Irozuku Sekai no Ashita Kara
Argument
La història d’Irozuku ens trasllada fins al modern Nagasaki, en un món on la màgia encara existeix, tot i que no tothom té la capacitat per fer-ne. Així, els mags es dediquen a comercialitzar amb la màgia i aquesta forma part del dia a dia de molta gent. En aquest context trobem la Hitomi Tsukishiro, una noia de 17 anys descendent d’una família de mags que, des que era petita, no pot veure els colors i viu submergida en un avorrit món en blanc i negre.
A causa d’això, la Hitomi es tanca en si mateixa i comença a odiar la màgia, que no pot solucionar el seu problema. És aleshores quan la seva àvia, la Kohaku, apareix per ajudar-la. Amb un encanteri molt poderós, la Kohaku envia la seva neta 60 anys al passat, perquè comparteixi amb ella la joventut i aprengui importants lliçons que la faran obrir-se i veure el món amb altres ulls.
En el passat, la Hitomi es trobarà amb un grup d’amics d’allò més divers, amb personalitats diferents que conflueixen en un mateix grup: el club de fotografia i art de l’institut. Serà capaç la nostra protagonista d’adaptar-se al passat, de fer amics i retrobar la il·lusió i la passió per la màgia?
Opinió personal
La història de l’anime ens trasllada a un slice of life en tota regla, sense aventures, sense molta acció ni més fantasia que la màgia que ens ensenyen. El més important d’aquesta història és el dia a dia dels seus personatges, com interactuen entre ells i van evolucionant, com es troben amb murs molt alts que han de superar i com enfronten aquests problemes.
Aquesta història no seria la joia que és si no fos per una peça clau: l’animació. Els colors són molt encertats, amb una paleta molt suau que ens transporta fins a un món real, però que a la vegada sembla tret d’un conte. La gran feina que hi ha al darrere d’aquest anime pel que fa a l’animació, de la cura en els detalls i l’afecte que han posat per crear una història màgica que, a la vegada, sembla versemblant.
La història té el poder de traslladar-te a un altre món, és capaç d’endinsar-te i de voler saber més sobre tots els temes que s’hi plantegen: acceptació d’un mateix, de les pròpies limitacions, la confiança, la frustració però també la superació i les ganes de seguir endavant.
Tot això gràcies als personatges, que són l’ànima de la història i, a la vegada, el fil conductor. Els personatges, molt humanitzats, i sobretot els seus sentiments ens transporten a un món on les coses no són senzilles, on la por, la inseguretat i la negativitat hi són molt presents, però on també podem trobar l’esperança.
Personalment m'hauria agradat que l'anime hagués durat un poc més i que alguns personatges s'haguessin pogut desenvolupar molt més, però per tenir 13 capítols dir que, com a mínim, a tots els tracten una mica (et quedes amb ganes de més perquè la història donava per a molt més). Personalment els nois crec que han estat els que menys protagonisme han tingut i m'hauria agradat més un capítol dedicat a ells, que sempre anaven com a complement de les noies.
D'altra banda hi ha el romanç, una història d'amor suau, sense ser gaire passional però plena d'aquest bonic sentiment de "vull que siguis feliç" que segur que farà que, al final, se us caigui la llagrimeta. Aquí també podrien haver arriscat més si haguessin tingut més temps, però el mateix que he dit abans, per ser només 13 capítols t'ho deixen molt mastegat i, personalment jo vaig quedar satisfeta tot i que m'hauria agradat veure més.
En conclusió, dir que a mi personalment em va agradar molt. És d'aquests animes que enganxen, els colors i la música són preciosos, els personatges són molt humans i per tretze capítols descobrireu una història d'aquestes que queden al kokoro!
