? Això sona com a un càrrec d'unes responsabilitats immenses. Vaig recordar l'atabalat que anava en Bank amb el seu càrrec i em vaig posar a tremolar.
En certa manera, havia entès que arribar a una certa harmonia entre les ciutats, era només una utopia. Tot i que em sentia satisfet de poder comprovar que existia gent com el Samael que sempre estava disposat a donar-te un cop de mà. O el Meizu, que sota un caràcter fort era un nou de fortes conviccions. Kurasu escoltava en silenci les meves reflexions. Només em va demanar pas per entendre fins a quin punt va ser complicat fugir de la persecució implacable a través dels carrers de Drakkar. I de com aquesta va produir grans danys a alguns barris de la ciutat. Finalment quan vaig acabar de narrar la meva aventura, ell va assentir satisfet.
- Que n'has fet de l'esfera? Pot ser un objecte que porti molta discòrdia entre les dues ciutats – va preguntar el Tengu visiblement interessat.
- La vull estudiar a fons per descobrir quin tipus d'informació hi ha segellada. Després, la vull retornar a Drakkar, he conegut a un noi que també la volia, de manera sincera.
- Ja pots preparar-te per una calorosa benvinguda – va dir el Tengu rient sorollosament.
- Oh, no cal que et preocupis per això, ja he après a lidiar amb els meus estimats dracs.
- No en dubto pas, però com ho veuries amb lidiar amb els fènixs de Shinsei? – Va dir el Tengu picant-me els ulls.
- Fènixs? Lidiar? Haig de combatre amb un fènix???? Deu ser una broma, són literalment immortals – vaig exclamar.
- És una de les proves a superar per ascendir a tinent, segur que no ho sabies? – va dir el Tengu sorprès de la meva ignorància.
- No és una cosa que m'hagi plantejat seriosament, per no dir que després de tot el que ha passat, no em veig capacitat per ser el segon de la divisió – vaig dir sincerament.
- Li has preguntat a la noia Han'yo?
- Perquè ho hauria de fer? Sé de bona font que ella no ha aprovat les meves últimes accions, de fet crec que m'acabarà fent fora de la divisió – va dir arronsant les espatlles.
- Noi, ets massa pessimista, i no entens mai les teves congèneres.
- Sabies paraules per part d'un Tengu – vaig dir mentre m'aixecava disposat a retornar a Shinsei.
- Fes-me cas, les coses són més simples del que penses – va dir el Tengu seriosament.
- Ho tindré en compte Kurasu, ens veiem d'aquí a uns dies – vaig dir mentre recollia el camí cap a l'horitzó.
Vaig deixar la pagoda dels Tengu i vaig encaminar el camí cap a Shinsei. Començava a notar-se el fred de l'hivern, no tant com al món real, però era prou intens per ser molest. Realment no em veia capaç de convertir-me en un sergent, no per la dificultat, sinó pel que representava. Mai m'havia considerat un noi exemplar ni modèlic, m'agradava anar a la meva, era massa independent.
- En Kurasu és massa simple, no ha considerat el factor de l'Ayame – vaig pensar resignat.
Tot i que no havíem coincidit gaire últimament, no era difícil notar que la nostra relació no passava pel millor moment. L'Ayame procurava reduir el mínim el contacte directe amb els membres de la divisió. M'imaginava que no seria fàcil per ella tractar amb les persones que quasi assassina per culpa del control de l'Onigumo. Malgrat tot, em costava acceptar que aquella noia altiva i orgullosa hagués derivat en aquella noia resignada.
Vaig tornar a formular l'encanteri que en Samael em va mostrar i vaig retornar a la seu de la divisió d'intel·ligència. Realitzar aquell sortilegi em deixava visiblement cansat i em deixava totalment atordit, no tot havia de ser de color rosa, vaig pensar. Em vaig dirigir als banys de la divisió buscant una estona de tranquil·litat abans de retornar al món real. Just a l'entrada m'esperaven en Kazuma i en Ren, que es trobaven discutint sobre qui havia completat més missions durant el dia. Veure'ls discutir per una qüestió tan trivial em va arrancar un somriure sincer. Quan em varen veure arribar somriure despreocupadament tots dos es varen llançar cap a mi.
- I tu tros de baliga-balaga que et fa tant de riure! – varen cridar els dos nois a l'uníson.
- Ric perquè veig que la vostra relació ha arribat a un grau d'afecte quasi matrimonial – vaig respondre amb una veu suggerent.
- És que no sereu mai capaços de madurar... homes! – va dir una veu femenina visiblement molesta, naturalment era l'Asuka que sortia dels banys.
Els tres vàrem abaixar el cap instantàniament, avergonyits. De tots nosaltres era l'única que visitava regularment l'Ayame, així era com una mena de missatgera. El seu cabell ros s'agitava mentre el recollia en una cua de cavall, mentre avançava cap a nosaltres.
- Ren, ¿Has fet ja l'informe de la missió? És que ho haig de fer tot jo! Vés immediatament a fer-lo! – va dir apuntant amb el seu dit acusador al pobre Ren que no gosava protestar.
En Kazuma i jo observàvem l'escena com si veiéssim una discussió entre un matrimoni. Tampoc gosàvem aixecar el cap així que havíem de forçar la vista per veure bé el que succeïa. Naturalment quan el pobre Ren va sortir amb la cua entre cames a fer l'informe vàrem esperar el nostre torn. Sorprenentment, l'Asuka va sospirar visiblement relaxada i se'ns va acostar com si no hagués passat res.
- Kazuma, pots anar entrant? Necessito transmetre un missatge personal de l'Ayame per en Roku. Agrairia certa intimitat.
El noi va assentir en silenci i va dirigir-se cap a l'entrada dels banys. Quan ens vàrem assegurar que no hi havia ningú escoltant la noia em va oferir un seient mentre treia d'un farcell unes boles de calamar dolces.
- L'Ayame vol que demà us reuniu a la Torre darrere de la divisió d'exploració. No m'ha explicat els detalls, però suposo que ha arribat el moment de posar-te a prova – va dir mentre em mirava fixament.
- Posar-me a prova? Per què? – tot i que ja sabia cap a on anaven els tirs.
- Roku, has estat escollit com a candidat oficial per convertir-te en Tinent de la divisió d'Intel·ligència de la ciutat de Shinsei.
Una gota freda em va recórrer l'esquena mentre provava de digerir el que m'acabaven d'anunciar. Tinent de la divisió d'Intel·ligència? Això sona com a un càrrec d'unes responsabilitats immenses. Vaig recordar l'atabalat que anava en Bank amb el seu càrrec i em vaig posar a tremolar.