[Rol] [Oneshot] La cerimònia d’ascens a tinent

Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

10 gen. 2017, 20:59

La cerimònia d’ascens a tinent


Ja havien passat uns dies d'ençà de la prova d'ascens a tinent. La ciutat va rebre amb alegria aquest nou ascens, preparant amb il·lusió una cerimònia amb què serien presents tots els estaments de Shinsei. Aquí hi ha allà, els habitants procuraven engalanar la ciutat amb les seves millors gales, embellint la ja de per si flamant ciutat. Tothom semblava content i satisfet... i dic semblava perquè hi havia un tinent acaba't d'ascendir que precisament no experimentava felicitat.

- No hem puc creure que tinguis un sentit tan pèssim de la moda – va ressonar la veu de certa fènix visiblement enutjada dins de la meva ment – no veus que aquestes teles turmalines i aquestes sedes de color negre no conjuguen... Em vols humiliar o què? – va sentenciar lapidaria

procurava no fer cas a la seva veu, o almenys o intentava. Un dels vincles què comportava la missió què compartíem la Suzuka i jo feia necessària una comunicació més profunda. I jo, que sempre hi havia procura't mantenir els meus pensaments secrets, veia com la meva privacitat es trencava sota la presència d'una fènix capritxosa.
- Suzuka, és la meva cerimònia, deixa de posar pegues a tot, hem vestiré de la manera que jo jutgi més convenient! – vaig contestar procurant no ofendre-la.

- Hauries de valorar que jo, una persona sabia i experimentada t'estigui donant tants de consells, quan una filla d'un déu t'ha fet cas?
- Mai, i la veritat és que no estic gaudint gaire de l'experiència.

En aquell moment algú va trucar a la porta de la meva habitació. Després de posar-me la roba de nou vaig indicar què passes. Per sorpresa meva, la inesperada visitant era l'Ayame. La capitana vestia el seu característic quimono vermell carmesí i portava el seu cabell pèl-roig allibera't.

- Veig què t'està costant més del previst escollir les teves gales per la cerimònia – va dir amb el seu to burleta característic.
- En realitat, aquest és el menor dels meus problemes capitana Kamishiro – vaig dir ignorant la seva provocació.
- Oh, hauries de sentir-te afalaga't, els déus protectors de Shinsei t'han atorga't una missió exclusiva i per sobre de tot, tens el suport d'una autèntica llegenda de la ciutat, bé almenys en forma de fènix – va dir la noia contenint el riure
- A què has vingut? Tu també em vols donar lliçons de moda o últimes tendències? – vaig dir airejadament
- No, he vingut com amiga, si ens podem considerar "amics". Roku, has de ser conscient que ara mateix ets una figura rellevant per Shinsei, ets un model de conducta per als nous reclutes i què això comporta una sèrie de responsabilitat.
- Un gran poder, una gran responsabilitat – vaig puntualitzar
- Efectivament, només volia que sabessis això, ens veiem a la sala d'actes. Sayonara!
- Ayame – vaig dir
- Què tens ara?- va dir sense girar-se
- Gràcies... per tot – vaig dir amb franquesa
- No va amb tu això de donar les gràcies – va dir mentre es girava i em feia treia la llengua.

Finalment, l'hora de la cerimònia va arribar, vaig sortir vestit finalment amb un vestit blau fosc què havia aconseguit l'aprovació de la Suzuka. La sala d'actes era plena de gom a gom. Reconeixia representants de cada un dels estaments principals de Shinsei i les divisions, mentre el soroll dels habitants i la música era atronadora. Realment podríem dir que Shinsei estava de celebració, vaig escalar cap a un petit patíbul on em vaig trobar cara a cara amb les principals autoritats de la ciutat. El Sume Sacerdot Taroutachi i la seva tinent, la sacerdotessa de cabells ataronjats; l'Ayame, en Bank i els mestres Obi i Tanaka i la mestra,els capitans i tinents de les divisions ninjes i mèdiques. A més, hi havia allà asseguts els tres caps dels clans de samurais més respectats i dos mercaders de gran influència i fortuna a Shinsei. Quan vaig arribar davant d'ells em vaig agenollar com a mostra de respecte, mentre en Taroutachi alçava les mans reclamant l'atenció dels presents.

- Poble de Shinsei, ens hem reunit aquí per celebrar l'ascens d'un nou tinent a les cinc sagrades divisions de Shinsei. Durant segles aquestes divisions han protegit i vetllat per la seguretat de la ciutat i dels seus habitants contra tots aquells que li han volgut mal. Avui, obtenim un nou estàndard dels valors i el poder de Shinsei aprovats pels nostres déus protectors. Avui, avui és un dia gran per Shinsei!

El meu cor anava a mil mentre escoltava el discurs del Sume Sacerdot. Dins del meu cap la veu de la Suzuka provava de calmar-me sense èxit els nervis que sentia.

- Rob Guerrero, la teva vàlua ha estat provada, aixeca't, aixeca't servidor dels déus i de Shinsei, alça't com a nou tinent de Shinsei.
Vaig alçar-me lentament i tremolosament mentre la gent alçava crits de joia i alegria, la sala d'actes va esclatar en un sorollós xivarri mentre jo m'alçava cara a cara amb el Sume Sacerdot. El Taroutachi va abaixar el cap i va fer un gest cap a la seva tinent què es va acostar somrient portant una petita banda, la banda que provava el meu nou estatus. Després de lligar-me-la al braç es va acostar a la meva orella i em va dir amb veu quasi inintel·ligible una frase. Després es va retirar i va fer un pas enrere mentre jo em girava i mostrava la banda a la gent de Shinsei.

- Gaudeix del moment, noi, a partir d'ara les coses es posaran cada vegada més i més complicades – va dir la veu de la Suzuka visiblement seriosa.
- Qui sap, potser compto amb un suport inesperat – vaig contestar mentre somreia gaudint del moment, però això, aixó, ja és un altre historia.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Respon