Per què yaoi? Per què no shojo?
Bona nit, vinc a fer un post castanya sense cap mena de rellevància a la vida (com ha de ser).
Bé, en alguns indrets se'm coneix com Lorayaoi, perque en consumeixo moltíssim, i perque sóc la Lorafeta que escampa la bona nova del yaoi a la humanitat (?).
I últimament he estat reflexionant sobre per què m'agrada el yaoi i no pas el shojo, quan és aparentment el mateix amb l'única diferència del sexe d'un dels individus. Bàsicament volia escriure aquest post per ordenar les meves idees, i per saber per què o per què no llegiu yaoi/shojo vosaltres.
(Perdoneu que m'ha sortit llarg as fuck. La Premissa us la podeu saltar)
Premissa
Porto llegint manga des dels 8 anys (2006 aprox), principalment shonen, i sempre en físic (no vaig descobrir l'internet i pàgines com Submanga fins més tard). Ja des de llavors no m'agradava gens el shojo (una amiga en tenia i m'obligava a llegir-me'ls), ho comparava amb les meravelles de Bola de Drac, One Piece, Inuyasha o el Detectiu Conan, i em semblava molt decepcionant. Jo veia el shojo com una història avorrida i romàntica on no hi passa res més que "Oh, l'estimo però no li ho vull dir". Vinga, perfavor, on queda això al costat de Rurouni Kenshin? (que resulta que el primer volum ho descriu com una "epopeya romántica", pero bé, no és shojo).
Als 12 aprox vaig patir una època d'obsessió amb l'Assassin's Creed, i em dedicava a buscar dibuixos d'Altaïr i Malik, casualment els meus personatges preferits. I vaig acabar als deviantarts d'artistes com Doubleleaf o Lanimalu, que casualment també dibuixaven yaoi/slash d'aquells personatges. I a mi em va semblar una idea espectacular, química i salseo entre els meus dos personatges preferits?
I vaig descobrir els seus comics, on no hi havia cap mena d'indici yaoi, però a mi ja em sobrava.
Text amagat.
Serves you right, de Doubleleaf
Pàgina 1Pàgina 2
Pàgina 3
Pàgina 4
Pàgina 5
Pàgina 6
Pàgina 7
Pàgina 8
Pàgina 9
The sound of a smile in your voice, de Lanimalu
(aquesta artista va tenir una iluminació fa un parell d'anys i va esborrar totes les seves obres d'internet, així que trobar això ha sigut prou complicat)
Text amagat.
I a partir d'aquí, ves a saber com, vaig acabar en el meu primer manga yaoi (crec que era més shonen-ai).
Rutta to Kodama, més concretament l'extra de Toaro and Tatsumi
Text amagat.
Sí, vaig començar pels yaois "emocionants", on la gent es pegava, és a dir "Com el shojo però millor". (o almenys la concepció que jo tenia en aquella època)
Poc a poc, com més gran m'he anat fent, he perdut una mica d'afició al manga (o, si més no, d'hàbit de lectura). I quan el vaig recuperar, em vaig descobrir a mi mateixa llegint exclusivament yaoi. Sabia que m'agradava, però suficient com per no llegir res més?
Cos
El shojo és un gènere demogràfic dirigit a noies joves. (Wiki) Pot ser que es degui al meu poc coneixement del gènere, però en general, la idea que en tinc és de "Noia s'enamora de noi" i tota la trama derivada.
Crec que la meva decepció principal amb el gènere van ser els personatges estereotipats i els seus comportaments il·lògics. Mai me n'havia adonat, però la noia sense personalitat que la seva única aspiració a la vida és enamorar-se i casar-se i tenir fills, i que només es preocupa d'estar prima i guapa i desitjable, no em representa, ni a mi, ni a la idea que tinc de persona. I el noi que té l'única funció de ser guai i fort i guapo i treballador i enamorat cegament de la noia en qüestió, i emocionalment superior i protector, doncs tampoc em representa. I quan vaig arribar a aquesta conclusió en el meu subsconscient, vaig començar a odiar tota mena de romanç en tota mena de media.
Per què posen històries d'amor, quan l'amor és una relació d'igualtat i respecte, i l'únic que mostren és una idea equivocada de l'amor, que perfectament n'hi podem dir dependència (o paternalisme?).
I llavors vaig fer la reflexió dels grecs: "L'amor només es pot donar entre iguals, i com que la dona és inferior a l'home, llavors només hi pot haver amor entre homes"
Si el món considera i representa a l'home i a la dona diferents, llavors buscaré aquell amor que es representi en igualtat: el yaoi.
Per això prefereixo el yaoi al shojo, doncs representen personatges amb una mica més de cap.
Plot Twist
Lol, us ho havíeu cregut? És clar que no! Aquesta és la teoria!És relativament lògic pensar que si perceps diferències intel·lectuals entre els dos sexes, llavors quan hagis d'explicar una història amb dos individus amb el mateix nivell intel·lectual, no tindràs cap problema, oi? Doncs resulta que no. Sembla que sigui inconcebible una relació d'amor entre iguals, perque inclús en el yaoi existeixen dos rols (que gairebé que son iguals als rols de gènere): l'uke (el bottom, el passiu) i el seme (el top, l'actiu).
Però, tot i així, segueixo preferint el yaoi. Sí que és cert que segueix havent-hi una diferència entre els personatges, però no és tan marcada com al shojo, no ve determinada per certes característiques de naixement (com el sexe) i hi ha molta més varietat si saps on buscar.
Conclusió
Al final, jo l'únic que busco és una història amb personatges. No prejudicis amb cames, ni carcasses buides que serveixen per res més que per existir (o morir immediatament i donar-li una excusa d'argument).
Fa relativament poc, algú em va dir "Si és el que vols, jo et puc buscar algun manga amb noies fortes". Doncs gràcies, però a mi no m'interessen els manga amb noies fortes. A mi m'interessen els manga amb personatges, siguin com siguin, forts, dèbils, amb unes o altres preocupacions, que tinguin vida i personalitat, i que no siguin com són per complir amb rols o estereotips. No vull haver de notar amargament el gènere (o la nacionalitat, o el que sigui) d'un personatge. Vull notar el personatge en sí.
Entenc que estem en temps de transició en aquests temes, que d'aquí uns anys potser no serà així. Però també tinc entès que els japonesos tampoc tenen cap mena de pressa en reflexionar sobre aquestes coses, i quan comencin a arribar obres amb una concepció més semblant a la occidental, segurament hauré passat a millor vida (i la concepció occidental haurà tornat a canviar, així que malament ho portem).
-----------
I per què yaoi i no yuri? Doncs, bàsicament, perque no en conec. No sé si m'agrada el yuri. Recordo que fa anys me'n vaig llegir un, i era exactament igual que el shojo, però amb dues dones fent el mateix (noia sense personalitat que la seva única aspiració a la vida és enamorar-se i casar-se i tenir fills, i que només es preocupa d'estar prima i guapa i desitjable). Potser vaig tenir mala sort.