Els samurai

Respon
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

29 ago. 2017, 10:07

Avui parlarem d’una qüestió que ja feia temps que hauríem d’haver tractat, perquè quan parlem del Japó, en quins símbols pensem de seguida? És clar, dels ambaixadors del Japó, els samurais!! Durant aquest post descobrirem què feien exactament els samurais de la manera menys tostón possible! Espero que vosaltres també us animeu a dir la vostra!

Els Samurais



Imatge

Qui eren els samurai?

El terme samurai es fa servir per designar l’elit militar que governava l’antic Japó i que, en essència, eren guerrers que es regien per un estricte camí de normes (bushido) i que, a més del camí de l’espasa, també eren persones molt cultes que cultivaven arts com la poesia o la cerimònia del te.

La paraula Samurai deriva del verb “saburai” que vol dir “servir”, per tant, els samurai són “els que serveixen”. Dir que un samurai i un “bushi” no és el mateix: Bushi (i d’aquí “bushido”, el codi ètic dels guerrers) és guerrer i els samurai són guerrers, però d’elit.


Els samurai i la katana


Antigament, els samurai lluitaven molt més amb arc i cavall que amb espases. Va ser en l’època dels clans, especialment la lluita pel poder entre els clans Minamoto i el Taira, quan els samurais, cercant armes més poderoses, feren seu el domini de l’espasa.

La katana era considerada l’ànima del samurai. En portaven dos parells, una més gran coneguda amb el nom de katana i una més petita, coneguda amb el nom de wakizashi. Els samurais no es desprenien mai de les seves katanes, eren els seus objectes més sagrats i cercaven sempre les més poderoses.

De fet, de escoles per aprendre a fer servir l’espasa, n’hi havia moltíssimes i els samurais feien servir un estil de lluita diferent depenent de l’art que haguessin estudiat al dojo o bé heredat de la seva família.

Imatge


El seppuku

De la mateixa manera que vivien per l’espasa, també podien morir per ella, no només en la mort al combat, sinó amb la pràctica del seppuku, el suïcidi expiatori per netejar l’honor del samurai.

A occident ens ha arribat amb el nom d’harakiri: hara (ventre) i kiri (tallar) perquè s’ha confós la lectura dels kanjis. El seppuku era una peça clau en el bushido. Amb aquest ritual el samurai es tallava el ventre amb la wakizashi (amb les mans cobertes per evitar morir amb les mans tacades de la seva pròpia sang) perquè era al ventre on es trobava la veritat. Generalment es tallaven completament el ventre i era aleshores quan el kaishaku (el “padrí” del seppuku que podia ser un familiar o amic) li tallava el cap.

Les dones també cometien seppuku, però en el seu cas era diferent. Rebia el nom de jigai i consistia a tallar-se el coll, sempre amb les cames lligades per evitar la deshonra de morir amb les cames obertes.
Són molts els samurais que varen cometre seppuku per netejar el seu honor, per evitar caure en mans dels enemics, o si el seu amo l’hi ordenava (cosa que rep el nom d’oibara)


Un poc d’història


Els samurai varen prendre força a finals del segle XII quan es va instituir la figura del Shogun que era un governant militar i l’Emperador passava a ser l’autoritat religiosa, teòricament, descendent dels Déus.

Va ser sota el mandat dels Tokugawa, en les guerres entre estats dels clans pel poder, quan els samurais varen viure el màxim període d’esplendor. Inicialment eren campesins que, durant els períodes de guerra, agafaven les armes per lluitar, fins que, donada la seva importància, els samurais varen ser reconeguts com a estament social diferenciat i d’elit.

Aquesta bonança dels samurais durà fins que Tokugawa Ieyasu lluità per suprimir els privilegis dels guerrers, cosa que finalment acabà amb el retorn del poder a l’emperador i l’arribada de la Restauració Meiji al segle XIX. Amb la restauració Meiji es va prohibir l’ús de la katana (l’ànima del samurai).

Imatge


La prohibició de portar armes més els nous temps de pau va fer que els samurais s’extinguissin, juntament amb la seva època.

Durant l’època de Tokugawa els samurais hagueren o bé de posar-se sota la protecció d’un senyor feudal, o bé convertir-se en ronins, és a dir, samurais sense senyor. Però molts d’ells, optaren per dedicar-se al contraban als ports cosa que va provocar el tancament de les fronteres i l’aïllament internacional del Japó. Amb aquesta mesura també es volia evitar la influència dels estrangers, que eren considerats subversius, especialment els catòlics.

Dir, com a curiositat, que els ronin existeixen actualment avui en dia! Sí, però amb un nou significat! Els ronin són els estudiants que tot i haver-se preparat per entrar a una Universitat, no aconsegueixen passar l’examen d’ingrés i ho han de tornar a intentar l’any següent.




Dels samurais es podrien dir mil coses més però no vull que sigui un post massa extens ni tostón, per tant, esteu més que convidats a aportar més coses, que n’hi ha moltíssimes!! Heu vist animes de samurais? En teniu un de preferit? Digueu la vostra!!

Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Heichou
Repte d'anime 2019
Fàcil
9 / 24
Entrades: 513
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
Gràcies donades: 36 cops
Gràcies rebudes: 169 cops
Sexe: Dona

18 març 2019, 17:27

Avui gràcies a un post de reddit he descobert que també hi havia dones samurais i m'ha picat la curiositat el tema (ho ignorava completament, la veritat). Així que vinc a compartir el que he trobat sobre aquestes dones samurais:

Onna-bugeisha


Imatge


Qui eren les onna-bugeisha?


Com ha dit la @UkiHana, als Samurais els van reconèixer com a estament social, per la qual cosa les dones també naixien amb el títol de Samurai. Així doncs, les dones de classe Samurai (o classe Bushi, no se ben bé com es diu) se les coneixia com a onna-bugeisha (女武芸者 - mestra de les arts marcials). Les onna-bugeisha també aprenien l'art de la guerra (el codi Bushido) per poder defensar la seva llar i el seu llinatge familiar en temps de guerra (quan els marits no eren a casa). Les dones samurais, però, no lluitaven amb les armes típicament masculines (katana i wakizashi) sinó amb armes que es consideraven femenines: la naginata (un sabre llarg), el kainen (una daga) i el tanto (un ganivet).

Història de les dones guerreres


Segons les llegendes japoneses, el seu origen es remunta al segle III dC (oju cuidao), quan, en morir l'Emperador Chūai, la seva dona coneguda com a Emperadriu Jingū va accedir al tron i, un cop al poder, ella mateixa va liderar la invasió de Corea. No està clar que hagi existit realment però està clar que ha significat un model a seguir per a les posteriors dones samurais.

Pintura de 1880 de l'Emperadriu Jingū envaint Corea
Imatge

El paper que van exercir en l'època feudal va ser molt important, tot i que, a partir de l'era moderna, se les va relegar a funcions de la casa exclusivament, dotant-les de fragilitat o debilitat de caràcter.

A l'inici del període Edo (1603-1868) es creen les primeres escoles d'Onna Bugeisha i aquestes se centren en l'ús exclusiu de la Naginata. Malauradament, el període Edo marca també el declivi de les dones samurais. Això ocorre a causa de la corrent neoconfuciana que establia el matrimoni com a pilar social. Els guerrers passaven a tenir càrrecs burocràtics i, a la fi d'aquest període, les guerreres van ser relegades a ser esposes i mestresses de casa.

Resulta que els occidentals van reescriure la història japonesa obviant completament la existència d'aquestes dones guerreres, reduint la figura femenina a un paper secundari i sumís. Podríem pensar que aquestes figures de dones samurais eren casos aïllats, però descobriments arqueològics recents suggereixen que no es tractava de casos aïllats. Excavacions a tres importants muntanyes han revelat una significativa participació femenina en batalla, posant en relleu l'exclusió de les onna-bugeisha dels llibres d'història. Per exemple, les anàlisis d'ADN de 105 cossos excavats de la Batalla de senbon Matsubaru entre Takeda Katsuyori i Hojo Ujinao en 1580, van revelar que 35 eren dones.

Importants dones samurais:

Tomoe Gozen, Nakano Takeko, Emperadriu Jingū, Hōjō Masako, Mochizuki Chiyome

Quan tingui una estona, us explicaré amb més detall qui eren aquestes dones guerreres i què van fer per ser recordades tants segles després.
Imatge

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Husbando collector
Repte d'anime 2019
Intermedi
27 / 36
Entrades: 1941
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 213 cops
Gràcies rebudes: 622 cops
Sexe: Home

19 març 2019, 09:44

Moltes gràcies Nafiiii!!

Sabia que hi havia hagut dones guerreres però no tenia ni idea que n'hi havia tanteeees! Només coneixia la Tomoe, perquè hi ha un personatge a Rurouni Kenshin que es diu així i sabia que n'havien tret el nom. En el seu moment vaig llegir la seva història però em pensava que havia estat un cas aïllat.

No coneixia el cas de l'emperatriu i de veritat que m'encanta, del pal, doncs vinc pa' qui i m'ho conquisto toh. La veritat és que m'agradaria saber més d'aquestes dones! Tothom sap que els samurais eren forts i valents però segur que aquestes dones repartien a full de canya. Llàstima que, com sempre -gràcies història-, quedin en segon pla... :depre:

Respon