Cécile Corbel - Petit fantôme
Text amagat.
Traducció de la lletra:
Text amagat.
Vas néixer sota un cel gris
a la badia de Galway.
Jo era jove, tan jove, i tu
tan petit, tan petit.
Deu anys han passat ja
a la Magdalene Laundry.
Deu anys que has crescut sense mi
lluny d'aquí, lluny d'aquí.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
Estrenyo una foto de nosaltres
al vespre per a adormir-me.
Repenso al foc de les teves galtes,
i el teu somriure, el teu somriure.
Oh, ben segur que el temps passa,
però no els records.
Sempre aquesta aigua a la meva mirada
que espurneja, que espurneja.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
L'anomenes mare?
Et vetlla a la nit?
Digues, fas molins de vent?
I bestieses, i bestieses?
Roman una mica aquí,
roman una mica i estreny-me fort.
Fes-me companyia,
crec que em torno folla.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
a la badia de Galway.
Jo era jove, tan jove, i tu
tan petit, tan petit.
Deu anys han passat ja
a la Magdalene Laundry.
Deu anys que has crescut sense mi
lluny d'aquí, lluny d'aquí.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
Estrenyo una foto de nosaltres
al vespre per a adormir-me.
Repenso al foc de les teves galtes,
i el teu somriure, el teu somriure.
Oh, ben segur que el temps passa,
però no els records.
Sempre aquesta aigua a la meva mirada
que espurneja, que espurneja.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
L'anomenes mare?
Et vetlla a la nit?
Digues, fas molins de vent?
I bestieses, i bestieses?
Roman una mica aquí,
roman una mica i estreny-me fort.
Fes-me companyia,
crec que em torno folla.
Pren-me als teus braços,
roman almenys fins a l'alba.
Oh, fins a l'alba.
T'ho prego, estreny-te contra mi,
ja no tinc mai por dels fantasmes,
dels fantasmes.
Les "Magdalene Laundry" (on se suposa que van enviar la protagonista de la cançó) eren uns asils religiosos d'Irlanda on s'enviaven les "dones caigudes" (al principi prostitutes, després noies "massa promíscues" o que no es considerava que tinguessin un bon comportament, sovint sense cap mena de prova) per a "reinserir-les en la societat" a base de treballs forçats i polítiques fins i tot més estrictes que a les presons. En trobareu més informació a la Viquipèdia.
L'artista la conec perquè és qui cantava l'ending d'Arrietty (que de passada, recomano).