Maquia
també anomenada...
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou
Argument:
Els habitants de Iroph viuen allunyats de les terres dels humans, transcrivint els esdeveniments del dia a dia a les teles que ells mateixos teixeixen, anomenades Hibiol. Malgrat viure centenars d'anys, la seva aparença és la de persones joves. Maquia, una noia Iorph òrfena, se sent sola en aquesta terra pacífica tot i estar envoltada dels seus amics. Un bon dia la tranquil·litat de Iorph es trenca amb l'arribada de l'exèrcit de Mezarte, que ocupa el territori a genet de grans dracs, cercant la sang que permet als Iorph viure tants anys.
Maquia aconsegueix escapar perdent la seva llar i amics enmig del caos. La seva solitud s'esvaeix quan es troba un nadó orfe que comparteix el seu sentiment de soledat. A partir d'aquest moment, la Maquia criarà aquest nadó, Ariel, amb l'ajuda de nous amics. Però alhora que els temps canvien, el lligam entre la Maquia i l'Ariel també ho fa, perillant amb les tensions entre els Iorph i es Mezarte. És una història del temps, protagonitzada per dues persones solitàries que troben consol l'un en l'altre.
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou és el debut com a directora de cinema de la guionista Mari Okada.
Opinió personal:
No seria correcte dir que m'ha decebut, ja que vaig saber d'aquesta pel·lícula fa dos dies i no m'havia creat cap mena d'expectativa, però donat el cas que ha tingut tan bona acollida si que sento la responsabilitat d'expressar perquè a mi no m'ha agradat. He de dir que totes les meves queixes estan enfocades en els personatges i la història, visualment la pel·lícula es fa gaudir i l'apartat sonor no es queda enrere, sense ser una excel·lència. L'ambientació és fantàstica i els fons et fan voler parar la seqüència en més d'un moment per admirar tots els seus detalls.
Spoilers. Obrir sota la vostra responsabilitat:
Els habitants de Iroph viuen allunyats de les terres dels humans, transcrivint els esdeveniments del dia a dia a les teles que ells mateixos teixeixen, anomenades Hibiol. Malgrat viure centenars d'anys, la seva aparença és la de persones joves. Maquia, una noia Iorph òrfena, se sent sola en aquesta terra pacífica tot i estar envoltada dels seus amics. Un bon dia la tranquil·litat de Iorph es trenca amb l'arribada de l'exèrcit de Mezarte, que ocupa el territori a genet de grans dracs, cercant la sang que permet als Iorph viure tants anys.
Maquia aconsegueix escapar perdent la seva llar i amics enmig del caos. La seva solitud s'esvaeix quan es troba un nadó orfe que comparteix el seu sentiment de soledat. A partir d'aquest moment, la Maquia criarà aquest nadó, Ariel, amb l'ajuda de nous amics. Però alhora que els temps canvien, el lligam entre la Maquia i l'Ariel també ho fa, perillant amb les tensions entre els Iorph i es Mezarte. És una història del temps, protagonitzada per dues persones solitàries que troben consol l'un en l'altre.
Sayonara no Asa ni Yakusoku no Hana wo Kazarou és el debut com a directora de cinema de la guionista Mari Okada.
Opinió personal:
No seria correcte dir que m'ha decebut, ja que vaig saber d'aquesta pel·lícula fa dos dies i no m'havia creat cap mena d'expectativa, però donat el cas que ha tingut tan bona acollida si que sento la responsabilitat d'expressar perquè a mi no m'ha agradat. He de dir que totes les meves queixes estan enfocades en els personatges i la història, visualment la pel·lícula es fa gaudir i l'apartat sonor no es queda enrere, sense ser una excel·lència. L'ambientació és fantàstica i els fons et fan voler parar la seqüència en més d'un moment per admirar tots els seus detalls.
Spoilers. Obrir sota la vostra responsabilitat:
Text amagat.
Sento que moltes coses estaven fetes una mica perque si, m'agradaría que haguessin explicat moltes mes coses.
