He pensat que millor que posi les meves primeres impressions aquí i llavors ja, si de cas, faré un altre missatge si canvien amb el segon visionat en català.
Resumint,

Ahir vaig demanar-me (bé, demanar-vos, però com que va ser ahir, va ser un poc retòrica xD) si els de Númenor arribarien a temps, perquè veia clar que no. La primera batalla a la talaia ha servit per donar un dia més de marge i així sí que han arribat a temps. També fixau-vos que mentre hi ha la batalla final a la taverna, és de nit, però els de Númenor cavalquen que ja és de dia, així que realment no és el mateix instant del temps (que ok, ja està bé, però és jugar un poc brut; però ho hauria estat encara més si hi hagués hagut un dia o més de diferència).
Llavors, el tema de la talaia, genial, però no entenc què hi fa una espasa ja a la talaia. El fet que a l'avançada hi hagi molts dels homes, genial, super ben jugat. AH! El detall de les llavors, que fan tant n'Àdar com n'Arondir, m'ha semblat genial també.
Com deis, és totalment comprensible que en Theo digués on està l'espasa a la seva situació. Potser que n'Arondir no ho hagi fet li farà una mala passada ("estaves disposat a sacrificar-nos a tots").
Llavors, sí, estava clar que la gent de Númenor arribaria just a temps. L'assalt... sí, m'ha agradat. Estava clar que a n'Ontaro n'hi passaria alguna ahaha. I l'encalçada pel bosc ha estat bé, es nota que en Halbrand es coneix la zona.
La història de n'Àdar m'ha agradat. Ja fan servir la paraula Uruk al principi i aquí ens ho acaben d'explicar. I m'ha parescut prou bé. No acab d'entendre què vol dir que ell va matar en Sàuron, però és possible que realment ell només vulgui un lloc on els seus puguin viure "en pau" i mentrestant na Galàdriel vol un genocidi? HMMM...

Ja ho va explicar en Sàruman!
I res, al final, crec que el que menys m'ha agradat ha estat el detall de com es fa servir la "clau": pareix una obra d'enginyeria nana en comptes de màgia negra d'en Morgoth. Ara bé, el detall dels túnels m'ha encantat. AH! I que ens enganin a tots fent-nos pensar que la clau és el martell aquell... genial!
