Els nostres inicis en el manganime

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
十三番隊隊長
Shinsei
Entrades: 1387
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 153 cops
Gràcies rebudes: 353 cops
Sexe: Dona

18 nov. 2017, 11:18

Els nostres inicis en el manganime!




Com vàreu començar a consumir manga i anime de manera habitual? Us ho va recomanar algú? Ho vàreu trobar pel vostre compte i vàreu anar investigant? Quin va ser el primer manga que us vàreu comprar? Conteu-nos la vostra història personal!!

Imatge



Personalment jo vaig començar veient anime de manera normal, sola davant la tele sense que m'ho recomanés ningú, en aquella època quan el 3xl feia bones sèries i era inevitable quedar-se enganxat a la pantalla. No sé quina va ser la primera que vaig veure exactament, però la que recordo que va ser la primera que em va impactar va ser Card Captor Sakura. Més tard em vaig enganxar a Sailor Moon (però no m'agradava gaire, la veia perquè la veia tothom), Jeanne la lladre Kamikaze, Ranma...

Uns anys més tard, quan varen posar a la tele Fushigi Yugi, al meu institut en el grup otaku hi va haver una explosió de fans d'aquest anime i va ser quan vaig començar a transitar les tendes de manga. El primer manga que em vaig comprar va ser una col·lecció curta, Sailor V de tres toms que, la veritat, no em va agradar gaire. Després vaig tenir Fushigi Yugi, Sailor Moon (que li vaig comprar a una amiga i em va sortir tirada de preu) i poc a poc vaig anar començant col·leccions que no vaig acabar mai xDDD

Imatge
La puta Miaka, com l'odiava en sèrio...


Es podria dir que després vaig madurar i vaig estar uns anys sense comprar manga ni consumir anime (perquè al 3xl deixaren de fer coses bones) però més endavant el Minato em va enganxar a Bleach i aquí segueixo xDDD I ja no crec que ho deixi mai... (música dramàtica...)


Conteu-nos la vostra història!!!

Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Drakkar
Entrades: 465
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
Gràcies donades: 80 cops
Gràcies rebudes: 105 cops
Sexe: Dona

18 nov. 2017, 12:01

Jo suposo que com la majoria d'aquí, vaig començar a veure animes des de petita a la tele pel K3, els que recordo com els que veia de més petita eren Sailor Moon, Yu Yu Hakusho, Doraemon (of course), Fushigi Yugi i Utena (potser en la realitat en vaig començar a veure uns altres, pero aquests son els que recordo en les meves borroses memories) i després d'aquests en van venir moltissims d'altres.

Una anècdota que recordo amb Sailor Moon, es que la feien molt d'hora al matí, i el meu pare no em deixava despertar tant d'hora, i la vaig enganxar per rimer cop, algun dia que estava malalta i allò que no podia dormir, doncs em portaven a mirar la tele, i doncs a mi els pocs cops que ho vaig veure m'agradava molt, per això li demanava al meu pare que em graves la serie, però crec que només me la va gravar un dia i ja...

Tornant al tema d'abans, jo de petita recordo mirar masses animes diferents, quina gran infància, i cap als 8 anys, en un dinar familiar, em vaig trobar al meu cosí petit i a la meva cosina gran llegint mangas de Naruto, i d'aquí em van donar el 1r tomo i em va agradar. Justament va coincidir que en aquell temps un diari (no recordo quin) feia una promoció rara de que si el compraves i pagaves 1 euro mes, cada dia et regalaven un tomo de Naruto o Inuyasha, així que vaig convençer els meus pares per fer-ho, però ho vam fer pocs cops, i un dels quals me mare es va equivocar i va agafar el manga d'Inuyasha (que també m'agrada, però jo feia la col·lecció de Naruto).

Al cap d'un temps vaig deixar una mica aquesta fal·lera per Naruto i només mirava els animes que pilla per la tele i One Piece que aquest si que seguia online la dia (l'anime). Fins que cap a 1r d'ESO em va agafar la curiositat i em vaig tornar a llegir els mangas de Naruto que tenia, i com que en volia més, vaig acabar anant a la biblioteca del meu poble a veure si en tenien els mangas, que així va ser (però fins al tom 33) i quan em vaig acabar de menjar els 33 lllibres, necessitava més així que me'ls comprava (mica en mica) fins que el meu cosí em va explicar que hi havien pàgines web on anar a llegir mangas online... I això va ser la meva perdició, no només trobava els tomos de Naruto, sinó d'animes de la meva infancia, i això em va fer entrar moltes ganes de tornar-me a mirar les series.

I aquí estic ara (que me'n he tornat a separar una mica per culpa dels coreans) però amb amor igual pel manga i l'anime!!

P.D: El primer husbando que recordo era el Kurama de Yu Yu Hakusho <3
Imatge

Avatar de l’usuari
Taiga
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Crazy rainbow star
Drakkar
Entrades: 80
Membre des de: 31 oct. 2016, 10:58
Gràcies donades: 52 cops
Gràcies rebudes: 33 cops
Sexe: Dona

19 nov. 2017, 22:05

Doncs jo el que recordo amb molt d'amor del 3xl és Inuyasha. Mirava també Doraemon, Keroro, Ranma, Doremi i Conan entre altres, però l'Inuyasha em tenia enamorada, no em perdia ni un capítol.

Anys més tard en @drew-kun em va ensenyar Death Note. Després de Death Note vaig començar a mirar One Piece i aquí estic.

El tema de mangas he començat fa poc a comprar, i la col·lecció que estic fent és Platinum End (dels mateixos creadors de Death Note :riu: )
Imatge

Avatar de l’usuari
Morte-Diem
Porco Rosso
Porco Rosso
♫ Tu Tu Ru ♪
Drakkar
Entrades: 119
Membre des de: 15 oct. 2016, 12:07
Gràcies donades: 72 cops
Gràcies rebudes: 52 cops
Sexe: Home

20 nov. 2017, 20:39

Un tema molt interessant, felicitats per començar-lo!!!

Els meus inicis, clarament van ser gràcies al K-3, recordo sobretot ranma o shin chan quan era ben petit (6-8 anys) i inuyasha com a sèrie preferida que ja deuria ser una mica més gran (+9 anys). En aquells moments, tampoc entenia ni coneixia el concepte "d'anime", per mi eren tots, TOTS dibuixos animats i no li veia cap diferència entre els uns i els altres.

El que va canviar les coses (una mica) va ser quan van obrir una cafeteria-llibreria que hi anavem bastant sovint (deuria tenir uns 11 o 12 anys llavors) i hi tenien mangas de Keroro, no sé com va acabar anant la cosa però la meva mare me'n va acabar comprant un, aquí va ser a on vaig aprendre a llegir del revés i una mica el principi del coneixement de la cultura japonesa.

A partir d'aqui em vaig interessar amb els mangas de keroro fins al punt d'arribar a tenir part de la col·lecció (uns 10 mangas). Després d¡això, vaig començar l'ESO i vaig "abandonar" el món friki durant uns 2 o 3 anys fins a 4t d'ESO més o menys que em va venir la vena nostàlgica de dibuixos animats de la infància i vaig començar a tornar-me a mirar animes antics com fushigi yugi i ranma, seguint aquest fil de l'anime vaig començar a mirar-ne de doblats però mai passats (hellsing) i finalment de subtitulats (crec que el meu primer anime subtitulat va ser another).

I d'aqui fins a on estic ara, amb una llista de prop de 100 animes no doblats mirats i apassionat de la cultura japonesa.

Avatar de l’usuari
manolini
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
fukase
Entrades: 44
Membre des de: 16 juny 2017, 22:01
Gràcies donades: 26 cops
Gràcies rebudes: 21 cops
Sexe: Home

20 nov. 2017, 22:49

Jo , com suposo que tothom, vaig consumir-lo diàriament de petita sense adonar-me'n al K3, fins al punt d'arribar quasi sempre tard a classe perquè els millors sempre els feien al migdia justament quan faltava poc per començar l'escola. :roll: D'aquella època puc dir que l'anime que més em va marcar va ser FLCL. Recordo que era molt petita , el feien a les nits, i el trobava tan interessant i meravellós que tot i que la meva mare em prohibia veure'l (ja que un dia el va veure i deia que era per gent gran (?)) jo em feia la dormida per escabullirme i mirar-lo d'amagatotis. També estava enamorada del d'Oprhen ,d'Utena,kochikame i Bobobo. :pervertmoon: Recordo animes molt estúpids com taro tanaka i derivats, q ara són totalment desconeguts. I... ai, quins records m'ha donat aquest post, recordo que en el pati de l'escola sempre jugàvem al detectiu conan, doremi, sakura CC.... AINS COM PASA EL TEMPS QUINA LLASTIMA.

Després la gent va ''créixer'' i tots els de classe van deixar de mirar-los (o almenys ho feien veure) però per sort(seguía mirant K3 too) jo tenia tele de cable i vaig trobar ANIMAX!!!! ON posaven sèries diferents i mes ''adultes'' d'anime que no sortien al K3. Allà és quan vaig perdre la vida social absolutament i feia el possible per quedar-me a casa i consumir el que feien hora rere hora. Justament és on vaig veure la versió del 1999 de HUNTER x HUNTER , l'anime que em va OBSESSIONAR tant ,que va fer que descobrís el que era l'anime. Vaig buscar-lo com una boja al ordinador del meu pare(ja que no en tenía prou veientlo cada dia a l'Animax) i vaig descobrir que HI HAVIA ENCARA MES ANIMES QUE NO CONEIXIA I NO FEIEN PER CAP TELE. :banana:
En L'època on vaig obsesionarme amb HxH vaig començar primer d'ESO, on hi vaig conèixer a la meva millor amiga, que ja es feia col·leccions de manga , comprava revistes com la minami i va enganxarme als seus mangas (Tokyo mew mew, chobits i shojos varis). Gràcies a ella vaig endinsar-me un MUNTONAS en el món otaku. Fins hi tot va ser qui em va portar al Saló.

I com a cosa remarcable i trista, el fet de buscar diàriament coses de HxH va fer que trobés fanarts romanticons entre els protas....el que va derivar també a obsessionara amb el yaoi i series com Kuroshitsuji a saco. :xiular:

I no tinc res més a dir. Aquí estic i hi estaré sempre. XD
Imatge

Avatar de l’usuari
Kehela
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Tadaima!
Entrades: 10
Membre des de: 10 set. 2017, 18:06
Gràcies rebudes: 1 cop
Sexe: Home

21 nov. 2017, 10:10

Jo, com la majoria, també em vaig iniciar en aquest mon gràcies al llegendari K3. Mirava sempre que podia sèries com Shin-Chan, Bo-bobo, Keroro, Doraemon, One Piece, Inuyasha, Bola de Drac, Yu Yu Hakusho, Slam Dunk, Kiteretsu, Sakura, Ranma ½, Detectiu Conan, Kochikame, Dr. Slump i incontables més que ara no em venen a la ment. Sola passar tardes senceres davant la tele enganxat a aquestes sèries fins a tal punt que els meus pares es preocupaven de la meva baixa interacció social.
Tot i això, tot això va quasi desaparèixer mes o menys entre els 8~9 i 12~13 anys (no ho recordo amb claredat), quan vaig deixar la tele a part i em vaig començar a introduir al món dels videojocs. Va ser pels voltants de 2n o 3r d’ESO quan em vaig mig re-introduir a One Piece (tot i que no va ser fins anys després que vaig començar a viciar-m’hi fort) i em van presentar Death Note, Bleach i una pàgina des d’on mirar-m’ho. Crec que van ser aquestes dos sèries les que em van tornar a ficar de cap dins el món anime. Sense elles, no hagués descobert meravelles com FMA, Angel Beats, Evangelion, Steins:Gate, Cowboy Bebop, SNK, entre altres.

Avatar de l’usuari
drew-kun
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 125
Membre des de: 15 oct. 2015, 23:42
Gràcies rebudes: 21 cops
Sexe: Sense especificar

24 nov. 2017, 17:29

Jo, com no podia ser d'altra manera, vaig començar a veure animes del 3xl. Animes que em van marcar com bola de drac, yu yu hakusho, bobobo, inuyasha o one piece. Va ser a batxillerat quan un company de classe em va recomanar bleach, i quan em vaig posar al dia van seguir-ne mes, com naruto, death note o els capitols que no s'havien doblat de one piece. Era acabar-ne una i buscar la seguent. A partir d'aqui em vaig enterar que el manga normalment anava mes avançat que l'anime i vaig començar a posar-me al dia amb les series que tenia començades i a descobrir-ne de noves.

Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Shinsei
Entrades: 187
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 77 cops
Gràcies rebudes: 46 cops
Sexe: Home

24 nov. 2017, 17:43

Doncs, si haig de ser franc, les meves primeres passes al món del manga i l’anime els vaig fer en castellà, de la mà de Telecinco i de TV2. Després d’aquesta traumàtica confessió crec que millor em justifico abans de que em caigui el cel al damunt que diria el meu apreciat Panoràmix. En aquells anys (finals dels 90 i principis dels 2000), varen desembarcar a Espanya dos series que a dia d’avui segueixen sent (tot i les anades i vingudes) dues series que els hi tinc una estima tremenda, (tot i que els seus fans, es maten entre ells), estic parlant de Digimon i Pokemon.

Imatge

Digimon Adventure es de les series que més miraría sense cansarme
Imatge

Com hagués estat el fenomen Pokemon a Espanya sense aquests tríada

Primer de tot, qui no hagi vist la primera temporada de Digimon Adventure i Pokemon te un problema extremadament greu d’infantesa perduda, nivell paladí 100, al WoW. Recordo amb nostàlgia la santíssima trinitat que eren l’Ash Mostassa, en Brock i la Asuka, perdó, Misty acompanyats per un Pikachu amb sobrepès (si, it’s true), amb uns comediants que interpretaven els dolents com eren el mític i meravellós Team Rocket. Després amb l’arribada dels jocs a casa, bé, ja us podeu imaginar el vicio que vaig agafar. Respecte a Digimon... tinc sentiments enfrontats, producte de un ship que encara avui em volen amargar amb la seva pseudosecuela Tri, si estic parlant del puto Taiora (traducció, la relació entre Taichi Yagami i la Sora Takeuchi). Digimon per mi sempre ha estat un anime que m’ha donat molts bons moments i tot i que les temporades no tenen cap mena de relació entre elles tret de les dues primeres (sort), aquestes dues series varen ser el pròleg, perquè el gran anime que em va portar aquest món meravellós va ser... Naruto.


Imatge

Veure l'evolució personal del Naruto al llarg dels anys. segurament es un dels fets més emotius que he fet


Si, ja sé que és tot molt mainstream, però el que em va donar durant gairebé 15 anys Naruto a tots els nivells és sens dubte, inqualificable. Vaig conèixer l’anime durant les meves matinades per a anar a l’escola (7:00 del matí), de la mà d’un jove canal anomenat Cuatro. Les raons per les quals em va pillar molt fort l’anime i el seu protagonista tenien molt a veure amb la meva intrahistoria personal que donaria per novel·la i que bé, no m’agrada comentar. Bàsicament, em sentia molt identificat amb el “Bueno para nada, Naruto”. Després va venir M.A.R. i el seu inconfusible opening. Casi 20 anys després segueix sent una part molt important de mi i segurament la transmetre a futures generacions.


Després varen venir el K3, oh el K3, el nostre estimat K3, amb ell vaig fer un canvi total a l’hora de veure i consumir anime. Agraeixo especialment a ver pogut veure series tan mítiques i ben doblades com Slam Dunk, Yu Yu Hakusho, Bobobo, Orphen, Trigun, Love Hina... etc. Recordo especialment amb nostàlgia els migdies tornant de l’escola amb Detectiu Conan, Ranam i per acabar Sin Chan, fins a la tarda quan venien series com Slam Dunk, La llei de Ueki

Imatge


Estic prou orgullós de dir que sempre he mantingut un interès constant en veure anime. Tot i que haig de reconèixer que no ha estat fins fa unes 4 o 5 anys, quan vaig descobrir webs per poder veure’ls online i llegir amb més comoditat, amb això amb ment ja he pogut anar expandint el meu horitzó i he anat descobrint moltes series i autors que m’han fet observar noves perspectives i que en alguns casos m’han fet convertir el meu mòbil i portàtil en un reguitzell de soundtracks, webs i manga, que en més d’una ocasió m’ha portat més d’un disgust. Especialment agraït perquè m’han permès llegir clàssics i obres de culte que segurament sense conèixer aquestes pagines no hagués pogut valorar i estar valorant.


Amb tot, haig de dir que sempre he procurat separar la meva vida personal de les més aficions, tot i que es un equilibri que considera que es força inestable. Amb tot, espero poder transmetre aquestes aficions i aquest meravellós món a la meva gent més propera perquè... Yololoyololoyololo.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
rm -rf /
Entrades: 590
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
Gràcies donades: 310 cops
Gràcies rebudes: 181 cops
Sexe: Home

26 nov. 2017, 17:02

Jo diria que vaig començar amb Bola de Drac quan era petit, juntament amb l'Astèrix i en Tintín (que encara tenc en VHS en algun lloc de ca mon pares). Tenc un bon grapat de capítols en manga (sí, et venien el manga en capítols en comptes de toms...). Ah! I tenc el joc d'escacs de Bola de Drac! Hehehehe. Molt fan.

Imatge

Després d'això... diria que vaig deixar de mirar anime fins que es va posar de moda Yu-Gi-Oh. Vaig seguir un poc l'anime i també vaig comprar-ne el manga (també en capítols). No sé si vaig acabar la col·lecció, és al soterrani de ca mon pares.

I llavors crec que ja pegam un bot fins Naruto. Un veí em va deixar el primer tom i em va semblar interessant, llavors en vaig llegir un bon grapat per Internet, vaig veure l'anime fins l'examen de Chunin i me'n vaig cansar.

Després, devers el 2011, uns col·legues d'un joc online em van recomanar Bleach, però vaig passar de la seva cara. A la festa d'una amiga (Furiokawa) vam fer zapping i vam veure que feien Bleach per TV3. A partir d'aquí ho vam veure na @UkiHana i jo i la resta ja sabeu com continua :pervertmoon:
Imatge
"Investigar" és un eufemisme per "anem a provar-ho, a veure si peta".
Text amagat.

Avatar de l’usuari
Katniss
Sense cara
Sense cara
Tadaima!
Entrades: 4
Membre des de: 26 nov. 2017, 19:00
Gràcies donades: 7 cops
Gràcies rebudes: 2 cops
Sexe: Dona

26 nov. 2017, 19:55

Com la gran majoria d'aquí, jo també vaig començar en aquest món gràcies al K3. Al col·le jugàvem amb les meves amigues a la Doremi o a la Sakura, era molt divertit! I cada tarda, després de l'escola, em posava a mirar la tele on feien aquells dibuixos tan guais :D Els primers que recordo van ser Sailor Moon, La màgica Doremi, Sakura, la caçadora de cartes, Inuyasha... Als 7 anys vaig comprar el meu primer manga: el volum 5 de El detectiu Conan (un tresor per a mi), i aquí va ser quan vaig començar a fer la col·lecció.

Després vaig estar un temps parada, sense mirar anime ni llegir manga. Però després, cap a 2n d'ESO, vaig tornar a reprendre l'anime i després vaig coincidir amb la que ara és la meva millor amiga i vam descobrir que a les dues ens encantava l'anime. Cada dia a l'hora del pati comentàvem coses sobre anime :D A partir d'aquí vaig començar amb els animes en japonès subtitulats en espanyol, vaig conèixer molta gent gràcies a aquesta afició, em vaig interessar per la cultura japonesa...

Aquesta afició s'ha convertit en part de la meva vida. Ha arribat un punt que és molt important per a mi, perquè gràcies a això he crescut com a persona, he conegut gent meravellosa i he descobert tot un món. Per tant: gràcies K3! <3

Respon