Fitxa tècnica
- Títol original en japonès: Kokoro connect ココロコネクト
- Altres noms: Cors connectats
- Autor: Sadanatsu Anda
- Gènere: Drama, ciència ficció, romanç, vida escolar, retalls de la vida,
- Estudi: Silver Link
- Temporades: 1
- Capítols: 13 + 4 OVA
- Any: 2012
Opinió previsualització
Kokoro connect es un d’aquells animes que et llegeixes la sinopsi i penses que pot ser un gran anime si la cosa es gestiona més o menys bé. Conscient d'aquest fet, la trobava ancorada en la meva gairebé interminable llista de pendents i sabia que tard o d’hora l’havia de visionar. Així doncs, partint de que es un anime que tracta les relacions humanes, l’identitat i diverses problemàtiques socials, considerava que seria un visionat amè i enriquidor... Però ha complert les expectatives?
Desconstruir l’adolescència mai es fàcil
Aquesta es la meva principal conclusió que en trec després de veure l’anime. No es gens fàcil enfocar un anime d’adolescents seriós amb una animació tan colorida i uns personatges tan moe. Malgrat tot, durant els 13 episodis inicials vas entreveient que entre tot el toticolori comença a sorgir una sèrie de clarobscurs que avancen a la par que les contradiccions i els sentiments dels protagonistes es van exposant. En aquest sentit, he de dir que tot i que la tasca no era fàcil, l’anime compleix amb escreix el que es proposa, això si, deixant enrere fronts sense resoldre. Tots aquests fronts i problemes de guio els assenyalaré pròximament en spoiler.
En aquest terreny tan complicat de plasmar i narrar els eufemismes o el simbolisme guanya en importància. No m’ha estat fàcil assenyalar aquests eufemismes, i, potser, estic pecant de ser massa ambiciós (o presumptuós). En aquest sentit, però m’agradaria compartir-los a partir de la seva plasmació dins la sèrie, mitjançant els diferents fenòmens que els succeeixen als protagonistes. Comencem a divagar doncs!
En primer lloc, el canvi de cossos. Personalment penso que representen els diferents conflictes d’identitat que afronten els adolescents i la fragilitat de la personalitat i conviccions. De la mateixa manera, l’alliberament dels desitjos jo els associo als canvis d’humor dràstics que pateixen els adolescents. També ho he lligat al sorgiment de nous impulsos (els sexuals sobretot, que l’Inaba ens ho porta a l’extrem). Respecte al canvi d’edats, penso que representa l’enyor dels temps de la infantesa, la por a les responsabilitats que representa la maduresa i sobretot, la carrega emocional dels errors passats que no es poden esmenar (Aoki en aquest cas es un bon exemple).
Respecte al tema de Heartseed, la pregunta recurrent del perquè del seu modus operandi em va fer plantejar un altre perspectiva. Que simbolitza? Després d’acabar la sèrie crec que podria simbolitzar el nostre propi procés de maduració de llavors (seed en anglés ja ho sabeu) a adults (plantes), mitjançant la germinació (adolescència, que també representa obrir-se i madurar).
En aquest terreny tan complicat de plasmar i narrar els eufemismes o el simbolisme guanya en importància. No m’ha estat fàcil assenyalar aquests eufemismes, i, potser, estic pecant de ser massa ambiciós (o presumptuós). En aquest sentit, però m’agradaria compartir-los a partir de la seva plasmació dins la sèrie, mitjançant els diferents fenòmens que els succeeixen als protagonistes. Comencem a divagar doncs!
En primer lloc, el canvi de cossos. Personalment penso que representen els diferents conflictes d’identitat que afronten els adolescents i la fragilitat de la personalitat i conviccions. De la mateixa manera, l’alliberament dels desitjos jo els associo als canvis d’humor dràstics que pateixen els adolescents. També ho he lligat al sorgiment de nous impulsos (els sexuals sobretot, que l’Inaba ens ho porta a l’extrem). Respecte al canvi d’edats, penso que representa l’enyor dels temps de la infantesa, la por a les responsabilitats que representa la maduresa i sobretot, la carrega emocional dels errors passats que no es poden esmenar (Aoki en aquest cas es un bon exemple).
Respecte al tema de Heartseed, la pregunta recurrent del perquè del seu modus operandi em va fer plantejar un altre perspectiva. Que simbolitza? Després d’acabar la sèrie crec que podria simbolitzar el nostre propi procés de maduració de llavors (seed en anglés ja ho sabeu) a adults (plantes), mitjançant la germinació (adolescència, que també representa obrir-se i madurar).
El rerefons dels personatges
Respecte als personatges, haig de dir que tots compleixen el seu papers, alguns amb més encert de representació, altres, més per necessitat. Tots els personatges tenen un trauma a l’inici de la sèrie es van desenvolupant i queda al descobert després de cada “prova”. Alguns el superen bé, d’altres el superen amb ajuda i d’altres, bé, se’l treuen de sobre sense gaires miraments.
Una de les coses que més m’ha agradat ha estat que han dedicat les diferents proves per presentar aquests traumes. Alguns per desgràcia han estat poc tractats tot i resultar molt interessants (Aoki), mentre d’altres potser si han dedicat massa (cas de la Yui o la Iori). Això m’ha fet crear una escala d’importància als personatges principals que no m’ha acabat d’agradar.
Respecte al trio de protagonistes més principals, el més fluix amb diferencia segurament seria en Taichi. Partint de la base de que els problemes de la Iori eren focalitzats en la seva multiplicitat de personalitat/identitat que la feien incapaç de reconèixer qui es ella realment (tot i que després veus que es una excusa per fer un dels errors de la sèrie). Mentre que en el cas de la Inaba gira entorn de la seva autoacceptació personal i el drama de ser un Hikkikimori (que l’impedeix expressar-se emocionalment).
Respecte a l’Aoki, el seu drama es dels més tardans a sortir (episodis 10 al 11) i m’ha resultat interesant, però a la vegada, massa poc explotat i fins i tot irrisori. Respecte al de la Yui, ja coneixia el problema de la por als homes (s’explota a Working de manera còmica i aquí es fa més seriosament) i tot i això, em sembla que es dona més importància a la seva por a afrontar els seus problemes.
Una de les coses que més m’ha agradat ha estat que han dedicat les diferents proves per presentar aquests traumes. Alguns per desgràcia han estat poc tractats tot i resultar molt interessants (Aoki), mentre d’altres potser si han dedicat massa (cas de la Yui o la Iori). Això m’ha fet crear una escala d’importància als personatges principals que no m’ha acabat d’agradar.
Respecte al trio de protagonistes més principals, el més fluix amb diferencia segurament seria en Taichi. Partint de la base de que els problemes de la Iori eren focalitzats en la seva multiplicitat de personalitat/identitat que la feien incapaç de reconèixer qui es ella realment (tot i que després veus que es una excusa per fer un dels errors de la sèrie). Mentre que en el cas de la Inaba gira entorn de la seva autoacceptació personal i el drama de ser un Hikkikimori (que l’impedeix expressar-se emocionalment).
Respecte a l’Aoki, el seu drama es dels més tardans a sortir (episodis 10 al 11) i m’ha resultat interesant, però a la vegada, massa poc explotat i fins i tot irrisori. Respecte al de la Yui, ja coneixia el problema de la por als homes (s’explota a Working de manera còmica i aquí es fa més seriosament) i tot i això, em sembla que es dona més importància a la seva por a afrontar els seus problemes.
On van deixar el drama?
Aquesta es la meva sensació després de veure els OVA, ja la sèrie es tanca amb un cliffhanger que et trastoca totalment la relació establerta entre el suposat triangle amorós de l’anime. I es que com he dit, aprofitant un dels traumes de l’Iori et desmunten totes les rutes dramàtiques que s’obrien. Sincerament, no hem molesta com es resolt la papereta, però crec que acabar amb una sort de happy ending amb tot el que proposa l’anime es descoratjador.
Text amagat.
En Taichi en aquest cas, em resulta com un protagonista que no sap realment el que vol. En un principi, observem el que sembla una relació recíproca d’interès amorós amb l’Iori (que cristal·litza al final de la primera prova). A partir d’aquí, encertadament no aprofundeixen la seva relació pel que pot suposar a nivell de club (un aspecte que la Iori especialment valora, com observem durant la segona prova). Ara bé, es precisament amb la segona prova que el drama explota com a tal a partir de la revelació dels desitjos ocults de l’Inaba. El seu personatge m’ha encantat del principi a la fi, però considero que a partir d’aquell moment, perd una part important del seu encant. Al contrari que l’Iori, ella sembla anar directa al gra i no pren gaire consciencia de que això pot afectar a la relació (no formal) de dos persones que mantenen un fort afecte. Amb la rendició sense lluita de l’Iori (inexplicablement) el drama es avortat en 4 episodis que serveixen per fer la transició dels sentiments d’en Taichi cap a l’Inaba. No es un mal final, però repeteixo, com a representació de l’adolescència, això dista molt de com evolucionaria una relació. En aquest sentit, em fa valorar més animes que si tracten aquest drama com es SNAFU amb el triangle Yukinon, Yui i Hachiman.
Text amagat.
Capítol apart te el drama de l’Aoki. Al principi l’Aoki sembla el típic noi despreocupat, pervertit i tira canyes que tot bon anime d’adolescents mereix. Ara bé, res més lluny de la realitat quan li toca aflorar el seu trauma i posar sobre una balança els seus sentiments passats i presents amb el canvi d’edats. Aquí, jo em pensava que el drama estaria a flor de pell, ja que la seva relació amb la Yui no m’acabava de fer gens el pes. Però la resolució apart de ser patètica, em va resultar tan simple com irrealista (no pot ser que resolguis un trauma anant a veure el teu antic interès amor, la qual pel que sembla ha tallat amb una relació recentment i amb qui portaves anys enamorat i li esbombis que ja no la necessites i que ja tens algú altre). No sé, jo com a persona que ha tingut una experiència semblant m’ha semblat un bodrio que no s’ha encarat com hauria d’encarar-se). Tinc la sensació que l’autor de les novel·les va decidir lligar ràpid l’apartat Yui i Aoki per centrar-se en el triangle anteriorment citat i crec que personalment es un error, que li fa perdre punts a la sèrie.
Val la pena?
Rotundament si. Pels temes que es toquen, per com es narra durant gran part de l’anime i com s’explora el pas cap a l’adultesa (a base de traumes) la converteixen en una sèrie interesant. Potser comet errors al final i peca d’excessiu rosa en situacions que podries ser grises o negres per no trencar del tot amb el quintet protagonista. Però sens dubte es una sèrie que cal veure des de una perspectiva ja més adulta, i no tant adolescent. En els diferents traumes la gent es pot anar sentint més o menys identificada o pot recordar com ho va afrontar en el seu moment. Per tant, haig de reconèixer la seva excel·lent tasca en utilitzar el simbolisme i els eufemismes per narrar un anime d’adolescents que pateixen per trobar-se a si mateixos.
Nota: 8,5
El millor
• El seu tracte del pas de l’adolescència a l’adultesa
• Sap congeniar prou bé el drama amb la comèdia
• No hi ha episodi que no passi res, sempre tens escenes claus que fan que estiguis atent “al que passarà”
• L’Inaba i l’Iori son dos personatges femenins que m’han captivat a nivell de disseny i personalitats, malgrat les preferències finals sobre l’Iori
• El simbolisme
• Sap congeniar prou bé el drama amb la comèdia
• No hi ha episodi que no passi res, sempre tens escenes claus que fan que estiguis atent “al que passarà”
• L’Inaba i l’Iori son dos personatges femenins que m’han captivat a nivell de disseny i personalitats, malgrat les preferències finals sobre l’Iori
• El simbolisme
El pitjor
• El drama no es pràcticament present en els últims capítols degut al seu inesperat final (capítol 13)
• El drama de l’Aoki em resulta molt poc treballat i es resolt massa senzillament per la prominència que en un principi se li dona
• Excessiu fixament amb la Yui, pràcticament dels 13 episodis inicials, 5 ella té un paper de primer ordre (i no aporten gaire a la trama).
• El drama de l’Aoki em resulta molt poc treballat i es resolt massa senzillament per la prominència que en un principi se li dona
• Excessiu fixament amb la Yui, pràcticament dels 13 episodis inicials, 5 ella té un paper de primer ordre (i no aporten gaire a la trama).