[Rol] Mort de gana per Drakar

Respon
Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 53 cops
Sexe: Home

21 feb. 2017, 15:57

Portava unes quantes hores voltant per Drakar maravellant-me de les nombroses estructures de pedra, la multitud de comerços oberts cadascun diferent de l’anterior i la embriagadora olor de menjar recent fet, el que em recordava que no havia arribat a menjar a casa dels Koro degut a les diferències d’opinió amb el vell.

-Em cago amb la meva mala sort, ja podria haver menjat algo abans de posar-me a discutir- vaig exclamar quan un home em va agafar per l’espatlla i em va girar.

-Vostè deu ser el senyor Koro- va dir el desconegut.

Era un jove corpulent que devia fer uns bons dos metres d’alçada, el que es coneix com un armari d’home.

-Perdoni la meva descortesia, em permetria convidar-lo a alguna cosa de menjar?

El meu cor va fer un salt d’alegria al relacionar menjar amb gratuït.

-suposo- vaig respondre per no semblar molt desesperat.

Ens varem assentar a la taula d’una restaurant anomenat Ca'n Meatat, el meu acompanyant va demanar dos entrepans de llom amb formatge.

-Perdona els meus modals, no m’he presentat, em dic Albert i soc el fill del propietari de la sastreria que hi ha a prop de casa seva.

-Encantat Albert, jo em dic Kharu i soc…

-Si, si, ja sé qui és senyor Koro- Em va tallar- jo era hora de que vingues a Drakar, la família porta més de 15 anys sense un cap de família.

-He vingut quan he pogut- vaig respondre.

-I que?, ja ha començat a dominar els deus?

-Dominar els deus?-vaig dir incrèdul.

-Dons això, els deus, ja és membre de la divisió de religió no?

-Dons no, no ho so…

-COM QUE ENCARA NO ÉS MEMBRE DE LA DIVISIÓ DE RELIGIÓ?!!! MARE MEVA QUE HI FEM AQUÍ. GALINDA, EMBOLIQUIN´S ELS ENTREPANS QUE TENIM PRESSA. VINGA SENYOR KORO A QUÈ ESPERA, AIXEQUIS QUE ANIREM A LA DIVISIÓ, PERÒ ESPERA NO HI POT PAS ANAR VESTIT AMB UNA ARMADURA, CAP A LA SASTRERIA!!!

Afegit en 3 minuts 36 segons:
I així és com vaig acabar a la sastreria de l’Albert sense haver fet ni una mísera mossegada a l’entrepà.

-Que voldrà senyor Koro, una túnica? un mantell?- va dir mentre m’ensenyava una bona quantitat de vestimentes massa extrafolaries pel meu gust.

Enmig de totes les vestimentes que tenia per la botiga en vaig veure una que em va agradar, era una gavardina de color marró fosc. Li vaig demanar a l’Albert sobre aquella vestimenta, ell estranyat per la meva elecció em va insistir amb un parell més de túniques que tenien pinta de molt cares.

-És ben estrany senyor Koro- va dir al veure la meva cara de negativa.

Em va donar la gavardina i el meu entrepà i moltes presses per arribar ràpid cap a la divisió de religió.
Anava a sortir de la sastreria quan l’Albert em va cridar, al girar-me em va tirar un barret de copa del mateix color que la gavardina -Almenys vagi una mica elegant home!. Em vaig despedir amb la mà i vaig començar a caminar cap a la divisió de religió.

Al cap d’una estona de caminar en la direcció que m’havia dit l’Albert vaig acabar arribant a una enorme església.-suposo que és obi que la divisió de religió sigui una església- vaig pensar mentre obria una de les grans portes.

A dins em va rebre una dona d’uns 30 anys que em va explicar les funcions de totes les divisions i el seu estat, tot seguit em va fer una mica de publicitat descarada de la divisió de religió i em va acompanyar a una sala perquè tingues temps de pensar detinguda-ment la divisió a la que volia pertànyer. Just quan la dona va tancar la porta, es va obrir una altre a l’extrem oposat de l’habitació d’on en va sortir un home prim amb els cabells llargs i blancs, encara que no semblava pas vell. Es va girar cap a mi i fa arrugar el front.

-Que hi fots tu amb una mascara?

Ostres, és veritat, encara portava la mascara posada, normal que la gent del carrer i amb la que parlava em mires extrany.

No em va donar temps a dir res que l’home em va preguntar - Tu no ets pas d’aquí no?

-No senyor jo encara no formo part de cap divisió, per això estic aquí.

-No home, no dic pas de la divisió, dic del mon.

-Ehh, d’aixó… si, no soc d’aquest mon, però com ho has sabut?

-Millor no ho vagis dient això de que ets d’una altre mon, només uns quants sabem aquesta condició que teniu alguns de vosaltres, encara et prendran per boig.

-Gracies per l’advertencia, però no has respost a la meva pregunta.

-Un simple presentment - va dir el sacerdot mentre es dibuixava un somriure a la seva cara.

-Ja saps com tornar al teu món? acostumeu a tenir problemes amb aquest detall els nous.

-Dons no ben bé, se que he d’utilitzar la mascara, però no sé com- vaig dir.

Em vaig treure la mascara de la cara, per primer cop en moltes hores veia l’interior de la mateixa.

-Però vaja que no en tinc ni… idea?

Havia tornat al món humà.
Kharu, Kharu el maravellós.

Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 53 cops
Sexe: Home

28 feb. 2017, 15:48

Em trobava altre vegada a casa dels koro, concretament al lavabo, encara podia sentir els crits dels nois que havia espantat el dia anterior. Però com!!, com podia ser que encara els sentis cridar si havia passat feia un dia, els crios son retrassats però no tant com per no trobar la sortida de la casa en 24 hores, i menys com per no haver-se recuperat de l’espant en tot aquest temps. Vaig recollir l’anorac que m’havia tret per adquirir major mobilitat a l’hora de l’entremaliadura i mel vaig posar ja que tornava a fer un fred de collons. Vaig tornar al dormitori principal per mirar per la finestra i veure que els hi passava a aquells nens, i renoi, semblava que hagués set ara mateix que els hagués espantat. Em vaig girar per anar-men de l’edifici i tornar a casa quan em vaig adonar dels papers que havien caigut juntament amb la mascara, els vaig agafar per mirar que eren. Van resultar ser uns estractes bancaris i les escriptures de la casa. Bon lloc per guardar-les, vaig pensar. em vaig tornar a fixar millor en el paper i vaig veure que tot estava a nom meu, el que més em va acollonir era que tenien la meva firma, i jo no els havia firmat mai uns papers com aquells. Vaig decidir no menjar-me gaire el cap i vaig anar cap a casa amb els papers i la màscara.

-Torno a ser aquí!- vaig cridar al entrar a casa.

Els pares i els seus amics seguien reunits amb la diferencia que ara tenien el seu fill allà amb ells, i l’hi estaven clavant una bronca de les grosses.

-COM T’HO HE DE DIR QUE NO M’AGRADA QUE VAIGIS A AQUELLA CASA, QUE NO VEUS QUE T’HI POTS FER MAL!!

L’escena de la mare renyant al fill minuts després de l’espant que l’hi havia donat em feia sentir entre culpable i gratificat, però que collons, gratificat.

Alguna hora us explicaré qué em va arribar a fer aquell nen com perquè li tingui tanta mania, però només vull dir que és completa-ment justificat.

La mare em va saludar i men vaig anar a la cuina per agafar algo de menjar, portava prop d’un dia sense fer ni un mos, just quan vaig entrar a la cuina em vaig adonar que portava encara l’entrepà de llom amb formatge que m’havia comprat l’Albert a la butxaca i mel vaig menjar. Tot i haver passat unes quantes hores era bonissim. un cop amb la panxa plena men vaig anar a dormir ja que estava molt cansat, tot un dia de voltar per drakar m’havia deixat baldat.

L’andema al matí vaig baixar a esmorzar, a la cuina em vaig trobar la mare.

-Tadaima- va dir al veurem.

-Com?

-Tadaima, ja saps.

-Crec que m’estic perdent algo.

-Tadaima fill, Drakkar, Shinsei, Endor, segur que et sonen alguns d’aquests noms.

-I tu com les saps aquestes coses?

-Perquè creus, jo també hi puc anar, encara que no hi vagi gaire sovint. Per cert ja has triat bàndol i divisió?

-No m’agradaria triar bàndol, encara que crec que em quedaré a Drakar de moment, ja que tinc casa allà.

-Ahh, ja deus estar a casa els Koro- va dir la mare portant-se la ma a la cara.

En aquest moment em va semblar bona idea demanar-li a veure que en sabia dels koro, i com és que a mi em consideraven un d’ells.

-El teu avi era un koro, encara que de segon cognom, per això ni tu ni jo no hem heretat el cognom. Com m’imagino que saps son una família important, sobretot a Tadaima, vaig tenir certes diferències amb la resta de la família per això no n’has sentit a parlar mai dels Koro, ni de Tadaima, i per això mai vaig per Drakkar.

-Ahh vaja, respecte a la divisió encara m’ho estic pensant, que em recomanaries?

-Que en penses de la divisió de religió?

-Que no hi penso anar.

La cara de la meva mare es va il·luminar al sentir-me dir aquestes paraules.

-Si!, ja deia jo que no em podies fallar amb això- va dir mentre m’abraçava energicament.

-Encara que crec que enfadaré a part de la família- vaig continuar mig ofegat.

-A part no, a TOTA, tots els membres de la família han estat sempre de la divisió de religió- va dir la mare visiblement feliç.

-Tu també?- Vaig preguntar.

-No, jo era de la divisió medica, per això no em porto bé amb la resta de la família- va dir la mare m’entres s’aixecava de taula i agafava la jaqueta del penjador- En fi, jo men vaig a treballar, passau bé tant a Tadaima com per aquí, Adéu.

No em va donar temps ni per despedir-me, però vaja que aquesta situació era normal ja que sempre apurava fins a l’ultim segon abans d’anar-sen de casa.




I així és com em vaig quedar sol a casa. sense res millor que fer em vaig posar a pensar en tot el que havia passat les ultimes hores, sens dubte se m’acabava d’obrir un món de dubtes, literalment. En aquests moments tenia dos grans dubtes, quina carrera començar, i quina divisió anar,dos grans dubtes que marcarien un abans i un després en la meva vida.

-Ja ho tinc!!- Vaig exclamar.

Només havia de relacionar Tadaima amb la universitat, agafaria una carrera relacionada amb alguna de les divisions, i aniria a la divisió corresponen. vaig començar a pensar, podria fer la carrera de medicina i anar a la divisió medica, semblava una bona opció, fins que faig recordar que un dia em vaig tallar amb una tireta, no servia com a metge.
Podria fer d’explorador i fer la carrera de geografia, però això també requereix anar a llocs perillosos, i això no em feia gaire gracia.
la divisió de cavallers estava cancel·lada, obiament, no vull haver d’estar pensant el dia en guerres, i la de religió ja l’havia cancel·lat nomes de saber de la seva existència.
Així que només quedava intel·ligència, suposo que podria lligar-la amb alguna carrera científica, ara el problema era saber quina, Física es el que em cridava més l’atenció, així que vaig decidir cursar aquesta.
Ara només feia falta formar part de la divisió d’intel·ligéncia, i això no era algo que es pugues fer des d’aquest món, així que vaig pujar a la meva habitació i em vaig posar la mascara.
Kharu, Kharu el maravellós.

Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 53 cops
Sexe: Home

03 març 2017, 11:23

-Segur que trobaràs la manera, no sol ser gaire difícil. Encara que si vols de moment et pots quedar als dormitoris de la divisió mentre ho endevines- va dir l’home prim amb els cabells llargs i negres.

Per lo vist el temps de cap dels dos mons no passava mentre estava a l’altre.

-No es preocupi, crec que ja ho esbrinaré, ara per ara m’agradaria formar part de la divisió d’intel·ligència- vaig dir.

---------------

Em trobava davant d’una muralla enorme, no enorme d’alt sinó d’extenció, gairebé semblava una balla de pedra que envoltés una altre petita ciutat.

-En fi, aquí et deixo, bona sort en la nova divisió.

Vaig acomiadar amb la mà el membre de la divisió de religió que m’havia acompanyat fins allà i vaig entrar a dins de la muralla. Era una gran extensió de terreny que més estranya no podia ser, hi havia trossos cremats, explotats, convertits en lava i solidificats, hi havien cartells de perill radiació, mines, gasos explosius, alta toxicitat… crec que començava a entendre el perquè de la muralla, no era per evitar que ningú entres, era per evitar destrosses per tot Drakkar, encara que a jutjar per algunes zones una muralla com aquella no seria suficient, de fet, que faltessin trossos de muralla m’ho confirmava.

Enmig de tot aquell desastre hi havia una caseta de fusta amb un cartell que posava “A la Ignorància ni aigua”. interessant lema vaig pensar, quan m’hi vaig apropar més vaig veure que el cartell estava rallat amb boli i fent diverses correccions, com canviar aigua per H2O o canviar ignorància per falta de coneixement. Bé realment aquestes eren les úniques que entenia ja que estaven escrites en una lletra horrible, altres amb idiomes diferents. Això sumat al fet de que estaven totes rallades i corregides per altres aportacions feia que fos practicament impossible desxifrar que hi deia.

Vaig entrar a l’interior amb l’esperança de trobar algú que m’indiques on quedava l’edifici principal de la divisió ja que des de fora no havia vist res remotament semblant a una divisió amb els seus dormitoris, menjadors…

l’interior de l’edifici era força diferent que l’exterior, aquest estava recobert de metall amb diversos contraforts, cables de tensió i en general tot d’elements que feien d’aquell lloc extremadament resistent. vaig pensar que aquell devia ser un edifici molt important com per assegurar-se que no es destruiria per molts experiments fallits que fessin al exterior, com un magatzem o algo per l’estil.

Al estar a dos metres de la porta l’edifici es va il·luminar deixant-me veure millor l’interior el qual semblava gairebé un búnquer. al mig de la sala hi havia una plataforma, m’hi vaig acostar i vaig veure que a un lateral hi havien dos botons amb un post it cadascun, vaig pujar a la plataforma per veure millor que deien aquells papers, el primer deia “Aquest NO” mentre que el segon deia “Prem aquest botó i sigues benvingut Kharu”, vaig decidir fer cas a les anotacions i prémer el segon botó.
un cop el vaig haver pitjat va començar a sortir vapor de sota la plataforma i es van sentir tot de mecanismes estranys, vaig decidir baixar d’allà i sortir de l’edifici abans de que em passes res però abans que em donés temps es van elevar unes baranes que em van impossibilitar la fugida. De cop i volta la plataforma va començar a baixar. Al cap d’uns segons de baixar vaig arribar al que semblava una recepció, on em va rebre un home vestit amb una bata blanca.

-Hola, tu deus ser el nou, estàs aquí per investigar o per passar el rato?

La pregunta em va agafar per sorpresa. Després d’expresar-li les meves ganes de contribuir en la comunitat científica em va comentar que molta gent s’apuntava a la divisió per no haver de moure el cul ja que per lo vist la divisió tenia fama de ser molt tranquileta en comparació amb les altres divisions.

-Aquests son els que els fem treballar més!- Va cridar l’home rient.

Em va conduir per un passadís que quedava a la dreta de la recepció.

-Altres divisions tenen un menjador comunitari, nosaltres tenim algo millor, la sala del cafè!

Just al acabar la frase em va assenyalar una porta. la olor de cafè que sortia d’aquella habitació era molt intensa, a dins vaig poder veure a altre gent assentada en unes taules llegint documents o fent petar la xerrada mentre bevien cafè. El que em va estranyar era que només dos d’ells portaven una bata de laboratori, concretament els que estaven llegint.

Al girar-me per tornar a la recepció vaig veure que hi havia una porta amb un cartell que posava “Tinent”. El guia em va tornar a portar a la recepció i em va conduir cap al passadís que estava en direcció contraria parant-se davant d’una porta que hi havia a l’esquerre.

-Això és la biblioteca, no crec que et faci falta per res, però si mai et falta algun coneixement o dada i no hi ha cap expert a la divisió que t’ho pugui ensenyar pots venir aquí a consultar-ho.

Just davant de la porta de la biblioteca hi havia una altre que posava “Capità”. Ara ja tenia localitzats tant el tinent com el capità.

Em va portar per tot un seguit de passadissos fins que es va parar davant d’una altre porta.

-Apa, aquest és el teu laboratori.

Va obrir la porta i quan vaig entrar la sala es va il·luminar. A dintre no hi havia casi res, un llit, una taula amb una cadira i una estació de treball formada per una superfície on treballar, un extractor de gasos, una dutxa i una pissarra gran.

-Aquí podràs fer les teves investigacións. Procura fer tots els experiments perillosos a l’exterior i no obris cap forat negre aquí a dins. Tots els membres útils de la divisió se'ls hi dona un laboratori com aquest, una bata que trobaràs a sobre el llit i un canó de protons, no preguntis perquè. Si el vols el pots recollir a la sala de material, la trobaràs si segueixes el passadís de la biblioteca.

-I quina serà la meva feina?- vaig preguntar.

-Com que la teva feina?, investigar home, el que més et cridi l’atenció, pots posar-te a criar cèl·lules, experimentar amb emissions de gas al combinar diversos materials o crear alguna arma que als de dalt els hi serveixi en cas d’un altre conflicte. o pots combinar-ho tot i crear una bomba bioquímica, encara que per aquest ultim necessitaràs un permís especial del capità- va dir l’home somrient.

-Ja, la cosa és que no sé per on començar, hi ha algo en que pugui ajudar mentre hi penso?

-Home ara que ho dius…

Aquest cop el somriure que va posar no em va agradar gens ni mica

-Necessitaria una ploma de fènix.


Imatge
Kharu, Kharu el maravellós.

Respon