He de dir que encara em queden molts capítols per veure, però no em duraran gaire.
He llegit una mica el que comentàveu tot i que no volia fer-me un autospoiler.
Realment és un anime molt senzill, però resulta que he viscut algunes d'aquestes situacions i que he patit molt el que senten elles, la soledat, buscar feina, no trobar el teu lloc, que no et valorin en la musica, com funcionen els programes de televisió, com ens enganyen i et fan perdre el temps i la il·lusió, etc. M'agrada perquè foten uns clatellots criticant com funciona la indústria i s'agraeix.
El que puc dir que no m'agrada és que la composició musical no hagi sigut japonesa, només m'agraden unes tres cançons i no té la màgia que jo busco en la música. Sóc súper fan del J-pop i el j-rock i encara que a vegades és sempre el mateix, com la majoria de balades d'Ayumi Hamasaki o és súper comercial com l'últim que treu Koda Kumi tenen un què especial que el fa diferent :3 En canvi en aquestes cançons hi falten entre altres coses complexitat musical, veus que m'impactin i ritmes que em facin viatjar. Evidentment m'encanta The Loneliest Girl. La que sí que m'agrada molt com canta és l'Angela
Vaig tard, però almenys l'he descobert :P
