[Recomanacions manga] Rin (Harold Sakuishi)

Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

05 ago. 2016, 18:00

Imatge


[center]Rin (Harold Sakuishi)[/center][/u][/b][/color][/size]


[center]Informació general:[/center]

Títol original: Rin
Autor: Harold Sakuishi (nom real
Basat en: Manga publicat a la Monthly Shonen Magazine. Actualment finalitzada amb 14 volums i 41 episodis.
Gènere: Sobrenatural, drama, comèdia i retalls de vida, en menor mesura aventures
Any de publicació i acabament: 6 de desembre del 2012 (inici de publicació) 6 d'abril del 2016 (fi de la publicació)


[center]Argument[/center]


Fushimi és un estudiant de secundària que també aspira a ser un mangaka. Rin és un model que sembla tenir algun tipus de poders psíquics i de vidència. Què passarà quan els seus camins s'uneixin?


Opinió personal

Reconec que aquesta és una serie que a simple vista pot fer pensar a molts que és un bakuman en versió estreta. Però ja des dels primers 3 capítols ja s'encarrega l'autor de fer-nos entendre que la coberta del món del manga, és una excusa per parlar de coses molt, molt més series. Aquesta és una serie amb altes dosis de misteris i on les coses no sempre són el que a primera vista ens sembla. No és un Shonen pur, malgrat que és evident que la competició entre els dos protagonistes masculins té molt a veure amb aquesta perspectiva.
Si alguns heu llegit Beck, sabreu perfectament que tot el que fa aparèixer Harold no és casual i que sempre té un rerefons, pero al contrari que la seva Opera Prima, Rin és una serie que realment no saps com evolucionarà ni per on et sortirà. A vegades el manga no deixa prou clar alguns aspectes, per tal de fer més èmfasi a una ja de per si falta d'informació que fins als últims capítols no és desvetllada.
Rin és una serie que tot i que té el potencial per ser una història excepcional tens la sensació que mai acaba d'arrancar del tot, deixant insatisfets als lectors que com jo acabarem amb la sensació de que ... Realment donava per més. Malgrat tot, Sakuishi aconsegueix amb molt pocs capítols atreure l'atenció dels lectors amb un treball dels personatges, i d'unes histories secundàries molt interesants.

[center]El millor[/center]



El potencial de la serie en si el trobem en l'argument, misteriós i sobretot molt treballat per un manga de les seves característiques.

El fet d'introduir manga dintre d'un manga sense que aquest desentoni i sobretot, perquè no dir-ho la veritable i sincera realitat de l'abús del fanservice converteixen també l'obra en una crítica a l'excessiu gust nipó per les oppais i les escenes pujades de to.

Un altre fet important, el trobem en els elements mitològics, presents a la novel·la i el seu rerefons, aquí tothom té els seus secrets.

[center]El pitjor[/center]



L'estil de dibuix horrible dels personatges secundaris o de relleno, al principi fa gràcia però al final no tant...

El tractament del tema del triangle amorós que no sembla triangle amorós, el protagonista no és un Raku Ichijou, però és molt cagadubtes.

El potencial desaprofitat de l'historia, donava molt més per 41 capítols, sense voler arribar a Beck però garantia tenir més temps per explicar i justificar molts secrets de la protagonista i dels protagonistes.

Imatge


[center]Nota final: 8[/center]

Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Respon