Quin és el darrer anime que has vist?

Respon
Avatar de l’usuari
Shancks
Col·laborador
Col·laborador
Yonkou
Repte d'anime 2019
Fàcil
16 / 24
Entrades: 1106
Membre des de: 19 oct. 2015, 12:05
Gràcies donades: 105 cops
Gràcies rebudes: 171 cops
Sexe: Home

08 ago. 2016, 10:56

Psycho-Pass


Imatge


Estudi: Production I.G
Any: 2012-2014
Episodis: 1x22 cap + 2x11 cap + peli
Gènere: Accio, Policial, Psicologic, Ciencia Ficcio, Futuristic
Basat: Manga


Sinopsis:
Text amagat.

Valoració personal:
La vaig acabar divendres pero no em vaig enrocordar de fer-li resenya i avui Skuld m'ho ha recordat (Gracies!).
Tinc una batalla interna per valora-la, desde el primer moment m'ha donat la sensacio de que primer s'els va ocorrer l'idea del Psycho-Pass i despres l'ambientacio i l'historia, intentant que tot cuadres pero trontolla una mica.
L'animacio es molt bona i hi han pj molt bons com Kokami o Makishima (el millor de la serie) i es entretinguda de veure.
Jo personalment la recomano, sense grans pretensions pot entretindre a qualsvol.

La segona temporada si no l'hages vist tampoc m'hagues matat, nomes la primera ja esta be. El millor de la segona es l'opening (presentat al Animesong) i una escena "medica", la resta repetitiu.

Opening:
Text amagat.


Puntuació: 6.5/10

PD: ara em toca buscar el seguent anime a veure, que encara no el tinc clar.
Imatge

Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Dona

08 ago. 2016, 11:47

Ja que parles de Psycho Pass he de donar la meva opinió perquè és un dels meus anime preferits i els que van marcar un abans i un després (serà llarg). El primer que he de dir és que la primera temporada per mi és un 10/10 i la segona temporada no passa d'un 4/10 molt raspat i sentint-me generosa perquè a banda que no arriba a l'alçada de la primera es contradiu en alguns punts que havien deixat clars en la temporada anterior amb un món ja ben construït de per si. No haurien de malgastar temps en deconstruir de manera tan poc operativa una cosa que en els primers capítols de la primera es van prendre la molèstia d'explicar. A més que la segona temporada és un intent de seguir la mateixa estructura de la primera que no funciona perquè el format és diferent (11 capítols) i tota la informació que donen és redundant fins a l'infinit. Si no has vist la pel·lícula te la recomano ja que segueix la història de la primera sense la mediocritat i tot allò innecessari de la segona temporada. La pel·lícula està feta pel mateix personal de la primera temporada!!

Imatge


El manga en aquest cas és el que està basat en l'anime, ja que la història és original. La qual cosa tenia sentit a l'hora d'acabar la primera temporada on va acabar, tenien una història per explicar i la van explicar, no era necessari continuar perquè la segona no tenia cap propòsit i no pretenia transmetre cap missatge, només violència gratuïta i sense sentit (en el capítol 02x04 es queden a gust amb això). Vaig intentar amb moltes ganes que m'agradés però és una bírria per això que dic i que l'equip inicial estava treballant en la pel·lícula.

No és que el cyberpunk hagi estat mai un dels meus gèneres per excel·lència, però amb Psycho Pass van saber-ho combinar amb aspectes socials, filosòfics i psicològics i això sí que és el meu gènere per excel·lència, de manera que ho van compensar a la perfecció i al final vaig acabar agafant gust per aquesta estètica. El disseny de personatges és una meravella, l'animació molt bona amb plans molt bons (estudi Production I.G.) i uns personatges carismàtics i interessants, a més de coherents amb la història i el que passa. En Makishima és el meu personatge preferit de la sèrie i, probablement, de l'anime en general. És d'aquells dolents ben construïts amb un propòsit, que el presenten des del principi i et fa entrar en la sèrie envoltant-lo de misteri (a diferència d'en Kamui). A més que estèticament parlant destaca i crida l'atenció (mentre que en Kamui no el distingiries ni amb bona il·luminació) i s'assembla a un dels dolents més ben construïts de la història i amb qui comparteix seiyuu (Sakurai Takahiro): en Griffith (Berserk). Realment no sé perquè vaig connectar tant amb en Makishima, però és senzillament una passada i gran part del meu amor per la sèrie és gràcies a ell.
I amb ell i la resta de personatges tenim els tres pilars en què se sustenta la història: l'anarquia radical i la llibertat (Makishima), la justícia humana i els sentiments (Kougami) i les lleis jurídiques i allò "socialment" correcte (Akane). A més de la gran participació dels secundaris i la seva aportació al seguiment de la trama. Els capítols introductoris i la construcció del món, els personatges ben presentats, les situacions impactants i violència en dosis justes, el clímax, la narració etc. A mi em va agradar moltíssim!!

A banda d'això la banda sonora també m'encanta i encaixa amb la sèrie a més no poder, en un primer moment em vaig enamorar de l'opening (Ling Tosite Sigure - Abnormalize) i en acabar el capítol amb l'ending (EGOIST - Namae no nai Kaibutsu). La banda sonora és espectacular i sembla que a diferència de vosaltres a mi em va agradar molt més el primer opening jaja Diria més coses, però em sembla que ja he escrit massa XDDD

Deixo un vídeo comparant les dues primeres temporades i explicant el perquè una és molt millor que l'altra. És algú una mica cremat perquè li ha passat igual que a mi i el vídeo és llarg de la hòstia, o sigui que s'ha de mirar a trossos jajaja
Text amagat.


PD: Si no heu vist Psycho Pass salteu-vos la segona temporada que no val per res, mireu només la primera i la pel·lícula!!
Imatge Imatge

Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

08 ago. 2016, 18:31

En el meu cas l'últim anime que he vist, és un clàssic de ja fa una bona tira d'anys... Elfen Lied. Haig de dir que m'he sorprés a mi mateix tolerant prou bé un anime amb fama de macabre, precisament aquest es el punt de la serie, intercalar una història molt tendre amb moments de molta cruesa. Malgra tot haig de dir, que al ser tan incomplert el seu final obliga a llegir un manga molt més complert i infinitament més cruel. Crec que es un anime molt correcte i curiós, el seu opening en llatí Lilium es dels més orginals que he escoltat, pero un pèl sobrevalorat, deixa masa preguntes i sobtretot no aprofundeix masa amb les relacions dels protagnistes. Recomano la lectura del manga, són 107 capítols que si es miren des de el 64 que es quan acaba l'anime tot queda molt més clar.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

10 ago. 2016, 14:26

Tinc pendent Elfen Lied, gràcies per la teva opinió rob-kun!

Imatge


D'altra banda, no fa gaire jo vaig acabar Hibike! Euphonium perquè tot just ara començarà la segona temporada, havia sentit només bones crítiques i quan vaig estar pel Japó vaig veure molts posters de manera random per allà i la tenia pendent de feia molt de temps. A més els animes musicals i jo ens portem molt bé!

Dir que en general m'ha agradat moltíssim!! És d'aquests animes que t'atrapen al primer moment, que enganxen i que el capítol es passa volant i sempre en vols més! En un dia em vaig mirar l'anime sencer amb ganes de saber com continuava. La veritat és que l'argument és simple: una escola secundaria té un grup d'orquestra bastant cutre i amb l'arribada d'un nou professor les coses canviaran amb l'objectiu de participar en la competició nacional de bandes.

En si l'anime està xulo per la música, pels personatges i perquè l'animació és molt bonica. Si li hagués de posar alguna pega, hi ha una tsundere que em posa dels nervis i el professor també és com bastant imbècil a segons quins moments, però per la resta està molt xulo, si voleu seguir la segona temporada en directe la recomano molt!

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

12 nov. 2016, 12:55

Doncs jo el darrer anime que he vist ha estat Nana

Imatge

Argument:
Dues noies es troben en un tren de camí cap a Tokyo i les dues comparteixen molt en comú, especialment el nom: Nana. Però les casualitats no acaben aquí perquè les dues Nana acaben compartint pis i fent-se molt amigues. Una d'elles va a Tokyo per triomfar com a vocalista mentre que l'altra (a qui més tard anomenem Hachiko) ho ha deixat tot per poder estar a prop del seu nòvio. La seva vida a la gran ciutat tot just comença, amb les pors, inseguretats, amors i desamors...

Opinió personal (amb spoilers):
I així en general m'ha agradat peeeeeeeeeeeeeeeerò. I amb aquest però vull dir que em va encantar durant la primera meitat, era brutal, em va tenir molt enganxada a la pantalla i no era putament capaç de fer res per deixar de consumir capítols com si fos una droga. Quan el Souji deixa la Hachi o quan torna a aparèixer el Ren... m'encanta, simplement varen ser moments brutals!

Però després va aparèixer el Takumi (i el moment en que només es follava el Takumi tampoc estava pas malament) però es queda prenyada i la molt pava decideix tenir el nen quan podia haver triat deixar-ho córrer i ser feliç amb el Nobu! És que realment em va posar molt nerviosa, els darrers 10 capítols varen ser una tortura però vaig continuar pensant "vinga, que segur que ara se n'adona que està fent una bestiesa, aborta i se'n va amb el Nobu" però al final res...

Es casa amb el Takumi i té la nena només perquè el Takumi li pot donar tot el que vol? (evidentment no dic que no sigui bona idea, el Takumi té pasta de sobres com per mantenir la nena i a ella i donar-li tots els capritxos que vulgui com ara tornar de viatge amb un munt de regals...) però realment es pot sacrificar la felicitat per capritxos materials i per un anell de diamants? Això diu molt poc de les dones japoneses, em va fer molta mania.

Així com va acabar no he tingut ganes de llegir-me el manga (que he llegit que està inacabat, toca't els ous) però la Nafi em va dir que les coses anaven encara a pitjor i va ser un SUUUDA!. Però bé, estic hater amb el Takumi però s'ha de dir que és un anime molt bonic sobre amor, amistat i superació (realment sí xD) i que la música també és brutal, així com els històries del principi on explicaven el passat de les dues Nana... aquells capítols em van enamorar i trobo que val la pena només per això!!

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Fàcil
9 / 24
Entrades: 513
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 36 cops
Gràcies rebudes: 169 cops
Sexe: Dona

12 nov. 2016, 14:39

UkiHana ha escrit:Opinió personal (amb spoilers):

Es casa amb el Takumi i té la nena només perquè el Takumi li pot donar tot el que vol? (evidentment no dic que no sigui bona idea, el Takumi té pasta de sobres com per mantenir la nena i a ella i donar-li tots els capritxos que vulgui com ara tornar de viatge amb un munt de regals...) però realment es pot sacrificar la felicitat per capritxos materials i per un anell de diamants? Això diu molt poc de les dones japoneses, em va fer molta mania.
Jo crec que diu molt de la societat japonesa en general, l'importànça de l'aparença per sobre de la felicitat personal. Del bé de la comunitat per sobre del propi individual.
Quan vaig veure l'anime recordo (vagament) que vaig acabar molt rallada amb aquest tema, com la Hachi sacrifica (crec jo) la seva felicitat (= Nobu) per aconseguir estabilitat i una vida "solucionada". Personalment no crec que la Hachi sigui feliç amb aquesta desició, jo sempre he cregut que fa lo correcte. Per altra banda no sé com està el tema de l'abort al Japó, però m'imagino que no deu estar acceptat del tot en la societat (de les lleis ni idea) i cal recordar que Nana és de principis del 2000 així que encara deu ser més complicada la situació. La veritat és que tot i el drama a mi em va fer reflexionar bastant sobre els rols a la societat, la importància de les aparences, i vaig entendre que no es pot analitzar una història com aquesta des de una perspectiva occidental.
Estic completament dacord amb tu, la primera mitat de l'anime és apassionant, i en canvi la segona part és putament deprimen, jo vaig tindre la sensació d'estar mirant un anime completament diferent. El drama s'apodera completament de tot l'anime i tot l'ambient i t'arrastra a un maleït pou sense fons flipant.
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

10 juny 2017, 18:07

Doncs jo el darrer anime que m'he vist ha estat Uta no Prince-sama.

Imatge

Tenia bastanta fama i els dissenys m'agradaven, així que fa uns mesos em vaig mirar la primera temporada i la veritat és que em va agradar bastant.

La història ens conta la vida de la Nanami, una noia que vol ser compositora i que ha tocat el piano toca la vida, així que ingressa a una escola per aconseguir el seu somni: ser la compositora del seu ídol: el Hayato. Coses del destí, la Nanami amb els seus ulls sidosos seductors al final acaba amb un harem de tios que estan tots de toma pan y moja i (Spoilers a partir d'aquí) al final composa una cançó que és com super bona i es crea un grup d'idols i la tia aconsegueix el seu somni perquè, entre aquests guachils sensuals, hi ha el seu estimat Hayato.

I res, més o menys la primera temporada és bastant entretinguda, et van presentant els personatges i, alguns d'ells, tenen una història profunda al darrere o com a mínim tenen motius per fer el que fan i somnis per acomplir. I a més, hi ha molta música, així que la primera temporada està bastant bé i la recomano bastant: música, tios buenos i un argument que et deixa amb la intriga.

Imatge

Ara, després ve la segona temporada. O més aviat, el desastre de la segona temporada. Crec que he estat mesos en acabar-la i ja suda de la tercera i de la quarta... La segona temporada ens mostra que tothom ja s'ha llicenciat i que estan fent feina a la indústria de l'espectacle. Les coses van de puta mare fins que decideixen que vinga, que ficaran un tio nou al grup que a més, és com gilipolles perdut i que té la seva aparició estel·lar a cada puto capítol... I a més, cada capítol és igual: hola, sóc un idol que té un problema, no passa res, confia en l'amor, arriba la prota, li dóna forces, arriba el nou i diu la frase triomfal i, al final, tothom content. Repetitiu.

Només té un poc d'emoció al final i el darrer capítol és tan ridícul que fan ganes de potar. Sí, de potar de tonteria que fan i diuen.


Així que la meva recomanació és que us mireu la primera, gaudiu d'amor i de les vistes i que la segona l'oblideu, com si no existís.

Text amagat.

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

27 set. 2017, 18:00

Imatge

Ahir vespre vaig acabar Paradise Kiss i necessit comentar-la amb algú perquè m’ha deixat molt crazy.

Pels que no l’heu vist, Paradisse Kiss és un shojo que tracta la vida de la Yukari, una noia que no té cap somni a la vida i que es mata a estudiar pels exàmens d’ingrés a la Universitat perquè és el que li demanen els pares que faci. Fins que un dia, mentre va pel carrer, la intercepten uns estudiants de moda i li demanen que la Yukari sigui la seva model. La noia s’hi oposa fortament perquè ha d’estudiar, però lentament els anirà coneixent i se n’adonarà de la passió que posen en crear roba i voldrà tenir també un somni: convertir-se en model professional tot i l’oposició de la seva mare.

Doncs bé, l’anime està bastant bé, té 12 capítols i es veu ràpid, la música és bona però els seiyuus no són res de l’altre món (excepte el Miki Shinichiro, ell sempre està bé faci el que faci <3 ). Està bé perquè és curteta i bé, és de l’autora de Nana i l’esquema és un poc el mateix: no és que passin grans coses però t’enganxa amb els personatges. En el cas de Paradise Kiss no n’hi ha tants com a Nana però de totes maneres els acabes agafant molt de carinyo a tots, per això us la recomano: curta, personatges xulos i enganxa.

La prota a mi no em va acabar de fer gaire, però bé, això ja són gustos personals. El que em va deixar molt pillada va ser el final, així que el comentaré en spoiler per si algú l’ha vist i ho vol comentar:

Text amagat.


Espero que us animeu a veure-la i, si algú l'ha vist, que la vulgui comentar xDDD

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

25 des. 2017, 18:13

Doncs jo feia molt de temps que tenia pendent veure Usagi Drop, no perquè em cridés l'atenció, sinó perquè sempre havia llegit ressenyes d'aquest anime on deien que era una obra mestra (ho havia llegit a més a molts llocs i no sé, m'ho vaig creure)

Imatge

No sé si és que anava jo ja amb la idea preconcebuda que seria l'hòstia i per això m'ha decebut o no sé... La història va d'un vell que es mor i deixa una nena petita de 5 anys i el seu net, el Daikichi, un solter de 30 anys decideix fer-se càrrec de la Rin, sense tenir ni puta idea de com criar una nena.

La història està bé, és entretinguda però no enganxa i el pitjor de tot: queda oberta. El ritme així mateix és àgil i es podria dir que fins i tot és entranyable, però no és una obra mestra. La recomanaria? Uhmmm... potser si us agrada l'slice of life us diria que li donessiu una oportunitat perquè realment no està malament i no te n'adones i el capítol ja ha acabat.

Avatar de l’usuari
cosarara
Porco Rosso
Porco Rosso
...
Repte d'anime 2019
Principiant
0 / 12
Entrades: 154
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
Gràcies donades: 47 cops
Gràcies rebudes: 63 cops
Sexe: Sense especificar

03 gen. 2018, 03:25

Imouto sae Ireba Ii.
Imatge

Imouto sae Ireba Ii... és aquell anime que saps que bò bò no és, objectivament, però segueixes mirant perquè ja l'has començat i en algun moment t'adones que realment t'ho estàs passant molt bé. Comença amb l'anomenat "normie filter", 3 minuts dissenyats per fer quedar l'escena del raspall de dents de Nisemonogatari com si fos per a tots els públics. És exagerada, és conya, és per prendre-se-la amb humor. I passat això tenim un slice of slice còmic, amb protagonistes joves adults, personatges expressius, product placement de marques japoneses de cervesa, i el secret més mal guardat de la història. Fanservice? Sí, també.

Una cosa que m'ha agradat molt d'aquest anime és que deixa molt clar quins personatges són bojos i quins et pots prendre en serio, i fa que te'ls puguis estimar a cada un a la seva manera.

Si hagués de dir què crec que és el pitjor, potser la premissa inicial (el fet que l'escriptor estigui obsessionat amb la germana petita que mai ha tingut).

Oh, i és important fer notar que realment no està acabat. La història ha de seguir, i queda molt clar quan acaba l'anime que el fet que l'hagin acabat on l'han acabat és més tema de diners que res. L'original és un seguit de Light Novels, i també n'han fet dos manga.

Respon