[Rol] La divisió d'exploració entra a l'atac! Salveu Rambei

Respon
Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

07 abr. 2016, 20:46

Era un dia plujós a Tadaima. Em vaig despertar i al mirar per la finestra el cel era gris i això em feia content, sempre m'havien agradat els dies plujosos. Després de mirar per la finestra em vaig posar l'armadura i vaig baixar a esmorzar a una taverna. Al acabar d'esmorzar la tercera al càrrec em va cridar des de l'altre punta de la taverna.

-Bon dia Meizu.-va dir alegrament, mai estava de bones amb mi aquella desgraciada.
-Talla el rollo, què vols que faci?-li vaig dir amb mala cara, el fet que estigués de bones amb mi m'inquietava.
-Veuràs-va posar-se més seria.-hauràs de fer una missió amb 5 homes que tu escolleixis, seran el teu esquadró personal.
-I això per què? I jo que volia entrenar. -vaig dir lamentant-me.
-Segons els nostres espies el poble de Rambei serà atacat organitzada-ment per una famosa banda de bandits i ja va sent hora que demostris de que ets capaç, petitó.
-QUE NO EM DIGUIS PETIT MALA PÈCORA!!!
-Perdó perdó, ho faràs?
-Quin remei, si fins i tot estàs amable amb mi. -vaig dir sortint de la taverna.

Mentres passejava sota la pluja anava pensant amb qui em podia emporta. Vaig fer una llista mental de pros i contres de tots els membres de la divisió i al final em vaig decidir. En Yamasaki òbviament vindria perquè és el millor arquer que conec i ademés en equip som letals. Després optaria per algú més habil i ràpid com jo i aquesta seria l'Ann. En Igor ens aportaria un bon cos per anar en primera linea en cas de que ens enfrontessim a camp obert, és un autèntic tanc humà. Llavors el Saddas, el boig d'en Saddas, aniria perfecte per tenir algú molt ofensiu dins del esquadró, no havía vist mai a algú tant sanguinari com ell. Finalment la Westa ens ajudaria a coordinant-se com un equip i seria qui faria les tàctiques.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

29 abr. 2016, 23:06

Anava passejant tan tranquil·lament pensant en qui m'enduria que no em vaig adonar que va començar a ploure encara més fort. " Merda" vaig pensar. "Com no vagi a refugiar-me em posaré malalt. Aniré a la meva divisió i buscaré aquella sonada". Tot seguit em vaig posar a córrer, vigilant de no relliscar, cap a la divisió d'exploradors. A l'entrada em vaig trobar l'Ann que tenia el cap cot i s'estava mullant.

-Ann? Et constiparàs com no entris dins.-no vaig obtenir cap resposta.-Ann? Ets viva?-seguia sense contestar.- Llavors vaig obrir la porta per entrar perquè m'importava més ben aviat poc el que li passava, però quan l'anava a tancar l'Ann em va agafar pel braç i la veig veure plorant aguantant-se les llàgrimes.

-Meizu, tinc por.-va dir amb una veu que semblava que es trenques en mil trossos com si es tractes d'una ampolla de vidre que cau al terra.
-Sigui el que sigui m'ho dius després.-vaig dir fent-la entrar. Em va agafar totalment desprevingut aquella resposta.

Un cop vam ser dins vaig anar a buscar a la tercera al càrrec mentres tenia a l'Ann que m'agafava de la mà amb força com si tingues temor d'alguna cosa. No em feia mal perquè tenia unes mans força petites, com tota ella en sí. Duia els seus cabells negres curts per l'alçada de l'espatlla. Les seves galtes li feien tenir una cara rodona com un pa rodó i tenia un preciosos ulls verds plens de vida.
Vaig voltar per tota la divisió mentre tothom contemplava com passejava d'una banda a altre foten crits com "On esta aquella desgraciada" o bé "Soltera de per vida, on estas". Jo era bastant inexpressiu, però quan algú em queia malament ho feia notar.
De sobte del sostre va caure aquella bruixa com si fos un ninja, però jo vaig apartar-me despresa. Per a què enganyar-nos, vaig donar un pas al costat fent que es dones de morros contra el terra.

-Auuu fa mal, perquè t'apartes?-deia mentres s'acariciava un nyanyo que li havia sortit al front.
- :enfadat:
-D'acord d'acord, no t'enfadis. Què? Ja saps a qui portaràs?
-Sí.-llavors li vaig recitar tots els noms.
-T'emportes l'Ann? No veus com esta pobreta?-deia mirant-la.
-No! Jo vull anar.-de cop va replicar l'Ann.
-D'acord, d'acord, però abans fregat els mocs i les llàgrimes amb el que sigui.-deia com si fos se mare.

La vaig mirar i tenia la cara tota vermella.

-No em miris.-deia tot tapant-se la cara amb les mans.
-Té, frega't.-li vaig dir allargant-li amb la mà un mocador.
-Gracies.-deia sense ensenyar-me la cara
-Tot en regla, sortireu aquest mateix vespre.-va dir la tercera al càrrec.
-Ja ho has sentit, ves a descansar de mentres Ann.

Va fer que sí amb el cap i va marxar cap els dormitoris sense descobrir-se la cara. Me la vaig quedar mirant per l'esquena fins que va desapareixer pels dormitoris.

-Com la mires, aquests ulls... pot ser que t'agradi?-va dir alçant els braços i fent onades amb el seu cos.
-Necessito carregar-me de provisions i fer una visita.-vaig ignorar el comentari.-Encarrega't de transmetre als altres la missió per mi siusplau.-acte seguit vaig marxar també.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

08 maig 2016, 19:10

Al sortit vaig consultar un dels dos mapes (el polític i el geogràfic) que hi han a l'entrada de la divisió. Vaig estar una bona estona per trobar Rambei en el mapa polític. Rambei es troba situat a prop d'Endor, dins del bosc de l'oest.

El cel encara estava ennuvolat, però ja no plovia així que vaig decidir anar a la ferreria a que afilessin la meva katana. Vaig tardar en arribar-hi uns 30 minuts ja que la ferreria estava a l'altre punta de la ciutat i els exploradors no teniem permès fer servir el cavall excepte que fos una emergència per no saturar el transit de cavalls entre mercaders i els guàrdies de la ciutat.

Finalment vaig arribar. Però no hi havia ningú.

-Hola què hi ha algú?-vaig cridar.

La botiga era petita, era com un quadrat on als costats hi havien vitrines plenes d'armes i al fons hi havia el lloc on es suposava que havia d'estar dependent. I més al fons hi havia una bodega on devia guardar tot.

-Sí, sí un moment ara surto.- va dir una veu greu des de les entranyes de la bodega. Llavors va sortit d'allà un home força vell però amb molt bona forma per la seva edat.-Què vols noi?

-Afili'm la katana siusplau, esta força castigada per la part del tall.-vaig dir posant la katana sobre el mostrador.

-Una katana? No preferiries portar un mandoble? És molt més eficaç en lluites i són tot un símbol per Drakkar.

-No ho sento, ni tinc força per lluitar amb un mandoble ni sóc d'aquí, així que em són bastant igual els vostres costums.-vaig respondre contundent.

-Ja veig en aquest cas, que et semblaria aquesta katana? Em va ensenyar una fulla tan blanca com la neu.

-De què esta feta? No sembla d'acer ni de cap altre aliatge que conegui.-jo en sabia molt d'aquest tema ja que els meus pares treballaven amb química i jo de petit els observava i aprenia, però també hi havia la possibilitat de que fos un mineral únic d'aquest món.

-No és un aliatge, és un mineral llegendari creat de la unió del cor d'un drac i d'un fènix.-va dir.

-Miri senyor, a mi no em vengui la moto, afili'm la katana i estaré la mar de content.

-Que no li vengui la què?- va preguntar estranyat. És clar en aquest món no hi han motos.

-Deixau és una expressió.-vaig dir amb un sospir.

Em va afilar la katana i tal com me la va donar li vaig donar els diners per marxar ja que em posava dels nervis aquell senyor. Vaig anar corrent cap a la divisió d'exploradors per por arribar tard ja que havia estat allà com dues hores i efectivament vaig arribar tard. Allà estaven tots acompanyats de la tercera al càrrec que em va començar a senyalar i li deia algo a la Westa.
Meizu l’ha editat per darrera vegada el dia: 15 maig 2016, 21:31, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

14 maig 2016, 00:37

Quan vaig arribar i em vaig plantar davant de tots, van començar els comentaris de que si "No es compromet" o "Sempre fent tard" inclús "Segur que estava festejant amb una noia, està en l'edat". Jo simplement em vaig limitar a sospirar mentres feia una ullada a tots mirant que estiguessin bé i sobretot que l'Ann estigues bé. Semblava més animada i relaxada , però encara no la veia bé del tot. Realment me l'havia d'emportar a la missió? "Crec que ara mateix dins de la divisió no hi ha ningú de les característiques meves i de l'Ann, quin remei. Me l'hauré de jugar, he de córrer el risc si vull que l'esquadró tingui un perfecte equilibri de combat."

-Meizu? Meizu?? Meeeizu!!-cridava l'Ann.-Estàs empanat Meizu?-Quin deja vu, això ja ho havia viscut amb la Hanna.

-Perdona Ann, estava pensant amb les meves coses... bé, veig que estem tots, partim?- Es va sentir un sí conjunt.

Vàrem anar a fora de la ciutat fins arribar a una quadre on hi havien els nostres cavalls preparats amb el mosso de quadra al costat. Li vam donar les gràcies i vam partir cap a Endor on passariem de llarg i aniriem directes al bosc més proper a Shinsei. Vam cavalcar en silenci mig camí quan de sobte en Saddas el va trencar.

-No us sembla extranya aquesta missió?-va comentar en Saddas. Era un jove adult bastant alt, de cabells negres i molt moreno de pell degut que es va criar al desert.

-A que et refereixes?- va preguntar la Westa, la més curiosa.

-Algo no m'encaixa, que collons fotien els espies espiant uns bandits, assassins o el que sigui? No se suposa que han d'espiar a homes de Shinsei?-va dir indignat.

-Sí, és bastant extrany, sobretot el fet de que ens hagin enviat a nosaltres en comptes dela cavallers que són més hàbils en combat, i a més a més, li han demanat a en Meizu, un recluta amb poca experiència que formi i lideri un esquadró. Algo no ens ha explicat la tercera al càrrec.-va afegir la Westa.

-Llavors que fem? Tornem?-va suggerir l'Ann.

-No siguis tonta Ann, si abandonessim la missió seria com desertar.-li vaig etzibar.

-Em de seguir endavant i que el destí ens guï.-va dir en Igor.

-Yamazaki, tu que ho opines? No obres la boca.-va animar-lo la Westa a participar en la conversa.

-Només sé que sigui qui sigui el derrotarem.-va dir somrient.

Llavors, mentres estàvem creuant el bosc proper a Drakkar vam sentir un fort terrabastall. I de cop el soroll d'unes passes que es sentien més a prop a mesura que passaven els instants.

-En guàrdia tots.-vaig ordenar i de cop tothom va treure les seves armes.

Els passos seguien apropant-se fins quan de sobte va saltar per sobre de nostra posant-se davant de nosaltres i bloquejant-nos el camí. Era una taràntula gegant que tenia fulles per tot arreu com si fos la seva propia pell i li penjaven lianes del cos. Semblava la fussió entre el bosc i una aranya gegant.
Meizu l’ha editat per darrera vegada el dia: 15 maig 2016, 21:30, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

14 maig 2016, 21:56

-Ataqueu!!!-cridava la Westa.

Llavors em vaig baixar del cavall i vaig arrancar a córrer cap aquella estranya criatura coberta de fulles. No sentia por ni res per l'estil, tenia ben clar que havia de tallar en dos aquella taràntula per molt gran que fos, darrera meu tenia 5 soldats els quals havia escollit per duu a terme una missió i no els podia fallar. Quan em vaig disposar a tallar-li una pota la va alçar i casi m'esclafa, però sort em vaig apartar a temps.
"Ara sí" vaig dir-me a mi mateix quan veure l'oportunitat i sense dubtar ni un moment li vaig tallar la pota. Però de cop es va regenerar i les fulles li tornaven a brotar constituint-li la pell, en realitat la taràntula estava feta de fulles, no es que estigues coberta de fulles.
La taràntula va apuntar cap a mi amb els seus queixals com si volgués disparar-me verí. "Ridícul les taràntules han de mossegar per infligir verí i ademés el verí no mata a les persones, és com una simple picada d'abella... no! Aquest no és el meu món i no conec res d'aquí" Em vaig apartar ràpid i efectivament em va disparar verí... jo seguia al terra quan el monstre aquell va tornar a aixecar la pota per provar de trepitjar-me un cop més i ara si que no ho podia esquivar estant tirat al terra.

-Necessites una mà, Meizu?-va preguntar amb un somriure en Igor mentre aguantava la pota. Ell era calb i gran com un armari. Era un dels veterans de la divisió i sempre és preocupava pels nous reclutes.

-Et dec una-. vaig dir aixecant-me.-Sembla dura de pelar aquesta cosa.-Acte seguit l'Ann li va tallar dos potes de cop i en Saddas li va fer una gran ferida a la cara, però es va regenerar sense problemes.

-Tinc una idea!-va dir la Westa des de darrera.-Yamasaki intentar cegar-li tots els ulls que puguis. Meizu, Ann. 4 potes per cada. Saddas decapita-la i Igor estigues alerta per protegir a qui ho necessiti.-Som-hi va dir en Saddas.

En Yamasaki va agafar 3 fletxes dos de les quals se les va posar a la boca, que en disparar la primera i encertar en un ull, va deixar caure una de les dos a la mà amb la qual agafava la corda i va tornar a disparar ràpidament. També va impactar en un ull. Llavors jo i l'Ann vam sortir disparats lo més ràpid que vam poder i li vam tallar les vuit potes en un moment sense frenar ni un instant. La taràntula va caure desplomada al terra i quan es disposava a disparar verí a la Westa que la tenia just al front en Yamasaki li va disparar la tercera fletxa dins de la boca que és va empassar sense problemes. Quan tots teniem la mirada entre la Westa i la taràntula que ens pensàvem que acabaria disparant el verí va apareixer en Saddas i la va decapitar.

-Sí!-va saltar l'Ann d'alegria.

-No, observa; s'està aixecant i ja torna tenir visió i les potes que li hem tallat primer.-li vaig dir.

-EL SOL!-va exclamar la Westa.-És regenera a partir de la llum del sol, agafa la llum i la transforma en matèria.

-Ah sí? Si no hi ha llum, no es podrà regenerar, oi?-vaig dir mirant a la Westa.

-No, tens algo pensat?-va dir encuriosida.

-Sí, allunyeu-vos de mi la bestiola aquesta, acabaré en un no res.

Tots és van tirar bastant endarrere deixant-me mà a mà contra la taràntula. Em vaig apropar lentament i vaig obrir la meva mà deixant el palmell mirant cap el cel.

"Zona fosca".

Llavors es va crear un gran àrea on no hi entrava cap mena de llum i no s'hi podia veure gens. Al instant vaig fer servir la meva visió nocturna. Els ulls s'em van tornar de color blau i brillants i vaig poder veure amb tota claredat a dins d'aquell espai de tenebres. La taràntula estava molt confosa i actuava com una presa que sabia que havia estat caçada. Sense vacilar ni un moment la vaig decapitar i no és a regenerar. Vaig desfer la zona fosca i va seguir morta.
Em vaig girar i tots em van dir "Molt ben fet Meizu!". Em vaig limitar a anar cap a la Westa i dir-li "Ben jugat" i ella va somriure. Acte seguit els hi vaig dir que pugessin als cavalls i vam reprendre el viatge.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

16 maig 2016, 00:10

Vam seguir cavalcant fins que es va fer de nit i vam veure que teniem dos opcions, o arribar fins a Endor i dormir allà o acampar en mig del bosc que després de l'experiència de la taràntula ens donava poca confiança, però era la millor opció per dormir abans i estar desperts de bon dematí per seguir cavalcant.

-Hauríem d'acampar aquí si demà volem estar llests a primera hora.-va suggerir en Yamasaki.

-Just el que pensava, però haurem de muntar guàrdia i dormir a sobre dels arbres.-vaig dir.

-Em sembla perfecte, sempre que pugui fer guàrdia amb tu, Meizu.-va dir l'Ann.

-Mentres no et quedis dormida, m'esta bé.

-Et juro que noo.-va ficar cara d'angelet

Vam buscar un punt estratègic per veure si arribaven enemics. Va donar la casualitat que just hi havien tres arbres molt junts amb branques enormes que feien de pont entre sí. I els arbres al ser bastant alts podíem veure bastant tros del bosc. Els que van fer la primera guàrdia van ser en Yamasaki i en Igor que no ens van despertar a mi i l'Ann fins ben bé passades dues hores. Em va despertar en Yamasaki amb cara d'estar cansat, li vaig cedir el lloc i vaig baixar fins al terra on estava l'Ann asseguda jugant amb els seus dits.

-Hey, bona nit.-va dir l'Ann aixecant la mà.

-Hola.

-Que creus que passarà quan arribem a Rambei?-va preguntar.

-No en tinc ni idea, no puc veure el futur.

-Recordes quan ens vam conèixer?

-Sí, perfectament.

"Tot va passar quan portava dues setmanes en la divisió d'exploració, quan només coneixia a en Yamasaki i prou. Estava fent un tomb per Drakkar per conèixer la ciutat. Era una ciutat preciosa on tot estava fet de pedra, cases, carrers, botigues, etc... . Estava caminant per un carrer on hi havia un mercat amb moltes parades de menjar, quan de sobte vaig decidir trencar a l'esquerra i em vaig endinsar en un carreró per explorar encara més aquella ciutat que em semblava inacabable, quan de cop vaig sentir uns crits que venien de darrera meu. "Atrapeu a la lladre, atrapeu a la lladre" deia un home que corria amb un ganivet de carnisser a la mà.
-Quin lla.-anava a preguntar, però vaig veure una figura d'una noia que corria cap a mi. Quan vaig córrer cap ella per intentar agafar-la, va fer un salt direcció al meu cap per fer-lo servir de trampolí per saltar encara més amunt a una taulada d'una casa.
Acte seguit vaig fer un salt cap a la mateixa taulada, vaig prendre'm allò com un repte.

Ella va arrencar a còrrer en girar la vista i veure'm a mi corrent cap ella, vaig començar a fer gambades per retallar distancies i ho vaig aconseguir però en el precís moment que vaig acabar de fer una gambada i ensopegar amb una de les teules ella em va tirar un ganivet que va passar molt a prop del meu ull esquerre. Llavors vaig fer un cop de peu a una teula elevant-la a l'alçada de la meva mà. Tant de pressa com vaig poder la vaig agafar amb la meva mà bona, l'esquerra, i la tirar cap aquella noia donant-li directament al cap fent que la teula es trenques en mil trossos i fent que ella caigués inconscient de daltabaix de la taulada en un carreró ben fosc.
Quan vaig saltar per agafar el que havia robat vaig veure que portava entre les mans un tros de carn envoltat amb una tela bastant gruixuda. Era més baixeta que jo i tenia les mans petites, i quan li vaig apartar els cabells negres de la cara em vaig donar compte que tota ella era com una nina, era molt bonica, però no em podia refiar del seu aspecte. I pensar que aquesta casi em mata. La vaig agafar en braços i em vaig dirigir cap el carrer on havia vist a l'home per últim cop. Li vaig donar el tros de carn i jo vaig rebre les gracies i uns quants diners.

Em va preguntar que, què faria amb la noia. Jo li vaig respondre que la portaria a la divisió d'exploradors que estava molt mal ferida i així vaig fer. Quan vam arribar la vaig deixar en l'habitació que m'havia sigut assignada feia uns pocs dies. Em vaig treure l'armadura i vaig trencar un tros de tela de la meva camisa que vaig fer servir com a vendatge per parar l'hemorràgia del seu cap. Finalment després de dues hores va obrir els ulls.

-On estic?-va preguntar aixecant el cap.-Au, estic molt marejada.-va tornar a estirar el cap.

-Estàs en la meva habitació, i t'he salvat de morir desagnada, et podria haver deixat al carrer agonitzant. Així que ara descansa.

-També recordo que tu has estat qui m'ha deixat en aquest estat, i si m'hagués mort? Eh?

-Doncs si t'haguessis mort ara no estaríem tenint aquesta conversa.

-Pots arribar a ser molt cruel tu, oi?

-... em dic Meizu, Meizu Johansen i tu?-li vaig allargar la mà.

-Ann, Ann Rivai.-em va agafar la mà.- I ara què? Sóc ben pobre per això robava, què serà de mi?

-No ho sé, tens l'opció d'unir-te a la divisió d'exploradors i guanyar-te el menjar honradament, no ho faries pas malament.

-Sona divertit, d'acord, accepto, sempre i quan cuidis de mi.-em va picar l'ullet i em va ensenyar la llengua."

-Gràcies per lo d'aquella vegada, sense tu no sé que hagués sigut de mi.-em va agrair mentres m'abraçava.

Quan vam començar a tenir son vam avisar a en Saddas i la Westa. Ens vam enfilar al arbre i em vaig estirar a dormir quan de cop l'Ann se'm va tirar a sobre i es va adormir. Així ens vam quedar fins que ens vam despertar quan el sol va sortir per l'horitzó, avui era el dia.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

05 juny 2016, 21:32

Al primer senyal de claror, els que estàvem dormits ens vam llevar ràpid. L'alba era preciós, des de el terra podiem veure com uns quants rajos de llum ataronjats entraven entre les fulles i acabaven al terra, donant una llum màgica al bosc.

Quan em vaig equipar la katana vaig anar corrent cap a en Yamasaki, que estava afilant les seves fletxes, i li vaig preguntar si volia anar a caçar, portàvem un dia sense teca. Ell va assentir amb el cap mentres es palpava la panxa.

Vam anunciar al grup que en una hora tornaríem, que quan tornéssim tinguessin preparada un foguera, però sense encendre-la, la encendríem tant bon punt arribéssim. Si havíem de cridar l'atenció ho havíem de fer durant el menor temps possible.

En Yamasaki i jo vam ens vam endinsar bosc avall. A prop d'on érem començava un lleuger desnivell que anava a parar a un riu.
Vaig divisar un cérvol a uns 30 metres després de 20 minuts buscant. Estàvem a prop del riu i en Yamasaki em va suggerir que esperéssim a que el cérvol anés a beure a la vora del riu, que tard o d'hora passaria.
Ens vam parar sobre una roca en el mateix riu, però una distància considerable d'on havíem calculat que el cérvol beuria.

Llavors d'entre els matolls va sortir com un raig el cérvol, com si sapigues que algú si havia fixat en ell per matar-lo. Es va afanyar per acostar-se a la vora del riu i quan va aixecar el cap per tornar amagar-se al bosc en Yamasaki ja li havia atravessat el coll amb una fletxa. Ens vam acostar per inspeccionar si estava mort, però poc hi havia que inspeccionar.

-El carregues tu no?-va dir en Yamasaki amb un somriure mentres em posava la mà al cap.

-I posar-me perdut de sang? I una merda.-li vaig dir apartant la seva mà.

-Quina princesa estàs feta.-va dir mentres és carrega el cérvol.

-Yamasaki, calb.-li vaig dir fulminant-lo amb la mirada.

-Ets cruel!

Després d'aquesta baralla amistosa vam tornar on estava el "campament". Tant bon punt vam arribar van encendre la foguera per cuinar el cérvol. Vam separar la pell de les potes i el llom per poder menjar-ho, i ens el vam menjar. Jo vaig estar neguitós tota l'estona pensant en que algú vindria, per sort no va ser així.

Vam agafar els cavalls i ens vam posar en marxa, vam tardar una mitja hora en sortir del bosc, però quan ho vam fer el paisatge canviava radicalment. El dens bosc passava a ser una solitaria explanada, on al fons és podia veure un poble amb una torre.
Al mesura que cavalcàvem cap el poble l'aire es feia més pesat, potser era el cel que deia que plouria perquè estava completament negre i els trons rugien, però tenia la certesa de que no era això. Era alguna cosa que venia de dins del poble, potser una persona, potser una criatura d'aquest món, però sigues el que sigues ens hauríem d'enfrontar per mala fortuna.

-Ho noteu això? Tinc una mala sensació d'aquest lloc.-deia l'Ann preocupada.

Ningú va contestar, el neguit general era bastant obvi,no podiem treure la mirada d'aquell lloc. Al arribar vam deixar els cavalls en un estable que hi havia només començar el poble on hi vivia un senyor gran que ens va dir que no ens preocupessim que no havíem de pagar. El preocupat era ell, és notava que pensava que el mataríem si ens obligava a pagar.

Al deixar els cavalls vam entrar per un carrer bastant llarg que semblava que conduia fins la torre del poble. Aquell carrer estava plegat de botigues i paradetes, amb gent cridant "Compri el millor peix de Tadaima aquí!" o "Les armes que feien servir els deus les trobaràs aquí!" i altres bajanades. Era bastant difícil caminar per allà, encara que fos un poblet hi havia molta gent, segurament comerciants d'arreu de Tadaima. Seguia caminant per aquell carrer ple de gent intentant de perdre els altres de vista, quan de sobte vaig veure que l'Ann anava cap una parada i em vaig decidir acostar-m'hi fent abans a tothom un senyal de cap on anava.

En aquella parada hi havia un vell molt esmunyit que havia viscut els seus llargs anys, tenia cabells grisos, uns ulls blaus que brillaven com pedres precioses i una boca plena de dents corcades i negres. Era una parada de sopes fetes amb fruits i herbes del bosc, li va donar una per provar a l'Ann i aquesta al primer glop que va fer va caure desmallada al terra.

Merda Ann. Em vaig girar cap el vell i aquell malparit estava descollonant-se fins a tossir He mort a la merda nena exploradora de Drakkar. Llavors tothom va començar a córrer amunt i avall fent que perdés de vista a la resta i provocant un moment de confusió on la gent m'empentava cap al centre del carrer mentres jo buscava anar cap el cos de l'Ann que estava sent trepitjat constantment. Finalment vaig poder agafar-la i pujar al edifici que hi havia al darrera d'aquella parada on justament vaig veure els altres que havien pujat al edifici del front.

Avatar de l’usuari
Meizu
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 129
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
Gràcies donades: 57 cops
Gràcies rebudes: 24 cops
Sexe: Home

17 jul. 2016, 21:12

Estava esbufegant i em feien figa les cames, saltar a la taulada d'un edifici carregant un cos mort suposava un esforç físic enorme per algú tan poc entrenat com jo. Vaig fer un senyal als altres perquè vinguessin cap a mi, tots van fer un salt cap a la taulada on erem.

-Què ha passat? És morta?-va preguntar en Igor.
-Ha probat no sé quin menjar que li ha donat un paio extrany i ara està així, no respira...-vaig explicar mentrés la deixava al terra.
-Ja la carrego jo, ara hem d'anar ràpid cap els caballs.-va ordenar en Igor.
-Jo em quedo, no em complert la missió, porta-la cap a Drakkar. Aquests no han de estar molt lluny, segurament ells han sigut els qui han provocat la corredissa de la gent.-vaig dir convençut

-I no t'equivoques.- va dir una veu darrera nostre que va fer que ens giréssim de cop.- Benvinguts a la nostre trampa! Siusplau acomodeu-vos que ara en res morireu.-deia mentres somreia. Era un home molt alt i de pell pàl·lida. Tenia uns cabells llargs mig amagats per un barret negre que portava que feia contrast amb la seva camisa blanca que aquesta, alhora feia contrast amb els seus pantalons negres de mudar i les seves sabates negres. L'acompanyaven dos homes més, un era enorme, més que l'Igor i portava una destral. L'altre en canvi era un adolescent com jo, però tota la seva aparença era com fosca. Els cabells, els ulls, la seva armadura, la seva forma de estar dret, la seva espassa negre... tot.
-Oh sí, aquest és el meu fillet, va dir l'home pàl·lid i també té com a element l'obscuritat, com tu, jove.-va dir senyalant-me.

"Zona fosca" vaig sortir disparat cap aquell home tan horripilant disposat a matar-lo, però uns ulls blaus, com els meus quan activava la visió nocturna van aparèixer i em van tallar el pas amb la espassa, era aquell noi.
Em vaig fer enrere rodejant la meva katana d'obscuritat, llavors vam començar un intens combat on intercanviàvem cops sense arribar a donant-se al cos. Tenia un mal pressentiment, cada cop que donava ell era mes poderós i jo em notava més cansat. També, a cada cop que donava l'obscuritat de la meva katana disminuïa i a cada cop disminuïa més; era com si la foscor es dispersés.

-I aquesta cara de sorprès?-em va dir. -No ho saps? El perquè la meva espassa és totalment negre?
-No, perquè?-realment ho volia saber, sabia que tenia a veure amb el meu poder.
-És fàcil,-va deixar d'atacar, jo també vaig deixar d'atacar.-jo he arribat al punt que domino tant les ombres que les puc fusionar amb l'espassa mentrés que tu les domines tan poc que la teva fusió és dèbil i inestable, per això no queden impregnades. I quan li dono un cop a la teva katana es desprenen perquè les absorbeixo jo i com les ombres són part de tu també t'estic debilitant a tu.-va explicar.
-Curiós... sonarà extrany, però podries ensenyar-me?-li vaig preguntar. No tenia ni cap ni peus la proposta, però segurament acceptaria. També tenia clar que podria ser considerat un traïdor si marxava amb ell per que sí.
-Clar, si així per fi puc tenir un rival al qui enfrontar-m'hi m'esta bé, ademés serà divertit ensenyar algú. Però si vens amb nosaltres no seràs considerat un traïdor?
-Això mateix pensava jo, té, fes-me un gran tall al cos i després fas que em segrestés, però siusplau, deixa que marxin, no vull que la meva amiga mori.-en realitat m'era una mica indiferent, només volia entrenar les meves habilitats, però molt en el fons sentía que m'importava.
-Ah per la teva amiga no et preocupis, està viva només que l'hem posat en un estat de coma intens. Tot això ha estat planejat per que et volia conèixer, bé... segrestar més ben dit. Tu i jo tenim més coses en comú de les que et penses i ets una peça clau del meu poder.-acte seguit va tallar-me de mala manera i em vaig desmallar.

Rol acabat

Respon