Maquia
també anomenada...
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou
Argument:
Els habitants de Iroph viuen allunyats de les terres dels humans, transcrivint els esdeveniments del dia a dia a les teles que ells mateixos teixeixen, anomenades Hibiol. Malgrat viure centenars d'anys, la seva aparença és la de persones joves. Maquia, una noia Iorph òrfena, se sent sola en aquesta terra pacífica tot i estar envoltada dels seus amics. Un bon dia la tranquil·litat de Iorph es trenca amb l'arribada de l'exèrcit de Mezarte, que ocupa el territori a genet de grans dracs, cercant la sang que permet als Iorph viure tants anys.
Maquia aconsegueix escapar perdent la seva llar i amics enmig del caos. La seva solitud s'esvaeix quan es troba un nadó orfe que comparteix el seu sentiment de soledat. A partir d'aquest moment, la Maquia criarà aquest nadó, Ariel, amb l'ajuda de nous amics. Però alhora que els temps canvien, el lligam entre la Maquia i l'Ariel també ho fa, perillant amb les tensions entre els Iorph i es Mezarte. És una història del temps, protagonitzada per dues persones solitàries que troben consol l'un en l'altre.
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou és el debut com a directora de cinema de la guionista Mari Okada.
Opinió personal:
No seria correcte dir que m'ha decebut, ja que vaig saber d'aquesta pel·lícula fa dos dies i no m'havia creat cap mena d'expectativa, però donat el cas que ha tingut tan bona acollida si que sento la responsabilitat d'expressar perquè a mi no m'ha agradat. He de dir que totes les meves queixes estan enfocades en els personatges i la història, visualment la pel·lícula es fa gaudir i l'apartat sonor no es queda enrere, sense ser una excel·lència. L'ambientació és fantàstica i els fons et fan voler parar la seqüència en més d'un moment per admirar tots els seus detalls.
Spoilers. Obrir sota la vostra responsabilitat:
Els habitants de Iroph viuen allunyats de les terres dels humans, transcrivint els esdeveniments del dia a dia a les teles que ells mateixos teixeixen, anomenades Hibiol. Malgrat viure centenars d'anys, la seva aparença és la de persones joves. Maquia, una noia Iorph òrfena, se sent sola en aquesta terra pacífica tot i estar envoltada dels seus amics. Un bon dia la tranquil·litat de Iorph es trenca amb l'arribada de l'exèrcit de Mezarte, que ocupa el territori a genet de grans dracs, cercant la sang que permet als Iorph viure tants anys.
Maquia aconsegueix escapar perdent la seva llar i amics enmig del caos. La seva solitud s'esvaeix quan es troba un nadó orfe que comparteix el seu sentiment de soledat. A partir d'aquest moment, la Maquia criarà aquest nadó, Ariel, amb l'ajuda de nous amics. Però alhora que els temps canvien, el lligam entre la Maquia i l'Ariel també ho fa, perillant amb les tensions entre els Iorph i es Mezarte. És una història del temps, protagonitzada per dues persones solitàries que troben consol l'un en l'altre.
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou és el debut com a directora de cinema de la guionista Mari Okada.
Opinió personal:
No seria correcte dir que m'ha decebut, ja que vaig saber d'aquesta pel·lícula fa dos dies i no m'havia creat cap mena d'expectativa, però donat el cas que ha tingut tan bona acollida si que sento la responsabilitat d'expressar perquè a mi no m'ha agradat. He de dir que totes les meves queixes estan enfocades en els personatges i la història, visualment la pel·lícula es fa gaudir i l'apartat sonor no es queda enrere, sense ser una excel·lència. L'ambientació és fantàstica i els fons et fan voler parar la seqüència en més d'un moment per admirar tots els seus detalls.
Spoilers. Obrir sota la vostra responsabilitat:
Text amagat.
Maquia o SayoAsa, per entendre'ns, és una pel·lícula plena de salts en el temps, casualitats i fils que es perden al llarg de l'argument. Ens trobem amb personatges bons i interessants d'explorar, com la Mido o l'home de la botiga que li compra els Hibiol, que queden perduts i oblidats en un vist i no vist. En Lang, que es passa com quinze anys sense veure la Maquia i quan es retroben encara manté els seus sentiments com si tot plegat fes dos dies que no es veien. I quan sembla que se li confessa i ella li diu que només pot pensar en el seu fill, pam, un suspir i tot assumit. Quina sang freda. Tot plegat però, queda una mica fora de lloc que la trama que s'està intentant explorar –la maternitat des de diferents vessants– ja és prou complexa i dóna prou de si com per afegir subtrames supèrflues.
És quasi ridícul com la Maquia coincideix amb els personatges importants un rere l'altre en una ciutat tan gran i de forma tan casual. Els salts en el temps al final passen a ser un recurs per no haver d'explicar segons què i deixar-ho tot a l'aire per embolicar la troca encara més: la Maquia desapareix un dia, quan la tornem a veure ha passat no se quant de temps i està en un lloc aleatori amb personatges aleatoris.
Al final sembla que la trama sigui una excusa per treure la llàgrima fàcil, ja que és evident que l'Ariel es morirà abans que ella. I la resta de personatges al final queden oblidats, i els que no acaben retornant al lloc que els hi correspon de forma poc explicada. Què passa amb la Medmel, i el seu pare? Quan s'ha enamorat l'Ariel i ha tingut un fill? Què passa amb el Iorph de la barba que sempre es troba la Maquia? I en Lang?
En fi, crec que si no la veieu no us perdeu res. Perdoneu el caos.
És quasi ridícul com la Maquia coincideix amb els personatges importants un rere l'altre en una ciutat tan gran i de forma tan casual. Els salts en el temps al final passen a ser un recurs per no haver d'explicar segons què i deixar-ho tot a l'aire per embolicar la troca encara més: la Maquia desapareix un dia, quan la tornem a veure ha passat no se quant de temps i està en un lloc aleatori amb personatges aleatoris.
Al final sembla que la trama sigui una excusa per treure la llàgrima fàcil, ja que és evident que l'Ariel es morirà abans que ella. I la resta de personatges al final queden oblidats, i els que no acaben retornant al lloc que els hi correspon de forma poc explicada. Què passa amb la Medmel, i el seu pare? Quan s'ha enamorat l'Ariel i ha tingut un fill? Què passa amb el Iorph de la barba que sempre es troba la Maquia? I en Lang?
En fi, crec que si no la veieu no us perdeu res. Perdoneu el caos.
Sento que moltes coses estaven fetes una mica perque si, m'agradaría que haguessin explicat moltes mes coses.
