Josep Navarro Bes ha escrit: ↑17 abr. 2022, 15:46
CriB, m'has deixat bocabadat, tens una capacitat d'expressió i maduresa digna d'un filòleg.
Jo sempre pregunto (i ara encara en més motiu) quins són els teus estudis i de què treballes. Jo et veig d'escriptor i professor però també crec que series bo en tot el que et proposis perquè si li poses tantes ganes aquí, senyal que a la feina se't valora.
També m'encanta preguntar quina filosofia/religió/ideologia segueixes. Ets més dels clàssics grecs o prefereixes autors moderns, o potser ets dels qui es forma la seua pròpia filosofia de vida en base a l'experiència personal? Estic encuriosit!
Jo sóc un pseudootaku, em vaig ficar a aquesta comunitat per a fer amics, però malgrat ser aficionat a l'anime i als videojocs, no ho sóc tant com molts dels integrants d'aquest grup. Tanmateix, s'agraeix poder aportar per poquet que sigui, encara que no pugui igualar-ho amb tot allò que rebo.
Benvingut! M'encantarà parlar-te pel xat, a veure si coincidim algun dia!
Hola!
Moltes gràcies per les teves paraules tan enriquidores i reconfortants. El gust és meu, Josep! Tens una expressió deliciosa i uns interessos i curiositats amb els que em sento plenament reflectit.
Pel que fa a la teva primera qüestió, soc un projecte de les dues professions que proposes. Al llarg de la meva trajectòria, he escrit bastant, encara que sempre ha sigut arran dels meus estudis, els quals s'orienten en les ciències socials i, en menor mesura, també, en les ciències polítiques. Res seriós. Respecte el que menciones a l'entorn del perfil de professorat, podríem dir que estic a la cua amb el número d'espera a la mà, però és probable que en un futur no molt llunyà estigui desenvolupant aquesta labor. Quin olfacte que tens! M'has sabut llegir molt bé!
Per altra banda, sobre la segona pregunta, no em considero en cap corrent en específic, tot i que des de sempre m'ha fet gràcia reflexionar sobre l'existencialisme. Dels diversos camins que planteges, crec que encaixo millor en el darrer, al considerar que soc dels que es va formant la seva pròpia filosofia, la manera de mirar el món, a través de l'experiència. Ara bé, ideològicament estic influït per un grapat d'autors i corrents, a grans línies, amb els que s'alineen amb la sostenibilitat, no només ambiental, sinó també econòmica i social, i l'equitat.
Sense descuidar la temàtica del manga i l'anime, hauràs llegit que tinc predilecció per aquest material en la nostra llengua; és a dir, del producte japonès amb accent català. Es tracta d'un aspecte que de ben segur em limita, però és el que més em fascina. Tal com assenyales, no serem els que més en sabrem, però de segur des dels nostres interessos i obsessions podem aportar un valor afegit que enriqueixi una mica més la comunitat.
Per acabar, deixa'm capgirar els papers i preguntar-te a tu, Josep. Des de quina òptica entens la vida i quins són els principis que et guien? Hi ha algun títol d'anime o manga que et defineixi?
Fins ara!
Afegit en 18 minuts 7 segons:
Atir dels Senders ha escrit: ↑19 abr. 2022, 20:49
Benvingut
@CriB,
M'hauria agradat fer aquest missatge abans però no disposo de gaire temps. Et volia comentar que jo també comparteixo plenament el gust envers Maison Ikkoku i Cinturó Negre. La primera l'he vist moltes i moltes vegades, potser és l'anime que més he remirat. M'encanten les seves escenes costumbristes, el ritme i la temàtica. Em té el cor guanyat. Cinturó Negre la vaig veure sencera per primer cop l'any passat o potser en fa dos o tres... Fa de mal dir, però també em va captivar completament. Els ànimes de la vida quotidiana em tenen el cor robat.
Bé, espero que t'ho passis molt bé aquí i hi trobis el teu lloc!!! Salut!
Molt de gust,
@Atir dels Senders!
Quina alegria llegir aquestes paraules! Quin bon gust!
Tal com dius, l'anime de
Maison Ikkoku és exquisit. En el meu cas tan sols l'he vist una vegada però em va fascinar. Probablement, mai havia entrat tant en una història; vaig experimentar tantes emocions gaudint de la sèrie. Sense cap dubte, la tornaré a visionar.
En el cas de
Cinturó Negre tot sembla indicar que la vam veure per la mateixa època! És una llàstima que la sèrie anime no acabés d'adaptar fins al final una obra de tals dimensions. Tant de bo alguna editorial s'atreveixi a publicar-la i ens regali aquesta oportunitat.
Desitjo coincidir algun dia per poder parlar d'aquestes obres quotidianes, amb un toc de romanticisme, humor, mil-i-una metàfores i alguna cosa més, que les fan tan especials.
Gràcies per dedicar-me una estona!
Coincidim!