Després de molt de temps esperant per veure-la, a la fi avui horabaixa m'hi he posat amb molta il·lusió.
I no sé si haurà estat tot el temps que l'he tingut en esperat, sublimant-la o què, però la veritat és que m'ha decebut molt.
Per començar que la San, quasi no apareix i realment no em pareix una heroïna admirable, forta i decidida com si que m'ho va parèixer la Nausica. L'he trobat sempre plena d'odi (que s'entén que li tingui mania als humans i tal, eh?) però no he vist en ella rastre d'amor o de compassió com si que vaig veure amb la Nausica amb els oms.
Suposo que l'error està en comparar les dues heroïnes, però la veritat és que m'esperava moltíssim de la "Princesa Mononoke" i el personatge en si m'ha semblat una tia cegada per l'odi i que només segueix els seus instints i no mira de fer el millor per arribar a un acord, sinó que es passa el dia intentant tallar el coll de l'Eboshi. M'esperava alguna cosa més d'ella, veient la quantitat de gent que fa cosplay d'ella i amb les imatges tan xules em pensava que seria la protagonista que intentaria salvar el món tenint-ho tot en contra però no ha estat així...
I després a l'argument li faltava algo, pel meu gust en aquesta pel·lícula hi ha massa fronts oberts.
-Primer l'Ashitaka amb la seva maledicció
-Segon el poblat on fan l'acer on hi ha l'Eboshi que és dolenta per la San però bona per la gent del seu poble
-Els samurais que volen destruir el poblat de l'Eboshi
-Després els llops, que són bons amb l'Ashitaka però dolents amb l'Eboshi
-I a més hi ha l'emperador, al que no veiem mai, que vol el cap del Shishigami per aconseguir la immortalitat.
-Per acabar-ho de fotre tenim els dimonis, els porcs-senglars, els micos...
Pel meu gust, aquí hi ha massa coses i la peli m'ha quedat un poc despenjada. No hi ha ni bons ni dolents, els que són bons per uns són dolents pels altres i tot plegat, la única cosa que tenen tots en comú és l'avarícia de voler aconseguir alguna cosa per ell i els seus, però també l'odi cap als que volen el contrari.
I amb tot això, la veritat és que el problema del protagonista com que queda molt diluït, molt com si res... i el tenim al pobre d'aquí per allà tota l'estona ajudant a tothom. I el final tampoc m'ha acabat de fer, no pel final en si, sinó perquè ha estat molt precipitat.
En general la història m'ha decebut, se n'ha anat massa per les branques i la San, que era a qui volia veure i conèixer m'ha decebut un poc com a l'heroïna que m'esperava.
Algú més ha tingut aquesta sensació en veure-la?