A veure, jo també crec que el documental aquest està com super tret de context i han anat a cercar també els casos més polèmics, perquè això no pot ser mai una radiografia de la societat o ja s'haurien extingit xDD
Al principi mola perquè és com seriós amb el testimoni de les dones que estan casades com a tapadera però elles encara no ho saben... és que sinó no se m'ocorre cap altra explicació. Al Japó estar casat és molt important perquè no sé quina moguda que si no estàs casat ets un rarito i no pots ascendir en la feina ni res, i m'imagino que també hi deu haver una forta pressió social perquè tenguis una vida perfecta: bon curro, una dona i fills... La meva teoria és que la dona que deia que no va donar-li a la mandanga la nit de noces i que l'home es va anar a dormir a una habitació diferent... és com que ell és molt fan del yaoi.
També dir que sóc SUPER FAN de la dona que fa 20 anys que no pega un quiqui perquè no li agradava la feina del seu home i que deia tota l'estona que, en comptes de tenir sexe, preferia fer altres coses. Em vaig quedar amb les ganes de saber quines altres coses...
I ara passem als millors, el Fumiyo (àlies l'home pervertit del tic als ulls). A veure, aquest és un cas molt extrem perquè aquest tio és un puto pervertit que vol vestir-se de bebè i azotar el culet de les noies al metro. Però és que no només això, aquest tio fa feina per satisfer-se!! Que si video-box, que si tenga va, tenga viene, que si bars de ties que van vestides de col·legiales, que si 50€ en fer-se les orelles netes... Aquest tio està arruïnat!! Fa feina per pagar-se les ejaculacions, el molt cabró...
I bé, el Kota, el nostre estimat home dels gats... la música de fons era brutal! De veritat, és el millor documental del puto món! No sé si el shippejo amb els gats o amb el cotxe, però des que vaig veure aquest documental fa molts anys, que no puc veure els gats de la mateixa manera xDDD
Finalment el Ryu, el nostre herbívor, que és gay però encara no se n'ha adonat i que li mola anar al karaoke sol... doncs res més a dir, gay i punt. Això de ser herbívor (àlies, que li agrada més una pastanaga que altra cosa, ya tu sabeh
) em pareix una excusa barata per no sortir de l'armari "no mamà, no pateixis, no sóc gay, només herbívor..." :roll:
Però bé, en definitiva, un gran documental, ple de grans sentiments i amb el nostre estimat Matsumoto-san, el puto amo de la vida! Volem tenga per a dones (que existeix, però no surt al vídeo perquè no deu fer un soroll suggerent xDD)
) em pareix una excusa barata per no sortir de l'armari "no mamà, no pateixis, no sóc gay, només herbívor..." :roll: 
