Tokyo Revengers
(東京リベンジャーズ)
Dades generals
Episodis: 12 de ? (en emisió)
Basat en: Manga (en publicació, van pel tom 20)
Autor: Ken Wakui
Gèneres: Acció, Drama, Escolar, Shounen, Supernatural
Estudi: Lidenfilms
Any: 2021
Sinopsi
Mentre mirava les noticies, en Takemichi Hanagaki veu que la seva novia de la secundaria, la Hinata Tachibana, ha mort. La única noia que alguna vegada s'ha fixat en ell, ha estat assassinada per un grup criminal conegut com a la Banda Tokyo Manji. En Takemichi viu en un apartament vell amb fines parets, i a la seva feina, la seva cap 6 anys menor a ell el tracta com una merda. Per rematar l'assumpte, és més verge que l'oli d'oliva.
En la cúspide de la seva miserable vida, un dia és empès a les vies del tren just quan aquest està passant, però mig segon abans de ser acariciat suaument pel cuc de ferro, viatja dotze anys al passat, just a la seva època de secundaria, amb la missió de salvar la seva ex-novia d'una horrible mort.
El meu punt de vista (Breu però concís)
Començarem dient que l'anime està molt bé, tant en tema d'animació com doblatge com historia, la qual és prou interessant. Els seus personatges són majoritariament husbandos, i quins husbandos cal dir, ja que tenen aquesta estètica macarra japonès old school (tipus Great Teacher Onizuka). Però deixant això de banda, és una sèrie la qual et fa patir a la par de gaudir, a vegades pecant de previsible en algunes parts, no obstant és prou bona com per deixar-te amb ganes de que surti el següent episodi.
Després hi ha els protagonistes (a banda d'en Takemichi), en Mickey i en Ken, que són com best friendos roçant la homosexualitat (bromance a punt de menjada de tita mutua), sobre els quals gira l'arc argumental principal i agraït en part perquè en Takemichi és com un puto mal d'ous que no se'n va.
Més endavant apareixen la resta d'amiguis dels macarrilles els quals també són husbandos (com no) i van agafant importància (no gaire) a mesura que anem avançant.
Overall l'animú és molt entretingut i el recomano amb un 8/10. També recomano agafar paciència per a suportar el Takemichi, que cal i molt.
