[ROL] Preguntes

Respon
Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 53 cops
Sexe: Home

15 gen. 2017, 21:33

Em vaig despertar, estava estirat a un llit de matrimoni en el que semblaba una casa de pagès degut a les parets de pedra, em vaig fixar millor en la estança i em vaig adonar que era extremadament similar a la casa dels Koro, amb la diferencia que aquesta es trobaba en un molt millor estat de coservació.

Em vaig aixecar i vaig anar cap al labavo on tenia la intenció de fer les meves necesitats. Quan vaig entrar em viag veure de reull en el mirall, no m'ho creia, que hi feia jo amb una armadura de cuir, i més important com és que portava posada la mascara i ni me n'havia adonat, de fet podia veure-hi perfectement, me l'anava a treure quan de cop i volta vaig sentir un soroll extrany, com un rugit peró d'un animal que no vaig aconseguir reconeixer, semblava perillós així que em vaig dirigir ala finestra de l'habitació per veure que era. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig correr les cortines i vaig veure una ciutat medieval enorme, de fet aquesta no va ser del tot la sorpresa més gran si nó més aviat els extranys animals que sobrevolaven la ciutat, dracs.



En aquest moment em vaig fer la maravellosa i obia pregunta que es fa tothom quan es desperta en un lloc extrany: On soc?


Vaig posar-me a analitzar la situació, hi havien un parell de possibilitats, que el cop que m'havia donat pels taulons de fusta m'hagues deixat KO i estigues somiant, que la casa estigues veritablament embruixada i m'hagues transportat a un lloc extrany o que un productor de holiwood molt amable m'hagues trobat inconcient a la casa i m'hagues portat a un platò de cinema extremadament realista per cuidar-me.

La primera em semblava poc realista ja que que jo sapiga no et pots quedar inconcient en un somni i jo m'hi havia quedat el posar-me la mascara. La tercera opció tampoc em va semblar la correcte per la improbabilitat que algú de holiwood pases per la casa, pujes a dalt, em veigues desmaiat i en comptes de portar-me a un hospital em portes a un platò amb una replica de la casa i em canvies la meva roba perfectament normal per una armadura i em deixes la mascara posada. el tema de que hi haguesin dracs volant tampoc va fer que aquesta hipotesis prengues gaire força, més que res perque aquestes criatures les solen fer amb ordinador.

Així que la millor opció era la que inicialment semblava la més incoherent de totes, la casa estava embruixada i m'havia portat a un altre mon.

Ara el que calia esbrinar era si em trobava en perill, hi havien dracs el que en moltitud de llegendes era una senyal inequivoca de que algo anava molt malament, concretament el perill de que tota la ciutat quedes reduida a cendres amb mi pel mitg.

Vaig mirar més atentament aquelles criatures, no semblava que tinguessin intencions homicides, pel que veia no hi havia foc per enlloc així que si eren agresius com a minim encara no havien començat la matança. em vaig fixar també que la gent dels carrers no estava precisament alarmada ni sorpresa per lo que aquesta devia ser una situació bastant comuna en aquell mon.

Encara estava acavant de considerar la meva situació respecte el dracs quan un d'ells va passar relativament a prop d'on era jo, aqui si que em vaig acollonir, a sobre del drac hi havia vist ni més ni menys que una persona, els dracs estaven domesticats.
Kharu, Kharu el maravellós.

Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 53 cops
Sexe: Home

07 feb. 2017, 11:03

vaig sentir com trucaven a la porta i de seguida va entrar un home de relativament avançada edat.

—Per fí— Va exclamar l'home amb una gran expresó d'alegria a la cara.— Per fí un altre membre dels koro ens honra amb la seva presencia a Tadaima.

Koro? Tadaima? tadaima no és benvingut en japones o algo per l'estil? la meva ment cada vegada tenia més dubtes per resoldre...

—Crec que t'equivoques de persona, jo no soc un Koro, soc un Velo.
—Com que no ets un Koro? -va exclamar l'home. — i es clar que n'ets un de Koro, sinó com és que has aparegut aquí?
—Això és el que m'agradaria saber.—vaig respondre.
—Buff, llarga historia senyor....
—Kharu, Kharu Velo— vaig respondre remarcant el cognom.
—En fi senyor Kharu, si és tan amable de seguirme fins el menjador li explicare tot el que vulgui saber i li prepararé algo de menjar, deu tenir gana.

Ven mirat si que en tenia de gana, així que vaig seguir a l'home que encara no m'havia dit el seu nom.
La casa a la que estava era identica a la casa dels Koro amb la diferencia que tot estava en bon estat, i en la absensia absoluta de res semblant a un endoll o un interruptor, de fet no hi havien bombetes enlloc, tot el que hi havia per iluminar la casa eren espelmes. semblava ben bé que algú hagues agafat la casa dels Koro, l'hagues arreglat i l'hagues transportat a algun altre lloc.

Varem arrivar al menjador on l'home em va assenyalar que m'assentes a la taula, i collons quina taula, semblava la taula d'un rei o un gran senyor.


—Dons bé, benvingut a Tadaima senyor Kharu, aquest és un món paralel al que tu anomenes terra creat per la deesa izanami, o aixó diuen els sacerdots.
—Un altre mon? i com collons he arrivat jo aqui?
—Aquesta boca senyor— em va renyar l'home — Alguns escollits pels deus tenen la capacitat d'anar d'un món a l'altre fent us d'un objecte o talismà, en el seu cas juraria que és la mascara que du posada.
—I perqué justamant jo he estat escollit per aquests deus?—vaig preguntar sense acavarme de creure aixó dels deus.
—Certes families tenen un llarg llinatge d'escollits, com que vosté és un Koro és normal que hagi estat escollit.
—Ja hi tornem a ser, crec haverte deixat bastant clar que el meu cognom és Velo no Koro, i el meu segon cognom tampoc és Koro. Els Koro son una familia adinerada que vivia fa bastants anys al meu poble, pero un dia van desapareixer sense deixar rastre, ara la casa està abandonada, de fet he tret aquesta mascara d'allà mentres n'explorava les runes.
—Si vols podem resoldre el dubte del teu llinatge Koro amb un moment—Va dir l'home mentres agafava un llibre molt gros i antic d'un bagul.
—No crec que puguis trobar la resposta en un libre vell.
—Oi tant com si, en aquest llibre estan escrits els patriarcas de la famila des de fa mil anys, i hi ha escrits els que hi haurà dintre de dosmil.


L'home va passar unes quantes pàgines i va assenyalar un punt del llibre.


—Ahà! Kharu Velo Geist Koro, anomenat també Kharu el Maravellos, patriarca oficial de la familia Koro des del dia d'ahir que vas arrivar per primera vegada a aquest món, Element no classic, rellevancia desconeguda, home, cabell negre color d'ulls desconegut— va dir l'home tot feliç mentre m'ensenyava la meva entrada en el llibre.
—I que significa tot aixo?—vaig preguntar encuriosit.
—Senyor, el seu nom és Kharu, el seu primer cognom és Velo, aquest ja me l'havia dit, pero el segon i tercer cognoms son Geist i... Koro. també estipula la data a partir de la qual vosté ha passat a ser el patriarca de la familia, també prediu un parell d'aspectes fisics com el color de cabell i d'ulls... encara que com que portaves la mascara al moment d'entrar per primer cop a tadaima no l'han pogut concretar.
—Collons!! i com és que esta escrit aquí algo que encara no ha passat?
Aquesta boca senyor — em va tornar a renyar— fa molts anys va haver-hi un membre d'aquesta familia que tenia una gran capacitat de predicció.
—I aixó de rellevancia i element? que és?
—la rellevancia és la importancia i la repercusió que tindras en aquest mon i l'element és el poder que tens, no classic, així que no és res tipic com dominar algun element basic.
—Poders?—vaig dir incredul— n'estas segur que les capacitats de predicció d'aquest avantpassat eren tant acurades, jo no en tinc pas cap de poder ni es pot fer aixo que dius de controlar elements.
—I es clar que es pot, tots els escollits pels deus tenen algun poder, el fet de que no hagis descobert quin tens és perque se sol activar només a Tadaima.
—En fi, i aixó de Tadaima... men podries explicar algo siusplau?
—Evidentment, Tadaima com ja he dit avans és un mon creat pels deus, aquest es composa de tres grans ciutats, Shinsei, Endor i la grandiosa Drakar on ens trobem en aquest moment. aquesta es composa de cinc divisions: Combat, exploració, medica, inteligencia i religió. Amb Shinsei passa més o menys el mateix. Com deus haver vist a Drakar hem aconseguit domesticar Dracs encara que ara mateix en tenim molts menys que anguany degut a la guerra.
—Espera, guerra? hi ha hagut una guerra? contra qui?— vaig preguntar.
—No hi ha hagut una guerra, estem en guerra contra Shinsei, i tu com a patriarca de la familia Koro s'espera que vagis a la guerra en representació dels deus com a sacerdot de Drakar com han fet tots els membres de la familia des de fa qui sap quants anys.
—Ei, ei, ei. Jo no tinc pas res en contra de Shinsei no penso anar a la guerra aquesta que us heu montat vosaltres i molt menys penso tornarme un sacerdot per molt que qui sap quants avantpassats hi hagin participat.


La cara de l'home va passar de sorpres a enfadat en questío de segons :what: :wtf: :shock: :molest: :enfadat:


—COM QUE NO ANIRAS A LA GUERRA!!! SI ÉS UN GRAN HONOR TROS D'ASE, FORMES PART DE LA FAMILIA KORO LA PRINCIPAL FAMILIA DE SACERDOTS DE DRAKAR DE TOTA LA HISTORIA!!! AU, VES A LA TEVA HABITACIÓ A PENSAR EN EL QUE ESTAS FENT AMB LA TEVA VIDA COLLONS!!!


Vaig decidir retirar-me prudentment a l'habitació a la que havia aparegut i no fer cap comentari sobre el vocabulari que tant m'havia recriminat a mi ni queixantme de que m'acaves de parlar com si fos un nen petit. Aixó si, seguia sense tenir cap mena d'intenció de participar en aquesta absurda guerra de la qual no en sabia res, i molt menys de fer de sacerdot, i a sobre que collons hi pinta un sacerdot en un camp de batalla.

Un cop a l'habitació vaig decidir que sortiria de la casa i me n'aniria a explorar una mica, ara que sabia que els dracs efectivament estaven domesticats no em donava tant respecte sortir a l'exterior.

Imatge
Kharu, Kharu el maravellós.

Respon