(rol) Els primers dies

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

21 feb. 2017, 16:01

Era fosc en el mon humà, m´havia quedat a l´institut estudiant per un examen i, com que la conserge volia tancar men vaig anar, doncs potser tenia als pares preocupats, els hi havia dit que me n’anava a karate, però això ja fa mes d´una hora que havia acabat. De camí a casa, un camí de terra, vaig trobar com una espècie de tub recobert de pell que acabava amb una esfera, brillava amb la llum de la lluna, el vaig agafar, i un flaix de llum em va sorprendre, vaig caure inconscient al camp de blat del costat del camí.

Vaig tenir un somni, estava en un camp verd, però el somni es va començar a distorsionar, no era somiar ja, sentia el vent a la cara, podia mourem lliurement, incapaç de despertar-me, quant vaig re capacitar una mica després de tota la confusió, em vaig trobar davant una figura blanca, com feta de llum, d´alguna manera dins del meu cap va sonar una veu femenina:

-No tinguis por.
-Com?-vaig pensar
-Aviat ho sabràs, quant vulguis tornar jo ho sabre
-Un mom...
A mitja paraula, una espècie d'onada de força em va fer volar uns metres enrere.




Dia 1: Zona neutral -

Vaig obrir els ulls, un cel blau pur s'alçava per sobre meu, nomes uns núvols amb textures de pinzell a les llunyanies, em vaig incorporar, estava jaient sota la ombra d´un arbre, davant d´un llac gegant i... Quina roba que portava!, uns pantalons amples negres, una camisa màniga curta blanca i, la meva barba havia crescut, la tenia com sempre l’havia volgut, em vaig rascar el cap i.. una cua de samurai? Perfecte, ja nomes em faltava una katana... però si en tenia una!! Al veure la katana, que brillava com cap altra, òbviament em vaig sentir com un nen, tenia que fer uns quants moviments. Malgastat aquest temps vaig procedir amb la marxa.

Mhh... -Be, comencem a caminar- em vaig dir.
Pel camí em vaig trobar animals fantàstics, sobretot ocells, grups de taques de colors pintaven el cel, i d’altres em cantaven belles melodies.
Vaig trobar una tenda, al acostar mi va sortir un personatge alt, amb armadura verda, i amb una banana a la ma. Per alguna raó em sonava molt. Però per desgracia no recordava de que.
-Ei, que un altre perdut?- va dir
-Em... Si?, que saps on podria passar la nit?
-home doncs Shinsei queda prop, nomes has de seguir a l´oest, te, crec que això t’ajudarà, agafa!- em va llençar una brúixola, be! Nomes havia de seguir cap a l'Oest,
-Osti! Gracies tiu!
-No es mereixen! Una banana pel camí?
-Si us plau. Espero tornar-te a veure!
-Adéu

Sens dubte trobar-me amb aquell home m'havia pujat la moral, però seguia sense saber qui era.
Mes tard vaig arribar a la costa, corrent per la sorra hi havia un esquadró ninja, o al menys ho semblava per com es vestien d´entre ells el mes gran, un home robust de cabells blancs cridava:
-Corre mes ràpid, altres dies t'he vist córrer molt mes! Va! Va! Que en 4 dies ens n´anirem a passar fred a la neu!
Sem va escapar un riure, i vaig anar a preguntar a un que semblava que estigues descansant si sabia si Shinsei quedava gaire lluny, ell va dir que a uns 500 metres, després d’haver-li agraït vaig prosseguir, ´´suposo que els arbres tapen l´illa ´´ vaig pensar, ja que no la veia encara
Uns 3 minuts després ja podia veure l'illa, i prop d’allà uns pescadors recollien les xarxes, els hi vaig demanar a una família de pescadors, que semblava que ja recollien les eines, si em podien portar,
-Esclar que si jove va dir el mes vell.

A l’arribar a Shinsei, una ciutat absolutament japonesa, ja era de nit, no hi havia gaire gent al carrer, a la dreta, al fons del carrer principal vaig veure un pòster on posava:
"la divisió d’exploració necessita, estem preparant una expedició a la zona del nord-oest del bosc busquem exploradors, no importa l’experiència. Recompensa: 2000 yens´´
Era la meva oportunitat per viure una aventura però crec que abans seria millor descansar una mica , vaig veure un grup de nens jugant amb la pilota, de sobte, vaig veure com la pilota venia disparada cap a mi i instintivament la vaig escapçar amb les dues mans,

-Senyor que ens pots tornar la pilota?!- va cridar un d´ells
-Us la tornaré amb una condició: sabeu si hi ha cap hostal per aquí?
-El següent trencant a ma dreta, unes tres o quatre cases mes enllà
-Gracies- els hi passo la bola.
-No es mereixen!

A l’arribar a l´hostal, em vaig plantejar si era del tot bona idea dormir aquí, al final vaig decidir entrar:
-Hola? Voldria una habitació.
-Molt be noi, son 100 yens per nit
En aquell moment em vaig adonar del meu fatal error: no tenia ni un duro!
-Miri soc nou en aquestes terres, i no tinc diners.
-Mhh set veu bona gent, et donaré la possibilitat del testimoni: em deixes un objecte de valor i quant tinguis els 100 yens t´ho torno. Que et sembla?
-Mhh es una bona oferta però...- en aquell vaig recordar que tenia la brúixola del pel-verd - Però res, això li val? – li vaig mostrar la brúixola
-Perfecte aquí tens la clau-

``La habitació es realment miserable, però suposo que esta be per una nit´´ vaig pensar.
``hauria de dormir una mica´´ em vaig estirar al catre, vaig somiar que estava a la sima d´una muntanya nevada, amb un cel blau marí obscur. De sobte començo a notar les cames, els braços... i de cop me n´adono d´un fet irrellevant fins ara: fot un fred que pela, però com que es un somni agafo una manta que acaba d’aparèixer als meus peus, però quant alço la vista, () la mateixa figura pàl•lida d´ahir ,
-I doncs? Com ha anat el primer dia a tadaima?- diu ella amb to burleta, però sobretot serena.
-Ha set gracies a tu?, doncs m´ha anat molt be però tinc un parell de preguntes...
-Si, pots tornar al mon humà, i no, el temps no ha passat allà.
-Com...?
-Tècnicament soc part de la teva consciencia, nomes que amb voluntat pròpia, per a això se que anaves a dir.
-Oh, vaja, i com et dius?
-Soc consciencia amb voluntat, no tinc nom- diu amb el mateix to burleta.
-T´importa si et dic Yumena?
-Mhh, sembla que tens moltes ganes de dir-me així!
-Es per dir-te d´alguna manera. No creus part de la meva consciencia amb voluntat pròpia?
-mhh... també tens raó.
-Diguem Yumena , dius que ets part de la meva consciencia, oi? Des de quant?
-Si et dic la veritat es que la meva vida es com un somni de mai despertar, no se sap com comença ni quant acaba, la diferencia es que no despertaré jo – em va mirar - no Aleix, no estic morta- una altra vegada aquest somriure burleta.
-Me n´alegro- dic
-En fi ja es hora de despertar-se no creus? Tens a triar entre un apassionant i desafiant examen o una avorrida passejada per un bosc. En quin mon vols despertar?-diu amb sarcasme
-Ja ho saps no?
-A l’examen no?
-No gracies.

Va agafar un bastó com de mag, de l’aire i va donar un copet al terra. De cop una ventada huracanada em va fer volar per l´aire.
I quant torno a obrir els ulls, ja estic despert. noto que em falta aire, agafo una bocada d´aire i em reincorporo. Un gran dia s´alça per l´oest.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

25 feb. 2017, 15:29

Dia 2: Shinsei

Em vaig decidir a abandonar la meva habitació, vaig sortir de l´hostal i em vaig dirigir al cartell d’ahir. Quant vaig a veure el cartell de l’expedició, vaig veure que encara tenia 3 dies. Per si de cas vaig decidir inscriurem. ``mentrestant podria aconseguir uns calers...´´ vaig pensar, ``que podria fer?´´ em vaig decidir per tres opcions: o pescar, o caçar, o practicar amb l´arma, tot i que aquest últim...meh millor no . Al final em vaig decantar per anar de caça, quina fauna hi haurà pel bosc?


Dia 2: bosc neutral

Em vaig passar 2 hores escoltant, fixant-me en petjades... però per fi estava davant d´un animal:
Semblava un cérvol amb pell de molsa i pedres per passar desapercebut, però jo l´havia vist respirar, i un cop detectat, el seu cap ressaltava molt mes, no era una branca de l´arbre on estava jaient, no. ``Amb un tall sec aconseguiré apropiar-li una mort rapida´´, imagino que el seu crani valdrà diners, canvi de mètode, vaig sentir gent acostant se, devien estar a uns 100m però si no m’afanyava podria perdre la meva presa, Zas, un tall sec , el seu cap cau al terra a l’uníson que enfundo. 10 minuts mes tard ja havia preparat el seu cadàver per emportar mel, ``es hora de tornar!´´

Dia 2: mercat de Shinsei

A l´entrar al mercat la gent em mirava amb cara de sorpresa , alguns repartien ovació, altres mirades de curiositat.
-Sembla que has portat una bona peça- sento de darrere,
-gracies emm....
-Kora- era una dona de estatura mitjana, pel negre molt fosc, arreplegat per una cua, però una cua com un tub que al quina deixa caure els cabells, vestia amb una camisa màniga curta vermella, amb uns símbols japonesos negres escrits, i portava uns pantalons negres
-doncs això- vaig dir amb un somriure de satisfacció a la cara.-, escolta Kora que no saps on puc portar a vendre el cérvol?
-doncs en se de varis, per cert saps que es aquest ´´cérvol´´? Es un xezalan, com pots veure la pell esta coberta de molsa i pedres, diguem que les pedres son un material màgic de molta qualitat i que de la molsa sen fan beuratges de la mes alta qualitat, això es el que m’han dit, te, aquí tens unes direccions:
-Kora, estic en deute amb tu,- vaig tallar un tros de molsa- te, per a tu.
-Gracies
-De res
-En fi, que et vagi be

Vaig arribar a la primera direcció: era una botiga bastant impressionant, sens dubte era de màgia,
-Hola! – va dir una veu femenina des de dintre
-hola, vinc a vendre materials, m´ha dit la Kora que aquí podria vendre-ho a un preu just
-aviem que tens, mare meva un xezalan, feia molt que no en veia un, amb el teu permís m´agradaria veure a consciencia les pedres
Mentre ella inspeccionava cada pedra, la forma, color... jo em vaig quedar quiet allà davant. La noia, vestia amb una espècie de kimono, però no arribava a això, era mes aviat curt de mànigues. Ella tenia els cabells vermells, era alta, però com que estava assentada no se li notava.

-i be, fa gaire que has arribat em...?
-Aleix. No, just es el meu segon dia, perquè?
-per res m’agrada saber dels meus clients, i com has arribat?
-mhh?
-no tots arribem de la mateixa manera, alguns obren un portal sense voler, altres reben el do de canviar de mons, altres troben objectes per canviar de mon, altres fins i tot estan als dos mons a la vegada, movent-se simultàniament,
-jo... vaig trobar un tub brillant i em vaig desmaiar, i, en un somni, una figura blanca em va dir que no tingues por, el següent que recordo era el llac del centre.
-mhh que rar, crec que ets el primer que entra tenint un somni, i al llac dius?
-si
-doncs això ja esta, aquestes pedres d’aquí desprenen calor, ideals per fer foc, aquestes altres, son una espècie d’imants, els ferrers l´aprecien, son molt rares, també hi ha aquestes blaves que valen per fer talismans especials, i per últim, aquestes de color verd, que tenen propietats verinoses.
-i be? Quines t’interessen a tu?
-jo estic interessada en dominar l´aigua, però m´aniran be per vendre a gent que li sigui de mes servei,
-posa un preu
-mhh... 400 yens per les vermelles, 500 per la mitat de les de metall i 200 per les verdes , 100 (per les verdes) si vols que et faixi un o dos talismans blaus- dins del meu cap va ressonar la idea de tenir els talismans
-que siguin 1000 yens i dos talismans.
-d´acord, estaran preparats en 2 dies.
-ja tornaré.

La següent parada que em va recomanar la Kora estava ven be a l’altra banda del mercat, però al haver-li tret les pedres al xezalan era molt mes fàcil de portar

La segona botiga era sense cap mena de dubte una alquímia.
-Bon dia!- diu una veu masculina des de dintre
-hola, vinc a vendre molsa de xezalan
-feia mesos que no en veia un!, diguem, estàs segur de vendre, o vols alguna poció?
-mhh. De moment prefereixo vendre, si et sembla be, però per curiositat: quines pocions sen poden treure?
-doncs mira, sen treuen molt bons licors, poció d’antifatiga, i uns bons desinfectants.
-mhh posem una mica de desinfectant i venc el que sobri.
-a veure 150 yens pel desinfectant i et pago 500 per la molsa sobrant, te 350 yens i torna dema.
-gracies

Vaig sortir de la botiga, i vaig mirar dins dels 4 sacs de monedes que havia obtingut per les ventes. Vaig recordar que he d’anar a recuperar la brúixola, encara em quedava una botiga mes on anar: la carnisseria, un cop allà, vaig decidir que estaria be preparar-me una mica de carn per la expedició:
-hola?- dic
-hola, hola benvingut, que necessita?- un home robust, com de 25-30 anys va aparèixer entre les cortines
-vinc a vendre i comprar: m´agradaria vendre carn i que em preparéssiu provisions
-mhh, una bona peça, t´han dit ja que la carn de xezalan no es gaire bona?
- ah no?
-no, et pago 5 yens al quilo, que et sembla, per suposat entra lo de les provisions.
-m’he fiaré de vos, tornaré en 30 minuts, ho tindrà preparat?
-oi tant, adéu
Vaig aprofitar per tornar a l´hostal, estava a l´altra banda, però en mitja hora en tenia de sobra. Mes tard me´n vaig adonar de que encara no havia venut el crani, i , ´´crec que mel quedaré, com a trofeu`` penso.
Un cop a l´hostal:
-Hola altra vegada
-ah hola jove, tens els 100 yens?
-aquí els te, i la meva brúixola?
-tota teva, per cert d´on l´has treta?
-me la va deixar un amic, perquè?
-perquè jo en vaig tenir una de similar, però vermella, m´ha recordat als meus temps de gloria
-ah, doncs be
-que la sort et segueixi jove.
-adéu

En tornant a la carnisseria, vaig veure que un home corria amb una bossa a les mans, i que des de fons se sentia algú cridar, ni m´ho vaig pensar:
penso, ´´fixo l´enemic i obío el voltant, el veig corrent lent´´, es el moment, una cossa baixa, just a la tíbia de la cama que te al terra, Bang, just abans d’impactar barrejo dues possibilitats: ``un os trencat, o , una caiguda violenta a pedra del terra´´ un segon mes tard, el lladre esta al terra, desenfundo l´arma i l’apunto al coll del lladre:
-tens a triar: que vols perdre? La bossa? O la vida?
Ell empassa saliva, s’ho pensa i finalment tira la bossa al terra. L´agafo, pesa bastant.
-bona elecció
Una dona s’acostà a mi cridant gracies, es la Kora.
-Ens tornem a veure eh?-va dir
-Això sembla, ahh hauries de vigilar mes amb els lladres...
-que si, que si, però em tornes la bossa?- diu en to burleta
-Aquí la tens.
-Gracies, i adéu, que tinc pressa.
Pel que sembla he muntat un bon escàndol davant de l´hostal jeje... en fi es hora de passar a recollir les provisions. I crec que hauria d´entrenar una mica amb la katana.
Vaig passar per la carnisseria , l´home em va donar un entrepà i em va dir:
-noi, sembla que aquest xezalan pesava bastant, aquí tens 300 yens
-gracies,
-torna aviat i bona caçaria
Ha set un dia productiu avui 1700 yens amb nomes una caça

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

28 feb. 2017, 15:36

Dia 2: port de shinsei.

Vaig decidir anar a entrenar amb la katana al bosc, vaig trobar una bona esplanada, vaig col•locar uns troncs que havia tallat i desenfundo l´arma .L´agafo amb la ma dreta, la alço recte contra l´enemic (el tronc)i... hop! Un salt endavant, estiro el braç i... adéu tronc. La fulla ha perforat fins a 5cm del maneg , penso que potser es massa fàcil amb un tronc tan gruixut. Minuts d´entrenament després vaig lligar uns troncs a les branques dels arbres , practicaré estocades amb objectius mòbils petits, vaig pensar. es movien d´un canto a l´altre, 1,2 i 3! Avanço amb un salt i n’empalo a un, un altre....
-Quina habilitat noi!- vaig sentir des de lluny, instintivament vaig apuntar a l´objectiu,- ei, ei, ei! Que no he fet res!
Un home mes aviat robust , braços forts, cames pesades i moreno de cabell, el qual porta recollit amb una cua bastant millor que la meva, vestia amb uns pantalons negres molt amples , una gavardina sense mànigues , de pell negra que portava oberta, ensenyant la seva samarreta gris clar.
-Oh, perdo, estava massa centrat- vaig dir amb un somriure circumstancial- i tu ets...
-Em dic Shiro, soc de la divisió d’exploració, però mes que tot faig de guardaespatlles des de fa 6 mesos, i tu?
-Aleix Rico, fa 2 dies que he arribat
-Mhh... i has pensat de quina divisió fer-te?
-Tenia en ment exploració, que en penses?
-Que tot es benvingut a Shinsei, que? Vols practicar una mica de combat?
-Val, però a toc eh?
-Tranquil, porto espases de practica.

Estic davant d´un robust enemic, una espasa bastant mes gran que la meva porta ell, mes pesada també, aquí eradica la meva venteja, -estàs a punt?- diu- Esclar- responc
Ell avança com vulguent envestirem, m´aparta a la dreta i aprofito el gir per contraatacar, fallo, faig un salt endarrere i espero al seu pròxim atac, agafa l´espasa amb una ma de costat´ ´farà estocada`` agafo l’espasa amb dues mans a l´instant, dreta, faig un gir per a apartar-la i aprofito altra vegada el gir per atacar, toc.
-bona aquesta- diu ell
-mhh... t´has descuidat tu.
-potser també es veritat

Vam entrenar 30 minuts mes, però com que el sol s’estava ponent, vaig decidir tornar.
-Que? Tornem ja?
-Si et rendeixes ja?!-va dir en to sarcàstic
-Ah... jo mai em rendeixo, deixo les coses per mes tard!
-Si, jo també

Vam decidir tornar al port, i vaig caure en que encara no havia menjat res des l´esmorzar, vaig treure l’entrepà de carn que el carnisser m’havia fet. ``Llàstima que estigui fred, odio bastant el menjar fred, per això mai menjaré shushi´´, tot i que la gana va guanyar als meus principis. Vaig pagar 10 yens a un pescador que tornava perquè em tornes de passada. ``I on dormiré avui? Potser torno al hostal de la passada nit... si, sembla el millor que puc fer´´.

Dia 2: Carrer principal de Shinsei


El carrer hi havia molta menys gent de nit que de dia, però tot s´ha de dir, de nit era molt mes maco tot. En fi, ``era al 3r carrer a ma dreta i 3 cases mes enllà, oi?´´ estava davant l´hostal, em vaig decidir a entrar, el vell recepcionista no hi era, li deixar els 100 yens de l’habitació a la taula i procedeixo a anar a dormir.
Estic en un camp verd, amb arbres a l´oest, mar al nord, i mes verd a altres direccions.
-Com t´ha anat avui?-em giro, es la Yumena
-Ah ets tu... doncs força be, he caçat un xezalan!
-Si, ja ho he vist!
-Ah si? Com?
-Ah... no tens remei, no recordes que soc part de la teva consciencia?
-Si, però no sabia que estaves present quant em desperto.
-Doncs si.
-I pots comunicar-te amb mi si estic despert?
-No, requereix massa concentració, però podria intentar-ho, però, necessites estar molt relaxat:
Nomes apareix-ho en somnis perquè es quant connectes amb el pensament involuntari: els somnis, amb concentració teva podries desconnectar i jo intentaria contactar.
-D’acord, ho intentaré dema.
-Per cert hauries de comprar una tenda per dema a l’expedició
-Gracies per recordar-m´ho, has vist algun lloc un en venguin?
-Prop de la botiga de màgia, a unes tres parades mes enllà en venien.
-Gracies
-Suposo que es hora de despertar-se- agafa el seu bastó i dona un cop al terra, volo pels aires...

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

01 març 2017, 15:47

Dia 3: Shinsei


Em vaig despertar, semblava d´hora, el sol gairebé no brillava encara. vaig decidir anar a comprar la tenda com mes abans millor. Vaig sortir de l´hostal sense despertar a ningú. Vaig tornar a llegir el cartell de l’expedició, pel que sembla s´havia tornat a canviar de dia, surten avui. Vaig caminar en direcció contraria al carrer principal. Vaig dirigir-me a la parada que m´havia dit la Yumena, no hi havia cap dependent, però una tenda bàsica costa 200 yens, me l´emporto i deixo una de les bosses de diners al seu lloc, no, millor a sota del coixí del dependent. Paso per la alquímia, doncs la botiga de màgia esta tancada, però no l’alquímia, el dependent em dona el desinfectant ben embolicat. Ja estic a punt per partir.

Un cop al port, vaig veire l´equip d’exploració, hi havia en Shiro amb una noia mes baixa, pel negre vermellós, els quals duia recollits amb una goma, ulls blau foscs, vestia amb una armilla blanca, no gens gruixuda, la qual duia oberta, ensenyant una camisa blanca, portava una espècie de mitja faldilla oberta per davant, blanca també, del cinturó, que portava tort, pegaven dues dagues, fines però llargues.
-Hola!- saludo
-Ei Aleix, no m´havies dit que vindries!
-Hola, em dic Yuri- diu la noia
-Bon dia, queda algú mes a arribar?
-No,-diu en Shiro- Pel que sembla nomes som tres.
-Doncs a que estem esperant?-dic- som hi!

Pel que sembla la Yuri tenia una barca, vam arribar a la platja del bosc i vam procedir la caminada. Tot era molt tranquil, els ocells no cantaven com al primer dia, havien passat moltes coses des d’això, ´´ara en canvi estic acostumat al cel peculiar que hi ha sobre el meu cap``.
-Qui es l´encarregat de cartografiar?- dic per trencar una mica el gel
-Jo soc el guardaespatlles –diu en Shiro- a mi no em mireu.
-Jo, ho he fet un munt de vegades, no obstant estigues atent perquè aquesta nit m’ajudaràs.
-D´acord, total, a això venim....

Vam caminar durant hores, ja pràcticament era de nit. Només havíem parat un parell de cops a reubicant-se.
-Crec que ja seria hora d´acampar no?- va dir en Shiro
-Si us plau!- vaig dir jo amb una veu mes que cansada.
-Ai aquests homes, que cauen abans que les mosques!-va dir la Yuri
-No em diràs que no estàs cansada!-va dir en Shiro,
-Jo passo de caminar mes, a sopar i a dormir!-vaig dir
-Jajaja això et penses? i que me’n dius de cartografiar?
-No em fotis Yuri, estic moríssim, necessito dormir!
-De moment a sopar- va dir en Shiro, el qual portava una espècie de
càmping gas a les mans
-Osti tu ja tas muntat tota la paradeta eh?
-Però no volies sopar ràpid tu?
-Si, però esperava menjar alguna cosa mes simple- vaig dir rient

Vaig sopar com en pocs dies ho havia fet.
Després de sopar, ja me n’anava a dormir, però la Yuri em va recordar que no tot es diversió, teníem que cartografiar el territori, i em va arrossegar a la seva tenda-estudi mentre jo allargava els braços en direcció a la meva tenda.
Després de dues hores de ininterrompuda feina, encara hi havia una part que cap dels dos aconseguíem recordar,
-I si l´hi preguntem al Shiro?
-En Shiro esta dormint, i igualment tampoc no s´hi ha fixat gaire en el paisatge -diu ella
-Ah, cert
Recordo a la Yumena, i si ella sap com era aquella part? Pensar amb ella em porta a recordar que ella sap que estic pensant en ella, i això em fa pensar que encara no he parlat amb ella, crec que l´hi preguntaré.
-Yuri deixem 10 minuts de descans siusplau
-D´acord, però torna ràpid que encara m’adormiré sense algú per mantenir-me desperta
-D´acord
M’assento còmodament ral terra i intento comunicar-me amb la Yumena, al cap de 2 minuts dona efecte. Ara estic en una costa,
-Feia temps que no et veia Aleix
-Però si nomes ha set un dia!
-Bueno, et diré que a la part que us falta es on hi havien aquells arbres que feien espiral
-Ahh es veritat! Gracies! Per cert, has vist el que estic fent, estem parlant amb mi despert.
-Això es el que tu et penses.
-Com?
-T´has adormit en menys d´un minut!, però tranquil, puc controlar lleugerament el temps que dorms, no han passat ni 4 minuts des de que hem començat a parlar.
-Oh.... quina decepció
-Va gandul hora de llevar-se, acaba ràpid el mapa i dorm.
-Espera....
Massa tard ella ja havia donat el cop de basto, vaig volar pels aires, i em vaig despertar. Em vaig dirigir la tenda de l´estudi i... quina sorpresa la Yuri s´havia adormit, -ahh...sempre ho he de fer tot jo....- vaig acabar el tros de mapa que faltava, vaig agafar la Yuri a braços i la vaig portar a la seva tenda, es curiós, lo poc que pesa aquesta noia, en fi, la vaig posar al llit, la vaig arropar una mica i vaig apagar la espelma, -Gracies- ´´crec sentir de fons`` –no es mereixen- vaig dir, dirigint me a la meva tenda.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

02 març 2017, 16:01

Dia 4 bosc neutral

Estic despert, era fosc encara, ``dubto que en Shiro s´hagi despertat i molt menys la Yuri, ja que tinc una mica de temps ‘’lliure’’ crec que començaré a desmuntar la tenda´´ penso, i, quant vaig començar me´n vaig adonar que vaig clavar les piquetes massa enfons, i, sense un martell, va ser bastant difícil treure-les. Al cap de deu minuts ja tenia la tenda desmuntada, podria haver entrenat amb la katana, però... ``I si intento comunicar-me amb la Yumena?´´ L´ultima vegada em vaig adormir perquè estava mol mort, però ara estava descansat i relaxat. Em vaig assentar sota la penombra d’un arbre vaig creuar les cames i em vaig posar còmode, vaig recordar una ‘’tècnica’’ que em va ensenyar un amic, que te un màster en psicologia, vaig pensar en un prat verd, molt tranquil, vaig deixar mort el cos, i m´imagino que una bola de llum surt del meu cap i vola per el prat infinit, al cap d´un temps sento una veu,
-Hola- se sent molt baix però allarga molt les vocals,
-Aleix? Estàs a punt d´aconseguir-ho- deu ser ella –penso
-Em sents?
-Si, et sento
-Sents al voltant?- la seva veu abaixa el volum
-Si, però no em facis pensar en el voltant, que et perdo.
-Molt be, se sent estrany parlar amb algú fora d´un somni, no tens cos, has d´estar concentrat...
-Hi estic d´acord.
-Bueno, et diria si et vols despertar, però ja pots fer ho per tu mateix
-Es veritat, adéu
-Aleix!- sento la veu d´un home- desperta gandul!- diu rient, no cridant , però rient
-Estic despert,-obro els ulls- estava meditant una mica
-Oh no tu també ets d´aquests?
-Mhh?
-Dels que mediten?
-En coneixes algú altre?- vaig dir mentre m´aixecava
-Tres o quatre,
-En fi ja es hora de posar-se en marxa no?
-Oi tant!
-Que esta desperta ja la Yuri?- vaig dir ja caminant cap al campament
-Desperta i esmorzada- això em va recordar que no havia esmorzat.
-Ella sap cap a on anar
-Cert
Al campament em vaig emportar una sorpresa, la Yuri ja tenia tota la tenda estudi desmuntada! I ella estava orgullosa del seu treball, tenia un somriure d´orella a orella.
-Caram, vas per feina eh?-va dir en Shiro
-No vull perdre mes hores de dia.
-En fi ja es hora de caminar no? Cap a on anirem guia?
-Doncs a veure, hauríem d’a travessar el bosc cap a la mateixa direcció i després tornar vorejant-lo, i doneu gracies que nomes hem de fer la mitat, un altre equip d’exploració ja ha cartografiat l´altra vora.
-Doncs va, que ho farem mes ràpid nosaltres
-La part dolenta- va dir ella mentes es carrega la bossa a l´esquena,- es que la vora que ens toca es la zona nevada.
-Bah, fred? Que es això?- va dir en Shiro- jo soc un home de muntanya!
-Digues el que vulguis, però si caus mort em demano la teva caçadora- li vaig dir
-A caminar homes!- va dir la Yuri ja adalentada
-D´acord guia!

Sis hores mes tard, ja havíem arribat a la gèlida esplanada, vaig mirar l´horitzó de neu ens acompanyaria fins a la tornada. ras mes de mig dia, per lo qual encara no feia tant fred, ``quant caigui la nit veig de lluny que patiré´´ em temo. -Be, ja estem a mig viatje, ja queda menys per tornar.-vaig dir per animar al Shiro, que patia el fred.
-Cert, lo que em recorda que hem de cartografiar per just el tros que hem fet- diu la Yuri- ja m’he-n recordo prou be, si vols no fa falta que m’ajudis, en uns 15 minuts ho tinc arreglat.

Vaig veure que en Shiro ja s’està improvisant una entorxa. Pel que sembla un amic den Shiro era mag de foc i li va ensenyar com fer foc fàcilment,

-Shiro, company, oi que m´he-n faràs una per mi?
-Potser, si em sobra temps no ho dubtis.
-Gracies.
Com que no tenia res a fer, em vaig assentar al seu costat i em vaig posar a xerrar,
-I tu per on vius?
-Pinc una parcel•la pagada a les afores de Shinsei, prop del mar, visc en una tenda mes gran. I tu?
-Com que fa poc que he arribat dormo en un hostal, 100 yens la nit. Creus que surt a compte comprar una casa en mig de la ciutat?
-home, depèn de que et vols dedicar, depèn dels teus diners... La majoria dormen a la seu de la divisió que han triat, però jo crec que ha de fotre una pudor allà!-acaba d’envoltar la tela mullada amb un oli i la lliga be al pal- mira: -fa sonar els dits i una flama s’encén de cop, ja te la segona torxa a punt per fer el mateix , me la don i s’encén igual.
-Osti, si es així de fàcil- vaig dir en broma
-Nois, ja he acabat, a caminar s´ha dit- ens va dir la Yuri.

Al cap d´una hora, vaig veure a la llunyania una manada de llops, eren uns llops blancs, ressaltaven molt els ulls vermells que tenien, i les ratlles vermelles que recorrien el cos paral•lel al terra m´hi acosto per pura curiositat, però quant es van començar a posar nerviosos, i, a sobre el talismà es va posar vermell... com que soc un home que valora la vida, vaig decidir retrocedir, que es poses vermell volia dir que hi havia un o mes enemics que no podia veure, això segurament volia dir que hi havien mes llops que no veia.

Vam caminar durant hores, com a mínim en vam caminar 9, d´hores, tot i que amb el fred que fotia semblava que seguessin 13, 13 hores de caminar, de fred i del mateix horitzó gelat, a veure, comptem que m´havia llevat a les 7, la Yuri nomes pararà si es mes tard de les 8, encara quedaven 4 hores de caminar, però ella no ha alentit el pas, pel que sembla ella sap a la velocitat mitja que va, després mira el temps que ha caminat, i sap quanta distancia ha caminat, es una bona tècnica, per viatges curts!
3 hores mes tard, la Yuri per fi ens va dir el que estava desitjant sentir des de fa temps
-Crec que ja hem caminat prou, hauríem de parar aquí
-SIIII! –vaig cridar sense voler, segons després vaig caiure desplomat de cara a la neu
-Per fi- va dir en Shiro amb llàgrimes d’emoció als ulls. També va caure a terra.
-Pfff... si es que també...
-Vaig muntant la tenda si us sembla be.-vaig dir
10 minuts mes tard ja la tenia muntada.
-Amb el vostre permís, i sense ell dormiré fins a l´hora de sopar si necessiteu algú no m´ho demaneu a mi.-va dir en Shiro
-Jo igual, o millor, ni em desperteu, ja menjo ara.
-Jo just dibuixo el recorregut i començo a sopar, amb vosaltres o sense.
-D´acord- vaig dir jo, se sentia en Shiro roncant.

Em vaig estirar sobre l’esterilla i vaig començar a dormir. No vaig tardar gaire a notar el cos dins del somni. Va aparèixer la Yumena de sobte, la veig diferent, menys borrosa, ja no sembla una figura sense forma, segueixo sense poder veure-li la cara, però es molt mes clara la silueta.
-Crec que es per lo d´avui al mati,
-Com?
-Que em veus mes nítidament no?
-Ah això, si es possible. En saps algú dels llops que hem vist?
-Ahh.... crec que recordo haver vist pell seva al mercat, pel que sembla abriga molt, i es molt suau, kasquirs crec que s´anomenen la seva pell es ven be, o sigui que ja saps que fer si ten trobes a un de sol.
-Mhh interesant. Kasquirs no? Mho apunto.
-Ja es hora de sopar, pensa que et despertaràs amb fred,
Dona un cop de bastó, surto volant i em desperto.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

03 març 2017, 16:43

Dia 5: frontera entre bosc i neu

Ja feia olor a estofat de conill. Vaig seguir la olor, el sol ja s´havia post, la Yuri s´havia adormit una altre vegada a la taula dels mapes, ja pràcticament era de dia. per lo qual la vaig despertar. ``Espera, es de dia? Quant he dormit? Meh es igual´´
-Ei Yuri, desperta Yuri!
-Mhh qui es?
-Tu qui creus? En Shiro?
-Calla, tinc son i em fan mal les cames- diu ella amb la cara enganxada a la taula encara
-Normal, caminar tant no es bo.
-5 minuts mes i vinc
-Vale
Metres tant vaig començar a esmorzar, estofat de conill, Boníssim! M´ho vaig menjar tot , o gairebé tot en menys de 3 minuts, el que quedava els hi vaig deixar als altres dos, ja anava per despertar al Shiro quant de cop vaig veure una silueta a la neu, era un Kasquir, em va mirar amenaçadorament, li vaig tornar la mirada als seus ulls vermells i vuits,.

Preparo l´arma, agafo el maneg amb una ma i la part final de la funda amb l´altra. M´acosto lentament, i en l’últim moment faig una passa llarga i rapida endavant menters desenfundo, el cop es para en sec, les seves dents son com de ferro i llargues, no com les d´un dents de sable però lo suficient com per haver parat l´atac , el sem llança a sobre, m’he-n desfaig d´ell tant ràpid com puc, però entre, el seu pes i les seves urpes que ja s´avien clavat enfons... , crec que tindre les meves primeres cicatrius profundes, agafo una bomba de llum i li tiro a la cara, es queda atordit, ´´he de pensar: on li puc assestar un cop letal sense malmetre la pell? Ja he vist que decapitar-lo no es una opció, ja ho tinc´´ agafo la katana del reves, amb les dues mans, el tiro a terra, poso un peu al coll i clavo la fulla just al costat del peu, alguns diran que soc sàdic, però, s´ha de matar per viure, i no nomes em refereixo a supervivència. 10 minuts després ja havia preparat el cadàver per portar-lo còmodament, tot i que em costava molt, tan sols caminar, devia ser pel fred, si, segur.
Quant vaig tornar, la Yuri i en Shiro em miraven em cara de sorpresa, jo els hi vaig tornar un somriure.
-Be,- va dir en Shiro,- sembla que has estat ocupat,- es va fixar en la sang que de la camisa,- me cago en tot! Ràpid Yuri la farmaciola!
-Que anem tirant?, tinc entès que estem a menys de 3 hores de shinsei- dic despreocupat
-Però que collons dius? No pots caminar, te la farmaciola Shiro.
-Nois esteu exagerant,-dic
-Esta delirant!
-Noi, tens sort que soc auxiliar de batalla, treu-te la camisa!
-Però que dius? Si fot fred!
-O TE LA TREUS O TE LA TREC!!!-diu ell realment amenaçador
-Vale, vale- em vaig treure la camisa, al veure tanta sang vaig caure al terra, les cames no em responien, el meu cos estava pàl•lid, nomes podia sentir els meus companys cridant
-El perdem Shiro!!
-No perdis la calma, aixeca-li les espatlles, jo li envolico el cos amb la vena.
-D´acord....
ja no veig res, tot es negre, estic sol, es com si ningú existís ....

Quant em vaig despertar ja estàvem tornant a Shinsei amb la barca de la Yuri. Em vaig aixecar de cop i vaig agafar una bocada d´aire,
-Que? O... on estem? Estic viu?
-Vaja sembla que s´ha despertat!- semblava la veu de la Yuri- has dormit gairebé 4 hores noi.
-C..com? i, com m´heu portat, i el kasquir?
-T´hem arrossegat amb el kasquir, tranquil la part de les entranyes era la que tocava la neu, i la resta ho ha portat la Yuri- diu en Shiro. -per cert, crec que fins que et trobis millor pesares uns dies a la meva parcel•la.
-G...gracies- encara no puc parlar be del tot.

Vam anar tots tres, jo arrepenjat a en Shiro, doncs em costava caminar, a la seu de la divisió d´exploradors, a cobrar per la informació que vam donar

Ens van donar 2000 yens a cadascú, cosa que no ens va venir gens malament.
-escolta noi -diu un home de la divisió- no voldries pas unir-te a la divisió?
-Doncs si, que es gaire car?- l´home es fot a riure
-I es clar que no, tota ajuda es benvinguda.
-Molt be, on firmo?

Minuts després ja era d’una divisió, va ser fàcil.

Sortint de la seu vaig veure el pel-verd tornant amb un arc i fletxes a l´esquena, que hi devia anar a fer a la seu? Deu ser membre? En fi... la Yuri em va donar la seva adreça per si volia contactar amb ella, jo i en Shiro vam anar a la parcel•la, estava molt cansat havien set uns dies durs, ´´dema ja m’informaré sobre els Kasquirs, però avui a descansar´´.

Em vaig estirar a la gespa de la parcel•la i em vaig adormir.

Imatge

Respon