Visionats tadaima.cat

Regles del fòrum
Aquí parlem dels esdeveniments que ens interessen, a més d'organitzar-ne nosaltres a Tadaima.cat.

Esdeveniments recurrents:
Esdeveniments de Tadaima.cat:
Cerca per song:
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Avui els companys del curro m'han passat aquest documental "Amor Programat": https://www.ccma.cat/tv3/no-pot-ser/

És del pal d'El Imperio de los Sinsexo i, evidentment surt un japo pertorbat que surt a partir del minut 27, per si ho voleu veure directament, la seva entrevista no dura gaire, animeu-vos a veure-la!!

Jo m'he vist l'entrevista sencera i bé, no sé què dir-vos, he quedat sense paraules (tot i que no és el més bèstia que he vist) però el noi aquest em fa llàstima... Et mostra el vídeo de la seva boda, que no hi va anar la família i després et diu que quan es mori enterraran la Miku amb ell. So sad. Entre tristor i després també el motiu que dona perquè no li agradin les dones "ah, és que una em va fer bulling" sí tio, és que et veiem un poc... poc espavilat, espavila jodeeeeeer! No sé, m'ha despertat aquests dos sentiments, entre tristor i un "eh tete, surt un poc al carrer i deixa estar la tonteria que portes a sobre"

Què en penseu?
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Primer de tot si ell és feliç realment, enhorabona. Suposo que dins seu sap perfectament que la seva relació és falsa, evidentment però s'auto-enganya i intenta viure així perquè ja és millor que estar completament sol o mal acompanyat.

Haig de dir que el puc arribar a entendre. És un home que ja no només li costa entaular relacions amb noies sinó que a més aquestes no li aporten el que ell busca. No veu CAP, ni una possibilitat de tenir èxit en aquest sentit. No puc parlar en nom de tota la societat japonesa però és una realitat que gran part de les parelles casades manquen de molts elements que la societat occidental acostuma a donar per fetes, relacionades amb l'amor l'estima i tot el que es relaciona amb aquest àmbit. I havent estat al Japó sé que hi ha molt percentatge de persones que són tòxiques.

Aquest home sincerament no té "salvació", i ha actuat en conseqüència, anant pel camí "facil", perquè potser la persona indicada no arribaria mai.

Per sort jo no he arribat a aquest nivell i espero no arribar-hi valgame dios xD però entenc perfectament el problema de base..
Avatar de l’usuari
Loraninja
Porco Rosso
Porco Rosso
Lluna Plena
Entrades: 268
Membre des de: 09 feb. 2019, 00:54
0
1
Pronom: Altres
Gràcies donades: 217 cops
Gràcies rebudes: 217 cops

Abans que res m'agradaria mencionar que no m'agrada gens l'actitud de l'entrevistador, no es comporta obertament malament ni fa res necessàriament estrany, però sí que manté un posat d'incredulitat i paternalisme. Si a mi m'entrevistessin sobre qualsevol cosa amb el seu comportament, la veritat és que em sentiria una mica ofesa (independentment que el tema de què parlem sigui absurd o no. Qui sap si aquest noi és un visionari? (?¿?¿)) Hauria preferit que entrevistés amb cara de póquer permanent, des d'una posició neutra i de respecte.

Sobre la situació del noi, doncs meh, la veritat és que m'és igual què faci amb la seva vida amorosa. No la comparteixo pas, i li veig moltes (masses) carències, tantes que a mi no em valdria la pena. Però no sóc ningú per qüestionar les seves decisions i la seva felicitat, si ell només necessita algú que el desperti i el saludi i tal, no l'hauriem de ridiculitzar per això, la seva felicitat és molt més important que la nostra idea de relació amorosa (encara que naltros no la compartim i ens sembli insuficient).


Ah, també volia parlar (com m'agrada enrollar-me, parlo de tot menys del que he de parlar) de la vergonya. Aquesta és un mecanisme de control social, doncs pot arribar a regular el comportament desviat (en aquest cas, tenir una relació amorosa amb un ésser virtual).
N'hi ha de dos tipus, reintegrativa i desintengrativa.
- La primera, la vergonya reintegrativa, incita a l'individu a reincorporar-se a la vida social normal, i el desanima a implicar-se posteriorment en activitats desviades (o la delinqüència). Exemple: Un individu va a la feina d'oficina vestit amb camisa i corbata, però amb xancletes. Els seus companys li mencionen que potser aquest calçat no és adequat per l'entorn en què es troba. El dia següent, l'individu no porta xancletes.
- La segona, la vergonya desintegrativa, suposa un càstig per a l'individu, i reforça la seva posterior implicació en activitats desviades (o en la delinqüència). Pot provocar estigmatització, rebuig i ostracisme. Exemple: Un individu va a la feina d'oficina vestit amb camisa i corbata, però amb xancletes. Els seus companys, al veure'l, es burlen d'ell obertament, fent bromes de mal gust. El dia següent, l'individu no torna a la feina.
El rebuig social té unes conseqüències molt serioses per a l'individu, i podria arribar a provocar la seva posterior implicació en la delinqüència.
Text amagat.
Per si a algú li interessa, Braithwaite parla sobre els tipus de la vergonya a la pàgina 63 (o 55) d'aquest document quilomètric, tot i que jo he robat el tema dels meus apunts de segon. :banana:

Braithwaite, J. (1989). Crime, shame and reintegration. New York: Cambridge University Press
http://johnbraithwaite.com/wp-content/u ... ration.pdf



Pressuposo que aquest noi ha sigut educat sobre l'amor de manera bastant idealitzada, que fa que tingui unes concepcions inassolibles sobre la dona com a parella, i hagi pogut escollir estimar algú que compleixi les seves expectatives tot i ser irreal, abans que renunciar a tot allò en què creia (rebutjar les idees amb què t'has regit tota la vida és molt difícil i dolorós, i el cervell està fet per complaure'ns, encara que sigui de manera il·lògica o irreal). Puc simpatitzar amb ell perque naltros també hem sigut educats per complir estereotips impossibles, que arrosseguem de fa molts anys i que han sigut agreujats per la indústria del consumisme, que sembla que tingui dos objectius principals: fer-nos sentir malament amb nosaltres mateixos, i convèncer-nos que si comprem allò que ens ofereixen, podrem assemblar-nos a aquells prototips perfectes a què aspirem. I podem fer dues coses, renunciar al prototip perfecte i assumir que és utòpic, o seguir perseguint-lo.



Bufa, sempre igual, xerro de tot i tinc poques conclusions. Laif, faig el que puc :spooky:
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Comencem per lo important, en Jordi Basté em cau bastant com el cul. Dit això porto varies setmanes veient la publicitat d'aquest programa i tot i no haver-ne vist cap em dona bastant vergüenza ajena. Aquest tio està descobrint les noves tecnologies a l'any 2019, benvingut al segle XXI Jordi.

Entra a casa d'un senyor que no coneix i li diu "no sabem qui és Hatsune Miku", parla per tu Jordi. El pobre Jordi fa part d'aquella sub-espècie que són els periodistes esportius, com es pot veure no se li pot demanar gaire al pobre home ja que encara deu anar amb Blackberry.

És cert que el """periodista""" tracta d'una manera molt paternalista i fins i tot podriem dir que a vegades amb una mica de falta de respecte, però el japonès posa cara de 'mira aquest troglodita occidental que no és capaç d'entendre això'. Són dos cultures tant diferents que és normal que ens sembli estrambòtic (i malaltís afegiria).

Mirant només el troç del japonès casat amb la Hatsune m'han vingut al cap moltes preguntes que segurament no tinguin resposta:

1. Sap lo que és amor? Quan en Basté li pregunta si està enamorat ell diu que veu a la Hatsune o a noies similars i pensa que és kawaii, això realment és amor? Pot ser que el problema (o un dels problemes) sigui que aquestes persones no saben realment lo que és l'amor i ho confonen amb altres sentiments? Sento posar-me psicològa però pot ser que en una societat tant poc afectiva, els pares que són el primer vincle d'amor que té o hauria de tindre qualsevol persona, no són capaços de transmentre que és l'amor ni que és un vincle afectiu i per això d'adults no saben enamorar-se?

2. Com va firmar els papers del matrimoni la Miku-peluix?

3. Al final de l'entrevista en Basté li pregunta que és un avantatge casar-se amb un objecte perquè mai es morirà, el japonés li contesta que la farà cremar amb ell. No és això l'amor romàntinc portat a l'extrem? S'ha enamorat d'algo que sap que mai li farà mal, mai el perjudicarà i estarà amb ell fins la mort. No és com quedar-se només amb "les parts bones" de l'amor?

Ara no tinc temps però intentaré veure la resta del programa a veure si és igual d'interessant, tinc curiositat per veure com justifiquen les nines inflables 2.0

Finalment perquè no us penseu que de gent creepy només n'hi ha al Japó us deixo un article (no he tingut temps de buscar el programa) sobre una dona alemana que s'enamora d'objectes: Erika, la mujer que se enamora de objetos
Imatge
Respon