Tadaima.cat

Avui m'he trobat sol a casa, i he fet carbonara amb el que hi havia a la nevera. Dos rovells d'ou, bacon caducat, pecorino (!) i filaberquins d'aquests de colors. I pebre, és clar:

Es deixaven menjar.

L'altre dia vam fer pizzes al forn de llenya.

Vam començar la pasta el dia anterior fent un poolish amb el llevat:



Llavors vaig fer les porcions individuals:



El foc :3 :



I les pizzes:



Vaig trobar que encara feia falta més foc, però eh, van sortir més bones que de costum!

Recepta d'udons amb marisc -congelat- que no s'aferren al wok

Em fot molta ràbia que els putos udons s'aferrin al wok. Molta. Vaig cada setmana a boxa quatre vegades per treure de dins la frustració que porto a sobre cada vegada que un puto udon dels collons s'enganxa a les parets o al cul del wok. No puc, em supera, m'estressa, em fa treure la pitjor part de mi. Per això he desenvolupat aquesta recepta, no perquè sigui catàrtic que no s'aferrin més, sinó perquè les classes de boxa estan caríssimes (tot és culpa de la inflació).

Ingredients per a dues persones:
1 paquet d'udons comprat al supermercat xinès de confiança.
1 pastanaga gran tallada llarga i prima
1 ceba petita
1 pebre vermell petit
1 pebre verd petit
1 grapada de sípia congelada en bossa del Mercadona
1 grapada de gambes grosses congelades del Mercadona
1 tassó de brou de marisc, de pollastre, dashi o aigua
1 ou
Salsa de soia
Oli, sal, pebre bo i aquestes coses que tothom té a casa i que difícilment pot ser considerat ingredient que has de comprar a propòsit.


Té bona pinta, ho sé. I ara ho pots fer a casa seguint les meves indicacions, tret que siguis terriblement maldestre o en Homer Simpson, que crema els cereals.


Elaborachionne fatale:

1. Treu els congelats perquè no estiguin en pla cadàver del Titànic quan els hagis d'abocar al wok. Posa'ls en un bol d'aigua i tal, que el gel experimenti l'escalfament global amb passió.

2. Talles totes les verdures, més o menys de la mateixa mida. En realitat és la part difícil de la recepta, allà tallant com si no tinguessis vida. Però tens vida, waifus i husbandos per atendre i tota la pesca. Quan els tinguis talladetes en un seppuku etern, les passes pel wok i les salpebres una mica si vols. Els pots fer que estiguin ben negres si t'agrada el menjar carbonitzat o bé al dente com si fos un macarró que no ha bullit prou. Tu tries, ets lliure.

3. Quan tenguis totes les verdures fetes les retires del foc a un plat. Ara toca que el marisc congelat es llueixi, és el seu moment per vibrar i ser coronat com a reina del ball de fi de curs nord-americà. Els passes pel wok fins que agafin una mica de coloret. Jo generalment tallo una mica els trossos de sípia perquè + petits = + ràpidament es couen i fa la sensació que n'hi ha més.

4. Aquí ve la innovachione: quan tinguis el marisc (li dic marisc per dir-li alguna cosa, perquè la veritat és que la paraula marisc imposa cert respecte i aquests congelats del Mercadona no es mereixen res perquè si em diguéssiu que ni tan sols és peix ho creuria)... doncs quan el tinguis fet, aboques al wok un tassó de brou de peix. O de dashi. O de brou de pollastre o de verdures. Si no en teniu, doncs aigua, què t'he de dir. I amb això, la salsa de soia, da-li dues o tres cullerades.


Putos udons, com els odio, com odio que s'aferrin, com odio que es rompin. Però que bons que són...


5. Quan el líquid que hi hagis abocat bulli (no trigarà gaire, creu-me) doncs li fots els fideus udon a dins el brou. I ara ben alerta, no els toquis. Perquè em fot puta ràbia que els putos udons es rompin, de veritat, no ho supero ni amb la boxa. Així que el que faig jo és moure'ls el mínim possible, perquè mentre el brou bulli, els fideus es desferren d'entre ells mateixos i queden d'una sola peça. Trust me, no els toqueu gaire i ja veureu com es van desferrant sols. És com un puto miracle. Ara jo hi fico un ou i ho remeno amb moviments en cercle, com si fos una puta merenga. Prou m'ha costat que no es trenquin ni s'aferrin per posar-me ara amb les remenades violentes.

6. Aboca les verdures que has marginat abans amb menyspreu i consternació i ho mescles tot amb molt de carinyo, de manera que l'ou s'aferri també a les verdures. Ara només et queda emplatar amb amor i posar-hi a sobre el que vulguis. Nosaltres hi vam posar una mescla de culs de bosses a punt de caducar (katsuobushi, una mica de salsa yakisoba del primer repte que vam fer que encara tenim, ao nori caducadíssima de fa com tres anys però que ens arrisquem a menjar).


I ja està, ja tens uns udons de puta mare que NO s'aferren i que NO s'han romput. I ara el karma et somriurà i podràs ser feliç, perquè la felicitat és un plat d'udons en perfectes condicions. Regala'm un like si t'he salvat la vida. De res.

Doncs ahir vam fer una paella experimental i la veritat és que va sortir bastant bona! 8/10

Vam seguir més o menys (més menys que més) aquesta recepta: http://www.recetapaellavalenciana.com/r ... lla-mixta/

Aquest cap de setmana vaig anar a Catalunya-nord. Vam anar a un poblet que es diu Vilafranca de Conflent i allà vam comprar-nos una bunyeta:




És com una coca fina i seca molt ensucrada i amb gust de llimona. Era un pèl cara, tot sigui dit, allà cobren i gasten més peles xD com a souvenir, no està malament, però xD




(Ignoreu el dit de dalt a l'esquerra)

Avui he preparat... *repic de tambors*

Pasta d'arròs amb verdures i vedella!



No m'ha quedat tant bona com al restaurant xino però igualment brutal, vaig trobar una recepta que he adaptat al que tenia per casa i he quedat molt satisfeta amb el resultat!

Avui tenia classe de 10 a 12 i a les 17 tenia un event (tot a Bcn) així que m'hi he quedat a dinar i he anat al Takumi, aquí el meu àpat:

L'altre dia vam menjar un esmorzar tradicional japonès :)

Doncs avui tocava barbacoa!





Vam trobar una safata amb aquests entrecots per sis euros... not bad, crec!

Al final he fet la temperatura totalment a ull, perquè passava pena que el plàstic del termòmetre es fongués damunt el caliu. Però... pareix que ha quedat prou bé!

Ben bo!

A la tardor són molt típics els bunyols, que són una espècie de donuts fets de patata i moniato, tot i que també duen farina, llevat i ous. Estranyament, no duen saïm, com tota la fucking resta de la cuina tradicional mallorquina.



Cada dia passam per aquí, així que al final han caigut.



Potser un dia ens animarem a fer-ne.