[Rol] Preludi d'un somni

Respon
Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

23 març 2016, 23:11

Per fi podria entrar a casa i descansar, tenia la impressió d'haver estat segles fora. Havia estat un dia esgotador, però realment encara era força d'hora, de manera que podria ser perfectament que l'Aki i la Haru encara no haguessin arribat. Amb un sospir va posar la clau al pany i la va fer girar per obrir la porta.

-Hah... per fi podré descansar - va fer, alleujada de poder desconnectar de la feina. - Mmph... ja m'ho pensava que no hi serien - va comentar en veure el llum apagat. - Millor, ara mateix seria incapaç d'afrontar l'energia inesgotable de la Haru - va dir amb un somriure.

Va tancar la porta darrere seu i va deixar la cartera sobre la taula del menjador. Ja no podia aguantar més amb aquella roba tan incòmoda i va començar a descordar-se la brusa mentre es dirigia a la nevera a buscar una mica d'aigua.

-Mmm?? Què..?

En parar-se davant de la nevera hi va veure un escrit estrafalari enganxat amb la lletra infantil i arrodonida de la Haru. No es podia creure l'efusivitat amb què vivia aquella noia. "Heeeeeeeeeeeeeeeeeeey!! Segurament avui arribarem tard perquè he obligat l'Aki a venir-me a recollir i necessito passar a comprar uns estris d'última hora. Gaudeix de la casa, tota per tu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!"

-No sé perquè simplement no m'envia un missatge al mòbil... li agrada massa exagerar. I què són tots aquests dibuixets? En fi, sembla que tinc la resta del dia lliure per fer el que vulgui... encara no són les sis - va dir mirant el rellotge de la cuina i amb l'ampolla d'aigua a la mà. - Potser sortiré a córrer, fa molts dies que no hi vaig i necessito airejar-me.

Un cop decidit es va dirigir a la seva habitació amb la intenció de canviar-se de roba. Es va asseure al llit i va fer un estirament, com si necessités deslliurar-se de tota la tensió acumulada. Es va deixar caure sobre el matalàs i es va quedar mirant el sostre durant uns instants.

- Quin silenci sense la Haru i l'Aki... - havent dit allò, els ulls se li van començar a tancar i es va adormir ràpidament, en aquell moment es va deixar veure tot el cansament acumulat.

Es podia sentir el batre d'unes ales a la distància, un so difuminat però a l'hora molt clar. No era un aleteig normal, era un soroll pesat i al cel no es veia res en aquella direcció. Es va donar la volta per tenir una visió perifèrica del lloc, pel que semblava es trobava en ple camp obert, sense divisar res més que pradera fins més enllà de l'horitzó. En el precís moment en què va donar l'esquena al soroll però, una forta ràfega de vent va fer que es quedés estupefacta mirant cap a la seva dreta, on feia uns moments havia passat una enorme bèstia de color negre a frec d'on ella es trobava.

-T'he trobat - va dir una veu plena d'ànsia a cau d'orella.


-AHHH!!! - es va despertar del somni amb un crit i encara impactada per la visió d'aquell animal enorme. No l'havia vist gaire bé, però l'emoció que havia sentit es podria considerar una barreja entre por i emoció.

El cor encara li bategava amb força i, mentre recuperava la respiració, va donar una ullada al despertador de la seva tauleta de nit. Marcava que faltaven deu minuts per les sis, la qual cosa significava que havia dormit al voltant de cinc minuts. Havia estat un son curt, però havia estat suficient com per deixar-li una sensació d'intranquil·litat.

- Millor que m'espavili! Sortiré a córrer a veure si se m'aclareixen les idees.

Es va aixecar encara una mica trasbalsada i amb rastres de suor freda, però es va treure la roba deixant-la escampada a terra i es va dirigir a l'armari per agafar la roba esportiva. Eren uns pantalons de xandall blau marí i una camisa esportiva de tirants de color blanc, a joc amb les bambes també del mateix color. Abans que res però, volia veure quina cara feia. Es va dirigir al lavabo i va pensar que tenia prou bona cara, no entenia perquè un somni com aquell l'havia espantada tant, pensant-ho fredament no era res de l'altre món. De totes maneres, no era la primera vegada que un somni li tirava l'humor per terra i va decidir no donar-li més importància. Es va rentar la cara, es va lligar els cabells en una cua alta i va pensar que ja era el moment de sortir i escalfar una mica. L'Aki i la Haru no hi eren, de manera que el més prudent seria agafar les claus de dintre la cartera per posar-les dins la butxaca dels pantalons, que per sort tenien una cremallera.

Va tancar la porta i es va dirigir al carrer. Després de fer els escalfaments i estirar es va disposar a fer la seva ruta habitual. Últimament la música havia començat a molestar-la, de manera que no va agafar el seu reproductor MP4. Estava orgullosa d'haver millorat i ara es concentrava en seguir les seves respiracions.

- Hah... hah... - mentre corria notava com les pulsacions acceleraven.

No era tard però tot i així no hi havia gaire gent al carrer. L'escena era peculiar i li va resultar una mica estrany, però s'estaria enganyant a si mateixa si digués que això no li resultava agradable. La ruta estava predeterminada a uns 45 minuts de durada, donant la volta a una plaça prop de les afores del barri. Es va parar a la font per beure una mica d'aigua i seguir el recorregut quan de sobte va notar alguna cosa que es movia entre les bardisses.

-Mmm? - va fer intrigada.

Pel soroll i el moviment podia dir que es tractava d'algun animaló, probablement un gat, ja que no era estrany que es reunissin al voltant de la zona. Normalment quan passava per allà en veia algun corrent per allà. En acabar de beure va descobrir que tenia raó, ja que un gat negre va sortir d'un salt entre les plantes i es esfumar per l'altra banda de la plaça.

-Un gat negre? Suposo que no m'ho hauria de prendre com una premonició això, oi? - va dir mentre estirava els braços. - Bé, continuem!!

Sortir a córrer li havia anat molt bé per alliberar tensió i mentalment també estava molt més animada. Els seus companys de pis encara no havien arribat i semblava que encara trigarien una estona. Per estrany que fos, quan va entrar a la seva habitació i recollia l'escampall es va adonar que el mòbil vibrava. Era un missatge de la Haru: "Perquè havia d'aparèixer tota la gent a última hora!?! *^* Tinc ganes de plegar T_T A sobre, si faig esperar l'Aki estic segura que m'ho farà pagar ´O.O`... Encara trigarem!!! <3"

"Si tens temps per anar escrivint és que no estàs tan malament" - va pensar.

-Em sembla que aniré a prendre una dutxa abans que tornin.

Va agafar el pijama i les tovalloles i es va dirigir de nou a la cambra de bany. En passar per davant del mirall però, va haver de parar-se a mirar dues vegades. Aparentment no hi va veure res fora del normal i ara que ho mirava detingudament li semblava una estupidesa, però li havia semblat veure-hi una noia de cabells negres.
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

26 març 2016, 02:45

HARUKA
Text amagat.


AKIRA
Text amagat.


Es va enfonsar dins l'aigua calenta fins que aquesta va ser capaç de cobrir-li part de la cara. Havia omplert la banyera fins i dalt els seus cabells flotaven al seu voltant mentre tornava a donar voltes al somni. Perquè la preocupava tant? Era incomprensible, després de tot aquell gat no podia ser un mal presagi, oi? O sí? Sense poder-ne treure l'entrellat es va adonar que havia estat molta estona a l'aigua quan de sobte va sentir que s'obria la porta. Havia perdut completament la noció del temps i els seus companys ja es trobaven a la sala d'estar.

-Miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta era la Haru, havia intentat per activa i per passiva pronunciar el seu nom correctament, però li va resultar impossible, de manera que va pensar que estava bé si li deien "Mira". Va reaccionar a la veu i es va afanyar a sortir de l'aigua. Més que res perquè sinó era molt possible que entrés sense cap tipus de remordiment. Es va abrigar amb la tovallola i va sortir a saludar.

-Hey -va saludar, una mica a desgana.

-Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!! Mira tot el que he comprat!! Amb tot això podré... - es va aturar després de veure-la encara amb aquelles pintes. -Uooooohhhh!!! Aki, no miris!!! - va fer, intentant que ell es donés la volta i tapar-li els ulls. - Això és massa per tu, no ho resistiràs!!

- Si hagués de patir per l'Aki no hauria sortit d'aquesta manera. Em preocupava més que tu envaïssis el bany sense contemplacions.

- Dolenta... - va dir la Haru entre dents, sabent que l'Skuld probablement tenia raó.

-No sé si m'hauria de prendre això com un compliment o com un insult - va remugar l'Aki sense fer gaire esforç per deslliurar-se de la pressió de la Haru.

-Enllesteixo en un moment i llavors ja em podràs ensenyar el que t'has comprat, sí?

-Mmm - va assentir la Haru.

-Tampoc és que sigui res de l'altre món, no t'emocionis Skuld. Altre cop una pila de material de dibuix - va dir maliciosament burlant-se de la Haru.

-Arrrrgghhh!!!!

Vaig tornar cap a la cambra de bany per acabar d'eixugar-me i vestir-me mentre aquell parell seguien amb les seves pica baralles habituals. Tot el silenci anterior havia desaparegut amb la seva arribada i, en aquell moment va agrair que fossin allà. Després d'acabar-se d'arreglar es va posar el pijama i va entrar a la sala d'estar on eren la Haru i l'Aki.

- Ahh.... quin dia més llarg -va esbufegar mentre seia sobre la catifa al costat de la Haru. - Ja estic a punt, què m'havies d'ensenyar - va dir amb un somriure auto imposat però amable.

- Estàs bé? - va fer la Haru arronsant el nas i acostant la seva cara perillosament a la de l'Skuld. - Fas mala cara...

Intentant treure-li importància a la situació va intentar dissimular dient que tot anava bé, però la Haru era una persona força intuïtiva; i més que això, el que la preocupava era que fos una persona tan insistent. Veient que no volia parlar del tema però, l'Aki va ser força oportú a l'hora de fer un incís. Realment no semblava el tipus de persona que es parés a pensar en els altres, no obstant, sempre demostrava aquesta detecció envers els detalls que potser a la Haru li passaven desapercebuts.

- No tenies tantes ganes d'ensenyar-li el que has comprat? -va dir per prendre-li el pèl. - Perquè sinó ens has tingut aquí perdent el temps mooolta estona... sobretot a mi jeje -em va dedicar una mirada que vaig respondre amb un assentiment.

-A-KIIIII.... - no costava gaire fer que la Haru saltés, era una de les seves particularitats, de manera que l'estratègia va funcionar. - Sempre has de ser tan desagradable?

-Ha- ru :xiular: estic esperant - va fer l'Skuld mentre entornava els ulls.

A la Haru li encantava dibuixar, de manera que sempre que es tractava aquest tema se li il·luminaven els ulls. Fins i tot quan estava enfadada no podia evitar emocionar-se per qualsevol cosa relacionada i acabava parlant durant hores. A més, no era només que li agradés, generalment dibuixava molt bé, es podria dir que tenia talent. Fins el moment no semblava tenir gaire clares les seves aspiracions, però encara era a temps de decidir. I pel que fa a l'Aki, ell tampoc es quedava enrere. A diferència de la seva companya però, ell tirava més per la narració. Havia tingut oportunitat de llegir algunes de les històries que havia escrit i, més d'una vegada havia perdut la noció del temps; de totes maneres però, no havia sigut tant sincera amb ell com per dir-li directament que se li podria haver fet de dia llegint i no li hauria importat.

No havia sigut mai tan feliç de trobar-se en aquell ambient, tenint en compte el seu gust per l'art, la feia sentir alliberada. Des del seu trasllat havia pogut tornar a tocar la guitarra, cosa que havia deixat de fer durant molt temps a causa del mal ambient familiar i les pressions. Trobava a faltar el piano, però en aquell moment no s'ho podia permetre, de manera que es conformava amb poder tocar la guitarra.

Tornant al present doncs, la Haru va estar una bona estona ensenyant els diferents estris que havia comprat i dient que en poc temps tindria més dibuixos. També se li havia acudit la idea de decorar les parets de l'apartament, però en aquest aspecte se la va animar a començar per la seva habitació i, abans de res, consensuar les propostes per espais comuns. Difuminadors, llapis, tinta, mines, permanents, plomes metàl·liques... Tot el que tenia era de bona qualitat i si havia comprat tantes coses estava segura que el pobre Aki devia haver passat una mala estona; la Haru era una persona bastant indecisa, de manera que era molt probable que hagués passat molt de temps abans que es dignés comprar res... L'Skuld se'l podia imaginar esbufegant en un racó sense massa dificultat. Havent comprat tantes coses, era clar que se li havia acabat el material.
Després del que va semblar molta estona la Haru va proposar el pla de mirar alguna pel·lícula tots junts, però tenint en compte el dia que havia tingut va haver de negar-s'hi. Així doncs, després de sopar se'n va anar cap a l'habitació.

- Sempre us escapoliu.... - dedicant-los una mirada de resignació.

- De ser així ja hauries d'haver après a no fer aquest tipus de proposta - va dir l'Aki per fer-la enfadar. - Si no et sap greu jo també me'n vaig a l'habitació, tinc coses a fer.

- I es pot saber quines coses?

L'Aki es va encongir d'espatlles a mode de resignació i, deixant entreveure que li era igual, va desaparèixer darrere la porta.

- I tu també m'abandones... m'ho esperava de l'Aki però...

- No comencem... si us plau...

- No, tranquil·la. Si que feies mala cara, millor que descansis.

- Gràcies. Bona nit.

- Si tothom se'n va a dormir suposo que jo també ho faré. Ens veiem demà!! - va dir mentre m'abraçava.

Un cop a la seva habitació va poder respirar en pau. L'endemà tenia el dia lliure, de manera que s'ho prendria amb calma i repassaria els apunts i casos que havia llegit per a fer els informes. Abans d'anar a dormir revisaria el correu al portàtil per veure que no li haguessin demanat alguna cosa d'última hora. No hi havia res important, només spam que va esborrar ràpidament. Es va estirar al llit i va mirar l'hora al seu telèfon mòbil, les 21:03h, estava cansada, però en certa manera no volia dormir. No podia evitar pensar en el que havia somiat aquella tarda. I mentre cavil·lava allà estava la guitarra, sola en un racó de l'habitació. No volia fer soroll, de manera que aprofitaria per a practicar acords i algunes partitures una estona en silenci.
Eren quasi les 23.00h quan es va adonar de l'hora i que, en algun moment havia començat a cantar en veu baixa al ritme de la melodia de la guitarra. De totes maneres amb aquell volum no despertaria a ningú. Va ser quan es va disposar a deixar la guitarra que va sentir que algú tocava la porta. Es va sobresaltar.

- Skuld, estàs desperta?

-Ja m'ho suposava - va dir amb un somriure quan l'Skuld li va obrir la porta. - Hauria estat insòlit que fos la Haru qui cantés.

- Perdona! T'he despertat!? -va fer posant-se vermella de cop.

- I ara! Només passava per veure com estaves. De fet és molt agradable sentir-te cantar, feia dies que no ho feies. - fins i tot es fixava en aquestes coses.

- Estic bé.

- De debò? Doncs llavors perquè fas aquesta cara tan llarga? - va dir mentre entrava i s'asseia al llit, indicant que jo fes el mateix. - Abans t'he salvat de la Haru perquè segurament embolicaria més la troca que res més, però si jo et serveixo, endavant.

Realment l'havia salvat de la Haru, però ben mirat semblava que ell era el més perillós dels que voltava per la casa; va pensar mentre tancava la porta amb un sospir.
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

03 abr. 2016, 02:30

-Aki... -va dir des de la porta. - De debò que no és res.

- Està bé -va dir aixecant-se del llit amb resignació i caminant cap on era ella. - Si tu dius que no és res no insistiré, però que sàpigues que encara que no ho expliquis tan la Haru com jo ens preocupem si et veiem decaiguda.

Ho va estar pensant uns segons dubitativa però, abans que l'Aki pogués obrir la porta per marxar, ella el va aturar agafant-lo pel braç, decidida almenys a donar-li una petita explicació.

- Només ha estat un somni.

-Un somni? Quina mena de somni? -va fer estranyat.

- No és que sigui la primera vegada que somio i em sento una mica ansiosa, però aquesta vegada m'ha deixat una sensació estranya que no sé a què atribuir i no desapareix. No és que sigui res greu, però estic una mica intranquil·la.

Després d'aquesta petita confessió es va quedar perplex, com si no esperés rebre una resposta per res del món, i menys de manera tan ràpida i sincera.

-Em deixes parat -va dir, mirant-la boca badat.

- Què vols dir?

-No m'ho hauria pensat mai que ho xerraries a la primera, sempre intentes evitar el tema i les barreres són gairebé infranquejables -va dir per fer-se el graciós.

- I què vols que hi faci, sóc així -va dir, desviant la mirada una mica mosquejada.

-No he dit que fos res dolent - va dir amb un somriure molt càlid. - A mi ja m'està bé que siguis així, sinó no series tu. En fi, segur que només és un somni?

-Ja t'he dit que sí....

Abans que l'Skuld tingués temps de mirar-lo altra vegada es va trobar que se li havia aproximat i l'havia acorralat contra la porta. Estava a molt pocs centímetres d'ella quan li va besar la mà, podia sentir la respiració de l'Aki a flor de pell i, en aquell moment. el pols se li va començar a accelerar.

-Si hi ha alguna cosa que et preocupa, pots parlar-ne amb mi -va dir xiuxiuejant. - Ja sé que penses que potser no ho entendré, però vull que sàpigues que sempre seré aquí per tu. Ets molt important per nosaltres.

Mentre l'Aki feia el seu moviment buscant la seva boca ella no es va moure ni un centímetre, i tampoc va canviar l'expressió del seu rostre.

-Tan poca impressió et faig? -va preguntar amb un abatiment fingit mentre l'alliberava i tornava al seu to normal.- Realment em deus considerar ben inofensiu si ni tan sols t'immutes... així feriràs el meu orgull, saps? Si no reacciones, molestar-te així no té cap gràcia.

-Si ja saps que reacciono d'aquesta manera no sé perquè t'escarrasses a seguir amb aquests numerets, intenta-ho amb la Haru - va dir sense més preàmbuls.

-Algun dia hi cauràs, ja ho veuràs.

-Mph... T'hi hauràs d'esforçar més. El dia que realment sembli que atacaràs de debò, llavors probablement obtinguis una altra resposta - va dir tota desafiant.

-Serà això. Estàs millor? -ni tan sols hi havia pensat, però realment aquella sensació pesada havia desaparegut. - Me n'alegro, bona nit -va dir després de veure el canvi en la seva expressió fent-li un petó a la galta.

-Bona nit. Gràcies, Aki.

Després de la irrupció nocturna de l'Aki se sentia més tranquil·la i havia pogut oblidar aquell sentiment que li encarcarava el cos. De totes maneres, el que es preguntava aleshores era perquè se li havia accelerat el cor d'aquella manera. No era la primera vegada que l'Aki feia una de les seves actuacions estel·lars i ja hi estava acostumada, però en aquest havia estat una mica diferent. La reacció externa havia estat la mateixa, però... l'havia commogut d'alguna manera? O és que el començava a veure de manera diferent? Devia ser el cansament i la tensió acumulada. Per fi es va ficar el llit i va apagar el llum. Va poder dormir tota la nit.

Havia pogut dormir tota la nit fins que el despertadors va sonar a les 7:05h com cada dia, però aquell matí no estava d'humor per llevar-se, de manera que el va apagar i es va quedar una estona més al llit. Una elecció perillosa, ja que en aquests moments entre el son i la vigília és quan els somnis prenen més força...

El que va somiar però, era molt agradable, un espai on es podia veure el cel clar i el temps no importava. Mentre estava estirada contemplant aquest cel, va poder observar un petit objecte que queia des de ben amunt; es va incorporar per intentar agafar-lo.

Es va trobar asseguda al llit amb el braç estirat endavant i amb el puny tancat com si hi estigués guardant alguna cosa. En obrir-lo però, no hi havia res. De totes maneres però, li quedava el record residual de la veu d'una noia de cabells blancs que li demanava que el busqués.

-Mmph... una altra vegada, eh?

Feia molt que no tenia somnis d'aquests... des de petita havia estat propensa a imaginar móns com aquells mentre dormia, però des dels 14 anys que no li havia tornat a passar. Recordant els fets, es va fer evident que tot això es va aturar amb l'arribada d'en Luca, el jove amic que havia deixat a Alemanya, i també de la seva fase rebel.

-Estrès? Potser m'ho hauria de prendre amb més calma - va dir mentre es llevava.

En aquell moment eren les 9:05h i mentre s'arreglava va intentar recordar amb tot el detall possible la seqüència onírica i així poder pensar en alguna causa. El que volia recordar amb més ganes era la dona de cabells blancs, ja que encara que tingués uns quants anys més se li assemblava força. Desprenia la mateixa aura que l'home de l'altre somni i, encara que més tranquil·la, la seva aparició havia estat igualment sobtada, apareixent del no res. I pel que fa a l'objecte... per més que hi pensava no recordava què era el que havia agafat. Era petit i daurat, d'això n'estava segura per la posició en llevar-se i per la lluïssor en caure, però s'havia despertat abans de poder observar què tenia entre les mans.

Es va dirigir cap a la cuina per a preparar-se un cafè i una torrada; portava un temps al Japó, però li resultava difícil acostumar-se als esmorzars més tradicionals de l'Aki i la Haru. Mentre esmorzava a la taula de la cuina va agafar una petita llibreta del calaix de la seva habitació i es va posar a anotar les idees principals d'allò que havia recordat. S'havia quedat pensant en el tema fins que el soroll del timbre la va deslliurar de la seva abstracció.

Els seus dos companys de pis treballaven i ja feia estona que havien marxat, potser s'havien oblidat alguna cosa? Es va aixecar deixant la llibreta allà on era per anar a veure qui podia ser.
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

25 nov. 2016, 18:28

No esperava visita, i molt menys la seva. Feia temps que es coneixien, ja que el noi treballava amb ella a mitja jornada al "Echo & Noiz", una botiga de música amb força renom. El local era força gran i s'hi venien des dels discos més antics fins els instruments més innovadors, el lloc ideal per als apassionats de la música. Parlant una mica entre companys no van tardar en descobrir que als dos els agradava tocar i es van posar a practicar junts de tant en tant, ell amb el baix, i ella amb la guitarra; arran d'això van començar a buscar membres per un grup de música i ara es reunien tots quatre sempre que podien per practicar tots junts. Tornant al tema però, el fet és que era sorprenent que fos allà precisament perquè no era gaire de visites i, que s'hagués pres la molèstia d'anar-la a veure havia de significar que realment necessitava alguna cosa. Per aquest motiu l'Skuld va obrir la porta amb certa sorpresa, però també encuriosida.

-Ike? Què hi fas aquí?

- Necessitava parlar amb tu d'una coseta -va dir amb cara trapella. Justament la cara d'una persona que vol demanar un favor.

-Per què poses aquesta cara de desconfiança?

-Sigui el que sigui voldré una compensació.

-Ta... tant es nota? -va fer nerviós.

- Au, passa (sospir). Ja que has fet l'esforç de venir fins aquí no et deixaré a la porta. Vols alguna cosa per menjar o per beure? No és que tinguem massa res ara mateix, però alguna cosa et puc oferir.

-No cal, gràcies -va fer mentre seia al sofà. - Com és que sempre em cales a la primera?

-Eh? Es pot saber què dius? -va fer amb cara d'exagerada sorpresa -Però si se't nota d'una hora lluny?! A més, sempre que et convido a venir passes de mi, o sigui que és estrany veure't per aquí.

-De perduts al riu... NECESSITO QUE AQUESTA TARDA FACIS EL MEU TORN!! -va suplicar.

-Ein?? Ja està?? - la va deixar totalment descol·locada.

-Ho faràs, doncs? - va dir amb els ulls plens d'esperança.

-No hi tinc cap problema... però... això és tot el que volies? No serà tan car com em pensava... - va fer, pensativa.

-Ta... tampoc et passis, eh? M'ha sorgit un imprevist i necessito el dia lliure, te'l canvio pel dia que vulguis.

-Ah , sí? I de què es tracta?

- És un secret!!

- Ah? Està bé, no tinc perquè ficar-m'hi. Però ja et dic ara que voldré un dissabte, és la meva condició indiscutible, que quedi clar.

- I els interessos?

- Acceptar per fi una de les meves moltes invitacions rebutjades per venir i conèixer l'Aki i la Haru.

- D'acord - va fer ràpidament i tot seriós.

- Llavors tracte fet!! -va dir ella mentre tancaven el pacte amb una encaixada de mans.

Es van quedar una estona parlant sobre el canvi i el que estava previst per aquella tarda, ja que a vegades es realitzaven certs esdeveniments i aquella setmana hi havia diferents activitats programades. No era res massa difícil, però estava bé anar una mica preparada i no trobar-se de bones a primeres amb la situació sense saber exactament què s'havia de fer. Un cop van haver enllestit doncs, van començar a parlar també de les pràctiques del grup. Últimament per temes de feina i estudis els quatre s'havien vist poc i eren conscients que necessitaven practicar. Ell parlaria amb la Sawa i la Mine per trobar el moment, ja que si de debò volien millorar era indispensable practicar tots junts. Quan se'n va haver anat, la resta del matí va passar sense més incidències, va desar la llibreta i va poder revisar els informes sense problemes fins que va ser hora de marxar.

- És veritat, ja m'ha dit abans que avui tocava fer l'esdeveniment amb "cosplay"... més val que després m'expliqui a què ve tant de misteri perquè sinó els interessos augmentaran enormement! Ara que hi penso probablement arribaré tard... hauria de d'avisar l'Aki i la Haru -va fer mentre sortia de casa, encara amb les claus a la mà buscant el mòbil a la bossa per enviar-los un missatge.

No és que la molestés la representació, al contrari, era la oportunitat perfecte per variar una mica i fer coses diferents, però portava feina de més i probablement s'hauria de quedar fins tard per desmuntar i ordenar... només de pensar-hi li havien entrat ganes de sospirar. No obstant, es va començar a dirigir cap a la feina amb ganes de donar-ho tot.
Imatge Imatge

Respon