[Rol][Oneshot] La taula rodona

Avatar de l’usuari
Oriol
Moderador
Moderador
Entrades: 374
Membre des de: 12 març 2016, 00:23
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 168 cops
Gràcies rebudes: 223 cops

Mai sabem qui hi ha darrera d'una persona o una organització. Sempre tendim a pensar que hi ha algú que s'amaga en les ombres i que des de allà ens manipulen com si fossin marionetes. Aquestes organitzacions solen tenir una connotació social negativa. En altres paraules, el poble, pensa que aquestes organitzacions tenen la cura per totes les epidèmies que amenacen el món o bé tenen l'arma definitiva per acabar amb la raça humana, i ho mantenen en secret.

Però tot això queda molt lluny de la realitat, aquestes organitzacions normalment estan capficades en una lluita constant per mantenir la pau. Ja pot ben ser jugant el paper d'as en les guerres o bé encarregant-se d'organitzacions criminals molt tèrboles.

A Drakkar existeix una organització poderosa que resol els afers que no es poden treure a la llum. Considerada per molts, una reunió llegendària digne de les més èpiques històries de llibre i per uns pocs, una realitat. M'estic referint a...

-La taula rodona? No em sona pas capitana.

-Sabia que no et sonaria pas Meizu.-va dir amb un somriure entre orella i orella.
-La taula rodona és el nom amb el qual es coneix l'elit de la cavalleria. Aquests cavallers es reuneixen en un taula rodona-va mirar cap a la finestra i va murmurar per sota del nas "òbviament"-i en aquesta reunió posen sobre la taula assumptes delicats que l'estat no podria permetre, pel seu benestar, que sortissin a la llum ja que segurament desencadenaria un malestar social. A part de tractar-se assumptes secrets també s'executen missions que no es podrien deixar a simple soldats rasos.

-Ah, i a mi què?-ja feia estona que feia feina d'oficina, desconnectant del rotllo de la capitana que no es trobava entre les meves prioritats del dia.

-Sigues una mica agraït que t'estic explicant un secret d'estat.-deia la capitana amb la seva expressió de cabreig habitual mentres ja apropava una mà al meu cap amb males intencions.

-I si és tan secret d'estat per què m'ho expliques?-vaig dir mirant la mà que s'apropava cap a mi poc a poc sense canviar l'inexpressivitat de la meva cara.

-Aquí volia arribar jo. Antigament la taula rodona era formada per dotze persones. El rei i altres onze cavallers d'elit.

-Què vols dir exactament amb cavallers d'elit?

-Hi havien (també n'hi han ara, però són més escassos que en l'antiguitat) cavallers que superaven el nivell de capità, però que no eren aptes pel lloc o simplement el càrrec ja estava ocupat. Així que un cop creada la taula rodona amb aquests cavallers se'ls hi van donar dues opcions.

-Quines?-cada cop m'interessava més el tema. De fet les meves mans eren lliures dels blocs de papers que abans carregaven.

-Entrar a la guàrdia real o amb una organització de caire militar on se'ls hi donaria un paper important per defensar la ciutat.

-Segons tinc entès, si entres a la guàrdia real ja tens la vida pràcticament resolta. Et poses al servei del rei a canvi de fortuna, prestigi, poder, terres...-vaig fer memòria.

-Efectivament és així. T'imagines la classe de cavallers que van formar i formen la taula rodona?

-Era una "trampa" l'elecció va ser feta per què la gent podrida anés a viure la bona vida mentres que els que de veritat es comprometien amb la nació anessin a defensar-la. Un sistema anti-traidors. Si vas amb el rei i tens una bona vida fins la fi dels teus dies no s'et passarà pel cap una traïció, però si coneixes els secrets de l'estat podries arribar a traicionar-la.

En poques paraules, el rei d'antany va inventar un sistema infal·lible contra els impurs i va crear un lloc on homes i dones honrats treballarien per preservar la pau a Drakkar.

-Així que una trampa... que espavilat que era aquell rei... . Si dic que el rei mai va dir que era participi d'aquesta reunió no diria cap bajanada, oi?-un somriure va envair la meva cara. Preguntava, però ja sabia la resposta.

-Ben deduït. De fet hi han escrits on és relatat el fet de que el rei deia a qualsevol que li preguntava sobre la organització, que aquesta taula rodona era una tonteria conspiradora.

Espera, un moment. Em vaig dir a mi mateix. La capitana portava una bona estona parlant sobre la taula rodona i no m'havia passat pel cap preguntar-li perquè sabia tant de la taula rodona. Segurament estava espès aquell dia. La meva intel·ligència normalment rutllava més ràpid que d'aquella manera.

-Com és que saps tant? I per què m'expliques tot això?-vaig mirar-la fixament als ulls aguantant la seva intimidatòria mirada.

-He dit que la taula rodona està formada per 11 cavallers i el rei, oi?

-Ehh, clar.-començava a tenir la sensació de que perdia el temps, tot el "papeleo" no es faria sol.

-Doncs d'aquests 11 cavallers 2 són el capità i el tinent de la divisió de cavallers. Així que ara que ja has passat el període i després d'una discussió a la taula... et convidem a unir-te a la reunió.

Les antenes se'm van aixecar. El meu interès per la conversa va tornar com per art de màgia. La idea d'unir-me a un grup de gent poderosa i aprendre d'ells era molt suculenta.

-Accepto.

-Ding ding. Resposta correcta.-acte seguit es va treure una pedra amb un cercle blau de la butxaca i me la va llençar.

Vaig agafar la roca i vaig contemplar-la amb ulls grossos.-Què és aquesta pedra?

-És la teva entrada per la reunió.-em va picar l'ullet i acte seguit es va treure una pedra exactament igual de la mateixa butxaca. Llavors aquesta va començar a emanar una llum blava encegadora i quan aquesta havia minvat la capitana no hi era.

-Un portal eh?-vaig dir tot mirant i agafant amb força la pedra. Vaig començar a concentrar totes les meves forces en ella. La llum blava va tornar a aparèixer i aquest cop va entrar directament pels meus ulls.

Un cop havia desaparegut em trobava en una sala de pedra amb una taula rodona al mig. Hi havien 9 persones assentades en ella que em penetraven amb les seves mirades. De sobte algú per darrera em va empentar, era la capitana.

-Au va, presentat com és degut.

Vaig treure en Tenebris de la meva espatlla i el vaig clavar al terra repenjant-me en ell amb les dues mans.

-Em dic Meizu Johansen, sóc el tinent de la divisió de cavallers i aquest és el meu company Tenebris.

-Per servir-vos.

Ningú va demostrar la sorpresa habitual que tothom demostrava quan sentien a en Tenebris parlar.

-Així que són aquells nens.-va dir un home ros i corpulent que tenia els peus sobre la taula.

-Un Johansen que no està a la divisió d'intel·ligència? Jo pensava que eren tots uns fleumes, al final els hi van sortir bons fills.-deia una persona que estava coberta per una armadura i no podies dir del cert si era home o dona.

La meva sorpresa era majúscula. A què es referien amb aquells nens? Jo i en Tenebris? I amb lo de la divisió d'intel·ligència i els fills? Parlen dels meus pares?

-Perdoneu-vaig aclarir la veu pel meu nerviosisme.- Què sabeu de mi?

-Ho sabem tot Meizu, però ara no és moment per parlar de tu. Ara començarà la reunió, pren lloc.-la capitana em va indicar el meu seient després de confessar-me que la meva vida no amagava secrets per ells.

FI DEL ROL
Bloquejat