[Rol] Alguna cosa més que una cerca

Respon
Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

22 abr. 2016, 20:57

Despertar-se i obrir els ulls, trobant-te a una habitació sense el teu ordinador, ni els teus llibre si mangas, ni tant solts la teva immensa col•lecció de peluixos del Totoro. Així era com jo últimament m'estava acostumant a despertar. Tot i que mai deixava de tornar al món humà, era inevitable, allà hi tenia tota la meva família i amic, i tot amb el que havia nascut. Era la meva vida més important. Mentres que Tadaima era com un videojoc, o un manga, o un llibre, on jo mateixa em creava la història, jo feia les missions i entrenava com a protagonista o millor dit com a personatge secundari que està per allà esforçant-se i intentant créixer i ser més útil per tots els seus companys. Vivint aventures, de moment no massa complicades, amb el seu drac i el seu alegre esquirol. Un moment... on és l'Ao? Normalment es queda dormint al meu costat fins que jo el desperto. Que estrany... deu haver sentit la olor de la cuina i ha baixat al menjador a fer el que més li agrada, el seu gran hobby, menjar.

Així que tranquil•lament em vaig començar a vestir, tampoc tenia massa pressa, aquell dia no havia quedat amb ningú per entrenar, ni per anar a entrenar, ni per anar a donar una volta per Drakkar o Tadaima. Així que després de vestir-me arreglar-me una mica els cabells i tot, vaig baixar a esmorzar.

La olor es sentia des de la meva habitació així que no era gens estrany que l'Ao l'hagués sentit i empès pels seus instints més bàsics hagués baixat sol al menjador o a la cuina a veure que li donaven de menjar o que podria haver pillat per allà, com que les cuineres de la divisió ja el coneixien i sabien la gana que tenia ja sempre li tenien preparat força cosa de menjar. El primer dia que el vaig portar a la divisió anava de taula en taula agafant el menjar de tothom, en aquell moment vaig pensar que aquella nena me'l havien regalat per treure-se'l de sobre, per que menja tant que no crec que sigui fàcil de cuidar. Però ara estic molt agraïda de tenir-lo de tenir-lo de company, així estic sempre apoiada i no em sento sola.

Al arribar al menjador no em va semblar veure per enlloc al meu esquirol acompanyant, mirava a dreta i esquerra però res. Així que em vaig acostar a una companya de divisió. - Perdona Ann, has vist per aquí al Ao?- Des del primer dia, quan es va atipar del menjar de tothom, tots els membres de la divisió coneixien el meu esquirol.

- No, és estrany no veure'l sense tu- Em va respondre ella.

- Es que m'he despertat i no estava amb mi, per això esperava trobar-lo per aquí menjant alguna cosa.- li vaig respondre- Merci Ann. Ara li aniré a preguntar a la Shopphy. (La Shopphy és una de les cuineres de la divisió d'exploració)

Així que em vaig acostar cap a la cuina.

- Hola Shopphy, ha...- no em va deixar acabar de dir res.

- Bon dia! Oh, on està el petit gloton?- em va respondre la dona.

- Doncs esperava que estigues aquí, quan m'he despertat ja no hi era...- vaig respondre preocupada.

- Bueno, ha vingut molt d'hora a menjar, com és costum, però ha marxat així que havia pensat que deuria haver tornat amb tu a la habitació- em va dir una mica preocupada, però aquestes paraules si que em van fer preocupar a mi.

- Merci, Shopphy. Ara vaig a mirar si el trobo.

La meva preocupació havia augmentat molt, així que em vaig disposar a sortir de la cuina per anar-lo a buscar, quan vaig ser aturada per una ma.

- D'aquí no surts a buscar l'Ao fins que hagis menjat alguna cosa- em va dir la SeHa, una altre de les cuineres que estava per allà- menjar a primera hora del dia és molt important, i així mentres menges vas pensant en llocs on el teu esquirol pot haver anat.

Així que com la cuinera va dir vaig esmorzar una mica, per que la noticia de la desaparició del Ao m'havia tret tota la gana, i em vaig començar a pensar llocs on podia estar el meu company.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

30 abr. 2016, 00:29

Realment no coneixia des de feia massa al meu company, feia res que el tenia i tot i que havia anat coneixent molts aspectes seus, com el seu amor pel menjar, la seva gran expressivitat en la cara i els seus moviments, la forma tant peculiar que tenia de cridar l'atenció... Però apart del menjar no sabia que més el portava de cul, que l'havia fet marxar sense dir res.

AL mateix temps que anava pensant en totes aquestes coses m'anava passejant pels carrers de Drakkar per si el trobava, quan de cop em vaig trobar a les portes de Ca'n Meatat, el que per mi era el millor restaurant de tot Drakkar, potser estava a allà, devia haver sortit a donar una volta per la ciutat i deu haver arribat al restaurant per casualitat i sense pensar-s'ho deu haver entrat. Així que vaig entrar a allà.

- Bon dia- vaig dir al entrar. I només veure'm la senyora Galinda, la propietària del local se'm va acostar.

- Bon dia Meina, que hi fas per aquí al matí, normalment vens a dinar o sopar?- Em va demanar la senyora.

- Veurà, no ha pas vist al Ao? Es que al matí quan m'he despertat no estava amb mi i porto una bona estona buscant-lo.- Al mirar la cara de la dona hi vaig veure reflectida la resposta- Gràcies senyora, si per casualitat el troba, el podria enviar cap a la meva divisió sisplau.

- És clar que si- em va respondre amb cara de preocupació- si necessites més ajuda...

- Oh no es preocupi, segur que l'acabaré trobant, per alguna cosa sóc exploradora- però les meves paraules no concordaven massa amb els meus pensaments, em feia molta por de perdre el meu company.

Vaig visitar uns quants restaurants, bars i tabernes de Drakkar, però no hi havia ni rastre del Ao. On podria haver anat?

Si havia marxat de Drakkar seria molt difícil de trobar, Tadaima era gegant a més a més encara portava poc temps al lloc i coneixia pocs indrets. Havia anat a unes quantes missions amb els meus companys, explorant la zona i coves. Un cop i tot, ens vam acostar cap a les platges que hi han a prop de Shinsei. Però coneixem el terreny de Tadaima no massa, dels mapes si, a la divisió me'ls van fer aprendre tots de memòria abans de que comencés a fer cap missió. Que una persona de la divisió d'exploració es perdi no crec que sigui massa bo... Un moment, i si ha tornat al seu poble? A Ujuel, el lloc on el vaig conèixer. Segur que està allà, devia tenir ganes de tornar, o simplement visitar el lloc on havia crescut.

I amb aquests pensaments vaig començar a avançar tranquil•lament cap al poble de Ujuel. Segur que l'Ao estaria per allà.

El camí era tranquil, i com que la majoria de gent de Drakkar utilitzava els dracs per transportar-se, era molt poc transitat, de moment no m'havia trobat a ningú.

No és que no m'agrades volar amb el Yandrak, simplement creia que com que a Tadaima tenia tant temps, m'anava bé caminar i conèixer-ho tot per mi mateixa, anar observant tot el que hi havia pel camí tranquil•lament i anar aprenent amb experiència.

Anava massa entretinguda mirant tot el voltant que no em vaig adonar que la cama se'm anava omplint de formigues, no vaig ser conscient d'això fins que ja en tenia les botes plenes i em començaven a tocar la cama fent-me pessigolles. Del ensurt vaig clavar un crit massa agut pel que hagués preferit. Però poc més. Aquelles formigues eren inofensives simplement em farien pessigolles, així que simplement em vaig espolsar una mica la cama i vaig continuar caminant.

Després de la meva gran experiència amb les meves amigues formigues vaig arribar a Ujuel.

Com que el poble era petit, vaig veure de seguida la Sana, la nena que m'havia donat l'Ao, i saludant a la gent d'allà em vaig acostar cap a ella.

- Hola Sana, no està per casualitat l'Ao per aquí?- li vaig demanar anant directament al grà.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

07 maig 2016, 14:19

- Hola Sana, no està per casualitat l'Ao per aquí?- li vaig demanar anant directament al grà.

- L'Ao? No, no el veig des de que va marxar amb tu per conèixer món.- em va respondre la nena.

- Com?- em vaig desesperar i vaig començar a mourem nerviosa- Buah... saps per casualitat algun lloc al que pot haver anat? Es que quan m'he despertat al matí ell no estava amb mi i porto tot el dia buscant-lo.- Ara si que m'estava començant a desesperar.

- Si, quan vivia a aquí li agradava molt escapar-se alguns dies per anar a una cova que hi ha molt aprop del Gran Arbre, abans hi anava molt.

Al mateix moment que la nena em va dir això, em vaig acomiadar i vaig marxar corrents cap al Gran Arbre.

El Gran Arbre, era un arbre conegut per tot Tadaima, estava cap al sud de Endor, i les fulles d'aquest arbre eren conegudes per les seves propietats medicinals, ajudaven a calmar molt el dolor de les ferides i a que sanessin més ràpid. Una de les meves primeres missions va ser anar-ne a buscar, per que tot i que es un territori on els membres de Shinsei també hi freqüentaven, no era considerat com a territori perillós, i la missió estava marcada com de les senzilles. Aquell dia tot i que hi vaig estar força estona no vam coincidir amb ningú del poble enemic, per sort meva (o mala sort, m'hagués agradat lluitar), tot i que no tenia de que preocupava per que anava amb el Flaffy, un dels millors membres de la divisió, és un dels que portava més temps a allà i havia decidit acompanyar-me a la missió, per que així aprofitava i m'ensenyava més el terreny de Drakkar.

Tornant al que estava fent, vaig arribar al Gran Arbre, i allà em vaig encarar cap al sud per buscar la cova que m'havia dit la Sana.

A aquí venia el problema... I no és que no hagués trobat la cova... És que al lloc on vaig arribar hi havia com unes 7 coves, si es que no n'hi havia alguna més en la que no es veia la entrada des del lloc on jo estava... Per quina començo?

I vaig iniciar amb la que tenia més a prop, per comoditat.

Aquella cova era humida i força fosca, per sort sempre duia amb mi una bola de llum,que tal com diu el nom era una bola petita, que cabia en una ma i feia tanta llum com les bombetes del món real. Aquests va ser un invent que va fer un tal Samael de la divisió d'investigació, tot i que vaig sentir que en realitat el que ell volia fer era crear aparell per investigar el cervell de les formigues per així poder-les imitar, i que així el Samael podria arribar al cau secret dels ocells que no volen, que el portarien volant fins a la casa del seu amic Marcus l'unicorn, un unicorn que es passa el dia jugant al poker. Era una història massa estranya...

Millor que deixi de pensar en les llegendes urbanes que corren per Drakkar i em centri a buscar l'Ao, i vaig treure la bola de llum i això em va fer adonar que la cova a la que estava segur que l'Ao no hi era. Més que una cova era un forat... Llocs com aquell anaven bé per aixoplugar-se de la pluja, però poc més.

Així que vaig sortir d'allà i em vaig acostar cap a la 2a cova, a veure si aquesta si que ho era, com a mínim no es veia el final, així que em vaig adentrar per allà.

Allò si que podia ser anomenat cova, i al igual que el forat que tenia al costat era molt humida, i allà dintre, tot i la foscor, semblava que hi havien forces plantes. Un moment, vaig pensar, i vaig apagar la bola de llum. Les mateixes plantes ja il•luminaven la cova amb una mena de llum blavosa, era molt bonic.

Amb la cova no tenia cap problema, però tot i arribar al final sense cap mena de problema, però el meu estimat Ao no donava senyals de vida.

La 3a cova que vaig decidir entrar estava molt separada de les altres, i a molt més altura, apart de que la seva entrada és veia molt més gran. Vaig entrar i com la anterior també tenia les plantes il•luminadores per tots costats.

De cop vaig notar que no estava jo sola.

- Qui ets? I que hi fas aquí?- va dir una veu aprop meu tot i que no aconseguia identificar des d'on venia.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

18 maig 2016, 16:42

Després del gran ensurt que em vaig emportar em vaig girar a corre cuita, per veure qui m'havia parlat. Però allà només hi vaig veure dos ulls, tot i la il•luminació que feien les plantes a la cova, aquell individu no es podia veure, quedava tapat per la foscor.

No sabia que dir, tampoc si aquella persona, si és que era una persona, per que amb els seus grans ulls molt persona no semblava, estava decidida a creure'm i no fer-me mal, per que si era molt possessiu (per que per la veu semblava un home) i havia entrat a casa seva potser volia dir que d'aquesta no en sortiria viva.

- Hola- vaig saludar- miri, no sé si aquesta cova és propietat seva o no, si és així demano perdó per haver-hi entrat sense permís, però es que jo sempre viatjo amb un esquirol així de petitó- vaig dir mostrant la mida del Ao amb les meves mans- i aquest matí quan m'he despertat he vist que no estava amb mi, i això m'ha preocupat molt. Després de recorre tots els restaurants i hostals de Drakkar, ja que ell és molt golafre i podria haver anat a qualsevol, i veure que no estava a cap, m'he dirigit cap al poble on el vaig conèixer per si de casualitat estava per allà, però m'han dit que no hi era però que quan estava avorrit venia per aquestes coves a jugar, així que he vingut a aquí sense saber massa del lloc. Demano disculpes.

- Ets de Drakkar?- Va demanar la veu, però abans de contestar-me va continuar parlant.- Si, es veritat, percebo que tens connexió amb algun drac. És que degut a la roba que portes t'havia confós per membre de Shinsei i ja ni havia comprovat, que tinguessis vincle amb cap drac.

- Si, normalment la gent es pensa que sóc de Shinsei, amb aquest kimono, però és el que tinc des de que vaig entrar aquí per primer cop- li vaig explicar- Una cosa... Com has pogut saber que jo tenia un vincle amb un drac sense haver-nos vist junts, ni sense que jo hagi parlat amb ell?

- Molt fàcil, els dracs, sempre que volem, podem sentir si una persona està connectada amb un dels nostres- I amb aquella afirmació la veu va sortir de la foscor, i amb això va deixar veure que era un drac negre, que ja semblava tenir una certa edat.- Em dic Ketu i com acabes de veure sóc un drac.

- Uau! Fora de Drakkar no havia vist altres dracs. Encantada jo sóc la Meina.- vaig respondre- Per casualitat per aquí no ha passat pas un esquirolet molt energètic i alegre?- vaig demanar-li

- Doncs no, ho sento.- va respondre'm, anava a continuar parlant quan de cop la meva panxa va fer grunyir.
- Em sap greu, em vaig disculpar, és que des de primera hora del matí que no menjo res- em vaig disculpar.

- Doncs segueix-me- va dir el drac.

Vam entrar més endins a la cova, i el camí d'aquesta començava a descendir més i més, fins que vam arribar a una gran sala, on hi havien tantes plantes que semblava que la mateixa llum del Sol era la que il•luminava tot allò, i allà hi havia un altre drac i una nena d'uns 12 anys.

Semblava que el Ketu ja es comunicava amb ells mitjançant la telepatia, de cop l'altre drac, que era blanc, em va parlar.

- Benvinguda Meina, el Ketu ja m'ha parlat de tu, jo sóc la Rahu i ella,- va dir mirant cap a la nena, que semblava molt tímida- és la Karla. Sempre ha viscut amb nosaltres i no està acostumada a viure amb humans per això es veu tant tallada. Has vingut a menjar?

- Am... no, jo havia vingut a buscar el meu company que...- no em van deixar acabar la frase

- Dona, no et podem deixar amb gana, vine a seure amb nosaltres- va dir la dragonesa, però al temps que deia això vaig veure que tant ella com el Ketu s'estaven convertint en humans. Que estava passant allà?
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

02 ago. 2016, 22:18

- No t'espantis- va dir el Ketu- ara t'expliquem com és que podem fer això.

- Fa temps jo era una humana- va començar a explicar la Rahu- jo, al igual que tu vivia a Drakkar, i el Ketu era el meu drac. Era part de la divisió d'intel•ligència, però d'això ja en fa moltissims anys, en aquell temps tot i que els habitants de Drakkar ens sentíem units a els dracs, ens feien por i pensaven que en qualsevol moment ens podrien trair, així que una part de les persones de la meva divisió, amb mi inclosa, ens van encarregar d'investigar la ment dels dracs.- La dona dragonessa va fer una pausa.- Ens van fer investigar a molts dracs, fent-els-hi moltes proves. Un dels dracs als que a mi em va tocar investigar era el Rahu. Durant els experiments amb ell, algo va fallar, que va fer que la meitat de la meva ànima humana passes a ell i al igual amb la seva ànima de drac. Després d'això vaig continuar investigant per saber que havia passat, però no vaig arribar a enlloc.

- Al haver-nos passat això- va parlar el Ketu- els dos ens sentíem molt diferents de les nostres races originals, per això ens vam traslladar a viure a aquí. Però seguim en contacte amb els humans de Drakkar i amb els dracs. Ells saben que estem a aquí per tot el que necessitin.- El drac ara humà es va girar mirant a la nena- i la Karla és una nena que vam trobar fa uns pocs anys, abandonada al bocs. Ens va agafar tant carinyo que no es volia separar de nosaltres, i des d'aquell moment viu amb nosaltres.

Jo que fins aquell moment només havia escoltat em vaig dignar a preguntar- però i si els seus pares la busquen?

La Rahu, va negar- durant el primer any que va estar amb nosaltres vam penjar cartells d'ella per la ciutat d'Endor, però en cap moment hi va haver cap persona que els respongués.- jo vaig moure el cap amunt i avall, entenent el que m'explicava. Ella va canviar de tema- anem per menjar una mica?

- Siii- va dir la nena petita, però al mirar-me es va tornar a amagar enredera la seva cuidadora.

Vaig estar menjant amb ells, mentres m'explicaven coses d'ells i del passat de Tadaima, eren persones/dracs molt acollidors.

Després del menjar em vaig acomiadar d'ells i vaig marxar a continuar cercant el meu esquirolet.

Les coves que hi havien per aquella zona no s'acabaven mai, la part bona és que la majoria eren petites i ràpides de recorre. Quan hagi trobat l'Ao vindré un dia per fer un mapa sobre totes les coves, per que seria fàcil perdre's per allà.

Continuant amb la cerca, per allà aprop i tenia el desert, però estava segura que allà l'Ao no hi seria. Ell odia tant la calor com el fred. Així que em vaig dirigir cap als boscos del est de Tadaima, a sota de Drakkar. Allà era un lloc on no quedava massa lluny de la ciutat i que pel clima era adient pel Ao.

Anava per un caminet de bosc, quan allà al mig hi vaig veure un home estirat, semblava mort. Em vaig acostar a ell i el vaig començar a sacsejar, per a veure si estava bé.

L'home em va mirar.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

03 ago. 2016, 22:46

L'home em va mirar i va somriure. Era un somriure amb un aire malèfic.

No van passar ni 5 segons que em trobava envoltada del que semblaven bandits.

- A veure nena, m'imagino que ja ho saps, o la pasta o la vida. - va dir un que semblava el líder.

Vaig fer ullets i traient una cosa de la meva butxaca em vaig acostar al cap, i li vaig fer-me obrir la ma per deixar-li, i vaig fer cara de persona innocent.

- Això és molt millor que els diners.- li vaig dir fent les pistoletes amb les mans mentres li picava el ullet.

Quan va obrir la ma es va trobar amb un caramel.

- T'estàs burlant de mi?- va demanar l'home.- traieu-li tot lo de valor que té i mateu-la.

Al sentir això vaig notar que tots els homes se'm tiraven a sobre.

- Un moment- vaig cridar- no us baralleu per la xuxeria, que en tinc per tots.

- Jo si que en vull... - va començar a dir un dels homes, però al veure la cara dels altres va callar.

No em van deixar temps de donar-li la llaminadura al pobre home que en volia, que tots se'm van tornar a tirar a sobre.

Els homes tenien molta força, això era un bon punt per ells, la part dolenta era la tècnica, donaven cops d'espasa sense buscar massa el meu punt dèbil, i eren molt predicibles. La part dolenta per mi és que eren molts i costava donar a l'abast amb tots.

Lluitava amb 5 homes a la vegada mentre que el seu líder estava allà al costat mirant com avançava la lluita, tot i que molt satisfet no es veia. Al observar que els seus 5 homes a la vegada no podien amb mi.

Per aquesta raó, en algun moment que jo estava despistada amb els altres i no atenta amb ell, es va acostar i em va clavar un una daga al meu braç dret.

Si no fos pel dolor hagués pogut continuar lluitant, ser ambidextre era un avantatge, però la part difícil era lluitar amb el dolor.

Així que va haver de passar a unes noves mesures. Vaig fer servir una de les meves tècniques, Kakeami, que era una red que neutralitzava els enemics.

- No trobeu que 5 contra 1 era jugar massa brut, que a sobre n'heu afegit un 6é, a veure si us netegeu una mica més- vaig dir- buah... quina acudits més dolents estic dient... - vaig xiuxiuejar-me a mi mateixa.- Per cert abans de marxar us deixo alguns caramelets, a veure si enteneu que hi han coses molt més importants que els diners.

- Com vols que ens quedem amb una cosa que ens has donat- va cridar un- segur que està maleït, bruixa.

- A sobre que us ho regalo, que desagraïts- vaig dir fent cara de peneta.- Me'n vaig, no vull estar amb gent tant poc agraïda.

I em vaig posar a continuar pel camí, del que havia vingut fent saltirons.
Imatge

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 585
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 127 cops
Gràcies rebudes: 157 cops
Sexe: Dona

04 set. 2016, 18:08

Quan ja estava a una bona distància d'ells i estava segura que no em veien em vaig parar, i la meva cara es va posar seria.

El mal del meu braç era horrible, i el sol s'estava començant a pondre, havia de tornar a Drakkar, amb una mica de sort l'Ao hi hauria tornat per ell sol.

El camí de tornada va ser llarg i dolorós, al ser de nit era molt més dur i el meu pas era més lent.

Potser la ferida era al braç, i per això no m'hauria d'afectar a caminar pero em feia tant mal que el dolor era el que em feia avançar molt més lentament.

Aquest no va ser l'únic problema amb el que em vaig trobar per culpa de la ferida, que em feia més complicat pensar, degut a que els meus pensament es basaven en el dolor i a com aguantar-lo. Per això més d'un cop em vaig equivocar de camí i o acabava donant més volta o havia de tornar per on havia vingut.

Després d'unes dues hores de camí vaig arribar a la meva estimada ciutat, Drakkar, però sense haver trobat l'Ao. La veritat és que havia sigut una mica tonto anar-lo a buscar, al seu poble potser si, però als altres llocs era estrany que l'hagués pogut trobar. SI volia marxar, de Tadaima pot anar a tot arreu, per que és un lloc gegant.

Només espero que si ha marxat sigui per que ell ha volgut, jo mai l'he lligat a estar amb mi, i si vol partir lliurement està en tot el seu dret. El que espero, és que no hagi marxat empaitant una papallona, o qualsevol cosa i s'hagi perdut.

La primera cosa que vaig fer en arribar a Drakkar va ser dirigir-me a la divisió per si algú havia vist l'Ao. Els quals quasi no em van respondre, per que al veure'm el braç em van fer anar corrents a la divisió mèdica per que me'n curessin.

A allà hi vaig estar una bona estona, entre que em van desinfectar la ferida i me la van curar, la ven ben embenar i tot.

Al sortir del hospital que tenien la divisió mèdica, un d'ells em va dir que mínim hauria d'estar una setmana sense poder utilitzar el braç.

Una setmana sense fer res T.T Jo que entrava a Tadaima per acció... si volia mandrejar ja em podia quedar al món humà, on no tinc tantes coses guais per fer i per passar-la estona amb tranquil•litat és molt millor, ja que hi tenim moltes més comoditats!

Només esperava que l'Ao tornés, per que amb ell tot era molt més divertit i els dos junts exploràvem llocs estranys de la ciutat. Sense ell trobava que aquesta activitat no tenia gràcia i era avorrida...

Finalment vaig tornar a la divisió.

Vaig pujar a la meva habitació, sense ganes de res i només tancar la porta, no vaig ni esperar-me a estar al costat del llit, que em vaig tirar al terra, no tenia forces per res.

A sota el llit, hi havia un tros de galeta mossegat i al seu costat l'Ao dormint.

- Aooooo- vaig cridar amb llàgrimes als ulls, fent que el meu amiguet es despertes.

- PUKYUU!

Imatge
Imatge

Respon