Ghost in the Shell (1995)

Respon
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 305
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
1
3
0
Gràcies donades: 115 cops
Gràcies rebudes: 128 cops

Imatge

Ghost in the Shell


Ghost in the Shell és una pel·lícula cyberpunk basada en el manga de Masamune Shirow. És una d'aquelles pelis que quan tinc la casa plena d'amics amb plan de pizza i birra perquè fa mandra sortir, acaba caient. Així i doncs l'he vist unes quantes vegades. I ahir, amb el tema del Cinema de Culte, doncs va tornar a tocar.

La protagonista és la Motoko Kusanagi - la cap de la Secció 9 de Seguretat Pública cyborg de cos sencer. És a dir, és completament robòtica excepte pel cervell. A més, al món de GitS, el cervell pot tenir implants que permeten connectar-se a la xarxa directament. Això fa que la línia entre màquina i persona sigui molt fina, tema que es toca al llarg de la peli.

Resum de l'argument:
Text amagat.
Primer de tot tenim un programador que està intentant fugir del país per mitjà d'un diplomàtic estranger. La Secció 6 li demana d'estranquis a la Secció 9 si ho poden arreglar, i llavors va la Motoko i fa pim pam pum i li vola el cap al diplomàtic. Això ho poden fer perquè la secció 9 és secreta, llavors és com si no hagués passat.
Després tenim els crèdits amb la música búlgara-japonesa que és com 10/10.
Llavors entra un diàleg heavy entre l'Aramaki (el jefe de la Motoko) i un senyor d'Afers Exteriors en què tots estàveu distrets i no us vau assabentar de res, que serveix per presentar una mica més les faccions (secció 9, secció 6) i l'Aramaki.
Just després ens trobem una dona amb tot d'agulles a la cara, i l'Aramaki tal qual explica la situació (els l'explica als altres personatges, però nosaltres aprofitem i escoltem). Bàsicament la senyora és l'intèrpret del ministre d'afers exteriors, li han hackejat el coco, i li donen la culpa a un tal Puppet Master.
Llavors es posen a buscar l'origen del senyal que està fent l'atac, i tenim el tema dels escombriaires. Bàsicament els han rentat el cap a un escombriaire i a un tio xungo i van de telèfon en telèfon fent coses de hackers.
Aquesta part és com molt guai perquè veiem els dibuixos de la ciutat que són super macos:
Imatge
Imatge
A més aprofitem per conèixer una mica més el Togusa (el tio que quasi no és gens robot), el Batō (husbando) i l'Ishikawa (que sempre fa les coses avorrides i per això ningú se'n recorda d'ell).
I això que atrapen els malfactors i tal però tenen el cap buit o sigui que no se'ls pot treure informació.
Llavors entremig tenim l'escena aquesta de l'home dels cabells blancs que baixa d'un helicòpter taronja i l'Aramaki que l'espia, i se suposa que ha de ser el Puppet Master però en el fons és un titella com el senyor de les escombraries.
Després tenim l'escena super chill de la Motoko bussejant i després parlant amb el Batō, amb la reflexió sobre on s'acaba la persona i on comença el món. Llavors torna a entrar la banda sonora i tenim imatges de la ciutat. Que es noti que és cinema japonès hòstia.
Aleshores tenim la noia robot aquesta dels cabells blancs, la que de debò és el Puppet Master (també conegut com a projecte 2501), que l'atropellen. Arriba la Motoko tard i llavors li han d'explicar tot, i així el públic també ho entenem. Que en una fàbrica la màquina s'ha engegat sola, ha fet la dona, la dona ha fugit, l'han atropellat, i l'han portada cap aquí. Ah, i sembla que el puto robot té consciència, que no hauria de ser si no té un cervell humà.
Llavors arriben els cabrons aquests de la secció 6, el Nakamura i un altre. Ah, i la Motoko té una petita crisi existencial a l'ascensor.
Ara ve quan el Togusa ens demostra lo bon detectiu que és: hi ha un o més infiltrats amagats amb camuflatge com el que hem vist a la primera escena de la pel·lícula que han entrat amb els de la secció 6.
Total que el Puppet Master es desperta, fa el seu discurset, i se l'emporten segrestat, però com que els nostres amics ja estaven preparats per la liada, comencen la persecució al moment.
I doncs acaba la Motoko perseguint el 2501 fins a un edifici antic on hi ha un puto Tachikoma, i llavors es transforma en Solid Snake i fa la lluita contra el Metal Gear. I perd. Però arriba el husbando amb una arma de la hòstia i li salva el cul. O el que en queda.
Connecten la Motoko i el 2501 amb un cable guai d'aquests del coll, discuteixen una estona la reproducció, i al final fan la fusió i a l'últim moment patapum els franctiradors de la secció 6 volen matar a tothom però el Batō salva la Puppet Motoko 2501 fusionada 2.0 versió millorada posant la mà al mig a l'últim moment. I llavors agafa el cap i el posa en el primer cos que troba al mercat negre, i fi.


Ah, i Ghost in the Shell no s'acaba aquí. A més del manga i aquesta peli també se n'ha fet: I per últim, comentar que es va fer una versió de GitS que es diu Ghost in the Shell 2.0, que és el mateix però amb CGI, escenes tallades, i tot pitjor. Ni cas, com si no existís.

Recomano a tothom que no hagi vist la peli del 95 que la miri. En versió original, si pot ser. Hi ha un doblatge al català però està basat en el doblatge anglès i és força terrible. Si us agrada, mireu també el Stand Alone Complex. Si encara en voleu més, l'Arise. I finalment, un dia que tingueu ganes de droga pura, Innocence. L'ordre en què es miri no importa, ho dic així per ordre de què crec que és més fàcil que agradi.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 1488
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
3
6
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 874 cops
Gràcies rebudes: 432 cops

Bé, jo també la vaig veure l'altre dia que la vam veure tots plegats en el cicle de cinema.

He de dir que em va agradar. Vaig tenir un poc la sensació que tenc amb Matrix: és una pel·lícula de ciència-ficció, amb lluites espectaculars, però que té un rerefons filosòfic molt profund (i que podríem dir que és del que realment va la pel·li, tot i que seria fàcil quedar-se amb "va d'una poli robot que es despulla i reparteix òsties").

Llavors, més enllà d'aquest "va d'una poli robot que es despulla i reparteix òsties", tenim un argument basat en un món on, com bé ha explicat en @cosarara, la gent augmenta el seu cos, arribant al punt de na Kusanagi, que l'únic que no és robòtic d'ella és el seu cervell. Això planteja alguns dilemes existencials: és na Kusanagi realment ella o en algun moment l'han clonada? El cas del Puppet Master, un programa que és conscient... és viu? Tot això ens fa pensar, un poc a l'estil de Blade Runner, ara que l'hem vista.

Llavors tenim l'assumpte polític de les faccions de la policia, que n'hi ha uns de bons i uns de dolents, pareix. Això, la veritat, no ho vaig entendre gaire. Però llegint el teu comentari, cosa, m'ha quedat un poc més clar.

En definitiva, podríem dir que és un argument en capes, com una ceba. Primer tenim na Kusanagi repartint òsties en pilotes. Bé, està bé. Llavors tenim les faccions de la policia que es fan la punyeta, amb personatges que no acabes de saber d'on surten o què fan. Bé, un poc mal explicat, però bé. I llavors tenim la cosarara existencial, que sí, he trobat que era interessant i plantejada des d'un punt de vista guai.

L'he de tornar a veure, està ben clar.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Roronoa Zoro's wife
Entrades: 695
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
1
3
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 112 cops
Gràcies rebudes: 264 cops

Jo em vaig perdre el cicle de cinema però per fi he pogut veure Ghost in the Shell. Ja he vist l'anime Stand Alone Complex així que ja sabia més o menys per on anaven els tiros i ja abans de començar a veure-la sabia que la Kusanagi era la puta ama <3

Dit això estic dacord amb en @Minatoni, és una peli amb moltes capes argumentals i suposo que cadascun segon els propis interessos tira més per una capa o per un'altra. A mi personalment el que més m'ha interessat és el dilema de la humanitat, un tema tractat mil vegades ala ciència-ficció però que no aconsegueix cansar-me mai. Al meu parer els personatges representen la graduació d'humanitat que pot haver-hi en un mon cyborg, des de en Togusa, el policia completament humà amb una o dos protesis (crec) fins al Puppet Master que lo únic que té és consciència ja que ni tansols té un cos. Passant pel Batou, la Kusanagi i n'Ishikawa amb tot el cos o casi tot el cos cyborg i que lo únic d'humà que mantenen és el cervell. M'ha encantat la conversa que tenen la Kusanagi i en Batou sobre bucejar, al ser un cos cyborg tenen el perill d'enfonçar-se i morir allà al fons del aigua però a la Kusanagi, pel que explica, sembla que es algo que la fa sentir viva.

Imatge


Respecte a la trama més política la veritat és que no m'ha interessat gaire, són les típiques lluites pel poder que justifiquen el medi per arribar al fi. Potser la conclusió a tot això és que fins i tot si ens cambiem tot el cos per peces robòtiques la nostra miserable condició humana no canvia, seguim sent animals maquiavèlics i egoistes. O potser els que menys humans són (a nivell físic) són els que més "qualitats humanes" (a nivell emocional) mantenen. Podria estar semanes donant-li voltes i no arribar enlloc.

Finalment crec que és obligatori comentar tant la part estètica com musical, tot i que l'únic comentari que puc fer és que els dos són perfecte. Es passen un bon troç de la película amb planos fixes de la ciutat i és la primera vegada en que no em molesta gens. Entre els escenaris i la banda sonora aconsegueixen transportarte a una tranquilitat que contrasta molt amb l'argument d'hosties i acció de la peli.

Un senyor molt majo ens n'ha deixat un troç a youtube per què el podem gaudir en 1080p quan vulguem:



No hi ha cap dubte que la peli és 10/10 però tinc ganes de tornar a veure-la d'aquí un temps per poder-me fixar en les demés capes de l'argument.
Imatge
Respon