Text amagat.

No Game No Life és una comèdia surrealista que segueix a Sora i Shiro, els germans NEET reclutats i el duet de jugadors en línia darrere del llegendari nom d'usuari "Blank". Veuen el món real com un joc més pèssim; no obstant això, un estrany correu electrònic que els desafia a un partit d'escacs ho canvia tot; el germà i la germana es veuen immersos en un regne d'un altre món on es troben amb Tet, el Déu dels Jocs.

El misteriós déu dóna la benvinguda a Sora i Shiro a Disboard, un món on totes les formes de conflicte —des de petites disputes fins a la destinació de països sencers— no es resolen mitjançant la guerra, sinó mitjançant jocs de gran aposta. Aquest sistema funciona gràcies a una regla fonamental en què cada part ha d'apostar alguna cosa que consideri que té el mateix valor que l'aposta de l'altra part. En aquesta estranya terra on la mateixa idea de la humanitat es redueix al joc dels nens, l’indiferent duo de jugadors genials de Sora i Shiro han trobat per fi un motiu real per continuar jugant: unir les setze races de Disboard, derrotar Tet i convertir-se en el déus d’aquest nou món dels jocs ho és tot.

Es una bona serie de Madhouse, potser es van pasar una mica amb el fanservice-ecchi pero deixant aixo de banda, l'anime es bo i es complementa molt amb la pel·licula(que en la meva opinio es encara millor). Una llastima que no hagi sortit mai la 2na temporada (molt tipic en Madhouse).

Animo a tothom a veure-la, es entretinguda i els jocs mentals dels germans estan molt ben fents i argumentats.

Jo no vaig poder suportar el fanservice incestuós i la vaig deixar a mitges.

A mi la veritat és que em va agradar molt
Al principi era el típic "Què putes estic mirant" (perquè ja sabeu que a mi l'anime se'm fa feixuc en general) però vaig aprendre a ignorar els personatges femenins inútils (bé, sí que són útils perque serveixen exclusivament com a excusa per fer avançar la història i com a escape d'humor i tal. Però personatge insuportable estereotipat, pla i buit), i, sobretot, l'ecchi tan terrible que ho plaga tot (que crec que és normal en l'anime, si hi ha tetilles, i en aquest cas de menors, tothom perd el cap). Però sí sí, la vaig gaudir moltíssim.

Mun cosí em va obligar a mirar-ne el primer episodi (doblat en castellà perquè era el que donaven a la tele) i després mels vaig estar mirant jo sola (unexpected). Quan anava per l'episodi 5 o 6 mun germà va passar per allà i es va quedar a mirar-la amb mi. I quan va acabar em va dir "M'ha agradat, la vull veure des del principi" i au, sant tornem-hi. Així que al final se'ns ha quedat com un anime de "germandat" perquè l'he mirat acompanyada.

El que ens molava moltíssim de l'anime era que triomfaven en tot el que feien. Sí sí XD Perquè just veníem de mirar Breaking Bad, que cada cosa que fan els protagonistes fracassen estrepitosament i la caguen per tot arreu, i com a espectador et sents molt malament. I clar, veure protagonistes que son uns jefassos i tot triomfen de maneres extravagants, se'ns feia entretingut.

A més el context del món era prou interessant, ens vam quedar amb les ganes quan es va acabar la temporada. Que per cert, diuen que no en pensen fer una segona? Vaig llegir porai que l'autor no havia donat permís per fer la segona temporada perquè havien fet l'anime exclusivament per donar publicitat al seu manga o novel·la o nosequina porra. T'he de dir, que a mi les tècniques de màrqueting d'aquesta mena no em fan ni puta gràcia i la seva obra original la consumirà son pare.
(i la peli no l'he vist, fins fa uns minuts ni sabia que existia XD )