[Rol] Patiment, Enemics, Magia i un Fènix que juga al póker

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

02 maig 2017, 17:05

Em vaig despertar a la meva habitació de la divisió, vaig mirar al voltant en la foscor i em vaig dirigir a la finestra per poder veurem les mans com a mínim, i quant la llum va entrar, per a la meva sorpresa les ferides que tenia a les mans havien desaparegut.
-No serè jo qui es queixi! - em vaig dir sense donar-li importància.
Com cada matí festiu, hi havia mercat a Shinsei, i jo vaig decidir anar-hi. Al mercat hi havia l’enrenou que feia que a la meva cara hi hagués un somriure; mercaders cridant, vilatans discutint... vaig caminar pels colorits carrers del mercat una bona estona mes, fins que al final em vaig rendir.

Quant vaig tornar a la divisió, al cartell de missions vaig veure un anunci per cartografiar el bosc del sud d´Endor. `perquè no?´´ em vaig dir a mi mateix. Vaig anar a buscar en Shiro, doncs la Yuri s´havia constipat i necessitava descansar.

-Com? Ara mateix? - va dir-me- Que va: tenim a la Yuri que no s´aguanta dreta, a tu amb uns quants ossos trencats i a mi amb ressaca.
-No exageris, que aquestes ferides es curen amb res! però si no voleu venir ho entenc, en fi, jo me n’aniré ja, si no he tornat en una setmana comenceu a preocupar-vos.- vaig dir en broma
-ahh...

Vaig anar al port i els hi vaig demanar a uns pescadors si em podien portar a l´altra banda. Ells em van rebre encantats. Un cop a la costa vaig seguir el camí per arribar a Endor.

Vaig arribar a la porta d´Endor al migdia, la ciutat estava mes viva que mai: gent amunt i avall, a dreta i esquerra, jo simplement vaig evitar la multitud i em vaig colar pel primer carreró que vaig trobar.
Quant per fi vaig trobar un lloc tranquil on dinar, vaig treure el meu entrepà i em vaig assentar al terra, d´esquena a la paret. En acabar-mel, vaig arreplegar les coses i vaig emprendre la marxa.
Un cop al bosc, vaig agafar paper i llapis i cada 100 passes m´aturava a dibuixar el mapa, be si a el que feia se li deia dibuixar, doncs a la 3ra ronda vaig aprendre a respectar molt mes a la Yuri en el que dibuixar mapes es refereix.
Pesaven les hores i cada vegada feia traçats mes imprecisos, així que vaig decidir de fer la ultima ronda ``100 passes mes i ja´´ però quant passava per la numero 70 vaig veure davant meu la figura d´un home.
Portava un kimono vermell amb les bores negres i amb símbols Japonesos bordats amb molta traça par sobre el pit, cabells marrons i no massa llargs, pantalons d’un vermell mes fosc i tenia a les mans un paper.
-Ei! - vaig cridar jo. Ell, en girar-se va mostrar la seva espasa recta que duia enfundada.
-Eh? Tu qui ets? No sembles d´Endor i no m´han informat de cap expedició.
-Com que... Un moment, tu no seràs de Drakkar?
-Vaja! Doneu-li un premi a aquest home! Va, ja pots tornar cap a Shinsei, que aquí no hi pintes res.- va posar un to amenaçador en les seves ultimes paraules.
-Tu ets de Drakkar? -Vaig dir entre riures- i la teva armadura? I el teu escut?
-i a tu que t´importa- Va dir molt emprenyat.
-no, no, si a mi m’és igual, en fi, ha estat be parlar amb algú, ara em deixaràs passar?- vaig dir veient que diria que no.
-Que t´ho creus! Després d´haver-me insultat creus que et deixaré continuar com si res?- va dir desenverinant l´arma.
-Com vulguis - vaig dir traient-me les bosses que portava a l´esquena i agafant la meva arma.
Ell no es va esperar ni un moment, al girar el cap ell ja havia alçat la seva espasa cap a mi, jo vaig desviar el seu atac a dures penes, no era el moment per a queixarem: un enemic no te per a que esperar per a atacar, de manera que vaig mantenir una postura de guardia esperant el seu pròxim atac, estàvem a menys de dos metres, jo mirava els seus ulls negres per endevinar el seu pròxim atac. Quant va desviar la vista cap a baix jo vaig decidir que era la meva oportunitat, vaig atacar precipitadament al seu braç dret, ell va retrocedir, no hi havia temps per perdre! ``Una estocada i llest!´´ vaig pensar. Però en l’últim moment em va desviar l´estocada, i la fulla de la seva espasa va tallar des del colze a la ma del meu braç esquerra. Vaig retrocedir, no podia agafar la katana amb dues mans, així que la vaig agafar amb la ma dreta i la vaig alçar contra ell amb un somriure forçat. Vaig deixar anar un crit i vaig recuperar la posició, ell va iniciar un atac directe al braç ferit, quant estava a menys d´un metre vaig ajupir-me i vaig intentar un atac que no va resultar. Ell va aprofitar el moment per a tirar-me d´esquenes al terra. Estava al terra amb l´espasa del meu oponent al meu coll, però no pensava rendir-me, vaig alçar la meva espasa per a intentar apartar la seva fulla, però no va resultar.
-Rendeix-te, no tens escapatòria.- va dir-me amenaçadorament. Acte seguit va enfundar la seva espasa i es va girar - avui tens sort, serè piadós, no em segueixis si no vols morir.
-Piadós!? Ja! Prou saps que si no em mates tu els llops acabaran la teva feina!
-Això ja no es el meu problema. - va dir donant la conversa per acabada.
Les estrelles ja havien il•luminat el cel negre, era massa tard per tornar a Endor, així que vaig decidir passar la nit al ras. Primer de tot em vaig lligar un tros de corda al braç perquè la sang deixes de rajar. Vaig creure que no valia la pena muntar la tenda, ni tant sols vaig encendre foc, em vaig embolicar amb el Saika a dins de la manta i vaig resar per a que els llops no s´acostessin.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

04 maig 2017, 15:35

Em vaig despertar quant encara no havia sortit el sol, moll per la lleu pluja que queia. Vaig posar el Saika a la maleta i vaig començar a caminar, sense brúixola i en la foscor, escopint sang cada vint passes.
Minuts després vaig sentir una ombra darrere meu, però no vaig trobar res al girar el cap. Per segona vegada vaig tornar a sentir un moviment davant.
En fixar-me millor vaig veure un gran llop que em mirava desafiant. Jo no estava en condicions de lluitar, el mes prudent era fugir.
-Que et Fo*** me´n vaig d’aquí!- vaig cridar per dins. Però el llop ja havia pres la iniciativa i ja el tenia a sobre meu. Amb el meu últim esforç vaig treure-me´l de sobre i vaig posar-me en guardia. ``les espasses´´ va dir una veu dins meu. ``invoca les espases´´. En sentir això vaig concentrar tota la calma possible i en el moment que el llop atacava vaig fer aparèixer la meva katana blanca i amb un ràpid atac vaig partir-li el crani. La katana va desaparèixer en mil trossos brillants.
Vaig desplomar-me de genolls al terra. I en alçar la vista vaig veure el fi. Una manada de llops em mirava des de la llunyania. Vaig intentar posar- me dret, però, al clavar un peu al terra em vaig desplomar. L’últim que vaig veure abans de tancar els ull va ser una llum entre mi i els llops.
Dins del meus somnis no sentia el mal. Era el meu espai per a pensar i trobar respostes.
-Sembles fotut.- va dir la Yumena.
-No ho semblo, ho estic. Be, no, estic mes que fotut, estic mort.
-Això pensava jo, però pel que sembla segueixes viu,
-Com? I tu com ho saps?
-Perquè estic parlant amb tu, si estiguessis mort jo hagués mort amb tu, però pel que sembla estàs viu, es mes, ja et pots despertar.
-Tu pots veure el que passa al meu voltant encara que estigui adormit oi?
-Potser si...- va dir amb un somriure donant un cop de bastó al terra.

El primer que vaig veure al despertar-me va ser molta llum. En reincorporar-me vaig notar que estava en un llit. Al posar-me dret vaig notar totes les meves vertebres encaixant de cop. Vaig caminar amb dificultats fins a la porta d´aquella habitació. Al girar el pany, van passar pel meu cap una successió d’imatges, no les vaig poder identificar be, però semblava que era el que havia passat mentre estava inconscient. A causa del flaixback em vaig desequilibrar i vaig caure endavant.
Al tornar a posar- me dret, vaig escopir sang i dos metges es van acostar cap a mi.
-Eh! Mira, ja s´ha despertat.- va dir l´home.
-Però es pot saber que fas?- va cridar la dona corrent cap a mi, evitant que tornes a caure.
-O...on soc?
-Vine, ara t´ho expliquem. Però vine al cuarto.- ``au. El meu cor. No se que em fa mes mal, les ferides o que la dona hagi dit cuarto´´
Un cop assentat al llit l´home em va prendre el pols i va acendri amb un somriure.
-Primer de tot ens hauries de dir el teu nom no creus?
-El meu nom? Aleix, de Shinsei.
-Molt be Aleix, t´explico: els guàrdies et van trobar ahir a tarda desmaiat a sobre d´un bassal de sang, ràpidament et van portar a la nostra divisió. Has estat dormint fins ara. Deus haver perdut 1 litre de sang.
-I el meu fènix?
-Aquell petit diable?- va dir la dona arrugant les celles.
-El tenim aquí, Sara, em pots fer el favor siusplau?
-En fi, moltes gracies per la seva hospitalitat, però he de tornar.-El Saika va entrar disparat per la porta. I sem va llançar a sobre.-ja ho tinc tot
-Home, jo no soc qui per a retenir-te aquí, però et recomano passar un dia mes aquí.
-Moltes gracies, de veritat. Però m´estan esperant a casa.
-Doncs no t´entretenim mes. Aquí tens la teva roba, rentada i planxada.
En aquest moment em vaig adonar de que la roba que portava no era la meva, em vaig vestir i vaig d’expedir-me dels metges. Ells em van advertir de que avui sortia un carro de mercaderies de Shinsei, i jo el vaig buscar.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

09 maig 2017, 15:40

Em trobava estirat a sobre de saques d’arròs dins d´un carro shinseria, l´amable mercader m´havia dit que em podia portar fins a Shinsei. O sigui que allà em trobava. En un carro enventant-me les ferides, ``Bah, això ja no fa mal´´ en aquell precís moment el carro va topar amb una roca, i la meva esquena va lamentar el que acabava de dir.
Com que no tenia gaire feina, em vaig dedicar a ensenyar-li al Saika a jugar al 3 en ratlla. I es que es increïble el que l’avorriment arriba a fer, ja que com que ell també estava avorrit es va capficar en aprendre’n. Quant en va aprendre, en les primeres partides li vaig deixar peixet per a que em guanyes, però se men va anar de les mans i vaig acabar perdent mes de 10 vegades... contra el meu fènix...
Ja no em quedaven mes papers per a jugar, i com que no volia que els capitans de la divisió venguessin que havia malgastat els materials en va vaig demanar al Saika que cremes els papers, quedant-me jo amb un únic paper, on hi tenia dibuixat el mapa.
Ja havien passat hores des de que havia pujat a aquell carro, quant una fletxa va passar per davant dels meus ulls, perforant la tela del carro.
-Shinseria! Atura el carro o mor!- Es va sentir des de lluny
-Vale! Vale!- Va dir el conductor.
-Que portes?- ´´Aquesta veu``
-Nomes arròs. Emporteu-vos-ho tot, però per favor no em mateu!- va suplicar el mercader.
-Tens sort que soc un home piadós. Abaixeu les armes nois!- No tenia cap dubte. Era el mateix home que m´havia atacat. Feia dos dies.- i pobre de tu que t´escapis!
Vaig sentir com es dirigia cap a la porta de darrere, jo em vaig posar en una posició ofensiva, preparat per a saltar-li a sobre.
-Mhh? - Es va sentir des de fora, aquells segons de silenci van ser eterns.
De sobte una fletxa va a travessar la cortina que tenia davant. Dirigida just al meu cap. I sense que em dones temps a reaccionar, una llum va passar per davant meu.
-Però que fas?- va cridar el mercader cobrint-me les espatlles - Aquest llum d´oli val una fortuna!
-Tu calla!- Va dir l´atacant. Posant un peu al graó. ``Aquesta es la meva´´
En un ràpid moviment vaig tirar al meu enemic d´esquena amb una cossa. Sense perdre ni un moment vaig saltar a sobre seu clavant-li les meves katanes que acabava de materialitzar, les fulles es van enfonsar a les seves espatlles. Podia veure el seu terror als ulls. Les katanes van desaparèixer.
Vaig girar-me cap al guerrer que corria cap a mi amb la espassa alçada, vaig esquivar-lo en el moment que l´espasa descendia, i aprofitant el seu desequilibri li vaig clavar la meva katana a les costelles.
Ràpidament vaig esquivar una fletxa del 2n guardaespatlles. Vaig córrer cap a ell, i un tall al coll li va apropiar una mort rapida.
Enfundant la espasa em vaig dirigit al tercer i últim enemic, un home que havia vist dies abans al bosc.
-Ens tornem a veure, eh? - vaig dir jo
-Tu... - va dir ell ple de ràbia- sabia que t´havia de matar.
Acte seguit va desenfundar l´espasa, la va alçar a dures penes contra mi, el seu atac va ser tant lleu que nomes vaig haver de rebutjar-lo amb la meva katana. Acte seguit vaig envestir l´enemic i el vaig seguir empenyent fins al tronc d´un arbre, un cop de genoll a les costelles va impedir que es tornes contra mi. Aprofitant que tenia la seva espasa al terra, jo vaig agafar aquesta i li vaig enfonsar a la espatlla dreta, deixant-lo clavat entre el tronc de l´arbre i l´empunyadura de l´espasa.
Vaig donar-li l´esquena dient-li les meves ultimes paraules:
-Serè piadós i et deixaré viure. Si et maten els llops no es el meu problema.
Vaig dirigir-me cap al carro, anunciant al conductor de que podia reprendre la marxa.
Vaig adormir-me al carro, necessitava parlar amb la Yumena.
Un cop al somni, la Yumena va aparèixer davant meu.
-Que ha passat abans?- Vaig preguntar.
-Mhh?- que lo de la fletxa? Diguem que es una raó mes per la qual encara estàs viu.-La meva cara de pòquer era increïble
-No fotis! - Vaig dir sarcàsticament.- Nomes diguem: te a veure amb lo dels llops de fa uns dies?
-Potser si...- Va dir donant un cop de bastó
-Però espera...- Massa tard.
Em vaig despertar per un sotrac del carro, mig emprenyat per la conversa. Vaig mirar-me el Saika, el qual semblava que també s’acabava de despertar.
-Ei saps que? Li he robat uns quants fulls al paio aquell! - Al meu fènix se li van il•luminar els ulls. Tenia 6 fulls, un dels quals tacat amb sang. vam passar el rato al 3 en ratlla. I quant em vaig cansar em vaig dir a mi mateix: ``li ensenyo a jugar al pòquer?´´ pel meu cap va passar una imatge del meu fènix en un bar en una taula rodona fumant un puro mentre jugava al pòquer amb una banda de mafiosos. Se´m va escapar una rialla.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

15 maig 2017, 16:25

Vaig arribar a Shinsei quant el sol ja no brillava al cel, però el que si que brillaven eren aquells carrers amb tots aquells fanalets tipics japonesos.
Vaig dirigir-me a la divisió, preparat per a demanar disculpes al capità per no haver complert la missió.
-Voldria parlar amb el capità- Vaig demanar a la recepcionista.
-Soc jo.- Va dir algú darrere meu.
-A tu no et conec jo? - Vaig dir- Si, tu ets aquell del primer dia!
-Hostia es veritat, ja deia jo que em sonaves, en fi, que em vols dir?
-Que la missió de cartografiar el bosc d’Endor, de la qual jo n´era el responsable, ha estat un fracàs. Assumeixo tota la responsabilitat de les pèrdues.
-Molt be, que son...?
-Be, només un parell de papers i la tinta.
-Va home no et preocupis per això. - Va dir amb un to rialler.
Jo li vaig explicar tota la meva historia, fil per ronda.
-Ahh... Vigila i mai vagis sol en missions tant llunyanes, va adéu.
Realment em va sorprendre que el capità no s´emprenyés amb mi.
Vaig sortir de la divisió disposat a explicar-li les meves aventures als meus companys. Vaig anar a casa de la Yuri per veure si es trobava millor.
-Tadaima!- Vaig dir a l´entrar- Yuri! Porto males noticies! Encara estic viu!
-Shh! - Va sortir el Shiro de l’habitació de la Yuri.- Vols callar! Que esta dormint!
-Eh? Però que no es troba be encara?
Ens vam assentar a la taula del menjador i en Shiro em va explicar tot. Pel que semblava la Yuri havia empitjorat. I ell estava esperant a que jo arribes per a sortir a buscar herbes per a curar-la.
-No et preocupis, que no es res, però millor curar-ho abans de que vagi a pitjor. Però tu t’hauràs de quedar aquí cuidant-la 3 dies d´acord?
-Si.- Vaig dir empassant saliva- Ara mateix vaig a buscar les meves coses a la divisió i vinc.
Vaig passar la nit a casa la Yuri, a mitja nit ella es va posar a gemegar. Jo la vaig anar a veure i ella semblava que estava patint un malson.
-Yuri, Yuri. - Vaig sacsejar-la per a que es despertés.
-Eh? Que? Qui ets?
-Soc jo, l´Aleix, va, dorm una mica, tens que descansar - Ella va ascendir, jo ja estava tancant la porta quant vaig sentir-la a ella dient el meu nom.
-Que vols? - Vaig dir traient el cap per la obertura.
-Que... - Vaig mirar-li a la cara plorosa i vermella que tenia.- No puc dormir.... et pots quedar a dormir aquí? - Va dir amb la cara plorosa, mes vermella que un tomàquet.
-Ahh... un moment.- Vaig agafar el meu sac de dormir i em vaig canviar d´habitació.- Ja soc aquí. Ara dorm una mica.
-Si.

L’eny dema em vaig despertar d´hora. La Yuri tornava a tenir mal-sons o sigui que la vaig tinguer que tornar a despertar. Ella estava ja plorant. I es va enfadar amb mi per ``aprofitar-me de la seva debilitat´´ deia ella.
-Bah que victimista que ets. En fi, et pots posar dreta o t´he de portar el menjar al llit?
-Tu fes l’esmorzar, jo ja vindré
-Ahh... Va, alegra aquesta cara! Que si no, no menges! Per cert no tindràs cartes per casualitat?

Vaig preparar un bon esmorzar per a la Yuri i mes tard ella va aparèixer a la taula del menjador. Ella es va cruspir tot el que havia preparat en temps record, jo encara estava menjant i ella em mirava en silenci.
-Que saps que es el pòquer?-Vaig dir trencant el gel
-Eh.. no, per? Hauria de saber-ho?
-No, es un joc de cartes, si vols te n´ensenyo- gran error
Una hora mes tard la Yuri ja m´havia desplomat, sort que al principi havíem dit que havíem de tornar al contrincant tot el que apostéssim.
Vam desvelar les nostres mans: una doble parella per part meva, la meva contrincant tenia un full, però va ser el tercer membre el que es va emportar els calers per l´escala de color.
-Maleit fènix!- cridava la Yuri.- i tu per que cony li ensenyes a jugar!?
-Perquè amb 3 es mes divertit, -Em vaig excusar- I perquè estava cansat de que em guanyés al 3 en ratlla! - La Yuri va deixar anar una llarga i sonora riallada.- En fi jo ja no tinc mes diners, tornem a començar.
2 hores mes tard...
Vam començar tots amb 200 yens per cap, a la 15na ronda ens miràvem tots com guerrers disposats a atacar, jo vaig ser el primer en ensenyar la ma, un re-pòquer va fer retirar l´ala del Saika.
-Que et creus que em fas por?- Va dir la Yuri desafiant, va ensenyar la ma, una escala de color vermell va plantar-se a la taula.
El meu fènix es va posar com boig i va saltar a la taula.
-Eh! Però que he guanyat! -cridava la Yuri. En aquell moment el fènix va picar al 7 de cors que tenia la Yuri, ``de cors?´´
-Tramposa!-Vaig cridar- La escala ha de ser dels mateixos símbols!
-Merda...-Va remugar ella empipada.- Eh? Emm... em dec haver confós, ui, si, que tinc un mal de cap!
-Si ja! En fi, acepto la meva derrota, el fènix te millor ull que jo. Que? Anem a caminar?
-Ves-hi tu, jo passo. - va dir tirant-se d´esquenes al terra
-Molt be, vigila que el Fènix no et desplomi.

Quant vaig tornar a casa ja era de nit, i feia olor a menjar.
-Tadaima! Yuri! Que hi ha per sopar?- No hi va haver resposta.
Em vaig dirigir a la habitació de la Yuri per veure si ja estava dormint, però al passadís em vaig trobar una noia baixa, cabells blancs llargs, ulls vermells i que vestia amb una túnica blanca amb bordats vermells a les mànigues
-Eh? I tu qui ets?- vaig dir agafant el ganivet.
-Mare meva , per fi!, el que ha costat trobar-te, i tenir-te viu! Per déu! Pots fer el favor de valorar la teva vida! En 3 dies t´he que tingut que salvar 2 cops, però quin home!
-Eh... que?- La noia es va posar la ma a la cara
-Aquella llum blanca, recordes? Era jo. - El meu cervell encara estava processant la informació
-Aaah! Ja, i que hi fas aquí? I mes important, qui ets?
-T’explico, no se qui ets, però he detectat que tens potencial per a dominar el vent. Jo soc una maga del vent i te’n puc ensenyar
-Qui? Jo? Màgia? ....(processant)....(pensant en imatges random del futur)... d´acord, perquè no.
-Molt be, nom?- va dir estirant la ma esperant que jo fes el mateix
-Aleix. I tu?
-Diguem Kaze, no, millor Kaze Sensei per a tu.
-D´acord Kaze Sensei, però ara Aleix Kun vol dormir, et veig dema.
-Però espera!
-No, tinc son i una noia que he de cuidar. Si vols quedar-te a dormir no me´n faig responsable de que la mestressa et faci fora. Bona nit.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

18 maig 2017, 15:52

Em vaig despertar. Automàticament vaig dirigir-me a l’habitació de la Yuri, doncs ahir a la nit em vaig deixar de veure si estava be.
-Yuri? - Vaig dir obrint la porta, allà estava ella, dormint plàcidament. Vaig tancar la porta silenciosament.
-Comencem?- Va dir la Kaze apareixent de cop
-Me cago en... Però no m´espantis! I no cridis que la Yuri esta dormint.
-La Yuri? Ah la noia que havies de cuidar. Que li passa?
-Que esta malalta.
-En fi, va vine.- vam dirigint-se a la sala d´estar- Comencem. He vist com feies aparèixer les espasses, tu pensa que per dominar el vent tens que fer el mateix. Relaxa els braços, inspira i expira, i quant creguis que estàs preparat fes que una ventada lleu entri per la finestra. Sobretot, no obris els ulls.

M´hi vaig estar molta estona, però hi havia dos grans problemes, el primer era que no sabia que buscava, bé, sabia que havia de fer entrar el vent, però no sabia en que pensar; per exemple quant materialitzava les katanes m’imaginava una imatge de mi amb una katana a la ma, i cada vegada es feia mes palpable l´espasa, ``i si penso en mi rebent una ventada a l´esquena?´´ ... ``res´´.

I el segon i mes gran problema era que la Kaze no havia deixat la finestra oberta, o sigui que tots els meus intens, per bons que fossin no donaven resultat.

-Ja en tens prou? - Va dir ella després d´una bona estona.
-No, no fins que ho aconsegueixi. No importa quant de temps hi estigui.
-Molt be. Ja et deixo tranquil - Va dir ella sorpresa.
-Em pots fer un favor?
-Si?
-Pots obrir la finestra, crec que ja estic preparat per a fer entrar aire.
-Vaja vaja, fa gaire que ho saps?
-Des de que la finestra ha picat, el que tu no sabies es que la finestra no esta ben fixada.
-Bon dia... eh? - la Yuri s´havia despertat - Qui es aquesta Aleix?
-Aquesta es la Kaze... - La Mestra va tossir - ...Sensei, diu que m’ensenyarà a dominar el vent
-Sensei? - Va riure la Yuri - No em diguis? Aleix sent guiat per algú? No m´ho crec.
-Te’n riuràs, però realment crec que te potencial com a mínim per a elevar a una persona amb una corrent d´aire
-Ja prou de parlar de mi - Vaig dir canviant de tema - Et trobes millor tu Yuri?
-Eh? Si, be, una mica marejada però molt millor, gracies per preguntar.
-Me n´alegro. Que? Us fa una partida de pòquer?
-Era el que jugàveu ahir oi? - Va dir la Kaze - Jo en vull aprendre.



Hores mes tard, a la ronda decisiva...
Era la meva ultima oportunitat, sospitava que la Kaze s´havia marcat un farol, la Yuri es va retirar, nomes quedava el meu fènix ``Saika, si em guanyes no menges´´. Tenia que aconseguir un as per fer un full, però no em va tocar, em va tocar el Pallasso de la Fortuna, el Jòquer! Vaig apostar els 50 yens que em quedaven i... efectivament, el Saika només tenia una doble parella.

-Si!- Deia jo alegre ja emportant-me el botí
-No tant ràpid. - Va renyar-me la Kaze - Aquesta partida la guanyo jo!
Una escala de piques del 10 a l´as. Jo em vaig quedar de pedra, estava convençut que l´as de piques ja havia sortit. ``Perquè el mon m´odia?´´
-En fi ha estat divertit jugar- Va dir la Kaze dirigint-se a la Yuri- Però ara t’hauré de robar l´Aleix una estona, ha d´entrenar.
-Molt be, no torneu molt tard eh?


Estàvem a les afores de Shinsei, vam trobar una zona on no tocava el vent, on teníem unes grans vistes al mar, i on mes enllà hi havia un precipici.

-Perfecte! Comencem. El primer que hauràs de fer es simple, una brisa.
-Com aquesta?- Una suau brisa va fer que la túnica de la meva Sensei es mogués rítmicament.
-Molt be, Dreta!- Vaig ascendir i vaig crear una nova corrent.- Esquerra... cap a la meva esquena...

Ens vam passar així molta estona, mes tard també em deia a la intensitat que volia l´aire.

-Perfecte, ara has de controlar una mica la força, per cert ni de lluny et pensis que ja tens un control direccional complert eh?
-D´acord, que he de fer?
-Una corrent d´aire ascendent, que m’aixequi la túnica dins als genolls, si pujés mes ho lamentaràs

Em vaig posar vermell de cop, hi Esclar que en aquell moment tenia el desig de crear una ventada ascendent, a la fi i
al cap soc un home, però realment li tenia mes por al que podia passar-me després.
-Pfff, va intentem-ho.

Vaig tancar els ulls i vaig crear una corrent molt lleu, tenint en ment una imatge de la faldilla de la Kaze ballant, i intentant mantenir al marge les imatges d´ella amb la faldilla enlaire. De tant en tant obria els ulls per a assegurar-me de que no em passava de llarg.

-Molt be, suficient. - El vent va parar de cop, a la meva voluntat.- Veus aquella pomera? Fes caure una poma, amb el vent, Esclar. No t´acostis ni un metre, i la poma no pot tocar el terra.
-Com? No se si podré.
-Estes dient que no ets capaç? O que es impossible? Perquè aquest no es l’Aleix que jo conec!
-ehh.. jo nomes deia que no se si podré
-Nomes et deixo 3 oportunitats
-No em queixaré, es la petició de la meva mestra.- vaig dir amargament.
-Bon alumne. Va, comença

La pomera estava a uns 5 metres. El primer intent vaig imaginar una ventada descomunal de cara a mi, la poma va caure al terra. En aquell moment hi vaig caure, la Kaze m´estava tornant a enganyar, estava creant una corrent cap al terra, i jo vaig aprofitar la seva jugada, vaig crear una ventada enorme descendent i vaig començar a preparar ne una altra 10 vegades mes forta des de la direcció contraria (de cara a mi), Quant vaig parar amb la corrent inicial vaig executar la 2na abans de que la poma toques el terra, vaig agafar la meva Sensei desprevinguda, i no me la va poder jugar, la poma va caure amb una precisió increïble a la meva ma.

-Boníssim! En fi, ja per acabar avui, anem al precipici, allà les corrents son molt fortes.

Estàvem al punt mes alt del precipici, la Kaze estava molt a la bora sentint el vent, la posta de sol va fer que aquella imatge se´m quedes gravada, realment em vaig lamentar de no tenir una càmera. Vaig posar els dos dits índex i els dos polzes creant un rectangle, com si imaginés com quedaria la foto.

-En fi, estàs preparat?
-Si
-Crea una corrent d´aire.- va dir inclinant-se, no, precipitant-se perillosament pel penya-segat -....Ràpid!

Sense pensar-ho dos vegades vaig crear la corrent mes forta fins ara, tant forta va ser que la Kaze va volar 5 metres fins als meus braços,

-Però que cony fas boja!
-Així li parles a la teva mestra!? Estava posant a prova la teva velocitat de reacció en moments crítics.
-I no ho pots fer d´una altra manera?- vaig dir-li deixant-la a terra.
-no et preocupis, jo confio en els meus alumnes, i igualment tenia un pla B, però en fi,. Et toca!
-Si home... - em vaig empassar les meves paraules, segur que era una prova per veure la meva confiança.- molt be, confio en tu eh? - Vaig dir dirigint-me a la bora- Va!
-Ara veuràs. - Va dir fent sonar els dits

Una ventada em va mantenir inclinat al precipici. No em feia anar endavant, només em mantenia flotant per sobre del buit, realment sentia que si intentava anar endavant cauria.
-Que? Ja confies prou? - va fer ella somrient amb ironia.
-Ja ho feia abans, eh!
-doncs prepara’t que en tres segons paro, o crees una corrent o cauràs!- després de dir l´última paraula va tornar a fer sonar els dits.

-Espera que!?- massa tard, ja em trobava caient al buit.
No hi havia temps per distraure´s vaig concentrar ràpidament tota la calma que vaig poder, no per a crear una ventada, sinó per fer aparèixer una espasa.

Vaig clavar la espasa a la paret del precipici. Em trobava penjant a escassos metres del mar, i en aquell moment vaig tenir una gran idea: una rafega de vent cap al precipici, i jo vaig començar a córrer per la paret. Vaig córrer com anima que s´enduu el diable, doncs sabia que no podria mantenint el vent durant gaire temps.

Ella seguia rient al recordar-me a mi corrent com un desesperat. Jo li vaig dir que era molt cruel per deixar el seu alumne a la seva sort.

-Va, Va. Que tot ha sortit be al final!
-Però i si no hagués sortit be?
-Doncs que t’hagués salvat jo, que et penses que trobo alumnes cada dia? Que em puc permetre deixar-los morir així com així?- vaig callar, no portaria a res seguir discutint.

Vam acabar l´entrenament i vam tornar a casa,

-I tu on vius? - Vaig dir evitant el silenci
-mhh? Vivia a Endor, però em van fer fora per no pagar el lloguer.
-I on tens pensat quedar-te?
-T´explico, quant jo era aprenent, vaig tinguer que acollir el meu Sensei a casa, o sigui que espero que facis el mateix.
-Ahh... si no hi ha mes remei...

Vam arribar als carrers de Shinsei una hora mes tard, i la Kaze va insistir que volia voltar una mica mes, jo li vaig dir que si ella volia podia anar-hi, però jo havia de cuidar la Yuri.

Un cop a casa la Yuri la nit ja s´havia menjat tota la llum del cel, nomes quedaven les estrelles. Vaig preparar el sopar, vaig cridar a la Yuri i un cop havent sopat ens vam dirigir al llit. Com que es trobava malament em va demanar que dormís amb ella, al que no vaig poder negar-me. Tot i que quant anava per entrar al llit em va cridar que jo dormia al terra.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

22 maig 2017, 16:30

Text amagat.


El següent matí em vaig despertar amb fred, vaig incorporar-me i me´n vaig adonar que estava estirat al terra, i que al meu llit hi havia la Kaze. Em vaig reprimir les ganes de fotre-la fora d´una cossa.
Van trucar la porta. Jo vaig anar a obrir. Em vaig trobar un home alt, amb una caçadora negra, oberta ensenyant la camissa blanca, be, vermella de sang, però majoritàriament blanca.
-Shiro! Company! - vaig dir xocant-li la ma
-Que? Esta viva encara? - va preguntar en broma.
-Dormint, però viva.
-Desperta-la, aquestes plantes perderan les seves propietats en breu.
En Shiro es va dirigir a la sala d´estar i es va preparar tot el material per elaborar la medicina, mentres tant jo vaig anar a buscar la pacient. Sense despertar-la la vaig portar a coll a la sala on estava en Shiro. Ell ja havia preparat una pasta verdosa i amb una cullera li va donar de menjar.
-Si, ja ho se que es molt amarg - Va dir ell al veure la cara que feia - Però ho has de fer.
Un cop acabada la consulta en Shiro em va dir que tornés a la divisió, que ell ja es quedaria cuidant-la aquesta nit.
-Jo vinc amb tu recordes? - Va dir la Kaze apareixent davant meu gracies a la seva màgia.
-D´acord. Miraré a veure si et puc colar a la divisió.
-Perquè? No accepten a gent que no es de la divisió?
-No ho se, i crec que a aquestes hores de la nit millor no arriscar a que et facin fora.
-Cert.
Quant vam arribar a les portes de la divisió em vaig alegrar de veure que no hi havia ningú vigilant... despert. Ens vam dirigir a la habitació 43 on havia dormit tots els dies que havia passat a la divisió i ens vam acorruar al llit. Ella no va estar quieta ni un segon en tota la nit, fins i tot va caure del llit, i òbviament, com que ni hi havia ningú mes, em va culpar d´haver-la tirat. Va ser una nit moooolt llarga.

[img]http://i67.tinypic.com/2mq8bwz.jpg[img]

Respon