[Rol] Dies de caça

Respon
Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

11 abr. 2017, 18:29

Em vaig despertar per la claror que entrava per la finestra, quant em vaig aixecar em feia mal tot, anava enventat del torç, un braç i una cama. Em vaig dirigir a la sala d´estar a esmorzar. Allà, m´hi vaig trobar a la Yuri, assentada bevent te.
-Bon dia.- vaig dir jo.
-Bon dia, que, ja pots caminar sol?
-Doncs si, amb una crossa aniria millor però si, men vaig a voltar pel mercat, vens?
-Que va, a casa s´hi esta millor, però si trobes algú per a mi avisa,
-Adéu!
Caminant pel mercat vaig anar a comprar tomàquets, ``com a bon català que soc, un bon pa amb tomàquet es el millor menjar!´´ vaig pensar. Em vaig carregar la xarxa amb els 20 tomàquets a l´esquena i vaig seguir caminant ``vaja, que estrany que a Shinsei cultivin tomàquets´´ vaig pensar. Mes endavant em vaig trobar al carnisser el qual vaig anar a veure al meu primer dia a Shinsei
-Ei! Ets tu!- em va saludar
-Oh, hola- vaig dir jo
-Que, ja ni passes per la carnisseria.
-Em busco la vida. Que, em trobes a faltar?
-Trobo a faltar a una font profitosa de carn? si.
-Va, anima´t, que això es cosa de temps!
-Tant de bo tinguis raó. Va adéu!
Vaig sortir del mercat i vaig dirigir-me a la divisió. A veure si hi havia alguna missió lleu al taulell, alguna que pugues fer en el meu estat actual
1- Expedició a les muntanyes del nord d´ Endor:
-Un endoriá assegura haver vist un drac negre.
2- Cartografiar el sud del desert blanc.
-Volem tenir un pla general del lloc
3- la cuina de la divisió necessita provisions,
-Necessitem menjar, passa per la cuina per mes informació.
4-Classes de vol en fènix
-la data límit serà el pròxim dilluns, son 200 yens per hora.

``1, massa lluny, 2 no mes desert en una temporada, 4 el Saika no em pot portar ni de conya `` vaig pensar mentre em dirigia cap al carrer, amb intenció de sortir de caça.
Mentre sortia, sem va acudir anar a altres divisions per veure si necessitaven menjar. Vaig anar a la divisió medica nomes, ja que era la única que em venia de pas.
-Bon dia- vaig dir a l´entrar.
-Mhh? Tu qui ets?- va dir una dona amb un kimono blanc
-Me n’aniré uns dies de caça i he pensat que alguna divisió pot necessitar algú, es el cas?
-Doncs mira, ens aniria fenomenal una branca de namu, que es un arbre blanc de fulles grises, també estem buscant una medicina per el verí de suge, una serp petita vermella i marro, però vigila molt si la veus
-D´acord, m´ho podries escriure en un paper?
-Espera un moment, té!
-Mercí, adéu.

Me’n vaig anar a casa la Yuri a agafar la Katana i les maletes i bosses.
-Tadaima!!!- vaig dir al entrar
-Hola, que, ja has caminat prou?
-No, de fet me´n vaig uns dies al bosc, no et preocupis, estaré aquí a prop, i si em passa algú, t´envio el Saika amb una carta.
-espera, espera, espera! Com que te’n vas?- va preguntar ella incrèdula.
-Doncs això, que aquí m’avorreixo. Jo no em puc estar quiet, he de fer coses!- ´´algun diumenge recordaré aquestes paraules i me’n empena diré´´ vaig pensar
-ah.. no tens remei...-va dir ella amb un petit somriure als llavis
-Ni el necessito! Men vaig a comprar una tenda. Em pots portar a la costa en barca després?
-Si… adéu
Un cop amb la tenda vaig regatejar el preu de la tenda fins a estalviar-me 200 yens. El dependent em mirava amb despreci i remugava mentre em dirigia cap a la sortida
``bla bla bla´´ vaig dir-me dirigint-me al port on la Yuri m´estava esperant. A la barca ja, va dir-me lo típic de:
-Vigila molt, no facis molts esforços, si necessites carregar algú pesat, diguem-ho, i, si et mors, recorda que no t´ho perdonaré, a l´altra vida et perseguiré.
-Que siiiii, no et preocupis!- pfff ni que sigues la meva mare.....
-Ah...
-Adéu Yuri, va Saika mandrós, desperta!
-Adéu- va dir ella ja tornant.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

12 abr. 2017, 19:29

1r dia
Vaig abandonar la barca, disposat a passar tres dies al bosc, acompanyat pel meu fènix i armat amb una katana, un ganivet, tres bosses, una balança petita i una tenda.

Durant la hora que portava caminant, nomes vaig veure petits animals. Decepcionat per no haver trobat res decent, vaig parar a reposar a l´ombra d´una roca.

Vaig reprendre la marxa minuts després, perquè unes petjades de fang m´havien despertat la curiositat. Efectivament, eren de senglar. Allà estava, el vaig agafar per sorpresa, no va tenir ni la mes petita possibilitat. Vaig pesar rigorosament tots els trossos de carn, el que em va portar molt de temps, ja que la balança tenia un límit de pes de 5 kg, i cada vegada que es passava tenia que tornar a tallar... Vaig anotar al meu diari 15kg de carn de senglar i vaig reprendre la marxa.

Pel cel volaven grups d´aus no precisament petites, i jo vaig tenir la gran idea de que el Saika en fes caure uns quants. Com una bala va sortir disparat cap al cel, jo vaig divisar 3 objectes que queien, un d´ells era el meu fènix, vaig començar a treure la meva balança i vaig anotar al diari: 2 ocells de 3kg. Ni els vaig posar a la bossa, els hi vaig lligar les potes i a l´esquena.

Era tard ja, m´havia establert en un descampat i em dirigia cap a la tenda a dormir, després de tot tenia les cames cansadíssimes.

Em vaig despertar a mitja nit per culpa d´un udol. Com que ja havia dormit prou vaig decidir estar despert per si un llop s´acostava massa. Al cap d´una estona els udols van anar en augment i se sentien passes a prop. Vaig despertar el Saika i li vaig fer una senyal per a que sortís i m’il•lumines l’àrea.

Quant vaig sortir de la tenda i vaig veure 3 llops negres, segurament atrets per la carn, el mes decidit fa un salt cap a mi, en l’últim moment, li clavo un cop de puny a la mandíbula ,i en la seva confusió, cau al terra, on el remato mentre els seus companys salten cap a mi, a un l´esquivo, i a l´altre, el Saika li llança una bola de foc. Li clavo la katana de costat al 2n i corro fins a un arbre, on clavo la punta, l´altre, em salta a sobre, tinc una ma a cada mandíbula, per mantenir-la allunyada de mi, en l’últim moment, fa molta mes força que jo, i la tanca, amb una ma, li mantinc la boca tancada i amb l´altra agafo un ganivet i li clavo.


Dia 2

Acabava de despedaçar els llops i vaig anotar al diari, 70Kg en total, a la bossa! Gairebé no podia agafar el llapis, dons els dits em feien molt de mal a causa de les esmolades dents de les meves preses.

1 hora després, estava davant d´una marca gegant de 3 urpes en uns arbres. Em vaig preguntar de quin animal seria, però sens dubte, estava a prop i era gran, vaig pensar mentre aixecava el cap i veia aquella bestia.

Estic davant d´un ós negre, enorme, amb uns braços amb punxes, es realment gran, d´uns 5 metres, desenverino, em mira amb uns ulls verds que es tornen vermells, ataco inútilment a una pota, ell s’aixeca desviant el meu atac, el Saika esta volant per sobre, jo, avanço corrent, i en l’últim moment ell llança un atac , el qual esquivo passant entre les seves cames i ràpidament clavo el ganivet enfons, ell amb un gir ràpid, amb les urpes, sem desfà de mi, xoco contra un arbre i, quant ell es disposa a atacar amb la boca, poso la katana en horitzontal i la aguanto amb les dues mans, aprofito i impulsant-me amb l’arbre, li separo la mandíbula inferior del cos. En un moment de confusió per part seva, agafo el morro de l´os i clavo la katana al paladar. Mort.

Vaig enviar al Saika a Shinsei amb un tros de paper, on deia que necessitava ajuda per portar material, doncs era impossible que en el meu estat actual pogués carregar amb tot.

Un conegut meu em va dir que si algun dia volia que el temps passes mes ràpid, escrivís en algun lloc, jo li vaig preguntar: escriure que? I ell em a respondre que òbviament el tema era lliure, sempre i cuant fos un tema que trobes entretingut, i així ho vaig fer, vaig agafar el meu diari, vaig tirar unes quantes pagines a la drena i vaig començar a escriure tot el que em passava pel cap:

-Es de nit ja, estic sol, però com que aquest era territori de l´os dubto que cap animal vingui, espero mes ven dit.

-Em fa molt mal el braç, no puc ni aguantar el diari be, dormiré una mica.


Dia 4 (diari)

-He esperat al descansant un dia sencer, però avui vindrà, n´estic segur, ja he preparat l´ós per emportar, pesa 120 kg o sigui que ni de conya el puc portar sol.

-El braç em segueix fent molt de mal, m´he tret el cinturó i l´estic fent servir per recolzar el braç, ja que començo a sospitar de que me l´he trencat.

-Un amic meu un cop em va parlar d´un cavaller que diuen que va sacrificar el seu braç dret per a salvar el seu company, i que es va entrenar amb l´esquerra per a poder fer servir l´arma. Crec que seguiré els seus passos.

-És de nit, els udols no em deixen dormir, estic escrivint a les fosques i no puc dormir bé per el braç. Serà una nit mooolt llarga.

Avatar de l’usuari
Aleix
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Pensant... Meh...
Entrades: 41
Membre des de: 04 feb. 2017, 19:07
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

18 abr. 2017, 16:27

Dia 5: bosc
Estava despert de ja feia una bona estona, esmorzat i desparat. De sobte men vaig adonar de que el meu diari no hi era, mes tard vaig divisar un cos negre amb una espècie de paper quadrat a la boca. ``no serà que...´´
Vaig intentar perseguir l´ocell que m´havia robat el diari. Però estava massa cansat, coix i lluny, o sigui que vaig decidir quedar-me al lloc. Quant em vaig assentar em va semblar sentir de lluny el meu nom. Per si de cas jo vaig cridar:
-AQUI!!!!!!
I uns moments després vaig distingir una figura coneguda, el Saika. Ell sem va llançar als braços, i seguidament vaig veure el que em temia:
-Per fi et trobo!!- va dir una veu femenina.
-Yuri! Has vingut, en fi, suposo que ja ho has llegit, però,
-Si, si, que ets idiota i que has demanat mes del que pots menjar - semblava empipada per haver tingut que venir.
-Exacte, i aquí entres tu- vaig dir en broma- que, creus que em podràs ajudar?
-Perquè creus que he vingut, va.
Vam preparar l´ós per emportant-se la carn que podíem carregar, mentre el preparàvem, ella em llançava mirades assassines, ``segurament avui es el seu dia lliure´´ . La Yuri va carregar la major part de l´os, fins i tot li vaig donar una bossa poc plena al fènix negre. Però jo duia mes pes.
Vam caminar per aquell bosc durant hores, però per sort la Yuri havia deixat un rastre per poder tornar, o sigui que no vam tenir gaires problemes en tornar.
Hores mes tard, ja veiem el mar, vam carregar tota la carn a la barca, i de poc no es va enfonsar, vam anar a la divisió, la senyora del menjador, va pesar meticulosament cada tros, vam tardar una bona estona, doncs la seva balança podia pesar 3 kg màxim, i nosaltres dúiem com a mínim 200 kg.
Al final ens en vam cansar i vam anar a voltar una mica per Shinsei
-i quant fa que vius a Shinsei tu? - vaig preguntar trencant el silenci.
-Doncs 18 anys, tota la meva vida, a la casa que els meus pares em van deixar en herència... als 5 anys...
-Ho sento, no ho sabia.- vaig dir mirant cap al terra.
-No et preocupis, d’això ja fa molt, ja ni me´n recordo pràcticament.
-canviant de tema: 18 anys? Jo et poso 16 com a molt!
-ei!- va dir mentre em donava un cop de puny lleu- i tu?
- diguem que vinc de terres llunyanes, mes enllà d´aquestes illes
-Que estrany, en conec a un que em va dir el mateix, es el nou capità de la divisió pel que sembla
-i que hi feies tu parlant amb ell?
-Be, ho vaig sentir de revolada, mai li he parlat de cara a cara.
-en fi, ei mira! Ja hem tornat.
-però si...
-va, a la cuina hi falta gent.

Quant vam tornar a la cuina, la senyora ja havia acabat de pesar la carn.
-M´has portat una bona quantitat. Te, no tinc prou diners aquí,- em va donar 5.000 yens - recorda que te’n dec 15.000, passa un altre dia.
-Ho recordaré! Adéu
De camí de tornada, la Yuri em va reclamar impostos per haver-me salvat.
-Ei, però com que no?- va dir
-Que ni parlar-ne, no et donaré pas la meitat dels beneficis!- vaig dir amagant- me la bossa de diners
-Però m´ho deus!!- va contestar ella enfadada
-Te, 500 yens i estic sent generós!- vaig dir posant la ma dins de la bossa
-Agarrat!! Rata!! Garrepa!! Avariciós!! Desagraït!!- Cridava ella
-Mhh... però els vols?
-I Esclar!
-Ahh... te
-I igualment, que faràs tu de tots aquests diners?
-Mhh... bona pregunta.- pel cap sem van passar imatges de mi amb una cervesa a la ma en un bar invitant a tots els clients, una altra de mi en una mansió...
-Eh desperta noi!
-Eh? Ah suposo que m´ho guardaré.
-Ah.. i dormiràs a casa meva avui?
-Mhh... doncs muntar la tenda a aquestes hores casi que em fa molt de pal, o sigui que si em deixes, si.
-Doncs va, però avui cuines tu!
-Com?
-Que no en saps?
-Al contrari, mira, t´explico:
``estava jo un dia molt tranquil amb el meu cosí i ell em va dir que volia pizza, jo li vaig dir que no tenia ni idea de com fer-ho , però ell em va forçar a aprendre a fer una pizza, dies després va tornar i em va dir: Aleix, es molt trist que no sàpigues cuinar, però aquí em tens, vindre cada setmana a ensenyar-te a cuinar.`` i des d´aquell dia estic aprenent a cuinar, deixa-m´ho a mi, ja tinc un plat en ment.- la Yuri va fer una cara de sorpresa, i no es va atrevir a preguntar que era una pizza.
Text amagat.


Dia 15 casa de la Yuri
Ja havia preparat el sopar, i li vaig dir a la Yuri que vingués.
-A veure que has fet... -va dir ella
-Hola!- va dir en Shiro
-Que hi fas tu aquí?- vaig preguntar
-La Yuri m´ha dit que cuinaves, i vinc a criticar... i a menjar gratis òbviament!
-Ja ja, doncs us endureu una decepció, mireu, això es el que a la meva família en diem Sopar Català:
Vaig portar a la taula del menjador una safata amb 10 llesques de pa amb tomàquet i mig metre de botifarra.
-Alè! que aprofiti!- vaig dir jo feliç amb el meu plat preparat.
Ells em miraven amb cara de decepció, però ràpidament, se´m van unir, vaig presentar el sake que havia guardat del mercat i el vaig obrir.
-Un bon alcohol per un bon dia. Campai!!
Imatge

Respon