[Rol] Primeres passes per Drakkar, a buscar-se la vida!

Respon
Avatar de l’usuari
Jack la Tour
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
The brood is ready
Entrades: 41
Membre des de: 26 oct. 2016, 15:08
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 35 cops
Sexe: Home

15 feb. 2017, 15:04

Era de matinada, els carrers començaven a omplir-se de veus, les botigues obrien i un relaxant cant d’aus marcava la pauta de les accions de tot aquell qui estigues en condicions de veure emergir el sol. Drakkar començava a mostrar que era plena de vida i a una modesta plaça on s’hi trobava una descomunal catedral no serien menys. La llum es filtrava per les vidrieres de colors, formant un càlid i fantasiós ambient policromàtic on els inquilins de les habitacions es preparaven per afrontar el nou dia. En Jack es trobava a la seva nova habitació, més concretament al seu nou llit. “Nou” ja que feia pinta de tenir els seus anys a sobre, però al menys era confortable i proporcionava unes nits tranquil·les i agradables.

Si som sincers, qualsevol que hagués entrat en aquell instant a l’habitació no hagués dubtat ni mig segon en pegar-li compulsives i desbocades escopetades a aquella criatura negra peluda que s’estava menjant a qui fos que abans dormís en aquell llit. Encara que, si no ens deixéssim endur per el pànic (cosa dubtosa) i miréssim amb més deteniment, veuríem que més que un monstre es tractava de la immensa ( i genial ) cabellera d’en Jack, que per les nits deixava de ser esfèrica per cobrir gran part del seu cos en forma de cascada. El gran home es va mig incorporar amb la cara tota tapada per els rinxolats cabells, sabia que l’esperava un dia ple de novetats ara que pertanyia a una divisió d’aquesta tal Drakkar i, sincerament, no sabia què esperar-se.

– Hmmmmmg... – Com si d’un reputat poeta orangutan renaixentista es tractés, el pobre era tan adormit que només era capaç de vociferar uns esplèndids grunyits, que podien fer tornar els dubtes de si realment se l’estava menjant alguna bèstia.

– Hmmg... –

Tot i que la seva ment no es trobava en les millors condicions el seu cos seguia un recorregut semi-automàtic que el portava a fer les primeres accions del dia.

Es va raspallar les dents, va fer-se el llit, va agafar la seva roba i es va disposar a dutxar-se. Tot anava bé, el bany era rudimentari, però tenint en compte que era una ciutat medieval disposava de lo essencial. Ara ja més despert entrava a la dutxa, qualsevol hauria pensat que no duia sabó per rentar-se, però va allargar la mà cap als seus esbufegats cabells i d’entre ells va treure un pot de xampú marca “Aphro-Disiac”. En Jack va començar a cantar sorprenentment bé una cançó improvisada on la seva greu veu reverberava per tota l’habitació.

–Aaaaaaaaah,“Aphro-Diaaaaaaac”, màaaaaaaaaaaaaagica solucióoooooo! Noooooooooo hi ha qui se’t resisteixiiiiiiiiiiii, amb aixòoooooooo ets un campióooooooooooooooooooooooHOLY SH********T!!! –

Per molt que munyís el pot de xampú no en queia una sola gota. L’home semblava perdut, com si algú l’hagués traït.
– NO QUEDA “APHRO-DISIAC”??!! I COM EM FAIG EL MEU PENTINAT ARA?! AL MEU MÓN JA NO EN VENEN D’AQUEST, L’HAN DESCATALOGAT! I a sobre en koutetsu em va dir que servien l’esmorzar d’aquí deu minuts, si no em dono pressa encara acabaré sense menjar un altre dia!¬–

Va dutxar-se a corre cuita i es va disposar a emprovar-se la túnica que li havien donat per vestir. De tota aquesta carrera en va sortir com a resultat un nou membre de divisió que, més que una persona, semblava una palmera negre decaiguda, però que tenia gana i que per tant es disposava a baixar al menjador igualment.

En Jack recorria els passadissos de la catedral guiant-se una mica per el flux dels altres integrants rasos de la divisió. Tot l’edifici semblava tenir la mateixa ambientació: vidrieres a totes les finestres, parets de pedra sorprenentment cuidades, catifes vermelles que resseguien els camins, columnes, sostres d’arc, estampats temàtics, torxes en forma de gàrgola, estàtues i altres elements decoratius per l’estil. Totes les habitacions que no fossin destinades al públic eres situades a la nau nord, encara que el menjador s’obria a vegades quan hi havia necessitat d’alimentar a algú que no tingués res que endur-se a la boca.

Baixant de la planta de les habitacions per una escala cargolada de pedra es podia accedir al mencionat menjador, era gran i acollidor, unes taules llargues amb banquetes cobrien la majoria de l’espai i la cuina era visible per una gran obertura a la paret. Tothom recollia el seu menjar i anava a jeure amb els seus companys, semblaven tots conèixer a algú, això tirava a en Jack una mica enrere, però a la llunyania va distingir la figura del seu capità menjant el seu corresponent bol. Va afanyar-se a recollir el seu i es va dirigir a la seva trobada.
Imatge

Avatar de l’usuari
Jack la Tour
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
The brood is ready
Entrades: 41
Membre des de: 26 oct. 2016, 15:08
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 35 cops
Sexe: Home

16 feb. 2017, 16:40

En Jack va travessar tot el menjador.

– Bon dia Capità – va dir mentre s’assentava a la banqueta del seu d’avant, just al costat d’un altre grup de rasos que estaven amb ell prèviament – Què se suposa què conté aquest bol? –

En Koutetsu va començar a parlar amb un to amigable mentre anava aixecant la vista de l’àpat.

– Doncs pel que m’han dit es tracta de... – Al alçar la vista cap a en Jack va empal·lidir en qüestió de segons i la seva expressió va canviar de calmada a incrèdula – Pe-pe-pe-però qui ets tu?! O millor dit què ets tu?! –

– Ei tio això és racista, saps? –

El capità va reconèixer aleshores la veu que s’amagava rere aquella palmera de cabells rinxolats que li tapaven la cara.

– Ah! Ets tu Jack? On em vas amb aquestes files? – Tothom al seu voltant els miraven encuriosits i/o espantats– T’he de dir que l’altre pentinat teu t’esqueia millor. –

La palmer... Vull dir, en Jack va ficar la mà dins dels seus cabells i en va treure una cinta, que va utilitzar per descobrir-se la cara.

– Millor ara? –

– Sí, gràcies. Com portes el primer dia? –

– Bé, encara tinc molt per descobrir. Tinc ganes de saber com utilitzar el poder del meu llibre i també trobar la forma de poder tornar a casa. Saps d’algú que em pugui ajudar amb això? –

– Hmmm... Pel que se tota la gent que ve d’on vens tu tenen una manera diferent de tornar a casa, així que no hi ha una fórmula exacta per fer-ho, ho sento. I sobre el tema del poder del llibre, em sembla que l’hauràs de llegir per descobrir els poders que et pot brindar, al cap i a la fi tot sembla indicar que el llibre t’ha escollit a tu i només a tu per que en fessis us. –
Van passar l’hora d’esmorzar parlant i cadascú es posava amb la seva feina. Es veu que molts del integrants de la divisió es dedicaven a estudiar i investigar profecies sobre els Deus, altres a la recerca d’objectes sagrats o feien d’escoltes d’altres divisions i d’altres a la interpretació de senyals divines.

En Jack per la seva part va començar a llegir el llibre. Es tractava d’un llibre poc comú, era com si fos un llibre arcà ple d’encanteris. El problema? Aquest estava escrit en una llengua estranya així que entendre’l li costaria un temps. No obstant en Jack era molt bo interpretant altres llengües escrites i poc a poc podia entendre una mica rudimentàriament el significat d’algunes paraules. Llegia mentre caminava pel carrer, ja que volia descobrir una mica la ciutat que el rodejava, quan de sobte va topar-se amb una botiga que va cridar la seva atenció. Es tractava d’una botiga de sabons i derivats i va entrar-hi per curiositat.

Un cop era dins no hi havia ningú però va prendre’s la llibertat de mirar les etiquetes dels sabons que segurament es feien a mà. Tot anava bé fins que, al llegir la etiqueta d’un en concret se l’hi va il·luminar la cara.

– OH MY GOD! Aquest sabó té la mateixa composició que el meu “Aphro-Disiac”! És perfecte, podré seguir fent-me el meu llustrós pentinat! –

– Si te’l vols endur hauràs de pagar, xato. – Una veu tremolosa però decidida sonava al seu darrera. – No en vull pas de lladregots aquí, eh? –

Una vella exageradament petita, amb un monyo i un bastó se’l mirava amb uns ulls aclucats. En Jack es va girar, la diferencia d’alçada era ridículament titànica, és possible que si no li hagués dit res l’hagués esclafat sense voler al sortir.
– Que els fa vostè aquests sabons? – va preguntar l’home– No sap el bé que em faria tenir-ne un d’aquests. –

– I és clar que els faig jo mateixa, jove, però no et creguis que te’l emportaràs sense pagar, que allà hi ha una etiqueta amb un preu. –

El preu superava el pressupost d’en Jack. El superava bàsicament perquè no duia ni un duro i encara no havia trobat la forma de aconseguir ingressos ja que encara no estava afiliat a cap secció de la divisió. Segurament degut a que encara no sabia fer servir el seu llibre.

– Es clar senyora, no pateixi que ja marxo–

– Torna quan et puguis permetre cap producte! – va dir la vella amb una veu sorprenentment animada mentre l’afro sortia de la botiga.

Una cosa era clara, en Jack s’havia de guanyar la vida de la forma que fos i mentre no pogués afiliar-se a cap secció hauria de enginyar-se-les ell sol, no podia permetre que la gent el veies més sense la seva imprescindible cabellera afro!
De sobte li va venir una idea brillant al cap. Duia passejant unes bones hores i encara no havia vist un element imprescindible que tota bona ciutat ha de tenir i si ell s’avançava a tothom en aquesta idea podria guanyar molts diners. Sense pensar-ho dos cops en Jack va córrer ràpidament cap a la catedral de la divisió, allà trobaria tot lo necessari per dur a terme el seu pla.
Imatge

Avatar de l’usuari
Jack la Tour
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
The brood is ready
Entrades: 41
Membre des de: 26 oct. 2016, 15:08
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 35 cops
Sexe: Home

17 feb. 2017, 15:01

Havien passat varis dies des de la visita d’en Jack a la botiga de sabons. Aquest se’ls havia passat llegint i construint les bases del seu pla i... a que no sabeu què? Doncs afortunadament va topar-se amb la pàgina que tenia el conjur que el podia fer tornar a casa, cosa que el va alegrar molt i va agilitzar bastant el procés de desenvolupament del seu objectiu. Es passava les hores al jardí de la catedral construint els preparatius finals, que no va tardar en enllestir. Aquell mateix dia el va venir a visitar en Koutetsu, el seu capità de divisió.

– Bon dia Jack, m’he assabentat de que ja has trobat la manera de tornar a casa. Me’n alegro molt, espero que això no sigui símbol de que ens abandones, no? –

– Bon dia capità! No, no ho faré pas, tinc un pla entre mans que podria revolucionar Drakkar, no, Tadaima s’encera! – en Jack es trobava animat– De fet, ja he fet uns viatges al meu món per aconseguir alguns materials i just avui l’he acabat. Que ho vols veure potser? –

Una tela blanca cobria la creació d’en Jack. Era alta i bastant quadrada, la veritat és que ningú sabia què portava tramant tots aquests dies treballant en un racó del jardí.

– La premissa és sense dubte intrigant, a via’m? – va dir el jove de cabells blancs amb un somriure als llavis– Potser això dona a la divisió religiosa més respecte entre la resta de divisions, que no totes ens tenen com el mateix respecte. –
En jack va fer un somriure ample on se li podien veure totes les dents.

– Contempleu atònits la revolució d’un món senceeeer! – En Jack va allargar els braços i va tirar amb força de la tela que cobria el misteriós objecte.

Seguidament la tela va caure per mostrar el seu contingut. D’avant del capità i alguns membres del cos ras de la divisió es trobava una espècie de caseta de fusta amb rodes.

– Un... Un carro?... – va dir estranyat i decebut el capità. La seva cara havia deixat de mostrar emoció.– La revolució d’un món sencer és... Un carro? –

El que el capità havia anomenat carro era una caseta de fusta blau cel que es subjectava amb quatre rodes de carro, tenia una porteta petita a un cantó i una finestra molt gran a un altre que mostrava tot l’interior de la mateixa en forma de mostrador. Si ens fixàvem en l’interior estava ple d’estris de cuina i el mostrador duia incorporat una brasa elèctrica que en Jack havia portat del seu món. A més a més, la caseta per molt que dugués rodes no disposava de cap tipus de motor, per lo que dels costats de la porteta sortien un parell de vares de fusta, pensat per que el vehicle es desplacés a base de força humana. La caseta estava equipada amb un extractor bastant cutre que treia el fum per una xemeneia i també amb un cartell bastant gros. Sí amics, era una caseta de frankfurts, de fet, la única caseta de frankfurts que mai havia trepitjat Tadaima, lo qual tampoc li donava cap espècie de glamur. Al cartell hi havia escrit “Frankfurt Heaven’s”, molt oportú. En Jack contemplava la seva creació amb orgull.

– No és un carro, és EL carro. Aquell el qual repartirà un deliciós menjar per tot aquest món i em brindarà la oportunitat de tornar a lluir la meva estimada cabellera afro per totes les terres! “Aphro-Disiac” va morir, però ara ja tinc un motiu per quedar-me en aquest món, i és per mantenir els meus cabells tan magnífics com sempre! Ah, i descobrir els secrets dels deus, els meus poders i tota la pesca. –

Al girar-se per veure les cares dels seus companys de divisió es va trobar que lo més semblant a una persona era una estàtua de vet a saber quin personatge religiós.

– Vaja... – va dir sorprès– Com es nota que els grans genis i les seves idees revolucionaries mai són recorreguts quan pertoca. Quina poca visió de futur, bé, de segur que en posar en pràctica a aquesta meravella els resultats es veuen reflectits adequadament. T’anomenaré...”Salsitxeitor3000 Aphro-Godlike Edition”! Snif... Ha nascut una estrella... “Salsitxeitor3000” per als col·legues. –

La paradeta de frankfurts va respondre amb un “creck” provinent de la fusta que no hi havia per on agafar-lo bé. Era hora de posar a prova tot el seu esforç, va agafar el carretó per les vares de fusta i el va empènyer fins la porta del jardí que donava sortida al carrer.

– Ja que la meva divisió no sembla especialment decidida a provar amb mi el meu invent ho intentaré amb la resta– deia en Jack mentre conduïa sense visió pel carrer segurament de forma il·legal– A veureee... El mapa diu que la divisió d’exploració no queda gaire lluny, podia provar allà en primer lloc. –

La gent del carrer es miraven el “Salsitxeitor3000” encuriosits, de fet algunes persones van decidir seguir-lo a veure de què tractava l’assumpte. En uns pocs minuts de conducció i gairebé ja havia xocat amb dos carros més i amb un home muntat a cavall.

–Paaaas! Sóc de la divisió religiosaaa. Estic en una missió diplomàticaaa. Si us plau deixin camí que aquest carretó esta embarassaaat, embarassat de promeses! –

Per fi va arribar al costat de la divisió d’exploració. En Jack va deixar d’empènyer el carro i va entrar per la porteta d’aquest, es va posar un gorret on hi havia bordada una lletra F i també un davantal blanc amb el logo del negoci. Amb l’espàtula i unes pinces a les mans es va postrar al mostrador somrient a l’espera de clients.

– “Frankfurt Heaven’s”? Què és un frankfurt? – va preguntar un adolescent que passava per allà.

– És el menjar del Deus, xaval! –va contestar en Jack orgullós– Deliciosa carn, un pa excel·lent, unes salses ideals... Tot lo necessari per tenir un àpat diví! I a uns preus més que excel·lents, a més a més, si al comprar dus el cabell afro et surt amb un 50% de descompte! –

–Wao! Sona increïble! Posa’m-en un si us plau! –

– Això està fet, nano! Fixat en aquest art! –

En jack va treure una salsitxa de frankfurt de sota el mostrador i la va posar a la brasa elèctrica amb uns moviments innecessàriament exagerats. La carn va emetre un so molt característic al posar-se en contacte amb la superfície calenta, en poc temps es va poder començar a notar l’olor tot donant-li voltes. L’extractor de fum es va posar en funcionament de forma sorollosa i cada cop més curiosos s’apropaven a mirar o fins hi tot a atrevir-se a tastar el producte.

L’experiment semblava anar vent en popa, si tot continuava així durant un temps podria expandir el seu radi d’acció més enllà de Drakkar i així descobrir més llocs d’aquest món. El sol es ponia, un taronja clar mig barrejat amb rosa dominava el cel, en Jack estava cansat però satisfet per la feina feta. L’endemà visitaria la tenda de sabons.

Imatge
Imatge

Respon