Parasyte, Kiseijuu: Sei no Kakuritsu

Respon
Avatar de l’usuari
Grimmy
Porco Rosso
Porco Rosso
Judo ❀ Master
Entrades: 444
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
6
10
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 154 cops
Gràcies rebudes: 165 cops

Kiseijuu: Sei no Kakuritsu


Imatge

Obra: Kiseijuu: Sei no Kakuritsu (寄生獣 セイの格率) / Parasyte -the maxim-
Autor: Hitoshi Iwaaki
Gènere: Action, Drama, Horror, Sci-Fi, Psychological, Seinen
Estat de l'obra: Acabat
Capítols anime: 24
Duració del capítol: 23 minuts
Temporades: 1
Data: 9/10/2014 - 26/3/2015
Estudi d'animació: Madhouse


Argument:

Arriben en silenci i en la foscor. Descendeixen del cel. Tenen fam de carn humana. Estan a tot arreu. Són paràsits, criatures alienígenes que han d’envair i controlar l’host humà per sobreviure. I una vegada que han infectat les seves víctimes, poden assumir qualsevol forma mortal que escullin: monstres amb dents gegants, dimonis amb ales, criatures amb afilades fulles per a mans. Però la majoria han escollit ocultar el seu propòsit letal darrere dels rostres humans ordinaris, de manera que ningú no coneix el seu secret, excepte un estudiant ordinari de secundària. En Shinichi Izumi està lluitant pel control del seu propi cos contra un paràsit extraterrestre, però podrà trobar una manera d'advertir a la humanitat dels horrors que vénen?

Opinió personal:

Uff, la veritat és que m'ha sorprès molt. Feia temps que la tenia en el punt de mira però com de costum em feia pal, però no m'esperava per res tret de la seva alta nota a myanimelist que m'agradés tant.

La veritat és que tots els capítols són interessants i la sèrie en si et fa reflexionar. La humanitat, la vida, la societat, la moral. Són temes que ens toquen de ple en les nostres vides reals i aquesta obra hi incideix directament i qüestiona el rumb que ha pres la societat actual.

El protagonista pren una evolució molt marcada, justificadament, i de cop canvia completament, de ser dèbil i insegur de tot a un noi fort i de poques emocions. Hem vist molta sang juntament amb ell. La mort de la seva mare és bastant shock. Així hi tot hi ha hagut moments que he pensat que es podia desenvolupar de manera diferent així que mai he sabut ben bé com aniria la sèrie ni què passaria. És una part bona perquè mai t'esperes res del que passi, però també et deixa la sensació que haguessis volgut que passés alguna de les coses que tu has pensat.

Sobre el paràsit que habita la seva ma també evoluciona i entre els dos aconsegueixen tirar endavant en moltes situacions complicades. M'hagués agradat que s'hagués descobert, al menys davant persones de més confiança, com el seu pare, o la novia a qui deu explicacions. Entenc que en Migi era una amenaça si el descobrien però ell sempre tindria la paella pel mànec, fent xantatge a en migi podria haver-se recolzat en les persones de més confiança. Però bé, que estic satisfet.

Destacar també i molt, la banda sonora. Tant l'opening com l'ending m'encanten i les insert songs igualment 10/10.

La recomanaria a tothom, sincerament, tot i que sempre hi haurà algú que per estadística no li molarà. xD

Nota: 8,7 / 10
Imatge
Respon