Tadaima.cat

Aviat començaran a sortir, aquesta setmana entrant sera una setmana d'estrenes pero de moment ja tenim la primera pre-estrena:

* Mushoku Tensei: Isekai Ittara Honki Dasu: Ha pre-estrenat 2 capitols a un streaming del Japo i ja els tenim per veure online jojo. En general molt igual al manga/novela lleugera, tot i que els efectes de la magia son un pel "curts" pero be, no es pot tenir tot.
De tota manera personalment el disfrutare sigui com sigui.

Dema o dema passat estrena Beastars 2 i ja la cosa comença a rodar!

I vosaltres teniu tant hype com jo?

cosarara ha escrit: ↑05 nov. 2020, 15:50 EX-ARM: quan a la segona frase de la sinopsi tens que el protagonista mor atropellat per un camió, saps que la cosa va bé. Cyberpunk i tal, fa pinta que serà molt dolent, però li donaré una oportunitat.

Molt dolent es queda curt. Seria pobre si fos un videojoc. El protagonista és CGI i la resta és pràcticament backgrounds estàtics sobre els quals fan zoom i pan. Els altres personatges tenen 4 fotogrames com a màxim. La majoria de hentais tenen més pressupost, amb això crec que ho dic tot.

Text amagat.

PD: després es torna 100% CGI, però és CGI del que fa pena, seria trist fins i tot si fos un videojoc.

Doncs jo ja tinc la meva llista completa, ja ha estrenat tot i aixi queda:

Text amagat.

Les continuacions que mes recomano son: Beastars 2, Non Non Biyori i Yokusoku no Neverland 2 (Log Horizon encara no ha despegat, espero que ho faci aviat)

Drop automatic: EX-ARM, el pitjor de la temporada.

Com a novetat sorprenent:

• Horimiya: Molt bo, ja coneixia el manga i tal pero m'ha sopres el ritme del anime, molt bo i flueix de manera genial, amb ganes de que surtin mes capitols.
• Hortensia Saga: No en sabia res i ha sigut un bon descobriment, es semblant a Arslan Senki i aquest tipus d'anime sempre van be @Minatoni , a la Uki li agradara.

La resta es com esperaba, be pero sense destacar.

Encara no he començat a seguir cap anime de aquesta temporada i ja em sembla que vaig molt tard jajaj. He decidit seguir SNK, re:Zero i The Promised Neverland. SNK estic al dia amb aquesta temporda, peró de re:Zero em vaig quedar amb el que es va emetre al 2016, i de The Promised Neverland no n'he vist res. Tinc moltíssimes ganes de estar al dia i poder anar comentant, peró ho hauré de fer fent binge-watching, cosa que la veritat odio, peró que hi farem.

Tenia que compartir aixo si o si, m'he mort del riure jo sol



@cosarara no te desperdici el video xDDD

No planifico els meus posts.

Però si fa no fa, intento deixar la meva opinió de cada temporada.
I si, a més, en @cosarara m'ho demana polidament...

Per aquesta Temporada d'Hivern passo de donar opinions kheiter dels anime que he fet drop.
Em centraré en els que m'han agradat prou per a seguir-los i alternaré Lof-Kheit en ells.

Temporades de Continuïtat

Aquí hi ha la millor teca de la season:
---------------------------------------------------------------------
Beastars 2

Quan un anime posa tan i tan alt el nivell d'argument, diàlegs i meta-referències a la primera temporada...
...és gairebè matemàtic que a la segona no els podrà mantenir.

QED.

El joc d'alegories (Depredació=Cis-Sexualitat?) perd subtilesa i es torna a tombs obvi i groller... les llums de neó sobre una metáfora la fan mes entenidora per a ments simples però a canvi de perdre inteligència, complexitat i impacte emocional.

Les llicències poètiques que es pren per motius no sempre vàlids acaben per resultar contradictòries. Que les serps siguin els únics animals no antropomorfs i que hagin mutat en cròtals del tamany d'anacondes és ridícul però tema menor.

Ja és força més greu que a un episodi un carnívor random arrenca sense voler el braç d'un company herbívor fent suaus exercicis d'estirament com si els herbívors fossin una mena de combinació entre princessets Disney, Yamcha i un ofés de vidre de Twitter amb les extremitats desencaixables de Mr. Potato...

... i a l'episodi següent, una hiena addicta a la depredació que sap prou bé del que parla, li explica a Legoshi (cito textualment):

La Hiena Enfollida ha escrit:De fet, és força difícil matar un herbívor...
PERQUE TENEN LES EXTREMITATS MOLT FORTES

.Visca la coherència interna.

Paru itakagi no és pas una experta en Zoologia i se li nota, a la pobra.
Tot i això, és una escriptora competent, o sigui que interpreto que els facepalms tenen una explicació:

Dates d'entrega de l'editorial.

Això també pot explicar alguns moments francament indexifrables... no té ni cap de peus la reacció de Legoshi i la cabra en descobrir l'autor de l'assassinat a l'escola; bàsicament segueixen com si res no hagués passat.

La secuència de Louis i Legoshi amb els Shinsigami de lleons és una de les més confoses de la temporada (comparem-lo amb la bona escriptura del retrobament entre Louis i Haru, per exemple). Els traductors anglesos i latinos suen tinta per a donar sentit aquells diálegs.
No ho aconsegueixen.

A Haru i Juno les han deixat a la banqueta durant la major part del partit i quan surten a pista, el seu joc és una ombra de sí mateixes.

El Legoshi Zen rapat a l'estil Kirilin convers a la religió Vegana no hi ha per òn agafar-lo.

Però mira... si no existís la primera temporada, probablement jo estaria pensant que és un gran anime.
Siguem justos: amb tots els seus defectes és una gran obra i abans mort que fer-li drop.

L'OP no arriba a la perfecció estilística d'aquell Wildside dels ALI però m'encanta.

-----------------------------------------------------------------------
Yuru Camp△ 2

Rere aquell spin-off que tots ens hem d'esforçar a fingir que no ha existit, arriba la segona entrega d'una història que ha fet el cim a la categoria Guaridora d'Ànimes.

Esquiva amb habilitat les trampes del Yuri pre-pubescent i el seu fetitxisme cumbaià vers les andròmines per a fer càmping queda simpàtic.
Veure a les nenes babejar davant una lampareta de gas com si fos Justin Bieber en calcotets resulta divertit i fins i tot, entenidor pels qui no compartim aquests fetitxismes.

El seu art de fons és un dels millors... pot mirar cara a cara Wonder Egg Priority i Mushoku Tensei: Isekai Ittara Honki Dasu sense enrojolir.

El disseny de personatges és fortíssim i, contra tota aparença, amb un desenvolupament real; Nadeshiko i Rin no són les mateixes que a la temporada passada i el canvi ha estat tan gradual que no podem posar el dit en el moment que s'ha produït.

I a més, tornen les gaites, flautes i tamborils de folk celta.
Què més puc demanar?

Bé, potser millors OP i ED.
Em passa el mateix amb els de la primera temporada (l'estil dels quals repliquen fil per randa).
Suporto molt millor l'Escola de la Grua Dorment de l'Ending que no pas el Dojo del Drac Discotequer de l'Opening.

Cadascú té el seu estil de Wu Shu preferit, mira.
--------------------------------------------------------------
Hataraku Saibou 2

Ha estat una mena de mini-temporada: 8 episodis i gràcies.
Prou bé però no aguanta la comparació amb el spin-off que s'ha emportat tots els aplaudiments.

O sigui, que passo de comentar la temporada 2 i em centro en:
Hataraku Saibou Black


Ho han clavat.

Just quan et penses que tot plegat és només una excusa pel típic Ganbatte kudasai, que sembla la solució standard de la cultura japo a qualsevol problema (des d'un eccema a l'aixella fins un meteorit que extermina la vida de la Terra)...
...l'anime et sorprèn amb un nou giravolt encara més fosc i desesperat que l'anterior.

Li falta l'amabilitat i l'encant de la saga mare però ho compensa amb un art més esmolat i personal i una mena d'humor negre a voltes difícil de detectar.


Per diverses pistes que es donen a l'anime, estic arribant a la conclusió que el cos que habiten els protagonistes i que sembla una mena de zona de guerra del Tercer Món...

...és, en realitat, el cos d'un Mangaka.

Val a dir que l'autor no és gaire optimista sobre el futur que li espera pero s'ho pren amb filosofía.

Gran OP, el Hashire! dels Polysics. Un Punk Rock Japo tradicional, que sempre sona més tècnic i polit que el de les bandes anglosaxones de l'estil.


--------------------------------------------------------------
Yakusoku no Neverland 2

Un altre que trobo que ha baixat de nivell.

El petit Univers privat de la Granja s'ha expandit i ha perdut aquella sensació d'amenaça i claustrofòbia que trespassava la pantalla.

Les ambiguïtats morals s'han fet tan rimbombants que costa prendre-se-les seriosament...
Endevineu què és el primer que em va passar pel cap quan el Ojii-san Dimoni pronuncia el nom d'Emma:


Assobre, han fotut la gamba amb l'Opening; en Kiiro Akiyama és un bon cantant i la melodia és bonica i enganxadissa...
... però tan la cançó com els visuals quedarien força millor en un anime estil Jujutsu Kaisen o Boku no Hero Academy, per exemple.
Sembla un tema per a un Shonen épic de combats random i trobo que no representa adequadament la foscor de la història que introdueix.

El Touch Off dels Uverworld, de la Season 1, amb la seva energía frenètica, donava una sensació de tensió que li quadrava millor.

Tot i així, sostinc que Identity és una molt bona cançó:

Text amagat.

-----------------------------------------------------------
Yatogame-chan Kansatsu Nikki (Sansatsume)

Siguem seriosos: és un ximpleria com una casa de pagès.
Una ximpleria feta amb gràcia i personalitat pròpia, no obstant.

La descaradura amb que et col.loquen tots els sponsors, marques i negocis de la Prefectura Aichi vingui o no vingui a tomb resulta refrescant.

Estic per jugar-me que he estat l'únic usuari de Tadaima que es va empassar tota la temporada 1 i que s'empassarà tota la 2.

I mira que només son sis minutets d'episodi...
--------------------------------------------------------------
Hori-san to Miyamura-kun(Horimiya, pels amics).

No és una segona temporada.

En realitat, és un reboot d'aquella exquisida sèrie d'OVAs de fa uns anys, aquest cop serialitzat com un anime.
Vaig disfrutar molt aquells originals, o sigui que em feia una mica de por com quedaria aquesta nova versió.

Pors infundades.

L'art no té la expressivitat minimalista dels OVA però es nota que aprofiten bé el pressupost i la sensació (una mica tramposa) és d'un anime de gama mitja-alta.
Compareu:


La barreja entre Slice of Life, Gakkuen i RomCom és perfecta. No li treuria ni li posaria pas res.
La narrativa perd continuïtat un cop perden la virginitat i passa a semblar una sèrie de situacions episòdiques no relacionades però manté l'interés i l'encant.

La naturalitat i manca de paternalisme amb que tracten les (molt políticament incorrectes) fantasies sexuals de na Hori em resulta particularment fascinant: en cap moment fan via a l'Ecchi però se les arreglen per a tocar el tema amb un tall força més esmolat que la mitjana.

Pera posar-hi un però, la BSO no em diu res.
L'OP ha agradat a força gent, es veu... més d'una mutual a Twitter el lloa a mort.

Acabant-se la temporada, de les noves estrenes he seguit sobretot comèdies.

De Comèdia (si fa no fa) Ecchi tenim els dos masmorreros (o calabossers, o quelcom...) Ore dake Haireru Kakushi Dungeon i Tatoeba Last Dungeon Mae no Mura no Shounen ga Joban no Machi de Kurasu Youna Monogatari (alça aquí).



En el fons, són tipus d'humor força similars... un de mes sexualitzat i fanmontenegrinitzat i l'altre més per tots els públics i amb una història i personatges més enginyosos.
Ambos amb un pressupost molt justet. Molt millor l'art de Last Dungeon.

Però l'impacte real l'ha produït un pseudoHentai que més val que te'l prenguis com una comèdia negra desbarrada per que si te'l prens seriosament, no vull tenir cap de mena de relació íntima amb tu (siguis qui siguis, lector).
Kaifuku Jutsushi no Yarinaoshi
Aquests japos no hi són tots .
Estàn prou malament .
Però fatal de la perola, eh? .
Si els dungeoneros miren de posar-li tota la correcció política possible al seu Ecchi més o menys gratuït, aquesta sèrie et restrega per la cara tot el Hentai de violacions que la censura el permet esquivar (un bon grapat).

I de gratuït no té res de res... és l'eix de l'argument.

Si me'l prenguès seriosament, n'estaria horroritzat.
Com que trobo que és una enorme comèdia bufa, qüestiono el seu bon gust pero banco a mort la seva gosadia.

Tot just et penses que l'argument basat en la venjança és una cosa així com l'equivalent Isekai de Un electricista va a una casa a fer una reparació i resulta que la mestressa està d'un humor molt especial i de sobte...

... releguen el sado-porno a un paper marginal i et demanen que et centris en la estratègia i l'acció, que t'emocionis amb els perills màgics i personals que s'hi enfronten, que et creguis la relació emocional entre els protagonistes i que simpatitzis amb el tarat que passeja el seu penis arreu.


Amb un parell, sí senyor.



Inisiteixo... preneu-lo com una comèdia bufa i igual li trobeu el punt.

Un OP prou bo.
---------------------------------------------------------------------------
Sense ser exactament una comèdia ni centrar-se realment en fer Ecchi, Mushoku Tensei: Isekai Ittara Honki Dasu utilitza ambdos recursos profusament dins una història curiosament preocupada per temes morals.

Uns grapat d'Isekai treuen aquesta mena de conflictes morals a escena, en els darrers temps, amb resultats disparells.
Des de l'estimable fins el facepalm .

L'autor es pren la seva història molt seriosament (de fet, ha creat tot un estudi d'animació només per a assegurar-se de tenir el control total sobre l'adaptació) i això es nota en l'art i animació: Si no és el millor de la temporada, poc hi falta.



#NoSéJo si realment tot plegat pagava tant la pena; se m'acuden un munt d'anime que per escriptura i profunditat argumental trobo que mereixien aquests luxes de pressupost força més...

Però tampoc és exactament un malbaratament. Els petits moments Slice of Life resulten paradoxalment molt més memorables e immersius que les escenes d'acció i màgia i la construcció de món Isekai.
Tot i que resulta difícil identificar-se o ni tan sols simpatitzar amb el protagonista, el cas és que resulta moderadament entretingut.

Simpatitzar amb el seu loliconeig sobterrat resulta força més que difícil però trobo que tampoc no es passa de la ratlla.

Enorme BSO, amb cançons a càrrec de la Yuiko Oohara, que ja em va estovar amb els seus temes per a Karakai Jouzou no Takagi-san
-----------------------------------------------------------------------------------

Reclamant orgullosament el títol de Comèdia Sense Gota d'Erotisme, Tenchi Souzou Design-bu te ja el peu al coll els altres anime de la temporada per a proclamar-se Joieta de la Temporada.

El seu estil divulgatiu de la Zoologia i l'Etologia presenta un rigor científic exhaustiu (ja hi podria pendre nota, la Paru Itakagi, per a documentar Beastars 2) i el presenta amb enginy, ritme, bon disseny de personatges i fins i tot cert humor satíric religiós que de bell antuvi no quadra del tot amb l'audiència infantil que es suposa és el seu target.

Tenchi Souzou Design-bu ha escrit:De fet, l'Infern es una compañía subsidiaria dins una expansió empresarial del Cel... Hi derivem els projectes que no volem que s'asociin amb la nostra imatge de marca.

De tota manera, plenament recomanable per a tota la família,

---------------------------------------------------------------------------------------

Hi ha d'altres anime de temporada prou interessants i segueixo enjcara amb el leftover de Jujutsu Kaisen i la darrera de Shingeki no Kyojin pero a banda dels ja citats, l'únic que no he fet drop del tot és el Wonder Egg Priority, que de moment tinc en hiatus i que probablement finalitzaré al subcat aprofitant que està en català.

I fins aqui la Temporada d'Hivern, Sa Senyoría.