5 Centimetres per Segon

Respon
Avatar de l’usuari
Shancks
Moderador
Moderador
Yonkou
Entrades: 1275
Membre des de: 19 oct. 2015, 12:05
1
3
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 140 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

5 Centimetres per Segon

Imatge


Director: Makoto Shinkai
Generes: Drama, Escola, Romanç, Seinen
Any: 2007

Sinopsis: Fa un any que en Takaki i l'Akari no es veuen, des de la primària, des que l'Akari es va mudar de ciutat. Llavors, ambdós comencen a escriure's cartes, i és dificil veure's perquè estan molt lluny l'un de l'altre. Com que en Takaki es mudarà a un lloc molt llunyà, l'Akari li diu que haurien de trobar-se en una estació.
(son 3 histories aquesta es la primera)

Duracio: 70 minuts

Trailer:
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Moderador
Moderador
Dereshishishishishi!
Entrades: 648
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
1
3
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 159 cops
Gràcies rebudes: 186 cops

5 cm per segon... es una pel·lícula que quan la vaig trobar, em ve cridar molt l'atenció tant en els dibuixos com en l'argument!

La veritat es que no la he vist, per que el dia que l'anava a començar em vaig adonar que ja me'n havia llegit el manga, i vaig decidir mirar-ne una altre xDDD

Pero el manga em va agradar força :3
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Enchilada cosmopolita
Entrades: 2178
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
1
3
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 264 cops
Gràcies rebudes: 753 cops

A mi la primera història va ser la que em va agradar més!! En definitiva, la primera és LA història.

La segona (era la de la tia surfista, no?) no em va agradar gaire, la veritat. No és que en si estigués malament, és que m'interessava molt més continuar amb la història de la primera que no ara amb la noia nova. Ara, recordo que estava molt, molt ben contada. I finalment, la tercera em va deixar un regust agredolç...

No és una història precisament alegre, però és molt bonica! A més, és molt curteta, la podeu veure molt ràpid i us agradarà! :)
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Roronoa Zoro's wife
Entrades: 694
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 112 cops
Gràcies rebudes: 264 cops

Ahir per fi la vaig veure i la veritat és que em va agradar molt. És bastant angst però trobo que la tracten molt bé. Que estigui dividit en tres parts et deixa processar tota la informació, la segona part també és la que més fluixeta em va semblar, principalment perqué no era ell qui la narrava, però tot i així em va semblar molt maca.

Jo que no sóc molt fan de les pelis romántiques pasteloses aquest regust agredolç em va encantar. Reflexa molt bé la part cruenta de l'amor i més a l'adolescència on sembla que tinguis tota la vida per davant però després la vida et va donant les hosties que et desperten. A més trobo que tracta amb molt de realisme l'amor a distància, tema tant d'actualitat avui en dia amb les noves tecnologies.

Text amagat.
Em va deixar una mica descol·locada lo de la noia que coneix per internet (crec que era la de les ulleres) ja que només s'hi refereix en una frase i que queda com molt fora de context.

M'hagués agradat que expliqués una mica més aquesta història, no sóc fan de les pelis llargues però potser un capítol més no hagués estat de més. Als japonesos els hi encanta acabar les històries amb final obert i a mi això em deixa amb mal cos.

I com que no pot faltar una mica de hate, Your Name em sembla banal al costat d'aquesta peli.
Imatge
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 299
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
3
6
0
Gràcies donades: 113 cops
Gràcies rebudes: 122 cops

Ew. O sigui, jo tant de dolç no puc, sabeu? Les postres aquestes de sucre amb sucre, doncs no.
L'he estat esborrant de la meva memòria, però va, per parts (amb spoilers i tal):

La del tren


Una parelleta d'enamorats descobreixen que quan neva tot se'n va a la merda, fins i tot al Japó. I és tot, la puta angoixa del tren que no arriba. Què bé que ara tenim mòbils.

Aliens


Doncs és una nena que li agrada un nen però ell passa com molt d'ella, i llavors doncs ella ni li diu ni res. I ja està. Doncs nuse, potser si li dius algo doncs baixa dels núvols i s'ho repensa. O potser no. Boníssim, el milk-nosequè aquell.

Aquests tornen a ser els del tren


Saps quan ets una persona adulta i encara penses en les merdes de quan erets un nen i t'entra la depre i tal? Margarita encara t'estimo No jo tampoc.
______________________________

A veure, no sóc el públic adequat. Però collons, me n'havien parlat bé, i no estic en contra de les coses romàntiques diguem, per principi. Però puff... falta substància, amb el sucre. Galetes, xocolata, iogurt, alguna cosa!
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderador
Moderador
Roronoa Zoro's wife
Entrades: 694
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 112 cops
Gràcies rebudes: 264 cops

Sincerament jo no l'he entés gens com una película sobre l'amor en modo pasteloso si no sobre el procés de madurar i tornar-se adult a través de les experiències de la vida (com l'amor). Em vaig passar casi tota la peli amb un sentiment de buit intern empatitzant amb el protagonista. I el final per a mi simbolitza justament el final d'aquesta maduació i com es converteix en adult deixant enrere els seus drames de l'infància i l'adolescència. Justament el missatge que em va quedar és que si vius obsessionat amb el passat no podràs disfrutar del present ni pensar en el futur.

Text amagat.
Justament l'última escena en que es creuen a les vies del tren i ell es gira per mirar-la, però al passar el tren ella ja no està i ell somriu, és com si acceptés que la deixa al passat i segueix endevant.
Imatge
Avatar de l’usuari
Japanium
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
daijôbu desu!
Entrades: 48
Membre des de: 07 gen. 2018, 12:39
0
1
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 29 cops
Gràcies rebudes: 27 cops

Ja fa força temps que vaig veure el film i reconec que a partir d'aquell moment vaig seguir el treball de Shinkai molt atentament.
Era l'època en que vivia a França, i clar, allí el mercat del anime estava molt més desenvolupat que aquí (i encara ho està). Recordo que vaig comprar-la d'oferta iperquè em va cridar molt l'atenció el títol. EL film em va entusiasmar i és dels que més he visionat sense cansar-me'n. També recordo que és una de les primeres entrades que vaig fer al blog quan encara estava fent probes sobre l'estil i el fons. Us deixo l'enllaç però no crec que us aporti gaire cosa (hi ha un enllaç a la cançó de la tercera història en format acústic).
Ara, amb perspectiva, diré que 5cm per segon ja ens mostra quin serà el futur estilístic de Shinkai. Trens, molts trens. Distàncies físiques enormes entre els protagonistes. Distàncies anímiques enormes entre protagonistes molt propers. Vides que es creuen en un punt determinat i es tornen a separar. El pas del temps. El pas a l'edat adulta. Donar més importància al que no es diu que al que es diu.
Una manera d'explicar històries molt particular la del mestre Shinkai que em va atrapar des del primer moment. Crec que m'han entrat ganes de revisar la seva filmografia. (Potser així acabo trobant-li el "que" a Agartha). Ja sé que faré el cap de setmana.
http://japaniums.blogspot.com.es/2013/0 ... segon.html
Imatge
Respon