[ROL] Akami i Lucifer, el destí

Respon
Avatar de l’usuari
Akami
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 170
Membre des de: 26 oct. 2016, 17:28
Gràcies donades: 146 cops
Gràcies rebudes: 41 cops
Sexe: Home

16 nov. 2016, 21:48

Un dia normal en la vida normal d’un humà, el protagonista d’aquest Rol es l’Akami Shinigami, un noi de 18 anys el qual ha deixat l’escola i amb ella els estudis i que viu en un pis d’alquiler tot sol. Va marxar de casa perquè es va discutir amb la seva mare i el seu pare, però creieu-me, la única cosa que troba a faltar es la imatge de la seva germana de 8 anys, que l’estima bojament. Just abans de marxar de casa ella li va donar un amulet, era una pedra amb una A dibuixada, no era la gran cosa però ell s’hi va aferrar molt a aquella pedra fins al punt de portar-la sempre a sobre.

Actualment treballa de repartidor en una pizzeria de la seva ciutat, una ciutat amb encant i acolorida amb grans carrers i esdeveniments diferents cada setmana. Això es el que li agradaria al nostra protagonista, però ell es de la part pobre de la ciutat degut als seus escassos diners. La seva zona era bruta i amb carrers estrets, plena d’animals estranys amagats a les ombres, però a ell no l’hi importava. Recorria cada dia 8 km a peu fins a la feina ja que no li deixaven endur-se la moto del treball. Ell tenia una companya de 17 anys que treballava per pagar-se els estudis, el primer cop que li va dir l’Akami va riure. El primer dia de feina la noia va quedar una mica sorpresa al escoltar la seva historia i no nomes això, qui dimonis va amb cabells blancs en un món humà? Ella sempre prestava molta atenció a tot el que el nostre protagonista li deia, encara que fossin tonteries. Sempre alegre, contraria a la forma de ser de l’Akami. El seu cap, que era un bromista sempre deia que ells dos feien una bona parella però l’Akami simplement apartava la mirada cap a un costat, una acció típica d’ell, molt callat, molt reservat i sempre pensatiu.

Una nit freda d’hivern tornant cap a casa va trobar un noi d’uns 15 anys assentat al carrer sense fer res, ell s’hi va acostar i li va preguntar que li passava, el noi, qui coneixerem mes endavant en detall, va dir que va marxar de casa perquè els seus pares abusaven d’ell. El noi es va aixecar i es va treure la camiseta, tot el seu cos estava recobert de cops. En aquell moment l’Akami li va oferir de venir a viure amb ell ja que al cap i a la fi, els dos van marxar de casa sigui per unes raons o unes altres, ell va dir que si amb el cap, i mentre li queia una llàgrima va córrer a abraçar al nostre protagonista. Va ser el primer cop que es va sentir be. A partir d’aquell moment els dos compartien menjar, encara que era escàs, els dos compartien habitació, ja que la casa no en tenia més i els dos parlaven de les seves tristes vides però, entre arrepentiments i dolor sorgien somriures. Aquest va ser el començament d’una amistat entre dos nois que tenien molt en comú.

Abans d’entrar a la historia us explicaré uns detalls del nostre protagonista i el seu company perquè pugueu tenir una imatge per començar a imaginar. L’akami te el cabell de color blanc i mig llargs, d’una alçada d’uns 1’85 metres i amb ulls blaus, no és molt actiu i és molt reservat i observador. Per altre banda hi ha el seu company, en Lucifer, un noi de cabells llargs i liles amb un carisma estrany i uns ulls buits. En Lucifer passava grans quantitats de temps enganxat a l’ordinador de l’Akami, lògicament ell tampoc anava al col·legi així que estudiava per allà. De moment no feia res més que estudiar i jugar, que més pot fer un nen de 15 anys? Moltes, però ell era així de peresós, cosa que no li desagradava a l’Akami.

Al dia següent l’Akami va anar a treballar i va deixar a en Lucifer a casa, sabia que no faria res dolent. Com sempre abans d’arribar va passar per casa de la seva companya de treball per anar junts, la diferencia es que ella vivia nomes a 1 km. Un cop es van trobar van anar caminant fins arribar al lloc de treball. Al arribar es van trobar amb una sorpresa no molt agradable. Davant del local hi havia un home al terra estirat i al seu costat una moto, una mica mes apartat un cotxe amb una bony a la part davantera. L’Akami va anar corrent a socórrer als ferits mentre la Kayano ( la seva companya ) trucava a una ambulància. La sang corria per les mans del nostre protagonista, no sabia que fer. Al mirar el cos de l’home va veure que tenia una ferida al braç per on perdia molta sang, ell sabia que tenia que parar l’hemorràgia o la seva vida correria perill. Es va treure la soldadera que portava i en va estripar la màniga i li va taponar la ferida, ell tenia por de que no fos el correcte, però es va arriscar ja que era la única opció. Poc després va arribar la ambulància i se’l van endur, a ell i al conductor del cotxe, encara que aquest no fa tenir mes que un par d’ossos trencats. Després d’una dura jornada de treball, tornant cap a casa el van trucar de part de l’home de la moto, era la seva família que li agraïa tot el que havia fet. Al arribar a casa en Lucifer ja dormia, així dons ell també se’n va anar a dormir

Lucifer:
Imatge

Avatar de l’usuari
Akami
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 170
Membre des de: 26 oct. 2016, 17:28
Gràcies donades: 146 cops
Gràcies rebudes: 41 cops
Sexe: Home

17 nov. 2016, 10:11

Ara que ja us heu posat en situació deixo pas als veritables protagonistes.

Un dia després de l'accident l'Akami es va aixecar del llit. Va veure que en Lucifer encara dormia així que es va anar a vestir en silenci. Mentre es treia la roba per anar a la dutxa en Lucifer va despertar-se i es va acostar cap a l'Akami.

-Ja t'has aixecat?, Pots dormir una estona mes si vols, jo vaig a dutxar-me i a preparar-me per anar a treballar que avui és divendres.
-...

En Lucifer tenia una mirada trista i apagada, feia dos dies que estava allà tancat a l'habitació sense fer res més que estudiar i jugar.

-Ja sé, vols que demà anem a algun lloc especial?
En Lucifer va alçar la mirada, que brillava aquest cop. Va assentir amb el cap, no era molt parlador.
-D'acord, tens algun lloc en ment? Potser al parc? Que tal el riu? M'han dit que s'ha glaçat, però no he tingut temps d'anar a comprovar-ho.
-Vull anar al parc d'atraccions, els meus pares mai m'hi ha portat, sempre deien que allà només hi ha nens cridant i que es perdre el temps.
-Decidit! Demà anirem al parc d'atraccions! Però ara vaig a donar-me una aigua o arribaré tard a la feina!

En Lucifer es va posar davant l'ordinador amb un somriure i va començar a mirar anime. Era el seu primer cop, ja que a casa no li deixaven tocar l'ordinador. L'Akami li va recomanar un per començar: Elfen Lied. Aquest també va ser el seu primer anime, potser una mica gore per a un nen de 15 anys però ell estava segur que li agradaria. Poc després de començar l'episodi l'Akami va sortir del bany i es va acomiadar del seu company.

-Fins després. -Va dir amb un aire alegre.
-Fins després.

Com era costum l'Akami es va trobar amb la Kayano de camí cap a la feina, encara estava espantada per l'accident de dijous.

-Hola Kayano, com estàs?
-Millor. -Va respondre amb una veu dèbil.

No es van dir res més durant el que quedava de camí. L'ambient era tens, no hi havia ningú pels carrers, el silenci era present. De cop es va escoltar un soroll a l'esquena de l'Akami, qui es va girar amb calma. Just darrere seu hi havia en Lucifer, amagat darrere d'un fanal. Ell, en veure que l'havien descobert s'hi va acostar.

-Qui és aquest noi? -Va preguntar la Kayano.
-És el meu company de pis, és una llarga historia...

Ella s'hi va interessar molt i durant el que quedava de recorregut l'Akami i en Lucifer li van explicar una mica tot, exceptuant alguns detalls sense importància. Al arribar l'Akami, que no sabia què fer amb en Lucifer, el va posar amb la Kayano per apuntar les comandes.

-Quedat aquí quiet i sense dir res, ja saps que no et puc portar amb mi, he d'entregar les pizzes a temps.

De nou, en Lucifer va assentir amb el cap. Un cop l'Akami va marxar a repartir va entrar una parella d'adults. En aquell precís moment en Lucifer es va amagar darrere la barra, eren els seus pares, que no es van molestar ni a buscar-lo.
La Kayano va mirar a en Lucifer, amb un segon va tenir prou per deduir que dins la seva mirada s'hi amagava el temor, de seguida va entendre qui eren. Ella va actuar amb normalitat i va prendre nota tan ràpid com va poder. Un cop que la parella va marxar, el pobre noi es va posar a plorar. Ella no sabia que dir, no acabava d'entendre els seus sentiments, així que va fer el que li va semblar més natural. Es va ajupir amb suavitat i el va abraçar. El cor d'en Lucifer anava molt de pressa, no havia rebut mai afecte per part dels seus pares, i menys d'una noia jove i maca.

-Et trobes millor? - Va dir ella.
I sense paraules, com era habitual en ell, va assentir amb el cap.

Mentrestant, l'Akami estava conduint la moto amb les pizzes. No tenia molt de temps i només que trobava entrebancs pels carrers; Semàfors vermells, carrers tallats per obres, escoles travessant passos de vianants, i per si fos poc un camió de cervesa va deixar caure els productes degut a una frenada brusca, causada per un animal. No sabia que fer, havia d'entregar-les alhora o el seu cap el reganyaria, i coneixent-lo a saber quina una li esperava al tornar. Arribava tard, no podia perdre més temps. Va donar gas a fons i va decidir desviar-se cap a un carreró per guanyar temps i evitar més interrupcions. Era un carrer fosc i tancat, semblava abandonat i estava humit. En aquell moment 3 joves es van posar davant la moto i ell va reduir la velocitat fins a 0. Llavors els nois van treure uns ganivets i van exigir-li la moto a l'Akami. Ell sabia que si els hi donava el farien fora de la feina, i no s'ho podia permetre, així que s'hi va negar i va arrancar la moto. En un tancar i obrir d'ulls va augmentar la velocitat significativament, estava decidit a travessar-los. Aquest va ser l'error més gran que va cometre, o no...

Kayano:
Imatge
Imatge

Per seguir l'historia aneu a Shinsei, el post es [ROL] Tadaima, l'altre món.

Respon