Intro
Val, a veure anem per parts Morte. Notis que en cap moment parlo des de l’elitisme que molta gent de la comunitat souls té, bastant tòxica, sinó com una persona normal mecànicament parlant que s’ha pogut passar el joc amb una certa inversió. I ja em coneixes i n'hem parlat en persona alguna vegada, ho dic perquè així en escrit normalment la gent s'ennerva més per no poder posar tonalitat de veu ni res. Ja saps que estic totalment de bones i mai defensaré una posició que no puc defensar només per l'ego. Per tant, tot el que digui no serà res personal contra ningú sinó una manera lo més racional possible de veure les coses. Al final només estem debatint punts de vista i em sembla divertit, i suposo que també és el que buscaves.
1r argument
Primer de tot, vull començar dient que el desenvolupador no té un deute amb ningú, no deu una experiència que hagi de gaudir el 100% de la gent que jugui al seu joc, primer perquè és una idea impossible. Ell té una idea, que pot funcionar o es pot estampar, o pot funcionar per certa gent i per altra no, però soc i seré sempre defensor de la seva llibertat creativa en fer el que vulgui, ja que ningú té cap compromís real amb ell. A més avui en dia plataformes com Steam et donen la possibilitat de retornar el joc pel motiu que sigui pel que amb aquesta possibilitat encara queda més resolt des d'un punt de vista fins i tot moral. Moltes vegades pensem que com que hem comprat un joc, el desenvolupador ens deu alguna cosa. Però l’unic que ens deu és el seu producte artístic, i la resta és cosa nostra, és experiència nostra, sigui bona o dolenta i en aquest segon cas com he dit sempre tens l'opció de fer una acció que et retorna el deute monetariament.
Pensem que un videojoc és un producte que està obligat a divertir-nos però per les seves caracteristiques mai podrá tenir el mateix efecte en les diverses persones que existeixen. No és com comprar una rentadora, ja que aquesta ha de complir una funció objectiva. Amb els videojocs tot passa al món de la subjectivitat. Dit això, Miyazaki creador de Dark Souls, tenia una visió d’una idea, i va creure que per dur-la a terme, al seu joc no hi havia d’haver selector de dificultat i mai pot ser una obligació a l’hora de tenir llibertat creativa. A mi això em sembla respectable i és la base del meu argument. Tot el seu sentit creatiu el va construir al voltant d’aquesta filosofía. Per això a mi em sembla inmutable. Com ja he dit, el joc ofereix maneres de posar mode fácil sense selector (més endavant les tractaré).
Aquest seria el
primer argument, la defensa d'una idea d'una persona. I pots no estar d'acord amb aquesta. Però el producte resultant, és com és. En aquest cas es caracteritza per no tenir selector. Jo diría com ja he dit, que és una característica BASE del joc, que no és negociable perquè és un pilar fonamental que sustenta la idea del creador, la seva raó de ser.
Si no t’agrada el producte tal com és, no passa RES, no és un drama. Segur que voldries jugar-hi i que t’agradés perquè potser tothom en parla i t'hi anima. Ho entenc perfectament, he provat el LoL més d’una vegada pel mateix motiu, i sempre acabo igual, no m’agrada i no hi ha manera que m’agradi per molt que sigui el joc més jugat de la historia, i no passa res. És massa complex per mi ara mateix i no vull invertir-hi hores en ser millor. Segurament si canviés de mindset podria fer que algun dia m'agradés però no vull fer aquest sacrifici.
Algunes respostes
Si vols explorar el món, segur que sempre hi ha algún mod que t’ho pot permetre, però el joc no está pensat perquè puguis explorar només el món, no entra dins l'ideari del creador que tu puguis fer això. Així com si jo vulgués explorar el món de Forza, no tinc aquesta opció perquè el joc no está pensat per això sinó perquè condueixis el cotxe.
Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17
El creador pot saber com serà l'experiència de un determinat public, però el creador de l'Elden Ring, per exemple, em sembla que no va valorar massa bé com seria la meva experiència amb el seu joc de merda, per exemple. Hi ha massa gent en el món com per voler la mateixa experiència per tothom fent servir sempre les mateixes eines per aconseguir-la.
Fer l'olla de Núria, si no vaig errat és una caminada de 8/10 hores per una persona normal, els kms i el desnivell és exactament el mateix per un americà de 200 kg i per en Killian Jornet,
ara bé, l'experiència que tindrà cadascun d'ells serà molt diferent.
Quan el desenvolupador va fer el primer joc, no sabia exactament com seria rebut. No sabia quines persones individuals hi podrien jugar fàcilment i quines no, simplement va portar a terme una visió a veure qui era capaç de superar-la i com.
Precisament m'interessa l’exemple que poses de que cada persona és diferent, crec que no m’he expresat bé, culpa meva. Quan em refereixo a “la mateixa experiencia” vull dir “la mateixa prova”, objectiva no la subjectiva. L’experiència subjectiva serà sempre diferent perquè no es pot controlar, inclús en un mateix nivell de dificultat és de cadascú qui la viurà de manera diferent.
L’argument aquí era un altre, el creador busca que el jugador, sigui qui sigui, faci alguna cosa extra que en altres jocs no cal fer, potser buscar una arma concreta per matar un enemic que en principi sembla massa poderós, un objecte que té un efecte únic, o simplemente adonar-te de que un boss té un cert punt feble i el pots explotar fent alguna cosa, etc. Això és el que volia dir amb “experiencia concreta” sorry. En tot cas el creador vol que tothom, sigui qui sigui, busqui maneres de sobrepassar un mateix contingut.
Personalment no em sembla mai una falta de respecte portar a terme una idea, sempre que no sigui nociva. I sempre hi haurà algú que per circumstàncies X o Y no podrá passar-se el joc. Però això és responsabilitat personal de cadascú. A vegades una persona ho tindrà més difícil que una altra, per milions de diferents motius, és igual quins. Potser simplement has d’entendre el món virtual a on estàs o necessites un mood concret. Jo moltes vegades he deixat jocs per no estar en el mood i en un altre moment me'ls he acabat gaudint contra tot pronostic.
I com l’exemple de la muntanya, que aquesta no es farà més petita per la gent que pesi 130kg. En tot cas l’únic que pot canviar la teva experiencia ets tu mateix. Pots entrenar per perdre 40kg, pots buscar una ruta alternativa, pots buscar un vehicle, però si fas la muntanya més baixa ja no será la mateixa muntanya, será una altra cosa. Per què Dark Souls no podria ser aquesta muntanya única?
En definitiva, la meva defensa de DS tal com és, és bàsicament la defensa d'una visió concreta del creador. Ell vol que sigui així per un motiu concret i amb sentit més enllà del gameplay. Hi haurà gent que no podrá passar-se’l. No passa res, no tots els jocs son per tothom. Crec que s’ha obviat el punt clau de l’argument. I oju, si el motiu fos malèfic i volgués que molta gent s’estampés també em semblaria lícit. El que no em semblaria tan correcte seria fer un joc amb una història i una missatge concrets i que sense venir a cuento fos un joc difícil sense opció a seleccionar la dificultat, perquè aquí el sentit del joc no tindria relació amb la "dificultat" com sí la té el DS on "inversió" i "jugador" van de la ma.
La dificultat és subjectiva, sí. Mai podrá satisfer a tothom. Ara vull plantejar; la meva avia no es passaria el DS ni en mode super fácil perquè no sap jugar videojocs. Hi hauria d’haver un mode película on no fa falta que jugui i sigui una seqüència d’imatges del joc? Per què un selector sí i això no? Jo crec que no hi hauria de ser, perquè repeteixo, DS no és el que vol, no ho busca. El seu objectiu és exigir, siguis qui siguis, que com a la vida real, un monstre no es farà més fluix perquè tu siguis més fluix, i el que et diu és: troba la manera de fer més fácil el boss, busca altres maneres d’enfrentar-lo que n’hi han diverses. A mi em sembla tot el contrari a una falta de respecte. Posar un repte a tot el món per igual, perquè cadascú tingui la llibertat de provar-lo com vulgui no deixa de ser un concepte que em sembla molt bonic en el món dels videojocs.
De fet, podem dir també al final del dia que tots hem passat pel mateix (objectivament), que tots hem jugat al mateix joc, que hem enfrentat exactament al mateix monstre. Que jo l’he guanyat així, que tu l’has guanyat aixà, o que ell es va rendir, etc. Però és dels únics jocs que ofereix aquesta opció. Si poses un selector, la filosofía darrere del joc fallaria, perdria tot el sentit. I jo que, com a jugador, ja no estaria obligat a prendre el repte potser jugaria en mode fàcil, i segurament passaria a no gaudir del joc, i la filosofia darrere la idea de l'autor hauria fallat. Com he dit no soc hardcore i si jugo al souls i me'l passo és perquè m’obliga a fer-ho i reconec que m'agrada que no em deixi una altra alternativa més fàcil. (Aquesta experiència compartida, seria com un
tercer sub-argument dins del primer, de l'ideari de l'autor).
2n argument
El segon argument, que s'ha obviat i és l'altra part més important també l'he mencionat ja, i és que jo m'he l'he passat, per tant el DS no és tan "dificil". Això suposa que la gran majoria de gent se'l pot passar, així doncs per exemple en Morte en aquest cas també se'l pot passar, d'això n'estic 100% segur. Pot requerir temps, per descomptat, però hi ha gent que se l’ha passat jugant amb els peus, pel que jo crec que qualsevol persona average com jo se’l pot passar. Trigaràs més o menys, però te l’acabaràs passant i encara serà més gratificant i tindrà més mèrit. I partint d'aquesta premisa si algú se'l pot passar i no se'l passa crec que el problema, com tu mateix, si no recordo malament has mencionat morte, és que no vols aprendre't les mecàniques o sigui el que sigui, no vols fer la inversió necessaria perquè no t'agrada fer-la i jo l'he feta perquè sí que m'agrada. I em sembla PERFECTE, vull dir no t’estic jutjant moralment per no fer-ho. Segurament voldries però no vols fer-ho per motius X. Però no deixa de ser un dilema circumstancial teu, no una falla en el concepte del joc.
Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17
Qualsevol joc menys el Dark Souls
Si aquest és el problema, que fagin una còpia del mateix joc, que el titulin "Grey Souls" i el venguin com a DLC gratuït amb la mateixa compra del Dark Souls, que sigui exactament el mateix joc, però amb selector de dificultat, vull dir, les persones que estarien disposades a jugar a una versió fàcil del Dark Souls no tindrien gaires problemes per acceptar aquestes "condicions", però clar, tindriem un mar de llàgrimes de forofors del Dark Souls dient que el joc és mort i que no poden jugar al mateix joc que juga la seva germana de 12 anys.
El tema Grey Sols (xD) és una altra demanda apart. Tu pots demanar-ho i jo no ho impediria però si el creador no vol perquè va en contra de la seva idea, és el que hi ha. Això sí, si jo fos Miyazaki no ho faria perquè des del prisma de desenvolupador entenc el que vol fer amb els souls a nivell conceptual i em sembla lícit. Al final és la seva obra, té dret a que sigui com ell vulgui.
Morte-Diem ha escrit: ↑06 oct. 2023, 23:17
- Pujar la vida del jugador
- Baixar la vida dels enemics
- Pujar l'atac del jugador
- Baixar l'atac dels enemics
- Pujar la velocitat del jugador
- Baixar la velocitat dels enemics
- Més recuperació de vida amb objectes
- Recompensar millor al jugador (XP o monedes)
- Guardats o checkpoints més freqüents, fins i tot dins les batalles
- Limitar les mecàniques dels enemics
- Permetre més moviments (o moviments prohibits) al jugador
Per anar acabant, moltes de les opcions que proposes ja s'inclouen al joc de manera orgànica, sense haver de recorrer al selector de nivell "artificial". Ja sigui en forma d'stats, objectes o fins i tot ajudes d'altres jugadors, i com ja he dit, és el que fonamenta el joc, que el selector de nivell estigui integrat dins del propi joc, ja que no només hi ha una manera de fer els jocs més fàcils (a través d'un selector) sinó diverses maneres, és un món que et permet fer qualsevol cosa com a desenvolupador i la dificultat és un camp creatiu més.
Amb selector, totes aquestes mecàniques orgàniques a nivell de disseny que menciono ja no serien necessaries, i perdria tot el sentit.
Preguntes
No sé si hauré convençut d'alguna cosa perquè sempre costa molt fer canviar de punt de vista a la gent, però deixa'm plantejar alguna pregunta:
- Per què ja no ha de poder existir una "muntanya" així? Perquè no pot existir un joc amb aquesta filosofia?
- Per què hauria de canviar si ja fa el que vol fer i la idea s'ha demostrat que funciona?
PD: Vull demanar perdó pels totxos però m’agrada parlar de videojocs. xD
