• Títol original en japonès: Kareshi Kanojo no Jijou (彼氏彼女の事情, "Les circumstàncies d'ell i ella")
• Autora: Masami Tsuda
• Gènere: Comèdia, romanç, retalls de la vida, vida escolar
• Estudi: Gainax
• Temporades: 1
• Capítols: 26
• Any: 1998

La Yukino Miyazawa és la millor noia de la seva classe: és intel·ligent, educada, treu bones notes i s'encarrega de totes les tasques a la perfecció. Però aquesta és només la seva faceta pública: en realitat, és una vanitosa empedreïda i tot això ho fa només per ser la número u en tot i que tothom l'admiri i l'afalagui. Però tot canvia quan apareix en Soichiro Arima, un noi nou a l'institut que aconsegueix desbancar-la als exàmens. L'Arima és exactament igual que ella, però al contrari que ella, tot ho fa perquè vol demostrar als seus pares adoptius que pot ser una persona de profit i no una vergonya per a la família com van ser els seus pares biològics.

La Miyazawa i l'Arima es veuen forçats a cooperar en les tasques de l'institut, i l'Arima acaba descobrint que l'actitud de la Miyazawa no és més que una careta. A partir d'aquí, decideix fer-li xantatge, però al final, la relació acaba evolucionant en amistat, i posteriorment acaben sortint junts. La sèrie recorre totes aquestes situacions i ens mostra què senten tots dos en les diferents fases de la seva vida d'estudiants: el començament de la relació, el primer petó, discussions amb els mestres i pares per l'impacte que té a l'escola la seva relació, etc... Però per sobre de tot, hi ha les incorregibles ganes de la Miyazawa de continuar sent la número u.



L'opening de la sèrie és "Tenshi no yubikiri", cantat per Mai Fukuda. Malauradament, l'opening amb les imatges originals no és a YouTube per temes de drets, us haureu de conformar amb un muntatge:


L'ending de tots els capítols excepte el 25 és "Yume no naka e", de Yuki Saito, cantat per Atsuko Enomoto i Chihiro Suzuki (la dobladora de la Miyazawa i el de l'Arima, respectivament). La curiositat de l'ending és que a cada capítol és diferent, i a la majoria de capítols és fet amb imatges reals, sovint imatges d'un institut.

Aquí en deixo una de les versions amb subtítols en castellà:


Al capítol 25 trobem un ending diferent, "Kaze hiita yoru", de Yuki Watanabe i Maria Yamamoto (dobladores de la Tsukino i la Kano). Novament, és una versió sense les imatges originals:


També us deixo una mostra d'algunes cançons de la banda sonora en forma de llista de reproducció de YouTube: https://www.youtube.com/playlist?list=P ... BjSW4Z-nrD


Recordava aquest anime amb molta estima i he aprofitat que feia aquest missatge per tornar-lo a mirar sencer. I he de reconèixer que n'he gaudit gairebé tant com el primer cop que el vaig veure (evidentment, quan l'emetien al 3XL.net), encara que ara l'he vist des d'una perspectiva més adulta. Penso que sap transmetre molt bé el que pensen i senten els personatges, i això fa que te'ls estimis ràpidament. D'altra banda, és bonic veure com exploren el començament del primer amor i totes les passes que van fent: el primer cop que la vaig veure no sabia gaire què era tot això i ara ho veig ja des de la distància. No sé ben bé per què, però recordo que quan el vaig veure per primer cop se'm va quedar gravada l'escena en què s'agafen de la mà en una reunió a l'institut, em va semblar bonic i m'ho continua semblant... Digueu-me romàntic

La sèrie també sap barrejar bé els moments sentimentals o seriosos i les petites bromes còmiques. Si hi ha un moment en què ho trobes una mica avorrit, segur que hi apareix alguna petita conya que et fa somriure. És una bona combinació i ajuda a mantenir l'espectador enganxat.

Pel que fa al punt artístic, l'estil d'animació contrasta amb altres sèries de Gainax al voltant d'aquella època (com Evangelion o Furi Kuri). Sol alternar dibuix normal i corrent com el que veuríem a qualsevol anime amb caricatures, esbossos, il·lustracions manga o fins i tot algunes fotos reals. És un recurs que crec que està bé (i segur que ajuda molt a baixar el pressupost de l'anime), però n'abusen una mica massa, i hi ha capítols (especialment els darrers, els de la saga "14 dies") en què una bona part del capítol és manga amb textos en pantalla i hi ha alguns recursos que són una mica una "anada d'olla".

Diria que la banda sonora és un dels punts forts de la sèrie, encara que potser se la pugui titllar una mica de repetitiva i lenta. Hi ha temes molt ben trobats (em declaro especialment fan de les diferents variants del "Yume no naka e"), i que en segons quines escenes aconsegueixen tocar-te la fibra.

En general, és una sèrie que vaig gaudir en el moment en què la vaig veure per primer cop, però que en tornar-la a mirar ara m'ha resultat nostàlgica i refrescant a parts iguals. Evidentment, la recomanaria, especialment si sou fans de les històries d'amor, però crec que no és una sèrie per a tothom. De fet, em sorprèn que TVC decidís dur-nos-la, però a mi ja m'està bé

Em sembla que ja he dit tot el que volia dir... Ah, com a nota extra, no volia acabar sense agrair a la @Nafi que em cedís aquest anime dins de l'activitat "Animes K3", ja que inicialment el volia fer ella

En fi, això és tot!



Bé, ara us toca a vosaltres opinar! Recordàveu aquesta sèrie? Què us va semblar? L'odieu? Us encanta? No feu com en Peropero i opineu!

EM VA ENCANTAR KAREKANO!!

A mi em va passar com a tu, Ereza!! La vaig veure per primera vegada que feia l'ESO i no vaig acabar d'entendre gaire bé segons quines coses i quan vaig ser més gran i la vaig remirar em va encantar!! Llàstima que no estigui acabada! Però bé, em va deixar tant amb el hype que em vaig llegir el final del manga

L'escena de quan s'agafen la mà també la recordava!! I no sé per què també recordo que l'Arima se'n va de competició durant l'estiu i que quan torna se'n van a passejar de vespre molt romanticosament xDD

D'entrada dir que la Yukino m'agrada molt! L'Arima mai em va acabar de fer, no és que em caigués malament, sinó que el veia problemàtic i era un "pas d'aquest tio" però realment és molt més profund que qualsevol altre personatge, molt més que la Yukino que només vol agradar a tothom amb una màscara de noia perfecta.



Un altre personatge que m'agradava molt era la Tsubasa. Recordo perfectament el capítol que li dediquen amb el germanastre! Per si no el recordeu, la Tsubasa vivia amb el seu pare i era una nena mimada però que sempre se sentia molt sola fins que el pare s'enamora i, zas! de sobte el pare li vol presentar la novia que justament té un fill de la mateixa edat de la Tsubasa. La nena s'enfada moltíssim però accedeix a conèixer-los i es lia parda quan, al sopar, el germanastre diu que està encantadíssim de tenir una germana petita tan bufona... Però la Tsubasa és més gran que ell i s'enfada i el sopar acaba en desastre xDDD

Un altre dia un pervertit acosa la Tsubasa pel carrer i el germanastre, que estava per allà, la salva i van a prndre unes begudes i la convida a casa. I res, la Tsubasa se n'adona que si són més de família serà molt més feliç i al final acaben vivint els quatre plegats. El tinc ben gravat aquest capítol! Quina passada, amb ella al principi rebotant-se i al final s'acaben agradant ben molt! A més, era moníssima!!

També recordo que els darrers capítols varen ser un poc merdosos i no estaven gaire ben animats com has dit i no feien gaire mirera... una llàstima perquè prometia moltíssim i tant de bo l'haguessin animat fins el final (i acaba la història tancada, cosa que s'agraeix molt). També recordo que al final li dedicaven uns quants capítols a l'amiga esportista, perquè tornava un tio fornit que ella havia maltractat de petit o alguna cosa així i ell estava molt ressentit.

I com oblidar-se del narcicista, l'Asaba!! Aquell home era el puto amo! El recordàveu?? M'encantava, em feia riure moltíssim!!



Per acabar dir que completament d'acord amb l'ending, era massa feelings i encara ho és, passejant-se per diversos instituts reals... always in my heart!

Zekyuu per recordar-nos un bon anime. Quines ganes tinc de tornar-lo a veure!