Pel·lícules Ghibli: Murmuris del Cor

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.
Respon
Avatar de l’usuari
Meina
Calcifer
Calcifer
Dereshishishishishi!
Entrades: 828
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
3
6
4
Pronom: Femení
Gràcies donades: 246 cops
Gràcies rebudes: 360 cops

MURMURIS DEL COR

Imatge


NOM JAPONÉS: Mimi wo sumaseba

DIRECTOR: Yoshifumi Kondō

GÈNRES: Comèdia, Coses de la Vida, Drama, Romàntic

SINOPSIS: La Shizuku és una adolescent aficionada a la lectura, que ha planejat passar les seves vacances d'estiu llegint a la biblioteca i traduint cançons estrangeres. Però, per sorpresa seva, els seus plans fan un gir inesperat quan descobreix que les fitxes dels llibres que agafa de la biblioteca tenen un mateix nom: Seiji Amasawa. Un dia, al tren, la Shizuku es troba amb un gat misteriós que la porta a la botiga on en Seiji treballa com a aprenent de lutier. En Seiji explica a la Shizuku que el seu somni és portar el seu art a Itàlia i anima la Shizuku perquè escrigui llibres.

DURACIÓ: 111 minuts

TRAILER:
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
❁✿❀
Entrades: 2450
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
10
15
6
Pronom: Femení
Gràcies donades: 382 cops
Gràcies rebudes: 1169 cops

Seguint amb el meu marató, avui ha tocat veure'm aquesta peli!! :uki:

Imatge


M'ha agradat molt més del que em pensava! Bé, realment tampoc és que sabés massa bé de què anava, però m'han semblat una bona pel·lícula, un shojo ben plantejat i molt profund!

Especialment el que més m'ha agradat (a part dels personatges, que sempre són meravellosos) com enfoca el canvi de sentir-se un nen a saber que la vida no és tan bonica i començar a veure com són les coses i voler aconseguir alguna cosa per si mateix.

La prota es passa el dia llegint i sense adonar-se'n dels problemes de la vida quan se n'adona que tot és molt més complicat del que pareix i que ha de trobar una cosa que li vagi bé i viure d'acord amb això, treure el seu talent i polir-lo. En part, tot gràcies al Seiji, que té un somni que vol acomplir i aquesta dedicació fa que la Shizuku es demani "i jo què? què he de fer amb la meva vida?"

I finalment, m'ha ENCANTAT el final!! Vull dir que sempre el final es queda amb que intuïm que la parella queda junta, però aquesta vegada es "confirma" que es casaran i que els dos posaran el seu esforç en acomplir els seus somnis i en estar junts i, realment és una tonteria d'un detall al darrer moment de la pel·lícula però m'ha agradat molt.

Si no vaig llegir malament a MAL el personatge del gat (Moon) i el Baró tornen a sortir a la Haru al regne dels gats, així que suposo que serà de les següents que em miraré! :uki:
Avatar de l’usuari
Ereza
Calcifer
Calcifer
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 766
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
1
3
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 598 cops
Gràcies rebudes: 471 cops

Ahir vaig decidir mirar aquest film perquè era un dels que encara no havia vist de Ghibli (i el vaig mirar sense mirar abans de què anava l'argument). I res, que s'ha afegit a la meva llista de millors films de l'Studio Ghibli. Cal dir que l'he vist amb el doblatge català.

Potser la història és molt shojo clàssic, però m'ha encantat. I com dèieu per aquí, és una bona història de motivació, esforç i creixement del personatge de la Shizuku. M'ha agradat molt l'analogia que feia l'avi de la botiga (que és increïblement adorable) amb les pedres precioses. L'escena en què en Seiji toca el violí, la Shizuku canta i s'hi afegeixen l'avi i els altres senyors em sembla preciosa. I m'encanten totes les escenes "slice of life" dins la casa, els paisatges i tal. En algunes coses m'ha transportat a la meva infància (incloent-hi els records de les fitxes de la biblioteca).

Em quedo amb aquestes frases de l'avi:
"No es pot començar i aspirar a la perfecció en un dia."
"Has de trobar la pedra en brut que s'amaga dins teu i polir-la a poc a poc."
"No has de tenir pressa. Dedica-hi temps i poleix-la amb detall."

Imatge

Per cert, una petita cosa en què m'he fixat després d'escoltar uns quants cops la cançó: la cançó diu "...I get a feeling that I should have been home yesterday, yesterday", i en Seiji torna a casa... el dia abans :p

Molt recomanable!
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Avatar de l’usuari
Akime
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Entrades: 34
Membre des de: 28 abr. 2021, 18:04
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 33 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

Ep! Estava buscant si hi havia post de Murmuris del cor i evidentment ja hi és, així que sumo comentari.

Ahir vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada i em va passar una mica com a l'Ereza, em va agradar tant que passa al meu top Ghibli. La tenia pendent des de fa un munt de temps, ja que havia vist algunes imatges dels escenaris de la pel·lícula i m'atreia molt l'estil del traç, però fins ara no havia trobat el moment.

Crec, però, que si l'hagués vist fa uns anys no m'hagués agradat tant. L'argument no és complicat, justament té una trama senzilla i molt "quotidiana", però això fa que si no tens certa maduresa no crec que la història et provoqui tant interès. Al final en les pel·lícules de Ghibli acostuma a haver-hi diverses capes (a la superfície, la fantasia i les aventures, en les profunditats, el missatge de l'obra), que fan que puguin interessar una mica a tothom: si ets més petit et quedes amb l’emoció d’un món fantàstic, si ets més entens millors les metàfores i els valors que transmet l’autor.

En canvi aquí tot és visible, no hi ha ficció que cobreixi la història. Les escenes més fantasioses són sempre producte de la imaginació de la protagonista. És cert que La tomba de les lluernes o El vent s’aixeca comparteixen aquest esperit més “realista”, però penso que en tenir arguments històrics permeten a l'espectador mantenir la distància entre el que es narra i la seva persona (et poden provocar una allau de llàgrimes, però en general els espectadors no compartim les experiències de la trama). A Murmuris del cor això és impossible: la història és universal (la maduració de nen a adult) i la manera de plasmar-la transparent, no hi ha barreres.

Per tancar una mica, deixo aquí el meu detall fav de la pel·lícula:

Imatge

Imatge

Text amagat.
La Shizuku és a l'escriptori treballant en la seva novel·la quan s'adorm i té un malson, en què troba una gemma preciosa que es transforma en un ocell mort. Quan es lleva, la distribució de l'habitació ha canviat: la germana gran ja ha marxat, ha abandonat el niu. És una el·lipsi temporal preciosa.
Mireu-la!
Respon