Violet Evergarden

Avatar de l’usuari
Sora
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Tadaima!
Entrades: 27
Membre des de: 04 gen. 2018, 15:27
0
1
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 16 cops
Gràcies rebudes: 11 cops

Hola bonics, mireu quins vídeos més xulus he trobat al youtube:

Opening:
https://youtu.be/uwph0dv9E6U

Ending:
https://youtu.be/UKU4B05fPck

si seguiu Violet Evergarden segur que us agradaran!! Mireulos per ordre!😊

Anata no koe ga michishirube😍
Avatar de l’usuari
Shancks
Moderador
Moderador
Yonkou
Entrades: 1317
Membre des de: 19 oct. 2015, 12:05
1
3
2
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 154 cops
Gràcies rebudes: 262 cops

Molt bo, merci @Sora

Violet Evergarden #5
Segueix un pel lent, espero que ara que sortira passat sagnant seu, espero l'ataquin per venjança i s'animi una mica almenys durant 5 minuts xDD
Imatge
Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 233
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
3
6
1
Gràcies donades: 187 cops
Gràcies rebudes: 148 cops

Aquest cap de setmana he aprofitat per veure alguna coseta i he començat també aquest anime. Em sembla que només he vist els 3 primers. Com sempre a un ritme més lent però estic segura que el vull veure terminar. :D
Avatar de l’usuari
Taiga
Porco Rosso
Porco Rosso
Crazy rainbow star
Entrades: 123
Membre des de: 31 oct. 2016, 10:58
0
1
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 52 cops
Gràcies rebudes: 41 cops

Ai per Déu el capítol 9 és fgasdoinjhtesfdoih. És massa dur i intens a la vegada. Poc a poc se'ns va mostrant una Violet més humana, i m'encanta això. Va començar lent i no em tenia gens enganxada, però tan el capítol 8 com el capítol 9 et deixen amb ganes de més.

La meva part preferida del capítol 9
Text amagat.
Quan li donen la carta per part de les companyes i allà s'adona de com de feliç et pots sentir rebent una carta i això li dona forces per tornar a escriure és simplement genial. I al final del capítol quan li pregunta al comandant si realment està bé que ella visqui... és que em venen ganes d'abraçar-la, és super mona.


Sobre el capítol 9 també m'alegra que hagin explicat per fi què li va passar a la Violet als braços, era un dubte que jo tenia des del capítol 1 :riu:.

Me'n vaig deixant aquesta imatge del capítol 7, que personalment la vaig trobar preciosa.
Text amagat.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 233
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
3
6
1
Gràcies donades: 187 cops
Gràcies rebudes: 148 cops

Taiga ha escrit: 12 març 2018, 11:42 Va començar lent i no em tenia gens enganxada, però tan el capítol 8 com el capítol 9 et deixen amb ganes de més.
Sí! Totalment d'acord amb tot el que has dit! És súper-ultra-mega bonica aquesta història i a la vegada molt dura. Cada vegada m'agrada més! Tinc moltes ganes de veure el següent!!!
Avatar de l’usuari
Skuld
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 351
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
0
1
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 104 cops

La segueixo veient, però realment a part de l'animació i banda sonora la trobo força avorrida. No ha aconseguit enganxar-me i crec que l'evolució de la Violet ha estat d'un dia per l'altre perquè al final s'havia d'explicar la seva història i es quedaven sense temps. Deixant de banda problemes de ritme i històries i sentimentalismes forçats per personatges que em donen igual el pitjor sens dubte és la protagonista, ho sento, però no hi ha manera que em sàpiga agradar, per donar nom a la sèrie la veritat és que no té gaire substància (això o és que no ho han sabut aprofitar).
Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Taiga
Porco Rosso
Porco Rosso
Crazy rainbow star
Entrades: 123
Membre des de: 31 oct. 2016, 10:58
0
1
0
Pronom: Femení
Gràcies donades: 52 cops
Gràcies rebudes: 41 cops

#10

Text amagat.
M'esperava que les cartes fossin per la nena però OH DÉU MEU, veure a la Violet plorar ha estat garwñgoufhsdnvjw :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: :plorar: . Així que suposo que la Violet ha complert el seu objectiu de entendre les relacions humanes i els sentiments.
Imatge
Avatar de l’usuari
Ereza
Moderador
Moderador
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 681
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
1
3
3
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 536 cops
Gràcies rebudes: 403 cops

Doncs me l'havien recomanada unes quantes persones (la darrera em sembla que va ser la @Giggles) i aquesta setmana per fi l'he vista sencera, i he de dir que m'ha encantat, és PRECIOSA!

A banda de la preciositat del dibuix i l'animació, que ja de per si la fa molt agradable, he de reconèixer que la història m'ha fet plorar en uns quants capítols... :roll: I m'encanta l'evolució que fa la Violet, d'algú sense emocions al contrari.

Bé, doncs això, avui no estic gaire inspirat a escriure, però... 10/10, molt bonica. I m'ha fet entrar ganes d'escriure cartes xD
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
0
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Resenya Rob: Violet Evergarden


Opinió previsionat

Violet Evergarden va ser un dels animes estrella de la temporada d’hivern de 2018. Varen ser nombroses les veus que la valoraven com un dels millors animes dramàtics que mai s’havien produït. Ajudava molt, el fet que en la seva elaboració hi participes Netflix, una de les plataformes que més bé han sabut “apadrinar” adaptacions de manga a l’animació (que no al Live Action).

Amb aquestes premisses i sabent lo just de la historia (més que res ambientació i teaser) vaig decidir que seria el primer anime que miraria en aquest repte. Tot seguit, la meva valoració!


Una historia de maduració, superació i pacifisme


Malgrat ser un anime amb una gran carrega emocional i de “catarsi”, Violet Evergarden procura en gran part dels seus episodis transmetre l’idea de superació. La superació de la mort d’una persona estimada (ja sigui una mare, una filla, un promès, o simplement, un amant), o la mera superació dels dubtes que comporta la maduresa o un mer sentiment de culpa. M’ha agradat molt el fet que totes aquestes histories de superació no fossin fàcils, fet que afegeix realisme i sobretot et fa emfatitzar amb els personatges. En aquest sentit, la inclusió d’una protagonista inexperta en uns primeres episodis a “comprendre” els sentiments de la gent del seu voltant (només te 14 anys) es un gran encert.

Precisament, contar amb una protagonista tan jove ajuda a reforçar aquesta idea de maduració i superació. Al principi observem com he dit una Violet inexpressiva, que obeeix amb diligencia marcial totes les ordres sense contradir-les. Tot i que a vegades s’ho pren massa “literalment”. No es fins a la meitat de la sèrie (capítol vuité i nové), després d’unes revelacions prou evidents, però no necessàriament fàcils que això canvia. En aquest sentit els capítols de flashback ens mostren una faceta més humana de la protagonista, més enllà de la seva imatge de “nina” amb que recurrentment la descriuen la resta de personatges. Pel camí, una crisis existencial i de “propòsits” necessària per superar les seves pors i convertir-se en una noia “lliure”. Malgrat l’assoliment de la seva llibertat, es evident que el seu tràgic passat mai no l’ha abandonat, i en un increscendo notable, Violet s’ha d'autoafirmar. Posant, en el procés, la seva vida en joc i enfrontant la llosa del seu própi passat (que mai no l'abandonarà)


Uns secundaris treballats


Respecte als secundaris, he de dir que els he gaudit, tot i que m’hagués agradat més capítols aprofundint amb les seves histories. M’ha agradat especialment el rol d’en Benedict i l’avi repartidor, el primer, tot i no interactuar gaire amb Violet, demostra al final de la sèrie un visible interès amb ella (veure’m que en diuen a la peli). Mentre el segon, es un personatge que agrada i que aporta en la seva faceta sense excedir-se, ajudar als joves a obrir-se camí (com tota persona d’edat avançada).

Respecte a les companyes, no m’han desagradat, però tret de Luculia no han tingut un pes argumental notable. Cattleia es una sort de germana gran, que l’ajuda a obrir-se camí en el seu nou rol. Tot i que sens comenta breument el seu passat, no ens dona detalls de la seva relació amb Claudia i Benedict (més enllà de la seva anterior feina i les seqüeles emocionals de la guerra). Respecte a Iris, el seu capítol se’m va fer molt realista, però a la vegada, trist. M’hagués agradat que haguessin aprofundit en el perquè es tan hostil amb Violet (en un principi) i la seva imatge de “noia lliure e independent” que ens volen transmetre (que recordem, que en aquella època era un estigma social, com es veu en el seu capítol). Respecte a Erica, se’ns indiquen les seves aspiracions e interessos (tot i resultar sorprenentment sorprenents al final), però m’ha fallat la seva nul·la evolució (no conta per mi, revelar-se que esta enamorada).

Respecte als exmilitars i militars. En Claudia es un personatge atrapat en la culpa i els remordiments respecte al seu amic Gilbert, vetllant per la seva protegida i el seu benestar. El seu drama moral i sentiment de culpa es constant i molt ben representat. Per mi, es el personatge més treballat darrere de Violet. Respecte a en Dietfried, no l’he odiat, perquè he intentat mirar-lo desde la mateixa perspectiva militar i de l’època. Amb el final de la sèrie l’entens millor i pots arribar a emfatitzar amb ell.

De la resta de personatges, els episodis de la nena i la mare, l’autor d’obres de teatre i el soldat per mi han estat les més emotives (especialment la de la nena i la mare). Tot i que la que més he d’aplaudir es sens dubte la de la Luculia i el seu germà (tot un reflex d’una de les tragèdies ocultes de la primera guerra mundial, la dels lissiats).


M’ha agradat
• L’animació i la producció de l’anime en general, els detallisme i l’ambientació es increïble (arribant fins i tot a l’armament).
• La protagonista i la seva evolució personal i psicològica (d'una nina (objecte) sense emocions a una noia/dona que es conscient d'ella mateixa i es càpaç de prendre les seves própies decisions).
• El drama i la tragèdia es pateix i es gaudeix de manera plena. En certs moments venen ganes d’abraçar a certs personatges. A més, algunes histories son tan dolorosament reals que només pots aplaudir.
• El doblatge en castellà m’ha sorprès molt gratament, es nota que Netflix no ha escatimat.
• El seu marcat to pacifista i antibel·licista. A més de tractar temes molt sensibles com la identitat personal, la superació de la pèrdua i la necessitat de viure, tot i el dolor inherent.


M'ha desagradat
• M’hagués agradat més capítols per entendre els companys de la Violet. Especialment en referencia a en Benedict i la Cattleya.
• Relacionat, 13 episodis (anime i OVA) tot i ser fidels al manga donarien per una mica més de material, el relleno en aquests tipus de series no son mala cosa.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
Xail
Porco Rosso
Porco Rosso
( っ'-')っ ~ ᶘ ᵒᴥᵒᶅ
Entrades: 105
Membre des de: 05 feb. 2020, 13:44
10
15
6
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 138 cops
Gràcies rebudes: 104 cops

L'altre dia vaig veure la pel·lícula de Violet que ara ha sortit a Netflix.
Ja feia molt que vaig veure l'anime, però a mesura que passaven coses anava recordant una mica més els detalls de les trames que no ho tenia gaire fresc, s'enten tot bé encara que faci temps que no ho has vist.
La pel·lícula em va agradar, molt emotiva, en la mateixa línia que la serie, però li dona un punt i final a la trama, que sincerement no recordo com va acabar la temporada. Si ús va agradar la serie mireu-la.
Es que Violet es un amor <3
Respon