Per què yaoi? Per què no shojo?

Respon
Avatar de l’usuari
Loraninja
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Lluna Plena
Entrades: 46
Membre des de: 09 feb. 2019, 00:54
Gràcies donades: 18 cops
Gràcies rebudes: 17 cops
Sexe: Sense especificar

12 març 2019, 05:40

Per què yaoi? Per què no shojo?


Bona nit, vinc a fer un post castanya sense cap mena de rellevància a la vida (com ha de ser).

Bé, en alguns indrets se'm coneix com Lorayaoi, perque en consumeixo moltíssim, i perque sóc la Lorafeta que escampa la bona nova del yaoi a la humanitat (?).
I últimament he estat reflexionant sobre per què m'agrada el yaoi i no pas el shojo, quan és aparentment el mateix amb l'única diferència del sexe d'un dels individus. Bàsicament volia escriure aquest post per ordenar les meves idees, i per saber per què o per què no llegiu yaoi/shojo vosaltres.

(Perdoneu que m'ha sortit llarg as fuck. La Premissa us la podeu saltar)

Premissa


Porto llegint manga des dels 8 anys (2006 aprox), principalment shonen, i sempre en físic (no vaig descobrir l'internet i pàgines com Submanga fins més tard). Ja des de llavors no m'agradava gens el shojo (una amiga en tenia i m'obligava a llegir-me'ls), ho comparava amb les meravelles de Bola de Drac, One Piece, Inuyasha o el Detectiu Conan, i em semblava molt decepcionant. Jo veia el shojo com una història avorrida i romàntica on no hi passa res més que "Oh, l'estimo però no li ho vull dir". Vinga, perfavor, on queda això al costat de Rurouni Kenshin? (que resulta que el primer volum ho descriu com una "epopeya romántica", pero bé, no és shojo).

Als 12 aprox vaig patir una època d'obsessió amb l'Assassin's Creed, i em dedicava a buscar dibuixos d'Altaïr i Malik, casualment els meus personatges preferits. I vaig acabar als deviantarts d'artistes com Doubleleaf o Lanimalu, que casualment també dibuixaven yaoi/slash d'aquells personatges. I a mi em va semblar una idea espectacular, química i salseo entre els meus dos personatges preferits?
I vaig descobrir els seus comics, on no hi havia cap mena d'indici yaoi, però a mi ja em sobrava.

Text amagat.

I a partir d'aquí, ves a saber com, vaig acabar en el meu primer manga yaoi (crec que era més shonen-ai).
Rutta to Kodama, més concretament l'extra de Toaro and Tatsumi


Sí, vaig començar pels yaois "emocionants", on la gent es pegava, és a dir "Com el shojo però millor". (o almenys la concepció que jo tenia en aquella època)


Poc a poc, com més gran m'he anat fent, he perdut una mica d'afició al manga (o, si més no, d'hàbit de lectura). I quan el vaig recuperar, em vaig descobrir a mi mateixa llegint exclusivament yaoi. Sabia que m'agradava, però suficient com per no llegir res més?



Cos


El shojo és un gènere demogràfic dirigit a noies joves. (Wiki) Pot ser que es degui al meu poc coneixement del gènere, però en general, la idea que en tinc és de "Noia s'enamora de noi" i tota la trama derivada.
Crec que la meva decepció principal amb el gènere van ser els personatges estereotipats i els seus comportaments il·lògics. Mai me n'havia adonat, però la noia sense personalitat que la seva única aspiració a la vida és enamorar-se i casar-se i tenir fills, i que només es preocupa d'estar prima i guapa i desitjable, no em representa, ni a mi, ni a la idea que tinc de persona. I el noi que té l'única funció de ser guai i fort i guapo i treballador i enamorat cegament de la noia en qüestió, i emocionalment superior i protector, doncs tampoc em representa. I quan vaig arribar a aquesta conclusió en el meu subsconscient, vaig començar a odiar tota mena de romanç en tota mena de media.
Per què posen històries d'amor, quan l'amor és una relació d'igualtat i respecte, i l'únic que mostren és una idea equivocada de l'amor, que perfectament n'hi podem dir dependència (o paternalisme?).


I llavors vaig fer la reflexió dels grecs: "L'amor només es pot donar entre iguals, i com que la dona és inferior a l'home, llavors només hi pot haver amor entre homes"
Si el món considera i representa a l'home i a la dona diferents, llavors buscaré aquell amor que es representi en igualtat: el yaoi.

Per això prefereixo el yaoi al shojo, doncs representen personatges amb una mica més de cap.

Plot Twist

Lol, us ho havíeu cregut? És clar que no! Aquesta és la teoria!
És relativament lògic pensar que si perceps diferències intel·lectuals entre els dos sexes, llavors quan hagis d'explicar una història amb dos individus amb el mateix nivell intel·lectual, no tindràs cap problema, oi? Doncs resulta que no. Sembla que sigui inconcebible una relació d'amor entre iguals, perque inclús en el yaoi existeixen dos rols (que gairebé que son iguals als rols de gènere): l'uke (el bottom, el passiu) i el seme (el top, l'actiu).

Però, tot i així, segueixo preferint el yaoi. Sí que és cert que segueix havent-hi una diferència entre els personatges, però no és tan marcada com al shojo, no ve determinada per certes característiques de naixement (com el sexe) i hi ha molta més varietat si saps on buscar.



Conclusió


Al final, jo l'únic que busco és una història amb personatges. No prejudicis amb cames, ni carcasses buides que serveixen per res més que per existir (o morir immediatament i donar-li una excusa d'argument).
Fa relativament poc, algú em va dir "Si és el que vols, jo et puc buscar algun manga amb noies fortes". Doncs gràcies, però a mi no m'interessen els manga amb noies fortes. A mi m'interessen els manga amb personatges, siguin com siguin, forts, dèbils, amb unes o altres preocupacions, que tinguin vida i personalitat, i que no siguin com són per complir amb rols o estereotips. No vull haver de notar amargament el gènere (o la nacionalitat, o el que sigui) d'un personatge. Vull notar el personatge en sí.


Entenc que estem en temps de transició en aquests temes, que d'aquí uns anys potser no serà així. Però també tinc entès que els japonesos tampoc tenen cap mena de pressa en reflexionar sobre aquestes coses, i quan comencin a arribar obres amb una concepció més semblant a la occidental, segurament hauré passat a millor vida (i la concepció occidental haurà tornat a canviar, així que malament ho portem).


-----------


I per què yaoi i no yuri? Doncs, bàsicament, perque no en conec. No sé si m'agrada el yuri. Recordo que fa anys me'n vaig llegir un, i era exactament igual que el shojo, però amb dues dones fent el mateix (noia sense personalitat que la seva única aspiració a la vida és enamorar-se i casar-se i tenir fills, i que només es preocupa d'estar prima i guapa i desitjable). Potser vaig tenir mala sort.

Avatar de l’usuari
Grimmy
Porco Rosso
Porco Rosso
Judo ❀ 柔道
Repte d'anime 2019
Intermedi
18 / 36
Entrades: 243
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
Gràcies donades: 90 cops
Gràcies rebudes: 103 cops
Sexe: Home

12 març 2019, 20:37

Hmm crec que t'entenc. Realment és com dius, les històries romàntiques són sempre les mateixes, repetitives i poc interessants per culpa dels personatges. Però això ja no seria cosa del gènere si no de que els autors són incapaços de fer personatges amb personalitats destacades.

És a dir entenc també que si una història de romanç no homo, té uns personatges diferents i la trama és bona t'hauria d'agradar igualment.

Jo el problema que tinc amb el yaoi (i suposo que podria dir que parlo en nom d'alguns homes) ve de que concebir una relació entre éssers que representen una realitat que tenim associada a un aspecte que no és del nostre gust (parlant com a home hetero), és a dir com va dir l'ereza, els homes fotem fàstic xD, doncs desemboca en el rebuig d'aquest tipus de material perquè no ens hi sentim identificats (sé que hi ha matisos però així s'entén la idea). Que, ei, no hi estem pas en contra, en res de res, simply que personalment no és un material que gaudim. En canvi amb el Yuri passa tot el contrari. Hi ha una comprensió personal total de la situació. XD
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

13 març 2019, 16:07

Doncs molt bon debat, gràcies per l'aportació @Loraninja

Jo no sé què més aportar, però intentaré dir la meva! A mi personalment em passa com a tu, no m'agrada el shojo però gaudeixo molt dels animes yaoi. És a dir, abans de mirar-me un shojo m'ho penso molt perquè en general no m'agrada... En el meu cas, jo veig moltes vegades shojo com a sinònim de romanç en un 99%. Puc dir que molts pocs shojos m'han agradat... Per exemple, m'agrada Akatsuki no Yona o Tonari no Kaibutsu-kun. Vaig mirar Kimi ni Todoke però em va agradar molt més per la relació d'amistat que no pas pel romanç. I hi ha hagut shojos que he odiat molt, com Sukitte ii na yo o Fruits Basket.

Per què no m'agraden gaire aquests animes o prefereixo no mirar-los? Doncs crec que primerament per l'actitud de les protagonistes, que com bé has dit no fan res, deixen que els nois ho facin tot i això em molesta. Em molesta que l'amor sempre sigui el centre d'aquests animes. Sincerament, potser és per desconeixement, però conec pocs shojos (Yona i ja està crec) que l'amor no sigui l'argument principal. Hi ha més coses a la vida, però les noies només hem de tenir l'amor com a principal tema de preocupació?

Tampoc m'agrada que siguin generalment animes d'institut i que el màxim problema que tenguin sigui declarar-se, perquè no em sembla un drama ja a la meva edat. Per què tants pocs animes d'amor a l'edat adulta, amb més llibertat i més coneixements? Aquí va ser quan vaig descobrir que els shojos no m'agradaven, però que els Joseis estaven fets per a mi, històries per a dones on l'amor no és el més important, que hi apareix però és secundari i que tracten altres temes de manera més adulta. Per exemple Chihayafuru, Kare Kano, Hachimitsu to Clover o Sakamichi no Apollon.

Però bé, tornem als shojos i perdó per anar-ho dient tot de manera tan desordenada. Jo crec que tot plegat és un problema cultural. Personalment crec que sí que m'identifico amb les dones femenines i mones que surten als animes, però tot i que crec que sóc aquesta classe de persona, no m'agrada com tracten el tema de l'amor. I crec que el problema és essencialment cultural, perquè nosaltres no entenem l'amor ni les relacions afectives de la mateixa manera que l'entenen allà.

Intentaré explicar-me un poc millor. Al Japó avui en dia encara ara les dones es dediquen a la casa i a cuidar dels nens. Ho hem llegit milers de vegades, ho hem vist a milers d'animes (sense anar més lluny, la Misae -no comentarem per què la majoria dels personatges d'anime tenen el pare o la mare morta, no entra la debat xD-): la dona es casa i deixa la feina per dedicar-se a cuidar de la casa i dels fills.

Sense anar més enfora, mirant l'any passat Agrettsuko, un anime del 2018, la protagonista ho passa malament a la feina per culpa del seu cap (a tots ens ha passat) i què pensava? "Em casaré per poder deixar de fer feina". Això em va molestar i per això vaig cercar vídeos a youtube i vaig trobar un -crec que era del nekojita- sobre les dones al Japó i explicaven que les dones prefereixen deixar la feina per atendre els fills i que generalment no volen tenir llocs de responsabilitat.

Per què? Perquè ho volen? Per què és més fàcil? No, perquè les han educat perquè quan creixin facin el mateix, perquè van veure que les seves mares ho feien i per elles és normal. Sí, segur que moltes pensen si això és correcte o no, però anar a contracorrent a un país que discrimina tan fàcilment el que se surt del codi establert ha de ser molt difícil.

I què té a veure això amb el shojos? Segur que heu vist animes on surten dones amargades perquè no tenen novio i les típiques brometes de "no et casaràs mai"?. Allà es casen als 23-24 anys!! imagineu-vos que prest des de la nostra perspectiva!! Així que convé que pesquis un bon partit al més aviat possible. Jo crec que les noies doncs, creixen amb aquesta idea i el shojo ho reflecteix, reflecteix la vida de les dones d'aquesta societat japonesa desfasada als nostres ulls: la vida de la dona és l'amor. Perquè si ho penses, allà és quasi així.

Et cases i deixes el teu cognom per adoptar el del teu marit, deixes la feina i et passes el dia mantenint la casa endreçada, parint fills i canviant-los els bolquers cagats, cuinant i esperant que el teu salariman torni de currar super cansat per servir-li la cervesa amb un davantal. I això per a elles està bé, és el que han de fer. Però per a nosaltres no està bé perquè tenim altres aspiracions a la vida: volem estudiar per fer feina del que ens agrada, volen tenir els nostres propis diners i no dependre econòmicament d'un home, volem decidir si tenim fills o no i ens volem sentir realitzades fent el que ens dona la gana.

Sempre he pensat que no m'agrada el shojo perquè reflecteix aquests esquemes d'alguna manera: si vull un home que em mantingui de per vida he d'estar guapa, he de ser perfecta i he de lluitar per l'amor, que és el més important de la meva vida. Potser m'equivoco, però crec que no m'agrada el shojo perquè reflecteix unes relacions amoroses antiquades que tenen lloc a una societat que té moltíssimes coses bones, però que en aquest aspecte està molt antiquat.


I al yaoi? Per què m'agrada el yaoi? Els dos són homes, per tant, com ha dit la Lora, ja no hi ha un per sota de l'altre. Els dos treballen, tenen la mateixa classe de vida, més o menys les mateixes preocupacions... Potser la manera de ser dels homes del Japó no ens causa tant de rebuig perquè és com la nostra vida: ens aixequem, anem a fer feina o a estudiar, complim les nostres obligacions, ens divertim quan tenim lliure i ja està.

Optativament aquí les dones podem decidir si ens maquillam, si ens posem un vestit moníssim o si ens posem una dessuadora vella i anem al Mercadona sense rentar-nos la cara. Sabem que tant si anem molt mones com si anem fetes un cromo ens criticaran igual, ho tenim assumit i quan més gran ets més aprens a vestir i a dur el que et fa feliç i que la gent et llepi un peu si no li agrada la teva roba, la teva cara o el teu pentinat, és teu, t'agrada i que es fotin els altres. Allà potser elles no tenen aquestes opcions...

Al yaoi no veus un home preocupat per la seva estètica per agradar un home o no, perquè no tot és estètica i això ens agrada. Ens agrada que s'agradin pel que són, per la seva personalitat, no per si són guapos o no. I si ens agraden els homes i porten traje, aleshores ja és el súmmum!! Crec que per això el yaoi m'agrada més que el shojo i, admetré també que és perquè el yaoi té sexe i els shojos tot està molt idealitzat i és de color de rosa... avorrit.

I clar, és que està malament fer que dos estudiants d'institut follin (a veure, passava a Kare Kano, però és un Josei xD). En canvi, al yaoi sempre li donen al tema i la nostra societat ho té molt més assumit, és més, ho cerquem. Penseu que allà donar-se de la mà és una prova de valentia quasi, que ho passen malament per caminar de la mà, que són molt tímids i això a nosaltres ens pareix ridícul. A mi m'agrada que hi hagi tema, joder! No m'agraden les relacions tan pasteloses i perfectes i ideals, m'agraden les relacions un poc més normals i crec que les relacions que mostren els yaois són un poc més normals o més occidentalitzades si ho voleu dir així.

També dir que gaudeixo molt dels animes d'harem invers. M'agrada Uta no Prince-sama, Hakuoki, B-Project... Per què? L'acció se centra en els maromos buenorros i la protagonista (bleda i tonta a matar) simplement fa de nexe entre els personatges. Fins i tot a algun d'aquests animes he gaudit de la protagonista si tenia un poc de personalitat. Que per què m'agraden? Perquè tot i que a molts d'aquests animes els tios s'enamorin de les paves, elles no els corresponen o tenen altres coses al cap, per tant, l'argument sol ser la música o altra cosa, la dona està allà però no hi pinta res (molt malament, realment)

I bé, fins aquí la meva reflexió. Potser no serà la més correcta del món, però l'he parit amb molt d'amor xDD

Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Repte d'anime 2019
Intermedi
24 / 36
Entrades: 1060
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Gràcies donades: 630 cops
Gràcies rebudes: 284 cops
Sexe: Home

14 març 2019, 01:10

Bé, jo tenc poc a dir del tema. No m'agraden els shojo ni els yaoi. Tot i que és cert que la meva opinió dels yaoi és poc informada, el poc que he patit m'ha bastat per saber que no és el que cerc en l'entreteniment.

Llavors, començaré per dir que estic d'acord amb tot el que heu dit fins ara. El problema gros és la reflexió de la societat japonesa als arguments.

Tot i així, com bé ha comentat na @UkiHana, hi ha shojos que no es centren en l'amor o ho fan d'una manera més... valenta, amb personatges femenins forts i no supeditats al que marqui el mascle alfa de torn.

Centraré la meva aportació en el que domin més: el shonen. En aquest cas, les relacions amoroses són tan o més decebedores que en el cas del shojo. També hi ha excepcions. Podem trobar dones protagonistes que marquen la direcció de la seva vida. Però no és el cas habitual.

Final de Naruto:
Text amagat.


Final de Bleach:
Text amagat.


I llavors podríem parlar del yaoi com a gènere que es centre més en l'amor sexe entre dos individus sense centrar-se tant en el demés. I crec que és bàsicament una espècie de relat eròtic, bàsicament. Vendria a ser com llegir 50 ombres de Grey. Centrat en dos homes, sí. Però això, una història eròtica. Ni més ni manco. Que gràcies a això no hi ha estereotips que molesten? D'acord. Però no ho vengueu com un substitut d'una història amorosa: és una història eròtica.

I fins aquí. Si he pixat fora de test, agraïria que m'ho diguéssiu ;)
Imatge
Text amagat.

Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Repte d'anime 2019
Difícil
13 / 54
Entrades: 316
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops
Sexe: Home

14 març 2019, 19:26

Jo tampoc tinc molt de coneixement del YAOI, pero si prou del Shoujo, com per no compartir aquesta visió que veig que tens @Loraninja. Tot sigui dit, personalment, haig de dir que m'haig d'alinear en la tesis argumental que sostenen en @Grimmy i en @Minatoni, tot i així vinc a donar una volta més al cargol del perquè una part dels nois/homes que consumeixen manga i anime cada vegada que escoltem la paraula YAOI ens entra una certa urticaria o un calfred. També m'agradaria fer una mica d'advocat del diable i defensar una mica el SHOUJO que pel que veig, si puc fer-te entendre que parteixes d'una premissa esbiaixada o directament, vas començar amb mal peu.

En primer lloc, es molt cert el tema de que GRAN part del Shoujo que es produeix al Japó parteix d'una premissa que les noies/dones occidentals heu superat amb escreix, per consciencia de gènere o per una serie de raons x. Ara bé, dintre del Shoujo jo he trobat molt bons manga i anime (sobretot en el format One Shoot que procuraré adjuntar al final del post). En el meu cas, un bon exemple d'anime Shoujo que conta amb una gran historia i un background de personatges treballats (sense recorrer a l'erotisme o al sexe). He de dir pero, que aquí la mescla pot ser susceptible a debat, que sisplau us convido a refutar.


Text amagat.


Per tant, no trobo valida, i per tant, no correcta afirmar que el Shoujo (en general) presenta personatges estereotipats i que no tenen un gran desenvolupament, i molt menys, un gran argument al darrere. Com a argument final, et vull recomanar que et miris l'anime de Romeo x Juliet, es un romanç i tothom coneix la seva historia i es shoujo, i diré més, dins del meu humil cas, considero que la Julieta es la millor protagonista/heroína femenina que he pogut trobar en bastant de temps.

Passem al manga, la cosa ja es complica, molt. Per l'estil de dibuix i per altres raons la cosa es pot convertir en una feina títanica, per sort, existeixen els One Shoot i algunes series que també es surten de l'oficialisme. Aquí aviso que ja es més difícil rebatre perqué m'he anat directament a la biblioteca i per gèneres.

Text amagat.


Tampoc em sembla bé dir que no t'agrada que et donin exemples perquè bàsicament et podrien refutar la premissa. Perquè dones a entendre (penso), que no tens la confiança en la posició que sostens (que segons he entès es Yaoi :sang: - Shoujo :facepalm:) torno a repetir, si no es així pren-te la llibertat de contestar. Estic també molt d'acord en l'últim punt d'en Minatoni, no es pot vendre com un gran argumento un relat d'encontres sexuals entre homes, com tampoc ho es el seu equivalent hetero conegut popularment com
Text amagat.
. Si el problema son els estereotips, cap objecció, com a home sento vergonya, repulsa i depreciï a series com Seiren, High School DX i derivats i tota la resta de harems que deixen a les noies com mers objectes i comparses sense més propòsit de ser pel macho alfa de torn.


Per últim, i no menys important, seguint amb el tema @Grimmy, la incomoditat que a vegades hem sentit els homes respecte al YAOI o quelcom relacionat amb ell i que pot succeir també amb un sector de les noies amb el yuri. Abans de res, no tinc res en contra amb les relacions entre persones del mateix sexe, pero no es un material que gaudeixi, ni vull consumir i per tant, no necessito que hem venguin la moto. Si a la meva parella, companya de classe, de fòrum li agrada, perfecte, pero que no ens faci propaganda o fiqui cullerada, per la regla de la teva llibertat acaba on comença la del altre. En aquest sentit, porto masses anys tractant amb fujoshis, fandoms tòxics i altre fauna que amb l'internet estan a l'alça, en el cas dels primers grups m'han obligat a deixar de mirar series com Boku no Hero, pels múltiples post o comentaris sobre la sexualitat del protagonista, com ja ha vaig patir amb Naruto amb el cas (Sasuke/Naruto, Itachi/Shuisui...). O directament, han contaminat tan la visió d'un anime com es el cas de Num. 6 (que gràcies a @UkiHana espero poder veure aquest any) Jo mai he entès quina necessitat hi ha de ficar YAOI fins a la sopa en alguns animes, a crear auténtiques batuses perqué dos personatges masculins es portin molt bé o es tinguin molta confiança. Un dels casos més extrems va succeir amb el joc Tales of Zestiria, que molta gent el considera com un joc obertament LGTVI quan en realitat, mai es dona cap referencia a aquest tipus de situació, cosa que va obligar al final del seu anime a adoptar una postura ambivalent que només ha fet més mal a la reputació del joc.


Per tant, entenc que us molesti molt els estereotips i tot el que rodeja el moll de l'os del Shoujo, perquè no es realista, no us sentiu representades i us resulta ofensiu. Pero de la mateixa manera, no crec que el YAOI sigui en cap cas millor o més igualitari en les seves premises, per tant, cadascú que llegeixi i consumeixi el que vulgui, pero sempre respectant la opinió dels altres, que no volen ni ser "convertits" ni "il·luminats"
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Atir dels Senders
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 139
Membre des de: 12 set. 2018, 16:02
Gràcies donades: 94 cops
Gràcies rebudes: 132 cops
Sexe: Sense especificar

17 març 2019, 20:09

Hello, m'he llegit totes les vostres aportacions i vinc a deixar la meva a veure si embolico més la troca que veig que això s'animava.

Jo personalment no veig gaire diferència entre el shojo i el yaoi. Objectivament, ambdós són gèneres orientats a un públic majoritàriament femení i escrits, majoritàriament, per dones. Com heu comentat alguns de vosaltres, la societat japonesa és encara molt conservadora, especialment amb tot allò referent a la dona. Aquesta manera d'entendre també és present a l'animanga i, com no podia ser d'altra manera, regeix la forma com les dones entenen la parella i com s'hi relacionen.

Heu comentat que les parelles en els shojo estan molt estereotipades perquè mostren dos rols molt clars: femení (noia delicada, bonica, fràgil, que s'ha de protegir) i mascuí (noi atractiu, fort, protector i gelós). En la majoria de shojos es repeteix el mateix escenari d'esdeveniments i aquests personatges interactuen fins a esdevenir la parella perfecta i, potser, fer-se un petó al cap de 50 capítols; ja que en el shojo l'amor és "pur", quasi platònic, sense arribar mai al sexe. I tot això que ja sabem que passa en el shojo modern.

Però ningú ha comentat que els mateixos estereotips es reflexcteixen en els personatges masculins que protagonitzen els yaoi. Em refereixo als conceptes tan coneguts per tothom que llegeix yaoi: uke i seme. No deixa de ser una reproducció dels estereotips de gènere on, en aquest cas, l'uke (passiu) agafa el rol femení i el seme (actiu) el masculí. No sé si mai n'heu parlat amb homes homosexuals però probablement us diran que aquestes històries no reflecteixen la majoria de parelles ni en l'àmbit sentimental ni en el sexual (tal com ens il·lustra la W, el gènere orientat a una audiència masculina adulta s'anomena bara i no té res a veure amb el yaoi).

Amb això ja veiem alguns dels estereotips que podem trobar en el yaoi. A nivell estètic tenim l'aparença sempre de model dels homes que protagnoitzen aquestes històries. A nivell argumental l'estereotip acostuma a ser un amor prohibit entre els dos personatges principals (no m'agraden els homes però tu sí). En alguns yaoi l'agressivitat del seme per consumar l'amor que sent per l'uke –que li provoca aquests sentiments– arriba a l'abús.


En resum, tant el shojo com el yaoi estan farcits d'estereotips, així com ho estan altres gèneres com el shonen o el yuri. Per aquesta raó jo ja fa temps que vaig deixar d'interessar-me en els animanga d'un gènere concret i vaig decidir centrar-me en obres concretes que, de qualsevol gènere, m'agradessin i s'allunyessin dels estereotips concrets que no necessito.

Abandonar tota obra yaoi per la idea que te'n fas no et permetrà conèixer les bones històries que s'inclouen dins el gènere de la mateixa manera que si abandones tot el shojo.

Avatar de l’usuari
El Hespiritu
Porco Rosso
Porco Rosso
Mmmh... Aiyä!
Entrades: 109
Membre des de: 11 set. 2018, 02:17
Gràcies donades: 87 cops
Gràcies rebudes: 51 cops
Sexe: Home

17 març 2019, 21:57

-Com a Aler-Pivot Undersized Que Pot Jugar De Center En Un Smallball, signo gairebé tot el que diu l' @Atir dels Senders i el que no signo és més per diferències d'estil al redactar que no pas pel contingut (per exemple, no ha esmentat en Tolliver un sol cop... lleig).

-Com a Mamífer Antropoid faig notar que gairebé el 90% del Shoujo (si més no del que jo he vist taggejat com a tal) està protagonitzat per adol.lescents d'Institut o per universitaris i no l'he vist jo gaire, aquest esquema de repartiment de rols perqué cap dels dos ni treballa (a temps parcial, a tot estirar) ni fa totes les tasques de la llar (perque viu amb uns pares semi-invisibles) sino que tots dos solen ésser estudiants full-time.

-Com a Bíped Implume he detectat una certa absència de mencions a la pròpia curiositat sexual a l'hora de explicar les raons per les que ens agrada un o altre génere. Suggereixo que tals raons poden existir però no ésser esmentades per motius sobre els que no penso especular o (si més no) que les esmentades raons operen a nivell inconscient.

-Com a Fanboy a Mort de Tolkien declaro que les relacions igualitàries només poden donar-se entre clons o, si més no, en l'acte de la masturbació perque tots els éssers humans som diferents encara que sigui per tres-quatre cadenes de gens, per no parlar de diferències psicològiques, educatives, culturals, emocionals o econòmiques i de classe (el rebuig a les parelles "desiguals" es quelcom ben documentat històricament des dels temps dels romans -els grecs no eren tan primmirats-)... i fins i tot diferències Hespirituals.

Ara ho lligo tot amb els grecs i El Hespíritu per a finalitzar en plan Buenafuente de baratillo

-Com a El Hespíritu, admeto que tinc força rovellat el meu Grec Clàssic, fins el punt d'èsser incapaç de recordar-ne l'alfabet, per la qual cosa procedeixo a reproduïr-lo aquí ja que sembla que darrerament costa parlar d'anime sense saver-se'l i ens pot fer servei a tots plegats:

Imatge

Addendo: A mi m'agradaria ser un mascle Gamma perque em recorda el meu signe zodiacal (Aries) i així és mes fàcil de memoritzar.

Addendo2: Us juro que me n'acabo d'adonar ara que la lletra Omega és ben bonica i em fa pensar en no sé què...
Imatge
-Els dic: "Senyors dessistiu, prego! Les vostres diferències són tema vostre
Tots hem de col.laborar a mantenir la pau i el decòrum regnants a aquest Refugi"
-I si no hi fan cas?
-Els mato i els llenço al mar

Respon