[Rol] Començar de zero

Respon
Avatar de l’usuari
drew-kun
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 150
Membre des de: 15 oct. 2015, 23:42
Gràcies rebudes: 31 cops
Sexe: Sense especificar

03 març 2017, 10:45

Un dia més acabava el ple de l'ajuntament, i total per què? Vaig iniciar-me en política esperant poder fer alguna cosa per als mes necessitats, i vaig militar per a aquest partit perquè em pensava que lluitava per una societat més justa, però al final va resultar que no. Esperava que amb la pujada al poder per fi s'aprovés el programa de beques de menjador, el pla per millorar les deplorables condicions de la facultat d'unicornologia a la Universitat de Ciències Random o l'exposició del bananisme post-modern que ajudaria al museu de la ciutat a tirar endavant. Enlloc d'això ja era la tercera remodelació que s'aprovava aquell mes, aquest cop dedicada al Carrer Rei Pancracio III, remodelació que ningú havia demanat, ja que, tot i estar a la zona dels suburbis, estava en bones condicions. Per si fos poc, totes tres remodelacions estaven fetes per l'empresa del cunyat de l'alcalde. Això no podia fer més pudor de socarrim.

Vaig agafar el meu abric i vaig anar a casa tot submergint-me en els meus pensaments. Pel camí anava pensant com els companys de partit s'havien radicalitzat. Com em solien explicar les seves idees pel canvi de la societat i com solíem discutir sobre aquestes amb una cervesa a la mà, tres més al fetge i un somriure d'orella a orella. Aquests valors havien degenerat fins a l'extrem abans de que algú pogués adonar-se'n, i arribava un punt en el qual jo ja no els compartia. Una vegada vaig intentar defensar la meva posició tan assertivament com vaig poder, però l'insult més fluix que em vaig endur aquell dia va ser feixista.

Això si, de la promesa que vam fer de baixar-nos el sou un cop toquéssim el poder ningú a part de mi se'n recordava. Un cop vaig intentar discutir-ho amb una companya amb qui pensava que tenia bona relació, però em va saltar amb un argument completament fora de lloc: Si era dona no tenia perquè cobrar menys que un home per fer la mateixa feina. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar de dues coses. La primera és que jo ja no hi pintava res en aquell partit, i la segona, que ni en els que tenen millors intencions pots confiar.

Tot plegat em feia qüestionar-me si era legal o era idiota. O totes dues coses. Tenia ganes d'abandonar el partit i ja de passada la política, el problema era que no sabria que fer llavors amb la meva vida. No tenia un pla B i els meus estudis no em donaven gaires opcions. Fes el que fes hauria de començar de zero. Submergit en els meus pensaments vaig arribar a casa.

El primer que vaig fer en arribar va ser entrar a la cuina, per buscar alguna rampoina per sopar. Assegut a la taula hi havia el meu pare amb un gin-tonic a una mà i un cigarret a l'altra.

- Puc acompanyar-te? – li vaig preguntar.
- Seu – em va dir servint-me un gin-tonic a mi – Deixa que ho endevini: una altra obra del cunyat de l'alcalde.
- Més o menys – vaig contestar encenent-me un cigarret.
- Sabia que el teu partit de hippies no era de fiar, que un cop toquessiu el poder serieu com aquells a qui tant critiqueu.
- Quina manera mes subtil de recordar-me que no ens vas votar.

El pare va apagar el seu cigarret i va sospirar.

- Fill meu, mira que n'ets de ruc. Ho tenies tot per triomfar. Podria haver-te col·locat a qualsevol lloc de l'empresa, sense importar el que haguessis estudiat, podries haver triat tenir una vida normal, però no, havies de triar unir-te als anti-sistema.
- M'IMPORTA MOLT POC LA TEVA EMPRESA. JO NOMÉS VULL AJUDAR ALS MES NECESSITATS!!
- I DE DEBO CREUS QUE HO ESTAS FENT ARA MATEIX?

Aquí vaig haver de callar. Per molt mal que em fes admetre-ho tenia raó. Es va acabar l'últim glop de la copa i em va dir:

- Vols abandonar la política, ho portes escrit a la cara. Que sàpigues que si vols un bon lloc de feina o vols seguir estudiant pots comptar amb mi pel que sigui.

I dit això se'n va anar. Vaig quedar-me una estona allà submergit en els meus pensaments. Tenia ganes de plorar però les llàgrimes no sortien. Cansat de tot vaig pujar a l'habitació.

Vaig posar-me al llit però no podia dormir, tenia massa coses al cap. Vaig dedicar-me a regirar els calaixos i per allà dins vaig trobar una petita clau oxidada que podria pertànyer perfectament al cofre d'un tresor pirata o a la porta d'un castell de l'edat mitjana. Recordava que l'havia comprat en una botiga d'antiguitats i mai havia sabut ben be perquè. Imagino que perquè estava tirada de preu i a mes em venia dins un estoig.

Per primer cop la vaig treure del seu estoig i tan bon punt la vaig tocar un portal s'obria als meus peus. Abans que me n'adonés el portal m'havia xuclat i havia perdut la consciència.

Imatge

Respon