[Rol] Llum i ombra.

Respon
Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

19 jul. 2016, 01:21

De cop em vaig despertar, però sense obrir els ulls.
Em vaig quedar immòbil on estava, sense fer cap moviment, com si continues dormit.
De lluny podia sentir a uns quants ocells cantar alhora que sentia com el vent movia unes branques d'uns quants arbres. Si em concentrava més podia sentir el sorroll del metall quan repica entre sí.
Llavors, encuriosit, vaig obrir els ulls. El primer que vaig veure va ser una paret on hi havía penjat un ofuda amb una mena de Déu amb dues cares. Em vaig aixecar i vaig alçar la vista, feia tota la pinta de ser una casa japonesa, el tatami on hi parava els peus, l'Ofuda que tenia just devant, el bonsai que hi havía sota l'Ofuda, la porta corredissa al final de l'habitació... .

De sobte un cop de vent va entrar per la porta de l'habitació que donava amb el pati i em vaig girar cap al pati. Era, simplement, gegant, no tenia paraules per descriure quan gran era allò, era un puto camp de gespa verd que no tenia fi. Em vaig trobar unes sandàlies que m'anaven a la mida i cap avall... s'em va ocurrir fer un salt cap al pati des de l'habitació, però me la vaig ben pinyar per el simple fet de no donar-me compte de que portava un Kimono. Un Kimono negre amb una faixa blava marina que em recorria tota la cintura.
Una forta rialla es sentia des de uns metres més enllà del camp, passaven els segons i la rialla no cessava. Llavors em vaig cabrejar bastant, vaig posar-me dret d'un salt d'aquells sense mans i em vaig incorporar mentres m'espolsava el kimono. Amb cara de mala llet vaig aixecar el cap per veure qui merda reia de mi.
La sang s'em va glaçar.
Era aquell noi amb el mateix poder que jo. De cop tots els fets ocorreguts em van passar pèl cap ràpidament i sense pausa.

-TU!-vaig cridar amb força.
-JO!-va respondre amb la mateixa força.
Vaig començar a caminar cap ell amb la mateixa cara de cabreig que portava des de feia mig minut.
-Perquè fas aquesta cara?-li vaig llançar una mirada furtiva.-Com et va la ferida?-em vaig palpar el pit baixant fins la panxa.
-Em fa mal, però puc caminar sense massa dolor.-ara que de la caiguda que m'havia marcat me la podria haver obert perfectament.
-Mm, no m'he presentat, em dic Targen i aquest és en Boris.-en Boris era aquell que portava la destral, es va limitar a rugir.
-Fes-me més fort, vull apendre a dominar el meu poder.-li vaig pregar.
-D'acord per això estas aquí, no? Farem un exercisi fàcil. Les ombres tenen la propietat bàsica d'absorbir petites coses, com la llum i els cops. Així que posa el teu braç ben fosc e intenta parar tants cops de puny del Boris com puguis, d'acord?-vaig fer que no amb el cap i amb les mans, però era massa tard. Ja havía sortit volant camp a través d'un cop de puny.
-Vigila que no se t'obri la ferida.-deia d'esquenes mentres caminava cap a la casa fent-me "adéu" amb la mà.

Just devant tenia la bèstia del Boris, com ja havia dit era gros, potser com un elefant. Era ridícul lo gros que era. Ara mateix no portava, la destral. La tenia uns metres més enrere clavada al terre, probablement estava practicant amb en Targen.

Va agafar embranzida cap a mi i just quan em tenia devant va carregar un cop de puny que vaig intentar rebre fent una creu amb els meus braços enfosquits per les ombres. Que de poc va servir perquè vaig sortir volant pels aires. Em vaig intentar posar dret però al moment que ho feia em va propinar una patada al estómac que va fer que tregues sang per la boca al instant. De nou, vaig sortir pels aires. Potser aqui la gent volaba així si no tenien dracs o fènixs... si clar, i una merda. Vaig tornar a aixecar-me.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

24 jul. 2016, 01:34

Em vaig tornar a aixecar i aquest cop estava totalment determinat a parar el cop. Vaig aixecar el cap amb una mirada que deia que aquest cop ho aconseguiria. Veia com venia Boris a tota velocitat, però jo ho veia a càmara lenta. Va inclinar tot el cos cap enerere posant-se en posició per donar un cop de puny devastador. Mentres veia com s'acostava vaig tencar els ulls i vaig agafar aire mentres que començava a contar internament. Al arribar a 6 vaig obrir els ulls mostrant una mirada ferotge, vaig deixar anar l'aire i vaig pujar el colze per devant de la cara, deixant la mà al costat del cabell com si em volgués pentinar. A la punta del colze hi vaig concentrar tota la energia que tenia
però
s'em va descontrolar i les ombres van cubrir tot el braç deixant-lo completament negre. Vaig parar el cop, i a en Boris, que estava sorprès i feia una cara extranya com si alguna cosa no li fes bona espina. Al intentar moure el braç no vaig poguer i les ombres em van començar a pujar per l'espatlla seguint pel coll fins que em van cobrir la part esquerra de la cara.
El ull s'em va tornar blau i el cabell de color totalment blanquinós, el somriure sencer es va capgirar mostrant un somriure satisfactori. Em vaig donar compte que estava sent posseït, però va ser tard perquè fes algun impediment perquè aviat em vaig quedar inconscient.

Vaig despertar en la clariana d'un bosc que de clara no tenia res, ni el propi bosc. Tot era negre, els arbres, l'herba, els insectes i el sol. Podies distingir les coses perquè eren de tonalitats de negres diferents. També em vaig donar compte, després d'uns segons, de que res es movia, tot estava paralitzat: les fulles, les branques, els animals del bosc, els ocells del cel, i aquella còpia de mi que hi havía al altre costat de la clariana.

-Ei.-es va aixecar. -Sóc la personificació del teu poder. Aquest bosc, és un bosc infinit i és el teu món on tu ets el creador, seria algo així com un espai que la teva ment a creat perquè el teu poder, jo, hi resideix-hi. -es va començar a acostar a mi.

Les seves passes retombaven per tot el bosc com si es tractés d'un gegant.
El retomb era el eco del seu gegantí poder; per cada passa que donava aconseguia moure tot el bosc, pero de manera cruel i salvatge. No era com si volgués tornar-li la vida al bosc, no... ell trepitjava com si volgués matar algú amb cada passa que fes.

-Si et mato aquí i ara, aconseguiré el control del teu cos fent que siguis moly poderós, però si tu em mates, faràs desaparèixer el teu poder. Quin dilema, què faràs? De totes maneres no em pots matar.-va arrencar a córrer cap a mi i de cop va treure una espasa ben grossa del no-res.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

02 ago. 2016, 13:46

L'ambient de cop es va tornar molt turbi, una boira negre i espessa es va aixecar causant que no veigues del tot clar. El meu jo seguia corrent cap a mi i cada cop estava més a prop meu, cada cop em quedava menys temps per reaccionar. De sobte vaig recordar una cosa: "Aquest bosc, és un bosc infinit i és el teu món, on tu ets el creador, seria algo així com un espai que la teva ment a creat perquè el teu poder, jo, hi resideix-hi."
-Si jo sóc el creador - vaig començar a raonar.- d'aquest món, això vol dir que puc fer el que vulgui aquí dins. Si això només és la meva ment això vol dir que tinc una altre personalitat que és aquest d'aquí. Llavors només he de deixar tancat aquí al meu poder, no hi ha motiu per matar-se l'un amb l'altre... no es que no hi hagi motiu si no que necessita el meu cos com a recipient.

-Què murmures EH? - ja casi estava sobre meu.

Veia com aquella figura s'apropava cada cop més, tenia el mateix aspecte que jo excepte per alguns trets físics. Tenia el cabell totalment blanc com la pell, que era blanquinosa com si tingués alguna mena de malaltia. Tenia uns ulls de color blau intens com els de la visió nocturna. Més abaix, sota dels ulls blaus, hi tenia un constant somriure maliciós. Portava una enorme capa negre que li cobria gairebé tot el cos a excepció dels peus, que els portava descalços. En quant trets característics semblava estar boig, no mostrava la indiferència en la cara que mostrava jo, de fet tenia un posat agressiu en contra del relaxat que tenia jo sempre. Era igual de ràpid això sí i brandava i atacava amb l'espasa de la mateixa manera que ho feia jo. Si tenia un estil de lluita idèntic al meu només havia de ser més intel·ligent.

Va saltar tot aixecant l'espasa per donar un cop que em partís per la meitat. Vaig reaccionar trepitjant el terra amb el taló esquerre fent un gir de 180 graus posant-me d'esquena a ell. Llavors amb l'altre peu em vaig impulsar tirant-me cap ell d'esquenes, però quan havia d'impactar en el seu pit; el meu cos va desaparèixer en un instant transformant-se en ombres per tornar a aparèixer darrera seu guanyant-li l'esquena.

-Què...? - va dir tot girant el cap cap enrrere per mirar-me molt desconcertat.

-Això se li diu tenir determinació per matar i no el que tu demostres.- Es va girar, però jo ràpidament vaig crear una espasa idèntica a la seva i el vaig desarmar, l'espasa al caure al terra es va esfumar. Li vaig posar la fulla al coll i ell va reaccionar apartant les mans i posant-les amunt com si jo fos un policia que cridava "Les mans on les pugui veure!".

-Vas en serio? Creus que em pots matar? No pots! Sóc la teva font de poder -va començar amb un neguit evident.- si em mates seràs dèbil i inútil. Sóc una plaga que t'esta dominant. Sí, això és... en pocs minuts hauré dominat el teu cos i TU et quedaràs tancat aquí, en aquest bosc podrit sense fi.-vaig acotar el cap. -Què, estàs espantat? Plora i demana ajuda! Ningú et sentirà! Ja ningú mai més et podrà sentir, ara que he despertat completament ja no!
Estas completament perdut!!!!!-vaig tornar aixecar el cap i no podia amagar el meu somriure. Tot el seu cos es va extremar i va intentar tirar-se endarrere per escapar però el vaig agafar i el vaig mirar, sense deixar de somriure. Ara els caràcters havien canviat.

-Et creus més fort que jo? -vaig dir i per sorpresa de la personificació del meu poder van sortir unes punxes del terra que el van deixar immòbil i molt malferit.

En concret van ser 6 punxes negres que el van travessar: La primera era una punxa recte que atravesaba el peu esquerre i no arribava a tocar-li la orella esquerra, la segona punxa era més fina i entrava pel turmell dret i seguia fins perforar el genoll esquerre, la tercera li perforava l'estómac per acabar destrossant la part alta de la esquena, la quarta entrava per una cuixa i anava en diagonal per destrossar-li mitja pelvis, la cinquena punxa, la millor, entrava pel coxis i sortia per l'estèrnum, aquesta gairebé la podia tocar amb la llengua i podia veure ben bé tota la sang, la sisena entrava per l'aixella dreta i li destrossava el pavelló auricular dret.

-El meu món les meves normes, no?

-Tan arrogant que erets i ara estas parat davant meu agonitzant.-em va escupir sang a la cara i vaig apartar l'espasa del seu coll clavant-la al terra.-Tranquil que ho he fet expressament per deixar-te a la vora de la mort però sense que puguis morir, estigués content que a sobre et proposaré un tracte.

Estaràs aquí tancat, però et buscaré una espasa, la qual ja sé quina faré servir, per que pugui ser el teu recipient on estaràs sellat i de tant en tant et deixaré pendre el control perquè puguis saciar la teva set de sang contra els oponents més poderosos, et sembla bé? -va assentir lentament amb els ulls mig tancats.-D'acord! És important que ens portem bé, si cooperem l'un amb l'altre podem arribar a ser molt poderosos... o això diries tu, no? -li vaig picar l'ullet, em vaig girar i vaig començar a desfilar cap al bosc fins desaparèixer del seu camp de visió, llavors em vaig despertar.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

03 ago. 2016, 21:30

Em vaig aixecar en mig del prat on m'estava esbatussant amb en Boris, la brisa em donava a la cara fent que m'entrés son, vaig estar apunt de dormir-me degut al cansament, però llavors em vaig donar compte de la presencia d'en Boris i d'en Targen que estaven estirats darrera meu. Em vaig girar i els hi vaig fer una ullada tenien tot el cos demacrat com si els haguessin donat una pallissa, llavors em vaig donar compte que tenia a les mans sang seca.

Era ben conscient que això ho havia fet jo quan vaig canviar la personificació, però havia de fingir no saber res i que encara no dominava els meus poders. Aquella gent volia alguna cosa de mi i no em deixarien marxar per les bones. Havia de començar a actuar si volia sortir d'allà viu.

-Què us ha passat? Perquè tinc sang a les mans?-vaig preguntar fingint estar desconcertat.

En Targen va intentar posar-se de peus, però no tenia prou força per fer-ho. Vaig anar a socórrer'l ajudant-lo a posar-se dret mentres que en Boris seguia estirat al terra amb els ulls tancats. -seria tan oportú que estigués mort.- vaig pensar.

-De sobte t'has transformat en un ésser monstruós i casi ens matés amb les teves pròpies mans, erets conscient del que feies?!

-No! Jo de cop em vaig quedar inconscient quan la cara s'em va enfosquir, ho veia tot negre! Aquell no era jo! M'has de creure Targen!

-Jo ja et crec, però no sé com li explicarem a en Boris. Li vas donar una sèrie de cops que el van deixar K.O al instant i molt malferit. No crec que vulgui parlar amb tu, me l'hauràs de deixar a mi. A mi casi em mates, m'estaves atacant sense parar, feies servir les puntes dels dits com si fossin ganivets i atacaves sense parar. Jo ho bloquejava cop rere cop però em cansava gradualment mentres tu atacaves sense descans com un animal! De sobte has parat, la teva aparença ha tornar a ser la de sempre i t'has desplomat al terra.
Tens sort de que estigui sent comprensiu!-va dir enfadat.

Vam carregar a en Boris entre els dos cap a la casa per sanar-lo, però al final el vaig acabar carregant jo sol ja que en Targen apenies podia estar d'en peus. I quan dic: "carregar a en Boris" em refereixo a "arrossegar en Boris". Vaig tornar a per en Targuen i els vaig posar a tots dos en dos llits que hi havien en una sala ben grossa amb parets blanques.
Vaig sortir de l'habitació i em va sorprendre el pare d'en Targuen, no l'havia vist des de l'incident de Rambei.
Em va saludar amb certa malícia i em va convidar a pendre un té a lo que jo inevitablement vaig haver d'acceptar.
Vam anar a la sala d'estar que era ben grossa i estava molt ben adornada amb ornamentació oriental. Em va convidar a sentar-me en un kotatsu. Li vaig explicar tot el que havía passat i va dir que no em preocupés que estava al corrent de tot.

-T'explicaré una història Meizu...

-Hi ha una llegenda que explica que fa molts anys van néixer dos germans bessons en un mas d'una muntanya de la mà d'una família pagesa. El pare va morir per raons desconegudes quan els nens tenien apenes dies així que la mare els va haver de cuidar sola des de ben petits. Els germans s'avenien molt i amb 5 ja van començar a aprendre les feines bàsiques com pasturar, munyir les vaques i tasques del camp. Els nens aviat van despertar uns poders elementals que dormien dins seu i això va acabar de definir els seus caràcters. El nen que tenia com element la llum era just i noble. Sempre volia ajudar en tot el que podia i mai deixava tirat al seu germà si una feina no la podia fer el seu germà ell la feia, si el seu germà i ell trencaven un gerro ell assumia tota la responsabilitat. Era valent i volia lo millor pel seu germà.

L'altre germà en canvi tenia com a element la foscor. Era més trapella i tenia idees contradictòries amb les del seu germà. Normalment era el causant de que el seu germà i ell es fiquessin en embolics, però ell no li agradava la idea de que el seu germà fos el protagonista dels dos. Un dia va tenir un atac de bogeria i va decidir treure el seu germà del seu camí per ser el protagonista. Així que va anar a la cuina i amb el ganivet de tallar formatge el va matar.
Al veure el cos mort del seu germà va tornar en sí i va arrencar a plorar. La desesperació el va consumir i es va tornar una ànima en pena que va arrossegar la seva penúria fins la fi dels seus dies.
Què, t'ha agradat la història? -va fer l'últim glop al te i es va aixecar acomiadant-se.

-Estaré en el jardí, si em necessites rondaré per allà.

Vaig quedar-me una estona pensant mentre movia el got ple de te de verd. Al mig del te hi havia el reflexa de la llum que entrava per la finestra. -Sé perfectament el que he de fer.- Llavors vaig tapar el got amb la mà impedint que entrés cap mena de llum i deixant l'interior del got completament fosc.

Van passar unes 3 setmanes en les quals jo vaig seguint entrenant fingint que progressava i guanyant-me la confiança d'en Targen. Ens vam convertir en bons amics. Una nit estàvem estirats en la teulada de la mansió mentres miràvem la lluna, allà em va dir el següent: Meizu... jo mai he tingut amics, sempre he estat tancat en aquesta gran casa, mai he anat a l'escola, venia un professor particular a fer-me classes sobre tota classe de matèria. El que et vull dir es que jo et considero el meu primer i millor amic.

Em vaig aixecar del llit i com cada dia vam entrenar sense descans amb la katana i l'espasa fins la nit. Jo i en Targen dormiem junts a la mateixa habitació on teniem les armes guardades al fons. Aquella mateixa nit en Targen es va despertar, va badallar i va caminar cap una figura que estava asseguda mirant les estrelles des de la finestra. Va començar a caminar cap ella i va dir:

-Meizu què fas despert?-no va obtenir resposta. -Va Meizu que demà no t'aguantaràs anem a dormir.-seguia sense obtenir resposta.-Meizu, que em sents? O estas adormit?

Llavors em vaig aixecar i sense vacil·lar ni un sol moment vaig enfosquir la meva mà esquerre. Al girar-me vaig donar-li un cop mortal a l'estómac. En Targen va caure agenollat al terra posant-se les mans al estómac del dolor que li feia.

-Pensava que érem amics.-va dir com va poder.

-...

-Perquè?

-Era necessari, no sé que podrieu haver arribat a fer-me, tampoc sé si la meva amiga realment esta viva. No puc confiar en vosaltres. En quant a tu, el teu poder supera el meu de llarg. Si hagués deixat que visquessis el teu pare hagués manat que em matessis o qui sap que. Per altre banda ets una ombra tan forta que t'acabes convertint en una llum que les altres ombres no podem absorbir, i què fem davant de les amenaces? Les eradiquem òbviament. Tu llum, jo ombra. Tu morts, jo visc.

-Entenc... què faràs ara?

He de marxar d'aquí, el meu drac m'espera fora.-vaig passar per el seu costat i em vaig equipar la seva espasa.
Vaig caminar cap a la finestra passant altre cop per el seu costat, semblava que ja estava morint.
Al obrir la finestra en Targen va murmurar alguna cosa on només vaig entendre "la veritable llum et buscarà i et matarà" llavors va caure mort al terra. Havia assassinat com si res a una persona molt més forta que jo, em vaig donar compte que la confiança era un arma letal. Vaig començar a córrer camp a través cap el meu drac Aileon. El tenia força a prop, per fi podria tornar a Drakkar.

-ACOTA'T.-em va cridar telepàticament l'Aileon. Ràpidament em vaig acotar i al instant vaig sentir un so metalic. Era la destral d'en Boris que havia caigut devant meu a 3 metres. Encara en el terra, a quatre grapes, vaig girar el cap enrere i vaig veure en Boris corrent cap a mi tota velocitat. Vaig incorporar-me en un instant i vaig arrencar córrer altre cop, fent càlculs en Boris arribaria a la destral al mateix temps que jo arribaria a l'Aileon. En velocitat era molt més ràpid, però aquesta espasa era molt més pesada que la katana, per sort vaig arribar al drac sense problema. En Boris va arribar a la destral i la va recollir, la va brandar i acte seguit va fer un gest que indicava que la tornaria a llençar.

-Merda si ens dona estem acabats.

-Agafa't fort.-va ordenar el meu drac. Sense dubtar ni una fracció de segon vaig agafar-me tant fort com vaig poder. Llavors l'Aileon va fer un salt molt alt que ens va deixar a l'alçada dels núvols.

Fi del rol.

Respon