He quedat sense paraules. T'has puto coronat, em trec el capell davant la teva genialitat genialosa. És més, t'animo a fer els teus propis mochis. Amb m&m's o amb llenties. No sé, després de comprar aquesta caca inhumana ja espero qualsevol cosa de tu.
És que fins i tot la capsa et mira i et diu "no em compris per favor, que soc radioactiu". De veres, intento posar-me en el teu puto lloc, al Lidl al davant dels congelats fent contacte visual amb la capsa de mochis de xocolata i intento entendre per què vares pensar que seria una bona idea gastar part del teu sou en aquest despropòsit. "Wow, mochis de xocolata, segurs que són bons del cagar". Vares pensar això? De veres, quins pensaments et van envair en aquests moments? Tens tendències a l'autolesió?
Ja no entenc res, he quedat derrotada, en un viatge astral infinit de possibilitats, en un bucle sense fi d'universos paral·lels en el qual comprar una capsa de mochis de xocolata és una bona idea. Potser la teva lògica escapa a la comprensió humana...