Uchoten Kazoku

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2240
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
10
15
3
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 1853 cops
Gràcies rebudes: 830 cops

Imatge

Altres títols: Uchouten Kazoku, 有頂天家族
Basat en: Novel·la i manga de Tomihiko Morimi.
Gènere: Slice-of-life, Comèdia, Dimonis, Drama, Fantasia
Estudi: P.A. Works
Capítols: 13 (té una segona part de 12 capítols més)
Any: 2013

Argument



Kyoto ha estat habitada per grus de tanuki i tengu durant anys, vivint al costat dels humans que ignoren l'existència d'aquestes criatures. En Yasaburo Shimogamo és el tercer fill d'una família de tanukis influents que passa els dies cuidant un vell tengu, observant els humans a través de la seva habilitat de canviar de forma i tractant amb la misteriosa dona anomenada Benten.

Més enllà de la pau i la tranquilitat, però, hi ha un record dolorós del passat, quan el pare d'en Yasaburo, el cap de la comunitat tanuki, va ser menjat per un grup d'humans coneguts com la Germandat dels divendres. Uchoten Kazoku segueix les aventures i desventures dels germans Shimogamo, aclarint els misteris que envolten la mort del seu pare mentre intenten evitar acabar dins l'olla com ell.

Opinió personal



Text amagat.
A veure, l'argument és un poc... així. En un anime de tretze capítols no et pots esperar gaire cosa, tampoc. Però bé. Podríem dir que la trama s'ha desenvolupat tota en els darrers 5-6 capítols, quan començam a saber coses de la mort del pare. Els primers capítols són un poc més mals d'anar passant, ja que... no hi passa res.

Quant als personatges, tots tenen la seva cosa. Però en concret, ni el mestre Akadama ni na Benten m'han agradat gens. No sé. Massa... místics? No ho sé.

Quant a la música, tot i que l'opening i l'ending no m'han agradat gens, la resta és molt bona. Sobretot en aquesta primera, crec que d'alguna manera han sabut reflectir molt bé l'essència de Kyoto i mola.

L'ambientació també és impressionant. Tots els llocs estan molt ben aconseguits. Els temples, el riu Sanjo, Pontocho... Buah. És una passada.

En definitiva, la història està bé. Els personatges estan bé. La música és molt bona. L'ambientació és impressionant. A vegades se m'havia fet un poc mal de seguir, però tampoc gaire.


6(alt)/10... anem a dir que 7/10.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
❁✿❀
Entrades: 2560
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
6
10
5
Pronom: Femení
Gràcies donades: 396 cops
Gràcies rebudes: 1267 cops

A mi, personalment, se m'ha fet molt pesada... La recomanaria? Sí, però només als amants de veritat de les històries que avancen a poc a poc, on no passa gairebé res i que ho saps tot al final. Si no us agraden aquestes històries, no us agradarà. Ara, si sou amants del gènere, segurament sigui el vostre anime!

Se m'ha fet pesada per això, perquè la majoria dels personatges es desenvolupen molt a poc a poc. Els tres primers capítols se'm van fer infumables perquè van passant coses i no saps què està passant. No és que t'expliquin la història per la meitat, sinó que t'ho van explicant com si ja ho sabessis tot, però no saps res i, al final, enllaçant coses d'aquí i d'allà acabes sabent per on va la cosa.


Imatge
És un dels personatges i era el meu preferit com amb una diferència putament brutal. Doneu-li amor a la granota, si us plau.



No només és que sigui lenta i que al principi et quedis del pal "no entenc res" és que a més es passen bona part de la sèrie repetint els mateixos esquemes i patrons. Que si XXXXX va morir i tot és un drama, que si som tontos perquè tenim a dins la sang dels necis, que si som uns desgraciats perquè ens cuinen, que si XXXX ens fan la punyeta... (les xxx les poso per no fer spoiler).

No sé, tot com a mooolt super mastegadíssim mil vegades, que acabes dient "com diguin una altra vegada que tot és per culpa de la sang dels necis m'enfado". I t'enfades. Però bé, he de dir que em va començar a agradar cap al final. Al capítol 11.... de 13. Els dos darrers em van agradar perquè al final pillava de què anava la cosa i és clar, al final tot convergeix cap a un sol punt i veus per què hem perdut capitols tractant un personatge secundari o per què han donat tanta importància a un drama en concret, perquè al final tot s'ajunta, l'argument fa la seva màgia i pum!!! tot encaixa!!

A veure, això és guapo realment. De fet, diria que el guió és molt bo. Està molt ben fet, treballadíssim i és molt poètic. Que si amor és menjar-te i coses així que tu dius, això és poesia. Sí, és molt bonic. És el que cerco a un anime perquè m'entretengui? Doncs personalment no, però ja us dic, que si us agraden els animes poètics i que al final tot sigui una catarsi que encaixi beníssim, doncs mireu Uchoten Kazoku. Ah, el opening us el podeu saltar, és com leismaniosis.


Bé, he intentat no fer spoiler. Jo m'imagino que és un d'aquests animes com Mushishi, que o t'encanta o t'avorreix. He de dir en favor d'Uchoten Kazoku que no és episòdic, és a dir, que el capítol anterior té a veure amb el següent i es relacionen, cosa que afavoreix l'argument que, com ja us he dit, està molt ben escrit. Animeu-vos si us agraden aquesta classe d'anime!!
Respon